Al Capone

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Al Capone

Fotografia de la fitxa policial d'Al Capone.
Naixement 17 de gener de 1899
Brooklyn, Nova York (Estats Units)
Defunció 25 de gener de 1947 (als 48 anys)
Palm Island, Florida (Estats Units)
Ocupació Gàngster

Alphonse Gabriel Capone (17 de gener de 1899 - 25 de gener de 1947), més conegut com a Al «Scarface» Capone, va ser un famós gàngster americà dels anys 20 i començament dels anys 30.

Al Capone va néixer a Brooklyn (Nova York), on va començar la seva carrera abans d'anar-se'n a Chicago i convertir-se en la figura del crim més important de la ciutat. A les acaballes dels anys 20, Al Capone ja era a la llista dels "Més cercats" de l'FBI. La caiguda va ser als anys 30, quan va ser empresonat pel Govern Federal dels EUA per evasió d'impostos, i enviat a la presó d'Alcatraz. Va morir a Miami Beach, Florida.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Brooklyn[modifica | modifica el codi]

La vida criminal d'Alphonse va començar molt aviat. Quan era adolescent va pertànyer a dues bandes: els "Brooklyn Rippers" i els "Forty Thieves Juniors", on es va iniciar amb delictes menors.

Capone va deixar l'escola als 14 anys, perquè es va barallar amb un professor, i va treballar en moltes feines per tota Nova York, fins i tot en una botiga de llaminadures i una sala de bitlles. Després del període inicial, Capone es va unir a la banda "Five Points", liderada per Frankie Yale. Va ser llavors quan va començar a treballar com a cambrer i goril·la a l'establiment de Yale, el "Harvard Inn". Allà, Capone es va veure immers en una baralla de ganivets amb Frank Gallucio a causa de la seva germana. Gallucio li va fer un tall a la cara, motiu pel qual se'l va començar a conèixer amb el malnom del Caratallada (Scarface).

El 1918, Capone es va casar amb Mae Coughlin, una noia irlandesa, i van tenir un fill aquell mateix any, Albert 'Sonny' Francis Capone. La parella va viure un any a Brooklyn. El 1919 se'n van anar a Amityville, Long Island per estar més a prop de "Rum Row". Capone encara treballava a les ordres de Frankie Yale i es creu que ja havia comès dos assassinats quan el van enviar a Chicago el 1919.

Chicago[modifica | modifica el codi]

Inicialment, Capone va començar a treballar a l'equip de Johnny Torrio, però el veterà Torrio va reconèixer immediatament el seu talent, i cap al 1922 Capone ja n'era la mà dreta, responsable dels negocis il·legals de joc, alcohol i prostitució de Chicago.

Uns anys més tard, Torrio va patir un atemptat. Greument ferit, Torrio va tornar a Itàlia i va passar el seu negoci a Capone, que va fer una fortuna. Es calcula que entre el 1925 i el 1930 guanyava uns 100 milions de dòlars l'any.

El 1928, Capone va comprar un refugi a Palm Island, Florida. Poc temps després de la compra, va fer set morts en una de les matances més conegudes del segle, la Matança de Sant Valentí, el 14 de febrer de 1929. Tot i que encara es discuteixen els detalls i ningú no va ser processat, s'atribueix a Capone i els seus homes, especialment a Jack 'Machine Gun' McGurn, que es creu que va ser qui va disparar. Capone volia matar el seu rival Bugs Moran, però aquest va arribar tard i va poder escapar-se, tot i que greument ferit.

La Caiguda[modifica | modifica el codi]

Tot i que Capone sempre feia negocis per mitjà d'homes de palla i no hi havia registres que el relacionessin, les noves lleis promulgades el 1927 van permetre al govern federal perseguir Capone per evadir impostos, la millor opció que tenien per a poder-lo empresonar. Va ser perseguit per l'agent de l'Agència de Prohibició Elliot Ness i els seus agents "Els Intocables", i també per l'agent del IRS Frank Wilson, que va ser capaç de trobar rebuts dels ingressos de Capone per joc il·legal. Eren la prova de l'evasió d'impostos per aquests ingressos.

El procés i l'acusació van tenir lloc el 1931. Al Capone va ser declarat culpable de cinc dels 23 càrrecs i sentenciat a 10 anys en una presó federal. Al començament el van ficar a una presó d'Atlanta el 1932, però va resultar que encara era capaç de controlar la majoria dels seus negocis i, per això, el van portar a l'illa presó d'Alcatraz l'agost de 1934. Allà, Capone era vigilat estrictament i tenia prohibit qualsevol contacte amb l'exterior. Quan es va revocar la "llei seca" i amb el seu líder empresonat, l'imperi de Capone aviat va començar a debilitar-se.

El Final[modifica | modifica el codi]

Cap als anys 30, quan era a Alcatraz, Capone va començar a mostrar símptomes de demència, probablement a causa d'una sífilis sense tractar que havia agafat de jove. Va passar la gran part dels seus darrers anys tancat a l'hospital de la presó fins que, finalment, va ser alliberat el 16 de novembre de 1939.

Quan va sortir, Capone estava arruïnat, físicament dèbil i amb la ment afeblida. Es va retirar a la seva casa de Miami Beach, Florida, on es va aïllar del món exterior. El 21 de gener de 1947 va patir un vessament cerebral i va morir 3 dies després de pneumònia. Va ser enterrat al Cementiri Mount Olivet i després portat al Cementiri Mount Carmel de l'oest de Chicago, on també hi ha les restes dels seus pare i germà.

El personatge[modifica | modifica el codi]

Al Capone ha estat objecte d'interès per a escriptors i ha aparegut a algunes pel·lícules de cinema. A la pantalla gran ha estat interpretat entre d'altres per Rod Steiger, Ben Gazzara i Robert De Niro. El film Els intocables tracta dels agents de l'FBI que el van detenir.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Al Capone