Tintín

De Viquipèdia

Tintín (en francès Tintin) és un personatge de ficció portat al món del còmic pel dibuixant belga Georges Remi, més conegut com Hergé (apel·latiu compost de les primeres lletres del seu cognom i nom, segons la pronúncia francesa).

Tintín representa un jove reporter intrèpid que, acompanyat del seu inseparable gosset Milú, s'embarcarà en un seguit d'aventures que el portaran pels cinc continents i a enfrontar-se sovint a tota una colla de malvats (Rastapópulos, Allan, el doctor Müller, etc.), envoltat dels seus amics, que anirà coneixent amb el temps (el capità Haddock, el professor Silvestre Tornassol o els poc afortunats detectius Dupont i Dupond, entre d'altres).

Taula de continguts 1 Les Aventures de Tintín 2 Personatges secundaris 3 Àlbums 4 Alguns personatges 5 Enllaços externs

[edita] Les Aventures de Tintín

Les aventures de Tintín és molt probablement la serie europea més influent des del segle XX (malgrat que l'Astèrix tingui en ocasions més volum de ventes). Creada per l'autor belga Georges Remi, conegut pel pseudònim d' Hergé, i característica de l'estilo gràfic i narratiu anomenat "línia clara", està constituït per un total de 24 àlbums (a més del "Taurons"), el primer dels quals fou publicat el 1929 i el penúltim el 1975 (el darrer, Tintín i l'Art-Alfa, quedà inacabat, encara que se'n publicaren els esborranys de l'autor). Totes les aventures de Tintín foren escrites per Hergé, amb la sola excepció del còmic "Tintín al llac dels Taurons" (el qual fou autoritzar per Hergè en vida, rebent aquest certes pressions editorials per tal de permetre la publicació d'aquest còmic-película). Apart, també hi ha les polèmiques aventures pirates de Tintín, que es compten per dotzenes arreu del món; i també les històries pre-oficials (és a dir, les versions anteriors a la versió definitiva de cada còmic); tant les històries pirates com les pre-oficials tenen una qualitat irregular segons la història en concret que es vulgui llegir d'elles.

Els primers set episodis de les aventures de Tintín es van publicar entre 1929 i 1939 en diversos lliuraments a Le Petit Vingtième, suplement del diari belga d'orientació catòlica Le Vingtième Siècle (la publicació de la vuitena, Tintín al país de l'or negre, quedà interrompuda en el 1940 per la invasió alemanya de Bèlgica, i l'autor no la reemprengué fins al cap d'uns anys). Les aventures de Tintín continuaren apareixent a altres publicacions, com el diari Le Soir (durant l'ocupació alemanya de Bèlgica, entre 1940 i 1944), i el setmanari Tintín, des de 1946 i fins al 1976. Totes les aventures del personatge foren recollides en àlbums independents i traduïdes a nombrosos idiomes, amb gran quantitat de reedicions. A partir de L'estel misteriós (1943), els àlbums foren editats en color, i hom acolorí també els llibres apareguts anteriorment (amb l'excepció de Tintín al país dels Soviets). Les noves edicions dels àlbums patiren lleugers canvis per esmenar errors d'ambientació (com a L'Illa Negra) o per fer-los més políticament correctes (Tintín al Congo).

[edita] Personatges secundaris

A banda dels ja esmentats Milú, capità Haddock, professor Tornassol i els detectius Dupont i Dupond, i els "dolents" Rastapópulos, Allan i el doctor Müller, altres secundaris omplen i humanitzen l'acció. Personatges inoblidables com la Castafiore, en Xang, el General Alcázar, el General Tapioca, Nèstor i, en general, l'àmplia col·lecció de personatges (entre secundaris i anecdòtics) que apareixen en les aventures d'aquest personatge del serrell ros.

