Tintín a Amèrica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Tintín a Amèrica és el tercer àlbum de Les aventures de Tintín i Milú creat per Hergé el 1932. En la posterior publicació en color del 1945, Hergé perfecciona tècnicament l'àlbum i n'elimina les imatges més polèmiques.

Seguint la tradició de fer un retrat de la realitat i del territori del moment, l'autor hi inclourà diversos elements propis de l'entorn on es desenvolupa l'acció: el diari Chicago Tribune, el vaixell Queen Mary (tot i que no se'n fa referència, es dedueix). Perseguint el mateix objectiu, no s'han traduït moltes de les expressions dels nadius, com per exemple: corned beef, squaw, old boy. En algun cas també fa servir expressions traduïdes literalment de l'anglès, com en el cas dels mots paquebot o taup.

Argument[modifica | modifica el codi]

Després de viatjar al Congo, Tintín se'n va a Amèrica, on s'enfronta a la banda de gàngsters d'Al Capone, un dels pocs personatges reals que apareixen en les aventures de Tintín, i a un altre gàngster anomenat Bobby Smiles. L'acció transcorre en dos escenaris ben diferents: el suburbi de la ciutat de Xicago i les reserves dels pells-roges. Tintín, seguint les passes del malvat Bobby Smiles, s'endinsa al territori indi.

En aquest àlbum Tintín ha de lluitar contra diversos mafiosos com per exemple Mike Mac Adam, Tom Hatec, Bobby Smiles...que tenen interessos petrolers a les terres dels pells-roges (liderades pel Gran Sachem). Amb tot, el repòrter sortirà triomfant i serà presentat com a un jove fidel als seus principis quan rebutja diverses ofertes de mitjans de comunicació per vendre la nova exclusiva i narrar les seves aventures.

Tintín a Amèrica està ple d'ironies, com la unió en sindicats (Rapte S.A.. i GSX) dels diferents infractors de la llei, i vol ser una crítica al capitalisme (i a les màfies de gàngsters de la ciutat de Xicago) i a l'ocupació de les reserves naturals índies per part dels blancs, a qui ells anomenen cara pàl·lida. Hergé dedica moltes vinyetes a descriure aquests mons: per una banda la ciutat i els seus gratacels, amb la famosa vinyeta de Tintín a la seva façana, i per l'altra la minoria ètnica que el jove reporter coneix, la tribu dels Peus Negres, amb els seus déus Sachem i Gran Wacondah.

Personatges[modifica | modifica el codi]

Gran Sachem
Al Capone (inspirador de Bobby Smiles)
  • El Gran Sachem és el que mana a la tribu dels peus negres i també era conegut com el talp de la mirada que travessa. És enganyat per Bobby Smiles per atrapar a Tintín, però al final ell se salva perquè es baralla amb els seus amics de la tribu. Actua com una persona valenta i amb molta capacitat de decisió. Hergé va caracteritzar aquest personatge com el pare Gall (Sioux) que va ser qui el va iniciar en la cultura índia.[cal citació]
  • Bobby Smiles és el cap de la GSX (Gàngster Sindicat Xicago), és ric, poderós i amb ganes de fer el mal a la ciutat de Xicago. Està inspirat en el personatge real d'Al Capone. És el principal dolent i el que vol és matar Tintín per poder treballar tranquil. A la ciutat, aquest home és buscat per la policia, i fins que no arriba Tintín, no aconsegueixen atrapar-lo. Físicament, aquest home és d'estatura mitjana, i la seva edat és aproximadament de 40 anys. Porta ulleres, té un nas bastant llarg i sempre porta la ratlla al mig del cabell, que és de color negre.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]