Astèrix

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Representació d'Asterix el gal a un edifici de Westfàlia.

Astèrix el gal (escrit Asterix en les primeres edicions)[1] és un personatge de còmic creat pel dibuixant Albert Uderzo i el guionista René Goscinny. Els seus àlbums s'han traduït a moltes llengües, incloent-hi el català, el llatí i el grec antic. És probablement el còmic francès més popular del món. Les aventures tenen sempre com a punt de partida un llogaret de la Gàl·lia romanitzada els habitants del qual, posseïdors d'una poció màgica que els fa invencibles, són inútilment assetjats pels romans. Com a protagonistes, a més del guerrer Asterix, tenen tot una sèrie de personatges que es repeteixen en tots els episodis (Obèlix –l'amic d'Asterix–, el seu gos Idèfix, el druida Panoràmix, etc). Els autors fan una paròdia humorística de costums i problemàtiques contemporànies a través de la seva transposició a temps antics.

Personatges[modifica | modifica el codi]

Aquí s'inclouen els personatges més recurrents. Cal destacar que a molts àlbums es parodien persones reals, especialment del món del cinema i la societat francòfona. Molts noms canvien a cada traducció per mantenir l'acudit de l'original.

  • Asterix és el personatge principal dels àlbums, com reflecteix l'etimologia d'estel que té el seu nom. És un petit, però llest, guerrer ros. En totes les obres (excepte en la primera, "Asterix el gal", on el segon personatge principal és el druida Panoràmix) l'acompanya l'Obèlix, un gran tallador de menhirs pèl-roig. Junts formen un habitual duet còmic. Es pot dir que la resta de personatges que es repeteixen a les obres són només secundaris o anecdòtics. Això no obstant, els altres personatges s'han anat definint i han donat una ambientació pròpia. Pel que fa als noms d'aquests personatges, han anat variant segons qui hagi estat el responsable de la traducció al català; al començament s'usaven noms més imaginatius (jocs de paraules adaptats al català. ex: el cap del poblet gal és Copdegarròtix per Abraracourcix en francès) però més allunyats de l'original francès, mentre que darrerament es tractava més aviat de meres adaptacions fonètiques dels noms francesos dels personatges que perden tot el suc del joc de paraules(ex: Copdegarròtix esdevé Abraracúrcix).
  • Panoràmix el druida. És la sola persona capaç d'elaborar la poció màgica, si bé també sap elaborar altres pocions de diverses menes. Barbut, alt i una mica orgullós, acompanya a Asterix i Obelix en algunes aventures. A vegades els romans l'han mirat de raptar o d'eliminar per causa de la seva pociò màgica, encara que a la fi les maquinacions d'aquests contra el druida acaben fallant.
  • Idefix o Ideàfix, segons la traducció, és el gos que sempre acompanya l'Obelix. Actua com un mim. La seva primera aparició és a La volta a la Gàl·lia.
  • Copdegarròtix (o Abraracúrcix altra traducció desencertada). Cap del poblat gal, sempre se sotmet a la decisió de la seva esposa Bonakara (o Karabella); aquesta és una de les rars dones del poblet que s'anomena pel seu nom propi (i no amb expressions del tipus "la senyora de..."). Es desplaça amb l'ajuda de dos portadors que el duen sempre sobre un escut, del qual cau tot sovint. L'únic que tem és que el cel li caigui al damunt.
  • Ordralfabètix. És el peixater del poblat. Es caracteritza pel pobre estat de conservació dels seus peixos, per dir-ho de manera fina.
  • Esautomàtix. Ferrer del poble, sovint porta un martell a les mans. Té sovint discussions i picabaralles amb l'Ordralfabètix, i sovint se'l veu estomacar l'Assegurançatòrix per no deixar-lo cantar. A l'àlbum Astèrix i els normands no participa al banquet final, sinó que acaba amb julivert a les orelles lligat a l'arbre on habitualment s'està l'Assegurançatòrix.
