Portaavions

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'USS Enterprise (CVN-65), portaavions dels Estats Units.

Un portaavions és una nau de guerra dissenyada per desplegar i recollir avions per actuar com a base aèria naval. Els portaavions permeten a les forces navals tenir protecció aèria a gran distància sense necessitar bases aèries terrestres. Les armades modernes usen aquest tipus de nau com a element de projecció de força, juntament amb els grups amfibis. A banda, també es fan servir com a nau insígnia, un paper que abans prenia el cuirassat. El canvi parteix de la creixent importància de la superioritat aèria com a part clau de la guerra moderna, que va iniciar-se a la Segona Guerra Mundial.

Els portaavions sense escorta es consideren vulnerables a l'atac per altres vaixells, avions, submarins o míssils, i per això viatgen en grups de batalla. A diferència d'altres naus capitals del segle XX, l'única limitació en el seu disseny ha estat la pressupostària.

Història[modifica | modifica el codi]

El vaixell porta-hidroavions japonès Wakamiya durant les primers operacions de bombardeig aeri navals realitzades l'any 1914 durant el setge de Tsingtao.

Els primers vols amb avions realitzats pels germans Wright l'any 1903 van anar seguides, el 1910, pels experiments d'enlairament des d'un vaixell realitzats per la Marina dels Estats Units amb el creuer USS Birmingham.[1] Els porta-hidroavions van ser els primers a entrar en servei. Així el setembre de 1914 la Marina Imperial Japonesa va desplegar el Wakamiya, els hidroavions del qual van realitzar els primers bombardeigs aeris navals al setge de Tsingato.[2][3]

Els primers portaavions de grans dimensions es dissenyaren per tenir una coberta de vol contínua des d'on es poguessin enlairar avions convencionals. L'any 1918 els britànics construïren l'HMS Argus el primer portaavions amb aquesta capacitat.[4] Els dissenys continuaren evolucionant durant la dècada dels anys 1920 amb exemples com l'HMS Hermes i el Portaavions Hōshō japonès. La majoria dels portaavions originals eren conversions de cascs dissenyats originalment per ser vaixells de transport, creuers o cuirassats. El tractat naval Washington de 1922 va condicionar els dissenys i flotes previstes, així per exemple a les marines dels Estats Units i el Regne Unit podien arribar fins a les 135.000 tones de portaavions.

El portaavions americà USS Franklin enfonsant-se després d'un atac japonès el 19 de març de 1945.

Durant el període entreguerres també es començaren a construir els primers portaavions dissenyats com a tal. Això els hi va permetre tenir un capacitat d'operar amb més avions, augmentat significativament la seva importància estratègica. Durant la Segona Guerra Mundial els portaavions van esdevenir els elements principals de les flotes dels Estats Units, el Japó i el Regne Unit.

Coberta de vol[modifica | modifica el codi]

F/A-18 Hornet a la coberta de vol d'un portaavions de la classe Nimitz.

Els portaavions de disseny modern compten amb una coberta plana, a manera de pista d'enlairament i aterratge, que ocupa la part superior de vaixell i la major part de la seva eslora. Els avions s'enlairen per la proa i aterren per popa. Els portaavions naveguen a velocitat elevades i rumb contra el vent durant els enlairament, per tal d'incrementar la velocitat aparent del vent a la coberta i així facilitar l'enlairament dels avions.

Altres elements de la coberta de vol es diferencien en funció dels tipus d'avions utilitzats: convencionals o bé STOL i helicòpters. En el primer cas (com per exemple els grans portaavions dels Estats Units) requereixen de catapultes especials que donen un impuls addicional que permet enlairar-se als avions. Per altra banda per reduir la distància en els aterraments s'utilitza un sistema de cables que s'acoblen al ganxo de cua que porta els avions. Un sistema diferent és l'utilitzat per avions d'enlairament curt com ara els Harrier, requereixen d'una coberta de vol amb un trampolí final (una petita elevació) i aterren autònomament de forma vertical. Els helicòpters aterren i s'enlairen verticalment permetent operar, a més dels portaavions, en destructors o fragates amb coberta de vol.

El trampolí final del portaavions HMS Invincible de la Royal Navy.

Exemples d'avions embarcats[modifica | modifica el codi]

Article principal: Avió embarcat

Portaavions destacats[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Portaavions

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Friedman, Norman. U.S. Aircraft Carriers: An Illustrated Design History. Naval Institute Press, 1983, p. 31. ISBN 0-87021-739-9. 
  2. Wakamiya is "credited with conducting the first successful carrier air raid in history"Source:GlobalSecurity.org
  3. "Sabre et pinceau", Christian Polak, p. 92.
  4. Geoffrey Till, "Adopting the Aircraft Carrier: The British, Japanese, and American Case Studies" a Williamson, Murray. Military Innovation in the Interwar Period. New York: Cambridge University Press, 1996, p. 194. ISBN 0-521-63760-0.