Tintín a Amèrica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Tintín a Amèrica és el tercer àlbum de Les aventures de Tintín i Milú creat per Hergé al 1932. En la posterior publicació en color del 1945, Hergé perfecciona tècnicament l'àlbum i n'elimina les imatges més polèmiques. Seguint la tradició de fer un retrat de la realitat i del territori del moment, l'autor hi inclourà diversos elements propis de l'entorn on es desenvolupa l'acció: el diari Chicago Tribune, el vaixell Queen Mary (tot i que no se'n fa referència, es dedueix). Perseguint el mateix objectiu, no s'han traduït moltes de les expressions dels nadius, com per exemple: corned beef, squaw, old boy. En algun cas també fa servir expressions traduïdes literalment de l'anglès, com en el cas dels mots paquebot o taup.

Argument[modifica | modifica el codi]

Després de viatjar al Congo, Tintín se'n va a Amèrica, on s'enfronta a la banda de gàngsters d'Al Capone, un dels pocs personatges reals que apareixen en les aventures de Tintín, i a un altre gàngster anomenat Bobby Smiles. L'acció transcorre en dos escenaris ben diferents: el suburbi de la ciutat de Xicago i les reserves dels pells-roges. Tintín, seguint les passes del malvat Bobby Smiles, s'endinsa al territori indi.

En aquest àlbum Tintín ha de lliutar contra diversos mafiosos com per exemple Mike Mac Adam , Tom Hatec, Bobby Smiles...que tenen interessos petrolers a les terres dels pells-roges (liderades pel Gran Sachem). Amb tot, el repòrter sortirà triomfant i serà presentat com a un jove fidel als seus principis quan rebutja diverses ofertes de mitjans de comunicació per vendre la nova exclusiva i narrar les seves aventures.

Tintín a Amèrica està ple d'ironies, com la unió en sindicats (Rapte S.A.. i GSX) dels diferents infractors de la llei, i vol ser una crítica al capitalisme (i a les màfies de gàngsters de la ciutat de Xicago) i a l'ocupació de les reserves naturals índies per part dels blancs, a qui ells anomenen cara pàl·lida. Hergé dedica moltes vinyetes a descriure aquests mons: per una banda la ciutat i els seus gratacels, amb la famosa vinyeta de Tintín a la seva façana, i per l'altra la minoria ètnica que el jove reporter coneix, la tribu dels Peus Negres, amb els seus déus Sachem i Gran Wacondah.