  • Edatdepètrix o Xarúquix, segons la traducció. És l'home més vell del poble, excombatent de la batalla de Gergòvia; és casat amb una dona bella de debò i molt més jove que ell ("la senyora Edatdepètrix").
  • Assegurançatòrix, Asseguratòrix o Assegurançatotrix. Bard del poble, desafina molt. Ell creu que la seva música és genial, opinió que no tenen gens ni mica la gent que l'envolta. Amb tot, un cop, a l'Índia, salva una ciutat de la sequera (Astèrix a l'Índia), fent ploure amb el seu cant. En una altra aventura, també espanta, amb la seva música, uns normands que volien envair les costes de la Gàl·lia perquè, curiosament, volen descobrir i sentir què és tenir por (Asterix i els normands).
  • Farbalà. Dona preciosa, filla del carter del poble Filatelix. A la seva primera aparició a la sèrie (Asterix legionari) captiva l'Obelix per la seva bellesa. Es casarà després amb el musculós Tragicòmix, amb qui anirà a viure a Condate. A l'àlbum Asterix i Latraviata fou suplantada per una actriu (Latraviata), que treballava com a agent a favor dels romans.
  • Magistra. Dona bard (o bardessa) que visita el poblat (a l'àlbum Asterix, la rosa i l'espasa). Porta durant un cert temps el desordre al poble per les seves idees feministes i reivindicatives. Després, es reconcilia amb la gent del poblat i se'n torna a Lutècia.
  • Juli Cèsar. El conegudíssim Juli Cèsar, gran general de Roma i conqueridor de la Gàl·lia. Un dels pocs personatges reals que apareixen activament a les aventures de l'Asterix. Repetidament intenta, sense èxit, de conquerir el poble de l'Asterix i d'aconseguir el secret de la poció màgica. També, veient que potser no pot arribar a més, mira de trencar l'amistat i la unió de la gent del poble d'Asterix i reïx a fer-los desavenir-se. De totes maneres, en una aventura uns legionaris romans, a esquena seva, cremen el poble d'Asterix, Juli César el fa reconstruir (en El fill d'Asterix). A més, en els còmics apareixen també els seus fills Brutus i Cesarió, i la reina Cleòpatra VII (que és aleshores la seva parella).
  • Cleopatra. La conegudíssima reina d'Egipte, que en fou la darrera sobirana. Fa la seva primera aparició a Asterix i Cleopatra, quan enutjada per uns comentaris indiferents i "passotes" de Juli Cèsar, llança la bravata que pot construir un gran palau a Egipte "per a demostrar la grandesa del meu poble". Malgrat les dificultats, i amb l'ajut d'Asterix, Cleopàtra construeix el temple dins el període fixat, i així es guanya el reconeixement i l'admiració de Cèsar. Als darrers àlbums d'Asterix apareix com a parella de Juli Cèsar, i tenen un fill plegats, Cesarió (a l'àlbum El fill d'Asterix). En alguns àlbums, com L'endeví, no apareix però se l'esmenta. En els còmics d'Asterix, Cleopatra és dibuixada amb un físic preciós, quan, de fet, pel que sembla deduir-se dels textos històrics i de les imatges gràfiques conservades d'ella, Cleopatra era una dona d'un físic (i d'una estètica) bastant normal. Ella destacava, això sí, per la seva notable intel·ligència i el seu gran talent com a capdavantera i dona autoritària.
  • Vercingètorix. Capitost gal, personatge també basat en la realitat. En les històries d'Asterix ja s'ha rendit al Cèsar, cosa que fa que tota la Gàl·lia (excepte el poblat de l'Astèrix) sigui sota la dominació romana. No apareix en l'acció, però se l'esmenta com a fet passat; apareix dibuixat a 3 històries, cada vegada més submís i derrotat: a les dues primeres vinyetes d'"Asterix el gal", llançant les armes als peus de Cèsar (paròdia d'una famosa pintura neoclàssica francesa), al començ de L'escut arvern, on es representa la seva rendició davant Cèsar, encara altiu, i finalment, a "La Residència dels Déus", totalment derrotat i als peus de Cèsar.

