Illes Marshall

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aolepān Aorōkin M̧ajeļ
Republic of the Marshall Islands
Bandera Escut
Lema nacionalCap
HimneForever Marshall Islands (Illes Marshall per sempre)'
Capital
(i major ciutat)
Majuro
07° 07′ N, 171° 04′ E / 7.117°N,171.067°E / 7.117; 171.067Coord.: 07° 07′ N, 171° 04′ E / 7.117°N,171.067°E / 7.117; 171.067
Idiomes oficials Marshallès i anglès
Gentilici de les illes Marshall
Govern República democràtica
  President Christopher Loeak
Independència
 
21 d'octubre del 1986 
Superfície
 -  Total 181 km2 
 -  Aigua (%) Negligible
Població
 -  Est. jul. 2010 65.859  (203è)[nb 1]
 -  Cens 
 -  Densitat 312 /km2 (20è)
Moneda Dòlar dels Estats Units (USD)
Fus horari (UTC+12)
 -  Estiu (DST)  (UTC+12)
Domini internet .mh 
Codi telefònic 692
  1. Dades del World Factbook

La República de les Illes Marshall és un estat insular la independència del qual dels Estats Units, el 1986, el va convertir en un dels països més joves d'Oceania. Està composta per dos arxipèlags i alguns esculls que en total sumen unes 1.152 illes del Pacífic. Està situada al nord-est d'Austràlia, específicament al nord de Nauru i Kiribati, a l'est dels Estats Federats de Micronèsia i al sud de l'illa de Wake, pertanyent als Estats Units.

Història[modifica | modifica el codi]

Colonitzades pels micronesis al segon mil·lenni aC, se sap ben poc de la història antiga de les illes. L'explorador Alonso de Salazar va ser el primer europeu a albirar les illes Marshall, però romangueren virtualment desconegudes fins a l'arribada de John Marshall, capità anglès, el 1788; les illes deuen el seu nom a ell.

El 1885 s'hi va instal·lar una companyia comercial alemanya, i anys més tard les illes esdevingueren part del protectorat de la Nova Guinea Alemanya. El Japó va conquerir les illes durant la Primera Guerra Mundial, i les va administrar segons un mandat de la Lliga de les Nacions.

Durant la Segona Guerra Mundial, els Estats Units van envair les illes (1944), que foren afegides al Territori en Fideïcomís de les Illes del Pacífic (Trust Territory of the Pacific Islands). Els EUA van començar a fer experiments nuclears a les illes immediatament després de la guerra, i els van continuar fins a la dècada de 1960. Molts marshallesos van patir fortes dosis de radiació arran d'aquests experiments, i les reclamacions de compensacions continuen fins avui dia.

El 1979 es va establir la República de les Illes Marshall i es va signar un tractat de lliure associació amb el govern dels Estats Units, que va entrar en vigor el 1986.

Política[modifica | modifica el codi]

El president marshallès és el cap d'estat i el cap de govern. El president, que és escollit pels membres del Nitijela (Parlament) entre els seus integrants, nomena el seu propi gabinet.

Les eleccions per al parlament, que té 33 escons, són cada quatre anys.

Subdivisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Administrativament, les illes Marshall estan dividides en 33 municipis:

Mapa de les illes Marshall

Geografia[modifica | modifica el codi]

L'arxipèlag està format per 29 atols i 5 illes. Els atols i illes principals estan agrupats en dues formacions: la cadena Ratak i la cadena Ralik (és a dir, la "cadena de l'alba" i la "cadena del capvespre"). Dos terços de la població de l'estat viuen a Majuro (que també n'és la capital) i a Ebeye. Les illes exteriors estan poc poblades a causa de la manca d'oportunitats de feina i per l'escàs desenvolupament econòmic.

El clima és càlid i humit, amb una estació plujosa de maig a novembre. Les illes pateixen de tifons de tant en tant.

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia des Illes Marshall

Les subvencions que atorga el govern dels Estats Units són la principal font econòmica de la feble economia illenca. La producció agrícola es concentra en petites granges, i els conreus de més importància per al comerç són el coco, el tomàquet, el meló i l'arbre del pa. La indústria de petita escala es limita als productes artesanals i els derivats de la pesca i la copra. La indústria turística, avui dia una petita font de guanys monetaris que ocupa menys del 10% de la força laboral, és la millor esperança de futur per a l'economia. Les illes disposen de pocs recursos naturals i les importacions excedeixen de bon tros les exportacions. Gràcies al tractat de lliure associació, els EUA aporten uns 65 milions de dòlars d'ajuda anual. El 1999 van començar les negociacions per ampliar el tractat.

Demografia[modifica | modifica el codi]

D'acord amb les estadístiques de l'any 2003, la població de l'arxipèlag ascendeix a 56.429 persones, de les quals la majoria practiquen el protestantisme i el 93,7% sabien llegir i escriure. Tanmateix, la mitjana d'esperança de vida és molt baixa en comparació amb la resta dels estats, ja que no supera els 67 anys i mig per als homes i els 71 anys i mig per a les dones, a més de tenir una taxa de fertilitat bastant alta (4,12 fills per dona). La taxa de natalitat no ha tingut un impacte important en la població (el creixement anual de la qual és de l'ordre del 2,3%) a causa de l'alt percentatge de migració cap a l'illa de Guam o cap a l'estat de Hawaii, els quals formen part dels Estats Units d'Amèrica.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Tot i que ara l'ofici està en certa decadència, els marshallesos foren hàbils navegants i usaven unes curioses cartes de navegació fetes amb bastonets i petxines. També són experts constructors de canoes.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • «Marshall Islands» (en anglès). Pearson Education. [Consulta: 8 de desembre de 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


 
Estats d'Oceania
Map of world highlighting Oceania.png
Flag of Australia.svg Austràlia | Flag of the Federated States of Micronesia.svg Estats Federats de Micronèsia | Flag of East Timor.svg Timor Oriental | Flag of Fiji.svg Fiji | Flag of the Marshall Islands.svg Illes Marshall | Flag of the Solomon Islands.svg Salomó | Flag of Kiribati.svg Kiribati | Flag of Nauru.svg Nauru |

Flag of New Zealand.svg Nova Zelanda | Flag of Palau.svg Palau | Flag of Papua New Guinea.svg Papua Nova Guinea | Flag of Samoa.svg Samoa | Flag of Tonga.svg Tonga | Flag of Tuvalu.svg Tuvalu | Flag of Vanuatu.svg Vanuatu

Dependències: Flag of Guam.svg Guam | Flag of Hawaii.svg Hawaii | Flag of Rapa Nui, Chile.svg Illa de Pasqua | Flag of the Cook Islands.svg Illes Cook | Flag of the Northern Mariana Islands.svg Illes Mariannes Septentrionals | Flag of the United States.svg Illes Perifèriques Menors dels EUA | Flag of Niue.svg Niue | Flag of Norfolk Island.svg Norfolk | Flag of New Caledonia.svg Nova Caledònia | Morning Star flag.svg Papua Occidental | Flag of the Pitcairn Islands.svg Illes Pitcairn | Flag of French Polynesia.svg Polinèsia Francesa | Flag of American Samoa.svg Samoa Nord-americana | Flag of Tokelau.svg Tokelau | Flag of Wallis and Futuna.svg Wallis i Futuna