Estat laic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Estat laic o Estat secular és l'Estat, i per extensió una nació o país, independent o que prescindeix de qualsevol organització o confessió religiosa.[1]i on les autoritats polítiques no s'adhereixen públicament a cap religió determinada ni les creences religioses influeixen sobre la política nacional.[2][3]

En un sentit estricte la condició d'Estat laic suposa la nul·la ingerència de qualsevol organització o confessió religiosa en el seu govern, ja sigui, en el poder legislatiu, el executiu o el judicial. En un sentit lax un Estat laic és aquell que és neutral en matèria de religió pel que no exerceix suport ni oposició explícita o implícita a cap organització o confessió religiosa. Val a dir que no tots els Estats que es declaren laics ho són en la pràctica.

Història[modifica | modifica el codi]

Abans del segle XX, molts països eren un estat confessional, i reflectien en les seves respectives constitucions, o per decret del monarca, que l'estat reconeixia una religió oficial, encara que altres religions es permetessin practicar lliurement. No era rar que el clergat interferís en assumptes d'estat, (ni que l'estat interferís en els assumptes eclesials, per exemple en l'elecció de bisbes, o vetar al Papa escollit pel Conclave).

Avui dia, la major part dels estats occidentals es declaren aconfessionals o laics, sobretot després de la revolució francesa

Característiques[modifica | modifica el codi]

Un Estat laic tracta a tots els ciutadans per igual, tant als creients de qualsevol religió com als no creients. En tal sentit evita la discriminació per qüestions religioses però tampoc afavoreix a alguna confessió determinada. En general en l'Estat laic no existeix una "religió d'Estat" o equivalent i es manté la Separació entre l'Església i l'Estat. En cas d'haver-hi una religió que rebés un tracte especial per part del govern, aquesta importància tindria un significat purament simbòlic, que no afectaria a la vida ordinària dels seus ciutadans ni els seus drets, especialment en el fet de no fer distincions basades en la religió de cada individu.

Hi ha una diferència important entre els Estats laics i els Estats ateus, com és el cas de la República Popular d'Albània sota Enver Hoxha, i altres règims comunistes, on l'Estat expressament s'oposa a qualsevol creença i pràctica religiosa. En alguns països laics existeix una religió molt majoritària entre la població (Turquia, Tailàndia, Nepal, Colòmbia) i en uns altres existeix una gran diversitat (Índia, Líban).

Els Estats seculars esdevenen laics ja sigui en el seu establiment com a Estat (per exemple, Estats Units) o per la secularització de l'Estat (per exemple, França). Els moviments pel laïcisme a França i per la separació de l'Església i l'Estat als Estats Units d'Amèrica són el començament de l'evolució dels estats laics actuals. Històricament, el procés de secularització dels estats implica generalment la concessió de la llibertat religiosa, separant les religions de l'estat, deixar de finançar amb fons públics una religió, alliberant el sistema legal del control religiós, l'obertura del sistema educatiu, la tolerància dels ciutadans que canvien de religió, política i permetre que el lideratge polític sigui independent de les creences religioses.[4]

No tots els Estats laics oficials el són completament en la pràctica. A França i gran part d'Amèrica Llatina, la majoria de les festivitats cristianes són festius per a l'administració pública i els professors de religió catòlica són assalariats de l'Estat, si bé a França les escoles públiques no fan cursos de religió.[5]

Molts Estats que avui dia són laics, han tingut vestigis legals d'una religió establerta. El laïcisme té diverses aparences que poden coincidir amb diversos graus de religiositat oficial. Així, en la Commonwealth, el cap de l'Estat ha d'haver estat coronada segons el Jurament de coronació de 1688 (Coronation Oath Act)[6] i per tant jurant la defensa de la fe protestant. El Regne Unit també manté 26 clergues de l'Església d'Anglaterra coneguts com a observadors espirituals (Spiritual Peers).[7] També es dóna el camí invers: d'Estat laic a teocràcia, com en el cas d'Iran, on la secularització de l'Estat de la dinastia Pahlavi va ser reemplaçada per la República Islàmica.

Partint del fet que la pràctica totalitat dels Estats han tingut religió oficial en alguna etapa de la seva història i que el mapa de l'article mostra que la situació s'ha anat revertint en els últims 250 anys, pot concloure's que la tendència és cap a una secularització de l'Estat des de l'edat moderna.[8][9][10]

Llsta per continent[modifica | modifica el codi]

Vet aquí una llista (incompleta) d'Estats oficialment laics el 2007.

Àfrica[modifica | modifica el codi]

Amèrica[modifica | modifica el codi]

Àsia[modifica | modifica el codi]

Europa[modifica | modifica el codi]

Oceania[modifica | modifica el codi]

Antics Estats laics[modifica | modifica el codi]

Futurs Estats laics[modifica | modifica el codi]

  • Costa Rica Costa Rica, actualment és un Estat confessional, ja que així es reconeix en l'apartat 75 de la Constitució de 1949 en la que es consigna la religió catòlica, apostòlica i romana com l'estatal i que assegura que el govern i l'Estat contribueixen al seu manteniment, però assegurant la llibertat de culte, sempre que no s'oposin a la moral universal ni els bons costums. La reforma constitucional en aquest país centreamericà podria canviar la redacció actual a favor del laïcisme, tot i que alguns polítics -com Fernando Sánchez i Guyón Massey-, s'oposen a aquesta proposta anunciant el seu vot en contra. Sánchez del partit del PLN, va afirmar que abans d'avançar cap a un Estat laic, Costa Rica hauria de signar un concordat amb la Ciutat del Vaticà.[83]El projecte de reforma ha estat redactat pel Moviment per un Estat Laic a Costa Rica, que reuneix a diverses organitzacions civils, socials, religioses i acadèmiques, i va ser impulsat per 13 diputats de diferents partits, inclòs Alliberament Nacional, partit en el poder al setembre de 2009.[84]

