Estats Federats de Micronèsia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Federated States of Micronesia
Bandera
Lema nacionalPeace Unity Liberty (Pau, Unitat, Llibertat)'
HimnePatriots of Micronesia (Patriotes de Micronèsia)'
Capital
(i major ciutat)
Palikir
06° 55′ N, 158° 09′ E / 6.917°N,158.150°E / 6.917; 158.150Coord.: 06° 55′ N, 158° 09′ E / 6.917°N,158.150°E / 6.917; 158.150
Idiomes oficials Anglès
Gentilici Micronesi, micronèsia
Govern República federal en lliure
associació
amb els Estats Units
 
President
Manny Mori
Independència
 
 - Declarada
 - Reconeguda
dels Estats Units
10 de maig del 1979
3 de novembre del 1986 
Superfície
 -  Total 702 km2 
 -  Aigua (%) 0%
Població
 -  Est. jul. 2010 107.154  (è)[nb 1]
 -  Cens 
 -  Densitat 194 /km2 (48è)
Moneda Dòlar dels Estats Units (USD)
Fus horari (UTC+11)
 -  Estiu (DST) no varia (UTC)
Domini internet .fm 
Codi telefònic 691
  1. Dades del World Factbook

Els Estats Federats de Micronèsia (també coneguts simplements com a Micronèsia) són un estat federal d'Oceania, localitzats al nord de l'oceà Pacífic. Estan situats al nord-est de Papua Nova Guinea, a l'est de Palau, al sud de les illes Mariannes Septentrionals, a l'oest de les illes Marshall i al nord-oest de Nauru.

Els Estats Federats de Micronèsia formaven part del Territori en Fideïcomís de les Illes del Pacífic (en anglès Trust Territory of the Pacific Islands), un territori en fideïcomís de les Nacions Unides sota administració nord-americana. El 1979 van adoptar una constitució i el 1986 van obtenir la independència, sota la forma de lliure associació amb els Estats Units.

Els Estats Federats de Micronèsia estan localitzats en una regió d'Oceania coneguda com la Micronèsia, que consisteix en centenars de petites illes dividides en set territoris. El nom de Micronèsia és utilitzat sovint també per referir-se als Estats Federats, tot i ser el nom de la regió sencera.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història dels Estats Federats de Micronèsia

Els ancestres dels micronesis s'hi varen establir fa més de 4.000 anys. Un sistema de cabdills descentralitzat va evolucionar a un imperi econòmic i religiós més centralitzat, basat a l'illa de Yap. Exploradors europeus (primer els portuguesos, a la recerca d'espècies, i després els espanyols) varen arribar a les Carolines en el segle XVI, amb els espanyols establint-s'hi soberanament. Els actuals Estats Federats de Micronèsia varen passar a mans dels alemanys el 1899, després als japonesos el 1914, i finalment als Estats Units amb el suport de les Nacions Unides el 1947 com a part del territori fiduciari de les illes del Pacífic.

El 10 de maig de 1979, quatre dels districtes del territori fiduciari varen decretar una nova constitució, transformant-se en els Estats Federats de Micronèsia. Els districtes veïns de Palau, Illes Marshall i les Illes Marianes del Nord varen decidir no participar-hi. Els Estats Federats de Micronèsia varen firmar un Pacte de lliure associació amb els Estats Units d'Amèrica, amb els quals varen entrar en conflicte el 3 de novembre de 1986, marcant la independència de Micronèsia.

Subdivisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Els Estats Federats de Micronèsia estan compostos per 607 illes, les quals es divideixen en quatre estats: Yap, Chuuk, Pohnpei i Kosrae. La capital federal és Palikir, localitzada a l'illa de Pohnpei.

Política[modifica | modifica el codi]

La vida política als Estats Federats de Micronèsia està regida per la Constitució de 1979, que garanteix els drets humans fonamentals i institueix la separació dels diferents poders de l'Estat.

A diferència del que sol ser habitual en una federació, el parlament dels Estats Federats de Micronèsia és unicameral. El Congrés dels EFM està format per catorze membres, que escullen el president i el vicepresident del país per un període de quatre anys. El president és alhora cap de l'Estat i de l'executiu.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Geografia dels Estats Federats de Micronèsia

Mapa dels Estats Federats de Micronèsia (en anglès)

Les 607 illes s'estenen al llarg de l'arxipèlag de les illes Carolines, a l'est de les Filipines. Els quatre grups d'illes que els constitueixen són Yap, Chuuk (anomenat Truk fins al gener de 1990), Pohnpei (anomenada Ponape fins al novembre de 1984), i Kosrae. La capital federal és Palikir, a Pohnpei.

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia dels Estats Federats de Micronèsia

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

REQUEJO COLL, Ferran (2005). Pluralisme i autogovern al món: per unes democràcies de qualitat. Vic: Eumo, pp. 110-112.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



 
Estats d'Oceania
Map of world highlighting Oceania.png
Flag of Australia.svg Austràlia | Flag of the Federated States of Micronesia.svg Estats Federats de Micronèsia | Flag of East Timor.svg Timor Oriental | Flag of Fiji.svg Fiji | Flag of the Marshall Islands.svg Illes Marshall | Flag of the Solomon Islands.svg Salomó | Flag of Kiribati.svg Kiribati | Flag of Nauru.svg Nauru |

Flag of New Zealand.svg Nova Zelanda | Flag of Palau.svg Palau | Flag of Papua New Guinea.svg Papua Nova Guinea | Flag of Samoa.svg Samoa | Flag of Tonga.svg Tonga | Flag of Tuvalu.svg Tuvalu | Flag of Vanuatu.svg Vanuatu

Dependències: Flag of Guam.svg Guam | Flag of Hawaii.svg Hawaii | Flag of Rapa Nui, Chile.svg Illa de Pasqua | Flag of the Cook Islands.svg Illes Cook | Flag of the Northern Mariana Islands.svg Illes Mariannes Septentrionals | Flag of the United States.svg Illes Perifèriques Menors dels EUA | Flag of Niue.svg Niue | Flag of Norfolk Island.svg Norfolk | Flag of New Caledonia.svg Nova Caledònia | Morning Star flag.svg Papua Occidental | Flag of the Pitcairn Islands.svg Illes Pitcairn | Flag of French Polynesia.svg Polinèsia Francesa | Flag of American Samoa.svg Samoa Nord-americana | Flag of Tokelau.svg Tokelau | Flag of Wallis and Futuna.svg Wallis i Futuna