Hidroavió

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hidroavió DHC-6 Twin Otter

Un hidroavió (en anglès, seaplane) és una aeronau que té la capacitat d'utilitzar l'aigua com a pista d'enlairament o aterratge. Això es deu al fet que en lloc de rodes, duu un o més flotadors.

Tipus[modifica | modifica el codi]

La paraula "hidroavió" s'utilitza per a descriure dos tipus d'aeronaus capaces de volar per l'aire i aterrar o enlairar-se des d'una superfície aquàtica:

  • L'hidroavió amb flotadors, té un fuselatge semblant al de qualsevol altre avió o avioneta però compta amb dos flotadors a sota del fuselatge, que li permeten aterrar o enlairar-se de l'aigua fent la mateixa funció que el pont d'aterratge amb rodes al terra. En aquests tipus d'avions només els flotadors estan en contacte amb l'aigua, mantenint el fusellatge fora de l'aigua. Això permet modificar avions lleguers com una avioneta perquè pugui operar des de la superfície de l'aigua . Com a desavantatges tenen que els flotadors fan minvar l'aerodinàmica de l'avió, fent baixar la velocitat màxima i el ritme d'ascens, per altra banda només poden enlariar-se o aterrar en condicions d'onatge suau.
  • L'hidrocanoa té un fusellatge dissenyat per a poder flotar, semblant al d'un vaixell, així doncs és el fusellatge el que està en contacte amb l'aigua i genera la major part de la flotabilitat. La majoria d'hidrocanoes compten també amb petits flotadors a les ales per mantenir-los estables a l'aigua. Tots els hidroavions grans són d'aquest tipus, ja que permten envolar més pes i millors característiques de vol.

Un avió amfibi pot enlairar-se tant des de pistes d'enlairament convencionals com des de l'aigua. Existeixen diversos hidrocanoies i alguns hidroavions amb flotadors que tenen trens d'aterratge retractables o rodes dins els flotadors que els hi permeten actuar des de pistes normals.

Història[modifica | modifica el codi]

L'hidroavió d'Henri Fabre (1910)

El 28 de març del 1910, el francès Henri Fabre va volar per primer cop en un hidroavió anomenat Le Canard (en francès, l'ànec). Es va enlairar des de la Llacuna de Berre, a Martigues, França.

Glenn Hammond Curtiss, de Hammondsport, Nova York, va aconseguir al gener del 1911 ser el primer americà en desenvolupar i fer volar un hidroavió, rebent l'encàrrec de dos aparells per l'exèrcit nord-americà.[1]

Un Arado Ar 196, hidroavió amb flotadors militar alemany de la Segona Guerra Mundial.

Durant la Primera i Segona Guerra Mundial, les Marines de Guerra van utilitzar els hidroavions pel reconeixement i lluita antisubmarina (un exemple poc conegut amb aquests usos és l'alemany Heinkel He 59). Molts cuirassats i creuers portaven una o dues catapultes per llençar els hidroavions de reconeixement o per seguir als blancs fora de l'horitzó i així poder-los disparar gràcies a l'allargada dels canons.

El Japó va arribar a construir un submarí per transportar hidroavions Aichi M6A que poguessin bombardejar les preses del Canal de Panamà. Tot i això en la Guerra del Pacífic de la Segona Guerra Mundial els hidroavions foren utilitzats especialment tant per americans com japonesos en missions de reconeixement.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Skaarup, Harold A. Florida Warplanes (en anglès). iUniverse, 2010, p.124. ISBN 1450264441. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hidroavió