Aparicions[modifica | modifica el codi]

A les diverses històries d'Astèrix, no és gens difícil de trobar alguna aparició de personatges populars, més o menys llarga. Els més habituals són personatges de la vida pública francesa, però també en trobem d'internacionals. Entre els quals podem trobar l'actor britànic Charles Laughton (La falç d'or), els Beatles (Astèrix a Bretanya), Kirk Douglas (El mal tràngol de l'Obèlix), els Dupond i Dupont (Astèrix a Bèlgica), Eddy Merckx (Astèrix a Bèlgica), Sean Connery (L'odissea d'Astèrix), René Goscinny (L'odissea d'Astèrix), Stan Laurel & Oliver Hardy (Obèlix i companyia) o Jacques Chirac (Obèlix i companyia). També es veuen dibuixats els autors en un relleu a la porta d'Olímpia sota els títols de Tirà i Dèspota (Astèrix als Jocs Olímpics, pàgina 29)

Àlbums[modifica | modifica el codi]

Albert Uderzo dibuixant a Astèrix.

Amb guió de Goscinny i dibuix d'Uderzo[modifica | modifica el codi]

  1. Astèrix el gal (1961)
  2. La falç d'or (1961)
  3. Astèrix i els gots (1963)
  4. Astèrix gladiador (1964)
  5. La volta a la Gàl·lia (1965)
  6. Astèrix i Cleopatra (1965)
  7. El combat dels caps (1966)
  8. Astèrix a Bretanya (1966)
  9. Astèrix i els normands (1967)
  10. Astèrix legionari (1967)
  11. L'escut arvern (1968)
  12. Astèrix als Jocs Olímpics (1968)
  13. Astèrix i el calderó (1969)
  14. Astèrix a Hispània (1969)
  15. La zitzània (1970)
  16. Astèrix a Helvècia (1970)
  17. La residència dels déus (1971)
  18. Els llorers del Cèsar (1972)
  19. L'endeví (1972)
  20. Astèrix a Còrsega (1973)
  21. El regal del Cèsar (1974)
  22. La gran travessia (1975)
  23. Obèlix i companyia (1976)
  24. Astèrix a Bèlgica (1979)

Amb guió i dibuix d'Uderzo[modifica | modifica el codi]

  1. La gran rasa (1979)
  2. L'odissea d'Astèrix (1981)
  3. El fill d'Astèrix (1983)
  4. Astèrix a l'Índia (1987)
  5. Astèrix la rosa i l'espasa (1991)
  6. El mal tràngol de l'Obèlix (1996)
  7. Astèrix i Latraviata (2001)
  8. El cel ens cau al damunt (2005)

De Jean-Yves Ferri i Didier Conrad[modifica | modifica el codi]

  1. Asterix i els pictes (2013)[2]

Àlbums extres[modifica | modifica el codi]

  1. Les dotze proves d'Astèrix (1976) - Àlbum del film homònima.
  2. Com Obèlix caigué a la marmita del druida quan era petit (1996) - Història original de Goscinny il·lustrada modernament per Uderzo.
  3. L'Astèrix mai vist (2003) - Recull de diferents historietes curtes, incloent-ne algunes de publicades anteriorment de forma dispersa i d'altres d'inèdites.
  4. L'Aniversari d'Astèrix i Obèlix. El llibre d'or (2009) per a celebrar el 50è aniversari.
  5. Uderzo vist pels seus amics - Homenatge a l'obra de l'Uderzo pels seus companys d'ofici.

Nom[modifica | modifica el codi]

El nom original en francès del personatge és Astérix, on l'accent gràfic no indica la síl·laba tònica, que és la darrera. Els primers àlbums d'Astèrix en català van sortir amb el nom sense accent ("Asterix"), llegint-se com una paraula aguda com en francès i mantenint la similitud fonètica amb "asterisc", però posteriorment van adoptar la grafia Astèrix passant a pronunciar-se com una paraula plana. El mateix canvi va experimentar el nom d'Obèlix (Obélix en francès) que va ser en català primer "Obelix" i després "Obèlix", passant d'aguda a plana i perdent el joc de paraules amb "obelisc" de l'original francès. Dècades després, aquest canvi i altres traduccions catalanes dels noms dels personatges encara han estat criticats per poc fidels a l'original i per no ajudar a entendre la ironia que s'hi amaga.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Crespo, Martí. «Asterix i Obelix: el nom sí que fa la cosa». Vilaweb, 29 octubre 2009. [Consulta: 24 octubre 2013].
  2. Vilaweb. «Asterix i Obelix visiten Escòcia». Vilaweb. [Consulta: 24 octubre 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Astèrix Modifica l'enllaç a Wikidata