Tetera de Russell

La tetera de Russell és el nom que rep una analogia de Bertrand Russell per explicar que la prova sobre l'existència de Déu ha de recaure en els creients i no en els agnòstics. Planteja la possibilitat que si ell afirmés que una tetera de mida minúscula (indetectable per mitjans convencionals) orbita entre la Terra i Mart, seria tasca seva demostrar la seva existència i no dels qui en dubtessin provar que no existeix aquesta tetera. Aplica el mateix raonament a la religió: per molt que la tradició afirmi que existeix una divinitat no visible pels sentits, no és suficient com per assegurar la seva realitat i els escpètics tenen dret a plantejar els seus dubtes i exigir els creients que aportin més arguments.