Sext Pompeu Pius

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Sext Pompeu Magne o Sext Pompeu Pius (Sextus Pompeius Magnus Pius, 67 - 35 aC) va ser un general i polític romà, fill petit de Pompeu Magne i de la seva tercera esposa, Múcia Tèrcia.

La mort del pare i la lluita contra Cèsar[modifica | modifica el codi]

Article principal: Segona guerra civil romana

Quan va esclatar la guerra civil entre el seu pare i Juli Cèsar el 49 aC, va ser traslladat a Lesbos amb la seva madrastra, Cornèlia Metel·la. Pompeu es va reunir amb ells després de la derrota a la batalla de Farsàlia i se'ls va emportar a Egipte on va ser assassinat. Sext va presenciar la mort del seu pare des del vaixell on era. Llavors es va dirigir a Xipre i es va reunir amb el seu germà Gneu el Jove a l'Àfrica, on va romandre quan el seu germà se'n va anar a Hispània.

Després de la derrota a la Batalla de Thapsus el 46 aC, va fugir a Hispània, on junt amb el seu germà Gneu i Tit Labiè va organitzar un altre exèrcit per oposar-se a Cèsar. Sext va ocupar Còrduba, però després de la batalla de Munda del 45 aC, en què van morir Gneu i Labiè, va haver de fugir de nou.

Sext es va refugiar al país dels lacetans entre l'Ebre i els Pirineus on va viure del robatori i va reunir una considerable banda de seguidors amb els que es va dirigir a la Bètica que era governada per Gai Carrines, que no disposava de gaire tropes i les que tenia eren veterans pompeians que es van declarar per Sext, com també els nadius.

La mort de Cèsar i la reconciliació amb Roma[modifica | modifica el codi]

Diverses ciutats com Carteia van caure a les seves mans i la mort de Juli Cèsar el 15 de març del 44 aC el va afavorir. Gai Asini Pol·lió, successor de Carrines en el govern de la Bètica o Ulterior, tenia poc talent militar i va patir algunes derrotes davant Sext, entre elles una de seriosa que va permetre a Sext dominar tota la Bètica. Sext va pactar amb el governador de la Citerior i de la Gàl·lia Narbonense, Lèpid, pel qual s'establia una treva i es permetia que Sext pogués anar a Roma per rebre l'herència paterna. Així ho va acceptar i el Senat li va concedir a més a més una important quantitat de diners en compensació per la propietat paterna que havia estat confiscada.

Quant Marc Antoni se'n va anar a la Gàl·lia Cisalpina per oposar-se a Dècim Juni Brut Albí, el Senat romà va buscar suports contra el triumvir, i va apel·lar a Lèpid i a Sext que llavors havia arribat a Massília amb una flota i un exèrcit disposat a intervenir segons més convingués.

Guerra de Mutina[modifica | modifica el codi]

Article principal: Guerra de Mutina

El 43 aC, durant la guerra de Mutina contra Marc Antoni, el Senat el va nomenar cap de la flota romana republicana, però Sext va restar inactiu.

Proscrit per Octavi August[modifica | modifica el codi]

El mateix 43 aC, Octavi va controlar el consolat i va imposar la lex Pedia proposada per Quint Pedi, el seu aliat, per la que tots els assassins de Cèsar eren declarats proscrits. Pompeu fou inclòs entre els assassins de Cèsar tot i que no hi havia tingut cap part, i finalment fou proscrit l'octubre quan es va establir el triumvirat; el domini de la flota li garantia la seguretat però com que els governadors de les Hispànies i el de la Gàl·lia es van declarar pel triumvirat, no disposava de cap base a terra ferma.

Sext es va limitar a atacar les zones costaneres, i les seves forces es van augmentar amb els que els triumvirs havien proscrit i amb molts esclaus i finalment es va veure amb forces per desembarcar a Sicília, on va establir els seus quarters dominant primer Mylae, Tindaris, Messana i Siracusa i finalment tota l'illa. El governador (propretor) de Sicília, Aule Pompeu Bitínic, li va entregar Messana a condició de repartir el govern de l'illa. També va rebre el suport de Quint Cornifici, governador de la província d'Àfrica. El domini d'aquestes províncies pels pompeians va afectar seriosament al subministrament de gra a Roma.

El 42 aC Octavi va enviar a l'illa al seu llegat Quint Salvidiè Ruf, que va aconseguir evitar els atacs de Sext a les costes italianes, però fou derrotat a l'estret de Sicília quan va provar d'enfrontar-se a la flota pompeiana. Sext estava al cim del seu poder i es va fer dir fill de Neptú; llavors va fer matar al co-governador Bitínic, acusat d'una suposada conspiració i va esdevenir governador únic. També dominava Sardenya i Còrsega. Mentre Octavi lluitava a Grècia contra els republicans, Pompeu va estar inactiu i això esdevingué un error fatal.