Bibliografia addicional[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. laic al GDLC, i «laicisme». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. (castellà) La Jornada en la ciencia, La Jornada, El Estado laico y la libertad de conciencia.
  3. (castellà) Estado Laico, Estado Laico, Laicismo.org.
  4. Jean Baubérot The secular principle
  5. (anglès) Richard Teese, Private Schools in France: Evolution of a System, Comparative Education Review, Vol. 30, No. 2 (May, 1986), pp. 247-259
  6. Coronation Oath
  7. Different types of Lords
  8. Harris Interactive | News Room - Religious views and beliefs vary greatly by country, according to the latest Financial Times/Harris poll
  9. Summary of Findings: A Portrait of "Generation Next"
  10. Secularization and Secularism - History and nature of secularization and secularism till 1914
  11. Article 8 de la Constitució
  12. Article 2 de la Constitució
  13. Article 31 de la Constitució
  14. Article 1 de la Constitució
  15. Preàmbul de la Constitució
  16. Article 48 de la Constitució
  17. Article 1 de la Constitució
  18. Article 1 de la Constitució
  19. Article 1 de la Constitució
  20. Article 11 de la Constitució
  21. Article 2 de la Constitució
  22. Article 1 de la Constitució
  23. Article 1 de la Constitució
  24. Article 1 de la Constitució
  25. Departament d'Estat dels EUA: La llibertat religiosa és un dret reconegut en la Constitució; però el Govern equatoguineà també limita aquest dret en la pràctica.
  26. Article 14 de la Constitució
  27. Preàmbul de la Constitució
  28. Articles 10, 14, 19 i 21 de la Constitució
  29. Apèndix 1: Draft Constitución for the Republic de Somalia
  30. Article 19 de Constitució
  31. Section segunda de la Canadian Charter de Rights and Freedoms
  32. Des de 1925, segons la Constitució de 1925 (article 10), ratificada per la Constitució de 1980 (Article 19, incís 6è.)
  33. Article 8 de la Constitució
  34. Artícles 25 i 26 de la Constitució
  35. Teòricament els Estats Units no poden adoptar cap religió a causa de la Primera Esmena de la Constitució. Però, encara que hi ha separació entre l'Església i l'Estat, a partir de 1954, es van començar a incloure referències a Déu en diversos símbols de la república començant en 1954 amb el Jurament de Lleialtat al que se li va afegir la referència "a l'empara de Déu" i posteriorment amb l'adopció de "In God We Trust" (En Déu confiem) com un dels lemes dels EUA A part de la gran referència a Déu i la religió, sobretot cristiana, que es fa en multitud de cerimònies oficials. Tot això contradiu la Primera Esmena de la Constitució d'EE.UU, que estableix que "El Congrés no farà cap llei pel que fa a l'adopció d'una religió".
  36. Article 36 de la Constitució
  37. Article 77 de la Constitució
  38. Summary Honduras Constitucións (English)
  39. Article 130 de la Constitució
  40. Article 24 de la Constitució
  41. Article II Carta de Drets Secció 3. Llibertat de culte de la Constitució
  42. A Trinidad i Tobago cap culte religiós té estatut especial, encara que el Govern sustenta econòmicament diferents grups religiosos
  43. Article 23 de Constitució
  44. Article 7 de Constitució
  45. Article 36 de la Constitució
  46. Article 20 de la Constitució
  47. Artículo 2, Section 6 de la Constitución
  48. Article 9 de Constitució
  49. Preamble de Constitució
  50. Article 20 de la Constitució
  51. Article 1 de la Constitució
  52. Article 1 de Constitució
  53. Religious Intelligence - News - Nepal moves to become a secular republic
  54. Secció 38 de Constitució
  55. Secció 45 de Constitució
  56. Статья 11
  57. Article 11 de la Constitució
  58. Article 2 de Constitució
  59. Article 70 de la Constitució
  60. Article 7 de Constitució
  61. Article 140 de Constitució
  62. Articles 7 i 14 de Constitució
  63. Artícle 16 de Constitució
  64. Article 20 de Constitució
  65. Artículo 41 de Constitución
  66. Artículo 18 de Constitución
  67. Article 2 de la Carta de Drets Fonamentals i Llibertats bàsiques
  68. Article 1 de Constitució
  69. Espanya és un estat aconfessional, es considera així des de 1978, amb l'aprovació de la Constitució Espanyola de 1978. Actualment, Espanya té tractats de col·laboració amb l'Església Catòlica, a la que es tractarà de manera especial, i també jueves i islàmiques.
  70. Article 40 de Constitució
  71. Article 2 de Constitució
  72. Article 60 de Constitució
  73. U.S. Department de State - Ireland
  74. US governmental report (International Religious Freedom Report 2005) (en inglés)
  75. Article 99 de Constitució
  76. But Concordat de 1993 ratificat el 1998
  77. Article 41 de Constitució
  78. Article 14 de Constitució
  79. El cap d'estat suec ha d'estar adherit a la Confessió d'Augsburg segons la Llei de Successió Sueca
  80. Article 35 de Constitució
  81. Section 116 de Constitución
  82. Secció IV Article 2 de Constitució
  83. «Reforma constitucional aboga por camino hacia Estado laico».
  84. «Política - Diputados impulsan cambio constitucional para que Costa Rica sea Estado laico - ADN.es».