Guerra del Pacífic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Guerra del Pacífic (desambiguació)».
Guerra del Pacífic
Segona Guerra Mundial
Data 7 de juliol de 1937 a 9 de setembre de 1945
Localitat Àsia i l'Oceà Pacífic
Resultat Victòria dels Aliats i caiguda de l'Imperi Japonès
Desembarcaments americans
Bàndols
República de la Xina República de la Xina
Regne Unit Regne Unit
Raj Britànic Imperi Indi
Estats Units d'Amèrica Estats Units
Illes Filipines Filipines
Austràlia Austràlia
Unió Soviètica Unió Soviètica
Països Baixos Països Baixos
Nova Zelanda Nova Zelanda
Canadà Canadà
Mèxic Mèxic
França França
Japó Imperi Japonès
Tailàndia Tailàndia
Comandants en cap
Estats Units d'Amèrica Chester Nimitz
Estats Units d'Amèrica Douglas MacArthur
Estats Units d'Amèrica Frank J. Fletcher
Estats Units d'Amèrica Raymond Spruance
Estats Units d'Amèrica Holland Smith
Marina japonesa Isoroku Yamamoto
Marina japonesa Chūichi Nagumo
Marina japonesa Tamon Yamaguchi
Exèrcit Imperial Japonès Masaharu Homma
Exèrcit Imperial Japonès Tadamichi Kuribayashi
Exèrcit Imperial Japonès Tomoyuki Yamashita
Baixes
República de la Xina 3,8 milions de soldats morts i 17 milions de civils
Estats Units d'Amèrica 106.207 morts, 248.316 ferits
Austràlia 17.501 morts
Unió Soviètica 12.031 morts, 24.425 ferits
Regne Unit 86.838 morts
Imperi del Japó 1.740.955 militars morts i 393.000 civils morts

La Campanya de l'Oceà Pacífic va ser la part de la Segona Guerra Mundial i els conflictes anteriors que van tenir lloc en l'Oceà Pacífic, les seves illes, entre 1941, i el 1945.

Pearl Harbor[modifica | modifica el codi]

Article principal: Atac a Pearl Harbor
Les restes mig enfonsades del cuirassat USS Arizona després de ser bombardejat.

Durant el matí del 7 de desembre de 1941, avions japonesos procedents de portaavions van atacar la base naval nord-americana de Pearl Harbor, a l'illa Oahu de Hawaii. Els americans van ser agafats completament per sorpresa i van patir prop de 2.400 baixes. Vuit cuirassats i altres vaixells menors van ser enfonsats o danyats severament. No obstant això, els portaavions americans, que aquell dia no estaven al port, els dipòsits de combustible i les instal·lacions de reparació de vaixells van escapar a l'atac.

El mateix dia 7, el Japó (en aquell temps, Imperi Japonès) va declarar la guerra als Estats Units i al Regne Unit, declaració que va ser resposta l'endemà mateix per americans, britànics i també australians. El dia 11 de desembre, Alemanya va declarar la guerra als EUA, tot i que segons el Pacte Tripartit de 1940 no hi estava obligada. A partir de llavors, la guerra que fins aquell moment s'havia limitat a Europa i a Àfrica, es va estendre també a l'Àsia i al Pacífic convertint-se en una veritable guerra mundial.

L'expansió japonesa al sud-est asiàtic[modifica | modifica el codi]

De forma simultània a l'atac a Pearl Harbor, els japonesos van començar la invasió de les colònies britàniques d'Hong Kong i Malàisia, de la colònia holandesa de les Índies Orientals (que es correspon, aproximadament, amb l'actual Indonèsia) i de les possessions americanes de les Filipines i de les illes de l'Oceà Pacífic com Guam i Wake.

L'expansió japonesa pel sud-est asiàtic va durar fins a mitjan 1942 i es va estendre a llocs tan allunyats entre sí com Birmània, les illes Salomó i les Aleutianes. Va ser frenada pels exèrcits aliats en tres punts: Midway, Nova Guinea i Guadalcanal.

Midway[modifica | modifica el codi]

La Batalla de Midway (4 de juny de 1942) va ser una batalla naval i aèria en què els japonesos van perdre la majoria dels seus portaavions i molts dels seus millors pilots, convertint-se en la primera gran derrota japonesa de la guerra.

A Nova Guinea, l'objectiu dels japonesos era conquerir Port Moresby per després poder atacar Austràlia. Però els plans japonesos es van veure frustrats, primer a la Batalla del Mar del Corall (4-8 de maig), on una flota nord-americana els va impedir desembarcar tropes a l'illa, i després a la pista de Kokoda, on durant els mesos d'agost i setembre japonesos, americans i australians es van enfrontar enmig de la jungla. Després d'aconseguir arribar a només 50 km de Port Moresby, la falta de reforços i de material va obligar als japonesos a retrocedir i a abandonar definitivament els seus plans.

Guadalcanal[modifica | modifica el codi]

L'illa de Guadalcanal, a l'arxipèlag de les Salomó, estava ocupada pels japonesos des del juliol de 1942. Els americans hi van desembarcar el 7 d'agost. A partir de llavors, Guadalcanal i les seves aigües es van convertir en el centre de nombrosos combats terrestres, navals i aeris. Els japonesos no van poder resistir el ritme de baixes i el gener de 1943 es va ordenar l'evacuació de l'illa. Després d'aquestes derrotes, els japonesos van perdre totalment la iniciativa i es van limitar a defensar els territoris ja ocupats.