La primera aventura de Tintín escrita i dibuixada per Hergé fou Tintín al país dels soviets, un àlbum datat dels anys 1929 - 1930, en blanc i negre i de declarat contingut anticomunista. En aquest primer àlbum il·lustrat, el jove periodista viatjava a Rússia i comprovava personalment els perniciosos efectes que la revolució dels bolxevics havia provocat en la societat soviètica. Els comunistes europeus de l'època van arribar a amenaçar de mort Hergé pel contingut d'aquesta primera aventura que mostrava una societat corrupta i deshumanitzada.

El seu segon àlbum, Tintín al Congo (1930), fou també força polèmic pel racisme que semblava veure's en algun dels seus passatges i perquè presentava els joves de raça negra com a simples escarrassos.

És a partir d'aleshores quan les aventures de Tintín fan un tomb radical i comencen a tenir un caràcter marcadament crític i en denúncia dels perills de la democràcia i de molts dels problemes de la societat mundial: tràfic de drogues (Els cigars del faraó), trames diplomàtiques (El lotus blau), els conflictes al voltant del petroli i els abusos de les multinacionals occidentals (Tintín al país de l'or negre), l'actual tràfic il·legal d'esclaus (Stoc de coc), els problemes de les dictadures de l'Amèrica Central (Tintín i els «Pícaros»), etc.

També hi surten temes clàssics de la literatura sense cap al·lusió a cap crítica política, com per exemple la recerca d'un tresor (El secret de l'Unicorn i El tresor de Rackham el Roig).

S'ha d'assenyalar, també, Tintín al llac dels taurons, la pel·lícula de dibuixos animats que es féu sobre Tintín, que posteriorment els Estudis Hergé convertiren en un àlbum de Tintín. Aquest àlbum ha despertat certa polèmica, tant per la seva qualitat (que hom podria definir només com a "acceptable") com també pel fet de ser un àlbum no escrit pel mateix Hergé, cosa que posa en discussió si s'ha de considerar o no com un àlbum oficial de Tintín.

[edita] Àlbums

1. Tintín al país dels soviets (1930) (És el primer còmic de Tintín i Milú, si bé Hergé havia escrit abans algun personatge que tenia paral·lelismes amb en Tintín; el noiet del tupé, en lluita contra el comunisme.).
2. Tintín al Congo (1931) (És el primer còmic que respecta el format de 62 pàgines, que fou clàssic en l'obra de Tintín; cap secundari remarcable excepte el Milú.).
3. Tintín a Amèrica (1932) (Aparició fugaç del gàngster Al Capone, un dels pocs personatges històrics reals d'en Tintín; el noiet del tupè lluita contra els gàngsters d'Amèrica.).
4. Els cigars del faraó (1934) (Primera aparició remarcable dels engogassats Dupondt i del cruel Rastapopoulos.).
5. El lotus blau (1936) (Apareix en Xang; presència del malvat Mitsuirato).
6. L'orella escapçada (1937) (Primera aparició del general Alcàzar).
7. L'illa negra (1938) (Apareix el malvat Müller/Smith).
8. El ceptre d'Ottokar (1939) (Primera aparició de la Castafiore, i del traïdor Jorgen/Boris.).
9. El cranc de les pinces d'or (1941) (Primera aparició d'un secundari molt remarcable: Haddock.).
10. L'estel misteriós (1942) (Presència del professor Càlix i d'altres).
11. El secret de l'Unicorn (1943) (Presència dels germans L'Ocell).
12. El tresor de Rackham el Roig (1944) (Primera aparició d'en Tornassol.).
13. Les 7 boles de cristall (1948) (Aparició del professor Hipòlit, amic d'en Tornassol.).
14. El Temple del Sol (1949) (Apareix en Zorrino).
15. Tintín al país de l'or negre (1950) (Apareixen per primer cop l'emir Ben Kalish i el seu fill Abdallah; reapareix el malvat Müller/Smith, falsificador de bitllets.).
16. Objectiu: la Lluna (1953) (Hergé prediu, en aquest album i el següent, el viatge a la Lluna, i alguns dels seus secrets; aparició del senyor Bàxter i de Wolff.).
17. Hem caminat damunt la Lluna (1954) (Tintín, de viatge en la Lluna, amb els seus companys; a punt de ser traïts i abandonats.).
18. L'afer Tornassol (1956) (Apareix el coronel Sponz; denúncia de la lluita armamentística (simbolitzada en l'enfrontament dels sildaus contra els borduris).).
19. Stoc de coc (1958) (Apareixen de nou bona part dels personatges d'anteriors àlbums d'en Tintín; apareix per primer cop en Pzut.).
20. Tintín al Tibet (1960) (Hergé en plena crisis personal; reapareix en Xang).
21. Les joies de la Castafiore (1963) (La Castafiore és la protagonista central; apareixen Irma i Wagner).
22. Vol 714 a Sidney (1968) (Retorna Rastapopoulos i altres personatges; aparició del poc simpàtic Carreidàs).
23. Tintín al llac dels taurons (1972); (Còmic d'una oficialitat sovint molt discutida (i sovint no reconeguda); presència de Niko i Nuxka).
24. Tintín i els «Pícaros» (1976) (Reapareix el general Alcàzar; Tapioca és derrotat gràcies a les pastilles anti-alcohol).
25. Tintín i l'Art-Alfa (1986); (Còmic no finalitzat per la mort d'Hergé; en foren publicats els esbossos que deixà inacabats; apareix sobretot el misteriós personatge d'Ennadine; Tintín és arrossegat a punt de morir al final de l'àlbum...).

