De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià . Queden 320 dies per a finalitzar l'any i 321 en els anys de traspàs .
Països Catalans
Resta del món
1502 - Regne de Castella i Corona d'Aragó , els Reis Catòlics promulguen una pragmàtica en la que tots els musulmans han de ser batejats en la fe cristiana .
1797 - cap de Sant Vicent (Portugal ): La Batalla del cap de Sant Vicent l'armada britànica derrota l'espanyola durant la Guerra angloespanyola (1796-1808) [3]
1876 - Elisha Gray i Alexander Graham Bell sol·liciten, per aquest ordre, una patent per la invenció del telèfon . Sembla que, tot i arribar més tard, a l'oficina de patents americana van enregistrar primer la sol·licitud de Bell i, per tant, se li va concedir la patent del telèfon a Bell.
1929 - Chicago (EUA ): massacre del Dia de Sant Valentí , set persones, sis de les quals són gàngsters rivals d'Al Capone , són assassinades.[4]
1950 - Tractat d'Amistat, Aliança i Assistència Mútua entre la República Popular de la Xina i l'Unió Soviètica .[5]
1989 - El Líder Suprem de l'Iran , l'aiatol·là Khomeini emet una fatwa que condemna a mort Salman Rushdie per haver escrit Els Versos Satànics .[6]
1990 - La nau espacial Voyager 1 fa una foto de la Terra que es farà famosa com a un punt blau pàl·lid .
1996 - Madrid (Espanya ): ETA assassina el jurista, historiador i escriptor valencià Francisco Tomàs i Valiente al seu despatx de professor de la Universitat Autònoma de Madrid .
2003 - Edimburg (Escòcia ): biòlegs del Roslin Institute practiquen l'eutanàsia a l'ovella Dolly a causa de l'envelliment prematur que presentava.
2005 - Califòrnia (EUA ): tres antics empleats de PayPal funden YouTube , una plataforma per compartir vídeos.
Països Catalans
1778 - Barcelona : Ferran Sor i Muntades , guitarrista i compositor català (m. 1839 ).
1872 - Centelles : Salvador Ribé i Garcia , alcalde de Sabadell durant la República .
1912 - Barcelona : Joan Pujol i García , conegut com a Garbo , agent doble que desenvolupà un paper claun l'èxit del desembarcament de Normandia al final de la Segona Guerra mundial (m. 1988 ).
1917 - Borriana , Plana Baixa : Assumpta González i Cubertorer , escriptora teatral valenciana (m. 2003 ).[7]
1921 - Barcelona : Antònia Abante i Vilalta , poetessa .
1940 - Perpinyà , Rosselló : Renée Soum , matemàtica i política nord-catalana.[8]
1943 - Barcelona : Joan Rendé i Masdéu , escriptor , periodista i professor de literatura català .[9]
1956 - Barcelona : Rosa Castillo Araujo , jugadora de bàsquet catalana que fou membre de la selecció femenina espanyola.[10]
1963 - Barcelona : Elisenda Roca , periodista i presentadora de televisió catalana.[11]
1971 - Barcelona : Mònica Almiñana Riqué , metgessa i política catalana, ha estat regidora i senadora.[12]
1977 - Barcelona : Itziar Castro , actriu catalana (m. 2023).[13]
Resta del món
1891 - Fort Payne , Alabama : Katherine Stinson , pionera de l'aviació .[17]
1905 - Brooklyn , Nova York : Thelma Ritter , actriu estatunidenca (m. 1969 ).
1916 - Madrid : Maruchi Fresno , actriu espanyola (m. 2003 ).[18]
1917 - Nova York (EUA ): Herbert A. Hauptman , matemàtic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1985 (m. 2011 ).
1932 - Estocolm : Harriet Andersson , actriu sueca de cinema i teatre.[19]
1938 - Intra , Verbania : Antonio Dal Masetto , escriptor i periodista italià nacionalitzat argentí .
1939 - Boston , Massachusetts (EUA ): Eugene F. Fama , economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de 2013 .
1944 :
1959 -
1972 - Pamplona : Najwa Nimri , cantant i actriu navarresa .[22]
1977 - Xangai : Tan Yuanyuan , ballarina xinesa de dansa clàssica , primera ballarina del Companyina de Ballet de San Francisco (persona més jove en ocupar aquest càrrec).
1983 - Illa de Pasqua , Xile : Mahani Teave , pianista xilena.[23]
1988 - Rosario , Argentina : Angel Di María , futbolista argentí.
Països Catalans
1712 , Barcelona : Narcís Feliu de la Penya , advocat , publicista i historiador català .