Després d'haver aturat l'expansió japonesa pel Pacífic, els aliats van passar a l'atac. A finals de juny de 1943, va començar una campanya per aïllar la important base japonesa de Rabaul a l'illa de Nova Bretanya. Es van atacar simultàniament les bases japoneses a Nova Guinea, seguint la costa nord de l'illa en direcció nord-oest i es van realitzar atacs amfibis a les illes Salomó. La bona marxa de l'operació va permetre que a finals de 1943 tropes nord-americanes desembarquessin a la pròpia illa de Nova Bretanya. Pel mateix temps però a milers de quilòmetres d'allí, els americans van expulsar els japonesos dels atols de Tarawa i Makin, a les illes Gilbert.

L'avanç de l'exèrcit dels Estats Uunits pel Pacífic va continuar amb la conquesta de les illes Marshall el febrer de 1944. Molt més important va ser la conquesta de les illes Mariannes (juny-agost), i especialment l'illa de Saipan, ja que la possessió d'aquesta illa va permetre als americans establir bases aèries avançades des d'on bombardejar el propi territori japonès. La reacció japonesa a l'ocupació de Saipan va ser la Batalla del Mar de les Filipines (19-20 de juny). L'armada japonesa va utilitzar tots els portaavions que li quedaven i un gran nombre d'avions per expulsar als americans de les Mariannes però la batalla se'ls va girar en contra i van patir una dolorosa derrota de la que ja no es podrien recuperar. El següent pas dels americans va ser la invasió de les Filipines que va començar el 20 d'octubre amb la invasió de l'illa de Leyte i que va anar seguida de la batalla del golf de Leyte on els japonesos van utilitzar atacs kamikazes per primera vegada.

Manila, Iwo Jima i Okinawa[modifica | modifica el codi]

Durant el matí del 9 d'agost de 1945, el bolet atòmic de l'explosió nuclear sobre la ciutat japonesa de Nagasaki es va elevar a una altitud de 18.000 m. Aquest atac va precipitar la rendició del Japó i la fi de la guerra.

El gener, els americans van desembarcar a Luzón, l'illa més gran de les Filipines. Manila, la capital, va ser capturada el 3 de març. La conquesta completa de les Filipines no va acabar fins al juliol però mentrestant els americans ja es van concentrar en el seu següent objectiu, l'illa d'Iwo Jima. La Batalla d'Iwo Jima es va lluitar entre el (19 de febrer i 26 de març) i la importància d'aquesta illa radicava en el fet que des d'allí els avions caces americans podien donar protecció als B-29 que bombardejaven les ciutats japoneses. Però aquesta illa ja es considerava territori japonès i la defensa japonesa va ser especialment dura, provocant un nombre elevadíssim de baixes en els marines americans. La següent illa a ser envaïda va ser Okinawa (1 d'abril-21 de juny), on el nombre de baixes americanes va ser igualment gran.

Tot i que encara quedaven moltes bosses de resistència japonesa escampades pel Pacífic i el sud-est asiàtic, l'alt comandament nord-americà ja tenia planejada la invasió del Japó, prevista per al mes de novembre. Però la dura resistència japonesa a Iwo Jima i a Okinawa feien presagiar una campanya molt dura per als americans.

Bombardeigs de Hiroshima i Nagasaki i rendició del Japó[modifica | modifica el codi]

El mes de juliol de 1945, el Projecte Manhattan va finalitzar la construcció de la primera bomba atòmica. El President dels Estats Units, Harry S. Truman, va decidir utilitzar aquesta nova arma per obligar el Japó a rendir-se immediatament. El 6 d'agost de 1945, la primera bomba atòmica amb finalitats bèl·liques va explotar sobre la ciutat japonesa de Hiroshima, destruint-la per complet i provocant uns 75.000 morts i un nombre encara més gran de ferits. Com que el govern japonès no es va rendir immediatament, el 9 d'agost una altra bomba va ser llançada sobre Nagasaki, provocant una mortaldat i una destrucció semblants.

El 8 d'agost, exactament 3 mesos després de la fi de la guerra a Europa i complint el pacte acordat amb els aliats a la Conferència de Jalta, la Unió Soviètica va declarar la guerra al Japó i va envair Manxúria.

El 15 d'agost, l'Emperador del Japó Hiro Hito I va prendre la decisió d'anunciar per ràdio la rendició del país, tot i que una part del govern japonès estava decidit a continuar lluitant. La rendició oficial del Japó es va firmar el 2 de setembre. Això va significar el final de la Segona Guerra Mundial, tot i que algunes unitats japoneses aïllades van continuar lluitant algunes setmanes més.

Campanyes de la Guerra del Pacífic[modifica | modifica el codi]

Guerres Frontereres Sovietico-Japoneses[modifica | modifica el codi]

Conquesta japonesa del Sud-est Asiàtic i del Pacífic[modifica | modifica el codi]

Ofensives Aliades[modifica | modifica el codi]

Campanyes del Sud-est Asiàtic[modifica | modifica el codi]

Campanya de Nova Guinea[modifica | modifica el codi]

Campanya de les Illes Aleutianes[modifica | modifica el codi]

Campanya de Guadalcanal[modifica | modifica el codi]

Campanya de les Illes Salomó[modifica | modifica el codi]

Campanya de les Illes Gilbert i Marshall[modifica | modifica el codi]

Bombardeig del Sud-est Asiàtic 1944-45[modifica | modifica el codi]

Campanya de les Illes Marianes i Palau[modifica | modifica el codi]

Campanya de Filipines[modifica | modifica el codi]

Campanya de les Illes Volcano i Ryukyu[modifica | modifica el codi]

Campanya de Borneo[modifica | modifica el codi]

Campanya del Japó[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerra del Pacífic
  1. Wiest, Andrew A.; Mattson, Gregory Louis. The Pacific War (en anglès). Zenith Imprint, 2001, p.166. ISBN 0760311463.