[edita] Alguns personatges

• Tintín. Personatge central. Noiet jove, pentinat amb serrell i sempre acompanyat del seu gosset Milú. Se'l pot descriure com un xicot aventurer, valent, altruista, intel·ligent, actiu i amistós, però també molt decidit a combatre i denunciar la maldat del món. La seva primera aparició fou quan, per denunciar el règim dels Soviets, anà a Rússia amb el Milú; i el darrer cop que fou vist, després d'haver recorregut mig món amb ses aventures, va ser quan, a punta de pistola, era endut pels criminals de l'art Alfa per ser convertit en una "estàtua viva"...

• Milú. Petit fox-terrier, amant dels ossos i sempre fidel al seu amo Tintín, que ajuda quan es troba en algun destret, ja sigui causat pels enemics o simplement per qualsevol circumstància adversa; també el seu amo l'ajuda sempre que té problemes. Al principi tingué alguna picabaralla amb la gata del castell del Molí, però després acabà fent-se'n amic.

• Capità Haddock. Vell llop de mar aficionat a la beguda i a la vida hedonista i tranquil·la. En Tintín conegué el capità quan aquest era enganyat i manipulat pel seu malvat contramestre Allan Thompson, però quan s'adonà de la situació perillosa en què es trobava s'alià amb Tintín i Milú, i des d'aleshores sempre l'acompanya en les seves aventures. És propietari del castell del Molí (que pertanyia als seus avantpassats), i convidà en Tintín a conviure amb ell, cosa que féu a partir de llavors en la resta de les seves aventures.

• Silvestre Tornassol. Savi genial, polifacètic i distret, i una mica sord i irritable, però sempre de bona voluntat. Conegué a Tintín i als seus amics quan, amb els seus invents, ajudà en Haddock a recuperar el castell del Molí i el tresor dels seus avantpassats. Des d'aleshores, el capità el convidà a viure amb ell al castell, cosa que acceptà. I a partir d'aquell moment, va tenir una participació destacada en bona part de les aventures posteriors de Tintín.

• Dupont i Dupond. Policies germans bessons, simpàtics i una mica desorganitzats i ingenus, però sempre persistents, lleials i de bona voluntat. Es conegueren amb Tintín quan, per una falsa i premeditada denúncia, l'hagueren de detenir quan viatjava a bord d'un creuer. D'aleshores ençà, en ocasions com a perseguidors, però sempre al final com a aliats, acompanyaren en Tintin en gran part de la resta d'aventures.