El 41 aC Octavi va estar ocupat amb la guerra de Perusa. Al començament del 40 aC, Marc Antoni va buscar l'aliança amb Pompeu i aquest va enviar forces a Itàlia, però les va haver de retirar quan es va produir la reconciliació dels triumvirs a Brundusium, els quals van decidir fer la guerra a Sext. Aquest amb la seva flota interceptava tots els enviaments de gra des de Egipte i les províncies orientals i havia produït l'escassetat a Roma. Això va fer que es desfermessin aldarulls demanant la pau amb Sext.

Octavi va considerar prudent fer el què el poble volia i amb la mediació de Luci Escriboni Libó (sogre de Sext Pompeu), es va signar la pau a Misenum el 39 aC, per la qual els triumvirs reconeixien a Sext les províncies de Sicília, Sardenya, Còrsega i Acaia, li prometien el consolat, el càrrec d'àugur i una indemnització per compensar la seva fortuna privada de disset milions i mig de denaris; a canvi Sext proveiria de gra a Itàlia i protegiria el comerç a la Mediterrània; a més la seva filla es casaria amb Marc Marcel, el fill d'Octàvia (germana d'Octavi August). El pacte va ser afavorit per Antoni, que necessitava pacificar el front sicilià abans d'emprendre una ambiciosa campanya a Pàrtia], però després el tractat no es va complir, ja que Marc Antoni va refusar entregar Acaia i per tant Pompeu no va aturar els atacs als vaixells.

El 38 aC el principal llegat de Sext, Menes o Menòdor, es va passar a Octavi al que va entregar Sardenya i Còrsega i una part important de la flota. A partir d'aquesta afortunada situació, August va decidir iniciar la guerra i va enviar a Gai Calvisi Sabí al front de la seva flota, amb Menes com a llegat, però la campanya no li fou favorable, i la flota octaviana fou derrotada dues vegades, a Cumae (per Menècrates, que va morir en combat) i prop de Messana, on la flota fou destruïda per una tempesta; però llavors Pompeu no va aprofitar la situació i va romandre inactiu altre cop desaprofitant una altra bona ocasió. Octavi, per contra, va equipar una nova flota i va fer preparatius tot l'any 37 aC, donant el comandament de la nova flota al seu amic Marc Vipsani Agripa.

Abans del combat decisiu, Menes va tornar a canviar de bàndol, descontent del comandament subordinat que li donava Octavi. El 36 aC tot estava a punt per l'enfrontament. Octavi disposava de tres flotes: una pròpia al port de Júlia prop de Baiae, la de Marc Antoni (sota comandament de Estatitli Taure, a Tàrent i la de Lèpid a la costa africana. Planejava atacar Sicília al mateix temps per tres punts diferents, però una tempesta va desbaratar els plans i només la flota de Lèpid va arribar a Sicília i va desembarcar a Lilibea; Taure va poder tornar a Tàrent, però la flota d'Octavi va quedar en gran part destruïda prop del promontori de Palinurum i les restes van haver de restar a Itàlia.

Sext Pompeu va donar gràcies a Neptú, però va romandre inactiu. Un altre cop, Menes va trair Sext i va tornar al camp d'Octavi. La flota d'aquest, després de reforçar la flota i reparar els vaixells damnats, va tornar a sortir cap a Sicília, va derrotar la flota pompeiana a Mylae (destruint 30 vaixells de Sext) i finalment va lliurar la batalla decisiva a Naulochus, entre Mylae i el promontori de Pelorium. En aquesta batalla, la flota de Sext, sota comandament de Demòcares i la d'Octavi, dirigida per Agripa, amb uns 300 vaixells cadascuna, van lluitar aferrissadament i Agripa va obtenir la victòria.

Sext Pompeu va fugir a Messana on es va embarcar, junt amb la seva filla, cap a Orient, amb disset vaixells, i va poder arribar en seguretat a Mitilene. Mentre, Octavi es va enfrontar a Lèpid, que havia ocupat Sicília, i no va poder perseguir al fugitiu.

Sext va començar a negociar amb els caps de Tràcia i del nord-est de la mar Negra, per trobar aliats en una lluita per l'Orient contra Marc Antoni, i també va entrar en contacte amb els parts.

La mort a mans de Marc Antoni[modifica | modifica el codi]

El 35 aC Pompeu va creuar de Lesbos a l'Àsia Menor i es va apoderar de Làmpsac. Gai Furni, llegat de Marc Antoni, se li va enfrontar; a més a més, Antoni va enviar Marc Tici o Titi amb una flota de 120 vaixells. Pompeu, que amb els seus pocs vaixells no podia fer front a aquesta flota, va cremar les seves naus; els seus amics li van recomanar pactar amb Antoni, però no els va escoltar i molts el van abandonar, entre els quals el seu sogre Escriboni Libó.

Sext va intentar fugir cap a Armènia, però abandonat pels seus soldats, fou capturat per les forces d'Antoni. Fou portat presoner a Milet on poc després fou executat per ordre de Tici que segurament havia rebut instruccions en aquest sentit de Marc Antoni (35 aC). Tenia 40 anys i Marc Antoni va al·legar no haver tingut part en la seva mort.