1911 , Barcelona : Carme Bonaplata i Cuní , soprano catalana (n. 1869 ).[24]
1959 , Figueres : Adela Riera , bibliotecària i directora de la Biblioteca Popular de Figueres.[25]
1982 , Ulldecona : Mari Carmen Castell i Vidal , secretària assassinada al Castell d'Ulldecona (n. 1962 ).
1996 , Madrid : Francisco Tomàs i Valiente , jurista, historiador i escriptor valencià ; assassinat per la banda terrorista ETA (n. 1932 ).
2002 , Barcelona: Domènec Balmanya , futbolista català (n. 1914 ).
2016 , Barcelona: Muriel Casals i Couturier , economista i política catalana, figura clau del procés independentista català (n. 1945 ).[26]
Resta del món
1714 - Madrid , Castella : Maria Lluïsa de Savoia , reina d'Espanya (n. 1688 ).[27]
1779 , Hawaii : James Cook , explorador i cartògraf anglès (50 anys).
1824 , Tórshavn (Illes Fèroe ): Jens Christian Svabo , escriptor i lingüista feroès (n. 1746 ).[28]
1891 , Nova York (EUA ): William T. Sherman , militar estatunidenc (n. 1820 ).[29]
1894 , Lieja (Bèlgica ): Eugène Charles Catalan , matemàtic franco-belga, especialista en teoria de nombres (n. 1814 ).
1943 , Göttingen , Alemanya : David Hilbert , matemàtic (81 anys).
1986 : Alina Szeminska , psicòloga i professora d'universitat polonesa.
2004 , Rímini , Emília-Romanya , Itàlia : Marco Pantani , ciclista italià, guanyador del Giro i del Tour de 1998 .
2005 , Beirut , (Líban ): Rafik Hariri , primer ministre del Líban (1992 - 98 i 2000 -2004) assassinat amb un cotxe bomba.
2014 , Seattle , Washington : Martha Goldstein , intèrpret de clavicèmbal i piano (n. 1919 ).[30]
2021 , Buenos Aires (Argentina )ː Carlos Saúl Menem , polític i advocat argentí. Va ser President de l'Argentina del 1989 al 1999.[31]
Festes i commemoracions [ modifica ]
Sants al Martirologi romà (2011): Valentí de Roma , màrtir (269); Ciril i Metodi , monjo i bisbe, copatrons d'Europa (segle ix ); Bassià, Tonió, Protus, Luci, Cirió, Agató, Moisès, Dionís i Ammoni d'Alexandria, màrtirs (s. I); Zenó, Vidal i Felícola de Roma , màrtirs (s. I), venerats a Serrateix com a Víctor, Zenó i Felícola de Serrateix ; Eleucadi de Ravenna, bisbe (s. III); Nostrià de Nàpols, bisbe (470); Auxenci de Skopas , abat (470); Antoní de Sorrento , bisbe de Stabia (625); Joan Baptista de la Concepció , prevere trinitari i fundador dels Trinitaris Descalços (1613).
Sants que no figuren a l'actual Martirologi : Valentí de Terni , bisbe i màrtir (268); Fortunata de Baucina, màrtir (c. 200); Pròcul, Èfeb i Apol·loni de Terni, màrtirs (273); Valentí de Carpentràs, bisbe (s. III); Modestí, Florentí i Flavià d'Avellino, màrtirs (311); Abraham d'Haran , bisbe (422); Maró de Beit-Marun, abat (ca. 435); Teodosi de Vaison-la-Romaine, bisbe (553-573); Paulí del Velai , màrtir (s. V-VI); Biavili, deixeble de Guengalè de Faou (s. VI); Lupanci de Chinon, abat (s. VI); Conran de les Òrcades (s. VII); Ragnobert d'Autun, bisbe (655-660); Paulià de Herkunft, bisbe (660); Angelo de Gualdo, pelegrí (1325).
Beats que no figuren a l'actual Martirologi : Vicenç de Siena, franciscà (1442); Thomas Plumtree, Luke Kirby, Richard Kirkman, i Richard Thirkill, preveres màrtirs (s. XVI).
Venerables: Ciril de Constantinoble , prior carmelita (1234).
Venerats a l'Orde de la Mercè : beats Vint Mercedaris de Palerm, confessors víctimes de la caritat.
7 Meixir: Alexandre d'Alexandria, patriarca (715); Teodor d'Alexandria, patriarca (728).
Església Apostòlica Armènia [ modifica ]
25. Arac': Trifó de Frígia , màrtir (256); Barsaumas, asceta (457); Rubén, príncep bagràtida d'Armènia.
Església Ortodoxa Siríaca [ modifica ]
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) [ modifica ]
Se celebren els corresponents al 27 de febrer del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) [ modifica ]
Corresponen als sants de l'1 de febrer del calendari julià.