• Bianca Castafiore. Cantant d'òpera. Conegué en Tintín quan, dirigint-se a l'Òpera de Klow, es creuà amb ell pel camí. Des d'aleshores tingué un paper destacat en bastants de les aventures tintinaires, sempre com a amiga del xicot. Tot i ser una dona orgullosa, i de vegades una mica pesada, és a la seva manera amable i treballadora. La seva relació amb en Haddock és en general una mica tensa, però ell sempre, en certa manera, la respecta i la tolera. A part, ha despertat una mica d'admiració en el professor Tornassol, i ha tingut una "curiosa relació formal" amb els Dupont i Dupond.

• Niko i Nuxka. Noiets de poca edat, que apareixen a Tintín i el llac dels taurons. El primer és un xicot pelroig, i la segona una noieta rossa amb trenes. Conegueren al Tintín (i als seus amics) quan els salvaren de morir estimbats per un abisme (eren dintre d'un avió sabotejat). Aviat ajudaren a en Tintín a detenir al malvat Rastapòpoulos. quan aquest intentava robar i falsificar objectes d'art a escala massiva. Van normalment acompanyats pel seu gos, de nom "Quisso".

• Rastapòpoulos. Productor cinematogràfic malvat, que participa en molts "negocis" il·legals, com és ara el tràfic d'opi, el segrest (d'en Laszlo Carreidas) o fins el robatori d'objectes d'art. És considerat sempre el dolent principal de les aventures tintinaires. Apareix clarament per primer cop quan té una discussió amb Filemó Sicló; aleshores, mai li perdonà a en Tintín que li impedís utilitzar la violència contra l'egiptòleg distret i, per aquest motiu, i també perquè no fos un obstacle per als seus negocis criminals, intentà fer-lo empresonar per la llei, assassinar-lo o fer-li d'altres malifetes. És el líder de malvats com el japonès Mitsuhirato (avui difunt), el contramestre Allan Thompson, el comerciant Omar Ben Salat i d'altres, els quals per norma li són molt fidels en les seves maquinacions. Al final, segons l'àlbum de Tintín al llac dels taurons, en Rastapòpoulos, perseguit per en Tintín, acaba detingut per la policia sildava, i, aparentment, és l'última cosa que se'n sabrà.

• W.R. Gibbons. Director de la Steel Company, amic de Dawson i home racista i malgenuit. Mai li perdonà al Tintín que li impedís apallissar un xinès amb el qual va tenir un incident de tràfic, i, des d'aleshores, amb la colaboració d'un amic seu (el comissari Dawson), intentà perjudicar-lo legalment de vàries maneres. Hom podria sospitar que fos responsable, d'una forma o altra, del segrestament del savi Fan-se-yeng. Al final, decepcionat, assistí a la victòria d'en Tintín en una cafeteria qualsevol; només déu sap què se'n va fer d'ell a partir d'aleshores.

• Dawson. Cap de policia de la concessió internacional de Xangai, i un vell amic d'en Gibbons. Com que el Tintín era "un emprenyador" per als seus coneguts Mitsuirato i Gibbons, intentà perjudicar el jove reporter de diverses formes (per exemple, entregant-lo a les autoritats japoneses). Després, davant la derrota de Mitsuirato i Rastapopoulos, el trobem venent material de guerra al general Alcazar i a d'altres dirigents importants; però aquí també els seus plans són frustrats per Tintín i els seus aliats; descobert per la llei gràcies a ells, és evidentment detingut i, sembla, és el darrer que se'n sabrà.

[edita] Enllaços externs

• Tintin en català (portal amb articles sobre personatges, còmics i llibres, amb un servei de fòrums, i amb la possibilitat d'afilar-se a l'associació Tintincat).
• Votació sobre quina es l'aventura de Tintín que més ens agrada (aquesta votació no inclou el còmic "Tintín al llac dels Taurons").