Gneu Pompeu (fill)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Gneu Pompeu Magne (Cnaeus Pompeius Magnus, 79 - 45 aC), conegut com "el Jove" o Pompeu el Jove per distingir-lo del seu pare, Gneu Pompeu Magne, va ser un militar romà de finals del període republicà que es va enfrontar a Cèsar durant la guerra civil del 48 al 45 aC.

Era fill de Pompeu i de la seva tercera esposa, Múcia Tèrcia. Gneu Pompeu va acompanyar al seu pare a l'expedició contra els pirates (67 aC) quan només tenia uns 22 anys.

Cap al 54 aC es va casar amb Clàudia Pulcra, filla d'Api Claudi Pulcre i germana de la primera esposa de Brutus.

En esclatar la guerra civil que va enfrontar Cèsar i Pompeu (49 aC), el seu pare el va enviar a Alexandria per obtenir vaixells i tropes, i va obtenir unes 50 naus, amb els que es va unir a les forces naval pompeiana a la mar Adriàtica (48 aC) a les ordres de Marc Calpurni Bíbul, que tenia l'objectiu d'evitar que Cèsar creués l'Adriàtic fins a l'Epir. Va capturar diversos vaixells de Cèsar a Oricum i va atacar Lissus sense èxit.

Després de la derrota del seu pare a la batalla de Farsàlia i del seu assassinat en terres egípcies, Gneu es va refugiar a l'illa de Còrcira junt amb altres nobles romans. Va defensar la posició de que, dominant el mar, la victòria final era segura i quasi va matar a Ciceró quan aquest va recomanar sotmetre's a Cèsar.

En el seu camí cap a Àfrica, on els pompeians s'havien fet forts, va rebre la notícia de boca del seu germà, de la mort del seu pare. Junt amb aquest germà, Sext, es va unir a la resta de comandants pompeians supervivents al nord d'Àfrica des d'on van continuar la resistència contra Cèsar.

Després d'un temps a Àfrica, el 47 aC va marxar a Hispània per recuperar aquesta regió pels pompeians, amb suport dels nombrosos clients del seu pare i reclutar forces per reforçar Àfrica; però no va arribar immediatament a Hispània, i primer va fer un atac infructuós a Ascurum a Mauritània i després es va apoderar d'algunes illes (que havien de ser les Balears) i no va desembarcar fins al 46 aC.

Un mica després se li van unir el seu germà Sext Pompeu Pius, Tit Labiè i altres optimats que havien fugit d'Àfrica després de la batalla de Thapsus. En poc temps es va trobar al front de tretze legions. Juli Cèsar va enviar a la zona al seu llegat Gai Didi i a finals de l'any hi va anar en persona. La guerra es va acabar el 45 aC amb la batalla de Munda, amb un nou triomf de Cèsar (17 de març del 45 aC).

Pompeu va poder escapar encara que ferit i es va refugiar a Carteia a la costa de on va sortir amb un esquadró de 20 vaixells; però per manca d'aigua va haver de desembarcar i fou sorprès per Gai Didi que havia sortit de Gades amb una flota, i que li va destruir els vaixells del grup; Pompeu va fugir cap al interior però fou atrapat prop de Lauron, i executat. El seu cap fou tallat i enviat a Cèsar que el va tenir exposat a Hispalis.