Obelisc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un obelisc és un monument de pedra amb forma de pilar o columna, de secció quadrada, amb quatre cares trapezoïdals iguals, lleugerament convergents, rematat superiorment amb una petita piràmide denominada piramidó. La Paraula obelisc deriva del grec obeliskos, que és el diminutiu d'obelos i significa "agulla".

Generalment s'erigien sobre una base de pedra prismàtica. Els antics obeliscs es van tallar d'un sol bloc de pedra (monòlits). El primer del que es té notícia és datat a l'època d'Userkaf, faraó de la dinastia V d'Egipte (2.400 aC). Es desconeix com eren erigits aquests monuments perquè no hi ha cap documentació egípcia descrivint el mètode emprat.

Els obeliscs egipcis[modifica | modifica el codi]

« <Segle XVI Ac. un vaixell egipci surt de Siene (avui Assuan), ciutat de l'Alt Egipte, en els confins d'Etiòpia, i baixa pel Nil vers a Karnak, portant una carrega realment excepcional: dos enormes blocs de sienita. Aquests blocs tenen una altura de quasi 22 mts. una base de dos mts. 2². i pesa, cadascun 143 tones. Per ordre del faraó Tutmés I han de ser elevats als costats del gran temple de Karnak.

Aquests dos característics monuments i altres del mateix tipus, menats erigir per faraons, es poden admirar encara avui dia, i han estat anomenats obeliscs des de la més llunyana antiguitat.>

»

Que són els obeliscs[modifica | modifica el codi]

Els obeliscs, són monuments típics de l'art egipci, tenen, efectivament, una forma elegant i delicada. Posseeixen una base quadrangular i acaben en la part superior amb una punta piramidal. Generalment aquesta punta estava coberta per una làmina d'or, o bé per una aliatge de plata i or. Els raigs del sol, al caure sobre aquests revestiments metàl·lics, produïen meravellosos resplendors. La pedra en que es tallaven els obeliscs era la sienita (roca vermella, de feldspat, amfíbol i un xic de quars), anomenada així perquè s'extreia de les pedreres de Siene, avui Assuan. Altres vegades s'utilitzava el basalt, de color gris obscur, que els hi donava una aparença menys vistosa.

Obelisc inacabat d'Assuan

Les dimensions dels obeliscs eren diverses. El més alt que es coneix és el ha restat inacabat en les pedreres d'Assuan, i té una altura de 41,71 m. el més baix no passa dels dos metres.

Aparentment, els obeliscs tenien només una funció decorativa. Els faraons els feien erigir, en general, a l'entrada dels temples. algunes vegades, sobre l'obelisc s'hi gravaven inscripcions que indicaven a quina divinitat estava dedicat, o bé l'esdeveniment polític o dinàstic pel qual havia estat erigit.

Com s'obtenien[modifica | modifica el codi]

El gran obelisc que ha restat sense acabar en les pedreres d'Assuan va rebel·lar la tècnica usada pels egipcis per obtenir semblants monuments. En primer lloc s'asseguraven que la roca, de la qual es tallaria l'obelisc, no presentés cap defecte (cascadures, fissures, etc.). després, amb potents raigs d'aigua polien perfectament la roca.

Després d'aquestes primeres operacions, anivellaven curosament la superfície de la roca. Per això usaven pedres especials molt dures, de 4 o 5 quilos de pes cadascuna, que trobaven en algunes valls desertes d'Egipte. Desbastada la roca, es traçava sobre ella el contorn de l'obelisc, i al voltant d'aquest s'excavava una fosa. A aquesta fosa baixaven a treballar els esclaus, que tenien al seu càrrec un treball llarg i penós: fregar la roca amb pedres rodones fins a allisar les cares laterals de l'obelisc. L'última cara era separada de la roca viva per mitjà de tascons de fusta introduïdes per forats fets a intervals regulars. Els tascons, mullats sovint, es dilataven i trencaven la pedra.

A aquesta alçada dels treballs, una multitud d'esclaus –fins a 5.000- empraven soges i palanques per treure l'obelisc del forat format i col·locar-lo sobre tarimes especials recolzades en rodets. Amb aquest mitjà, l'obelisc era transportada fins al Nil, on se'l carregava en grans embarcacions per a ser portat a destí.

Com eren aixecats[modifica | modifica el codi]

Arribat al lloc on havia de ser erigit, es presentava el problema de col·locar verticalment l'obelisc sobre el bloc de pedra que li servia de pedestal.

Donada la mola del monument (s'ha de considerar que hi ha obeliscs que pesen 500 tones) la labor resultava força àrdua i plena de complicacions.

Les etapes successives de l'elevació d'un obelisc, segons una de les tècniques més probables usades pels egipcis eren:

  • 1ª. La part inferior de l'obelisc era recolzada en el pedestal sobre el qual seria elevat. L'obelisc era col·locat de manera que un cantó de la seva base pogués inserir-se en una acanaladora practicada en el pedestal, perquè no rellisques mentre se l'aixecava. S'iniciava llavors la tasca d'anar col·locant-lo verticalment.
    L'obelisc d'Heliópolis, el més antic que es coneix
  • 2ª. A mesura que l'obelisc era elevat, per mitjà de sogues, s'apilava material a sota d'ell (generalment maons) formant-se un terraplè.
  • 3ª. En cert moment, el terraplè assolia una alçada tal que permetia col·locar l'obelisc verticalment sobre el pedestal.

Obeliscs més famosos[modifica | modifica el codi]

Malgrat semblar que els obeliscs són típicament egipcis, en l'actualitat hi ha més obeliscs en altres països que a Egipte. Això és degut als dos motius següents: 1) alguns obeliscs foren portats fora del territori egipci per conquistadors estrangers; 2) altres han restat arruïnats a causa de terratrèmols o enfonsaments del subsòl.

Cal considerar que, en la ciutat de Karnak, de tretze grans obeliscs només ni resten tres.

Dels grans obeliscs egipcis són famosos els erigits per orde de Tutmés I.

Una altra ciutat de l'Antic Egipte on foren aixecats nombrosos obeliscs fou Heliopolis. Prop d'aquesta ciutat es troba l'obelisc més antic que es coneix, construït 1.950 anys Ac.

De gran valor per la delicadesa dels seus jeroglífics és l'obelisc de Luxor. Aquest obelisc fou erigit per orde del faraó Ramsés II (segle XIII Ac) junt amb un altre idèntic que avui es troba a París.

Quan els romans conquistaren Egipte (segle I Ac) portaren a Roma nombrosos obeliscs. Allà foren oblidats fins al segle XVI. Entre 1586 (any en què el papa Sixte V ordenà que s'iniciessin els treballs de reparació dels obeliscs) i a finals del XVIII, molts d'aquest monuments foren aixecats en diverses places romanes.

També París, Londres, Nova York i Constantinoble presumeixen de posseir un obelisc egipci.

A Nova York si troba l'obelisc bessó del que s'aixeca a Londres, sobre la riba del Tàmesi. Ambdós obeliscs, anomenats agulles de Cleòpatra, es remunten a més de 3.450 anys.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Obelisc