Sants: Perpètua, Sàtir, Revocat, Sadurní, Secúndul i Felicitas , màrtirs (ca. 203); Teonas i companys màrtirs de Cariona; Trifó de Frígia , màrtir (251); Auxenci de Skopas, monjo; Pere d'Antioquia , eremita (440); Vendimià de Bitínia, abat (ca. 512); Brígida de Kildare , abadessa (525); Elies el Jove de Damasc , màrtir (779); David (784), Simeó (843) i Jordi (844) de Mitilene, confessors; Basili de Tessalònica, arquebisbe (ca. 870); Trifó de Rostov, bisbe (1468); Trifó de Petxenga (1583); Anastasi Naupliotes, màrtir (1655); Piotr Skipetrov, prevere màrtir (1918); Nikolaj, prevere màrtir (1938).
Església Ortodoxa Grega [ modifica ]
Timoteu el Confessor, monjo.
Esglésies luteranes [ modifica ]
Esglésies anglicanes [ modifica ]
↑ «El Mundo Deportivo, 19 d'octubre de 2007, pàgina 23. ». Arxivat de l'original el 2007-10-21. [Consulta: 20 octubre 2007].
↑ El País, 11 d'abril de 2000 .
↑ Bethune , John Drinkwater. A Narrative of the Battle of St. Vincent (en anglès). 2a ed.. Saunders and Otley, 1840.
↑ Ucelay-Da Cal , Enrique; Veiga , Francisco. Historia Universal Planeta (en castellà). vol. 12, El fin del segundo milenio. Un siglo de miedos apocalípticos, 1914-1989. Planeta, 1994. ISBN 84-320-9532-X .
↑ China. . Debate Editorial, 2012. ISBN 978-84-9992-145-7 .
↑ «February 14, 1989: The fatwa against Salman Rushdie ». France 24 , 12-08-2022 [Consulta: 4 gener 2024].
↑ «Assumpta González i Cubertorer | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 14 desembre 2020].
↑ «Renée Soum ». Assemblée nationale. [Consulta: febrer 2020].
↑ Xulio Ricardo Trigo. «Joan Rendé ». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 11 setembre 2022].
↑ «Rosa Maria Castillo Araujo | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 14 desembre 2020].
↑ lecturalia.com . «Elisenda Roca: libros y biografía autora » (en castellà). [Consulta: 27 febrer 2020].
↑ «Almiñana Riqué, Mónica ». Senado de España. [Consulta: febrer 2020].
↑ «L'actriu Itziar Castro s'ha mort a 46 anys ». [Consulta: 8 desembre 2023].
↑ Dictionnaire des compositeurs. . France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8 .
↑ «Lady Elizabeth Mytton Wilbraham (1632-1705) » (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 21 desembre 2021].
↑ Tomé López , César. «Agnes Pockels, la química física del agua de fregar » (en castellà). Mujeres con ciencia, 16-02-2015. [Consulta: 5 gener 2022].
↑ Marck , Bernard. Ellas conquistaron el cielo 100 mujeres que escribieron la historia de la aviación y el espacio (en castellà). 1a. ed.. Barcelona: Blume, 2009, p. 44. ISBN 978-84-9801-418-1 .
↑ «Maruchi Fresno ». IMDb. [Consulta: febrer 2020].
↑ «Harriet Andersson ». IMDb. [Consulta: febrer 2020].
↑ «Renée Fleming ». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
↑ «Tsitsi Dangarembga » (en anglès). Friedens Preis, 16-08-2023. [Consulta: 16 desembre 2023].
↑ «Najwa Nimri ». IMDb. [Consulta: febrer 2020].
↑ «Pianista pascuense debuta con la Orquesta Sinfónica ». emol. El Mercurio, 25-07-2006. [Consulta: febrer 2020].
↑ Pérez García , Miquel. «Carme Bonaplata ». Intèrprets Catalans Històrics. Associació Joan Manén. [Consulta: 6 desembre 2023].
↑ Ferrerós , Joan. «Adela Riera va estimar els llibres ». Empordà, 12-11-2023. [Consulta: 2 gener 2024].
↑ «Muriel Casals i Couturier ». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
↑ «Persona - Saboya, María Luisa Gabriela de (1688-1714, reina consorte de España) ». Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: febrer 2020].
↑ Salmonsens konversationsleksikon (en danès). vol. XXII. 2a edició, 1927, p. 622.
↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX . Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9 .
↑ «Martha Goldstein (Harpsichord, Piano) - Short Biography ». Bach Cantatas Website. [Consulta: 5 abril 2020].
↑ «Mor Carlos Menem, l'expresident que va portar Argentina al 'corralito' ». Ara, 14-02-2021. [Consulta: 14 febrer 2021].
↑ «Dia europeu de la Salut Sexual ». Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 juny 2012].
↑ Schäfer , Joachim. «Kalender - 14. Februar » (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon , 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
↑ Santi, beati e testimoni .