Marc Vipsani Agripa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Marc Vipsani Agripa
63aC – 12dC
Còpia d'un bust d'Agripa conservada al Museu Puixkin de l'original conservat al Museu del Louvre
Còpia d'un bust d'Agripa conservada al Museu Puixkin de l'original conservat al Museu del Louvre
Lloc de naixement: Incert, possiblement Ístria o Asisium[1]
Lloc de defunció: Campania
Lleialtat: Imperi Romà
Anys de servei: 45aC-12dC
Rang: General
Comandaments: Exèrcit romà
Batalles/guerres: Segona guerra civil romana

Guerra de Perusa
Guerra de Sicília
Tercera guerra civil romana

Marc Vipsani Agripa, en llatí Marcus Vipsanius Agrippa (Dalmàcia 63 aC-Campània 12 aC) fou un militar i polític romà.

Fou fill de Lucius i descendia d'una família poc coneguda. Als 20 anys va estudiar a Apol·lònia (Il·líria), juntament amb el jove Octavi. A la mort de Juli Cèsar, el 44 aC, Agripa va aconsellar a Octavi d'anar corrent a Roma. Octavi el va prendre amb ell i li va encarregar de rebre el jurament de fidelitat de les legions que s'havien declarat al seu favor. El 43 aC li va encarregar de perseguir Gai Cassi Longí, un dels assassins de Juli Cèsar.

Guerra de Perusa[modifica | modifica el codi]

El 41 aC va esclatar la guerra de Perusa entre Luci Antoni i Octavi. Agripa, que era pretor, va comandar part de les tropes d'Octavi i va assetjar Antoni a Perusa, ciutat que va ocupar el 40 aC. Al final del mateix any va entrar a Sipontum, que havia caigut abans en mans d'Antoni.

El 38 aC va obtenir un triomf a la Gàl·lia contra un grup de caps gals revoltats. També va entrar a Germània fins al país dels Cats i va assentar els Ubis a l'esquerra del Rin. Seguidament va combatre els rebels d'Aquitània, tot sotmetent-los amb una victòria que fou important per consolidar el poder d'Octavi.

Guerra de Sicília[modifica | modifica el codi]

El 37 aC Octavi li va confiar el comandament de l'exèrcit en la guerra contra Sext Pompeu Pius i li va oferir el triomf. Agripa el va rebutjar, però va acceptar el consolat amb què Octavi el promogué el 37 aC. Com a cònsol li fou encarregada la construcció d'una flota que es pogués oposar al domini marítim de Sext Pompeu. Al llac de Lucrina, prop de Baiae, va edificar Portus Júlia en honor a Octavi (de la gens Júlia), va construir naus i també va instruir els mariners. El 36 aC Agripa va derrotar Sext Pompeu a la batalla de Miles i després a Nauloc, a la costa de Sicília. Amb aquesta darrera victòria va acabar amb la supremacia naval de Sext Pompeu. Li fou concedida una corona naval pel seu triomf (no se sap si aquesta corona fou la primera a concedir-se o abans Pompeu el gran ja n'havia concedit una a M. Var.).

Il·líria[modifica | modifica el codi]

El 35 aC Agripa va rebre el comandament de la província d'Il·líria i el 34 aC va estar sota les ordres d'Octavi quan va anar a la regió.

Retorn a Roma[modifica | modifica el codi]

El 33 aC va tornar a Roma. Essent edil va gastar una gran quantitat de diners en obres públiques. Va restaurar els aqüeductes Aqua Appia, Aqua Marcia i Anià, i en va fer un de nou, de 8 km de llarg, de Tepula a Roma, al qual va donar el nom de Aqua Julia; també va fer un gran nombre de treballs menors, molt útils per portar i distribuir l'aigua a la capital. Va fer netejar la cloaca maxima de Tarquini Prisc i va adornar la ciutat amb estàtues dels artistes més importants de Roma. Quan va exercir de cònsol per tercera vegada 27 aC, va fer construir el Panteó (on hi la inscripció "M. Agrippa L. F. Cos. Tertium fecit")

Tercera guerra civil romana[modifica | modifica el codi]

Article principal: Tercera guerra civil romana

Quan va esclatar la guerra entre Octavi i Marc Antoni, Agripa fou nomenat comandant en cap de la flota (32 aC) i va ocupar Methone al Peloponès, a més de Leucas, Patres i Corint. El 31 aC fou decisiu per a la victòria del seu bàndol a la batalla d'Accium. L'any següent va retornar a Roma i Octavi, ara August, li va concedir un "vexillum caeruleum" o bandera de color verd mar.

Segon i tercer consolat[modifica | modifica el codi]

El 28 aC fou cònsol per segona vegada i es va casar amb Marcel·la, neboda d'August i filla de sa germana Octàvia. Abans havia estat casada amb Pompònia, la filla de Pomponi Àtic, que no se sap si s'havia mort o se n'havia divorciat. El 27 aC, per tercera vegada, tornà a ser nomenat cònsol. El 25 aC va acompanyar August a la guerra contra els càntabres. Sembla que hi va haver algun enfrontament entre Agripa i el seu cunyat, Marcel, nebot d'August i el seu presumpte successor. Per evitar l'enfrontament, l'emperador va enviar Agripa a Síria com a procònsol. No obstant això, havent deixat Roma, Agripa es va aturar a Mitilene, a l'illa de Lesbos, i va enviar el seu llegat a Síria. El 23 aC va morir Marcel i August va permetre ràpidament la tornada del seu amic.

El 21 aC hi va haver conflictes en l'elecció dels consols; aquest mateix any, August li va demanar que es divorciés de Marcel·la per acollir-lo a la seva família. Li va concedir la mà de Júlia, viuda de Marcel, i filla d'August i la seva tercera muller, Escribònia.

El 19 aC Agripa va tornar com a governador a la Gàl·lia i va pacificar una revolta local. Va fer construir carreteres i l'aqüeducte de Nimes. Després va seguir fins a Hispània, on va sotmetre els càntabres després d'una ferotge lluita, però no va acceptar el triomf que una vegada més August li va oferir. El 18 aC fou elegit tribú per cinc anys juntament amb August. El 17 aC August va adoptar els seus dos fills, Caius i Lucius; al final de l'any, Agripa va acceptar la invitació d'Herodes i va anar a Jerusalem. A la regió va fundar la colònia militar de Beritos (Beirut) i seguidament va anar al Pont (16 aC), va creuar cap al Regne del Bòsfor, on va imposar com a rei a Polemó (15 aC), i va fer tornar les àguiles romanes que havien estat preses per Mitridates.

Va tornar passant per Jònia, on va romandre un temps i va donar privilegis als jueus (14 aC). El 13 aC va arribar a Roma, on el càrrec de tribú li fou prorrogat per cinc anys; seguidament va anar a Panònia, on va imposar la tranquil·litat i el 12 aC va tornar a Roma. Es va retirar a Campània, on va morir inesperadament el març de l'any 12 aC, a l'edat de 51 anys. El seu cos fou portat a Roma i enterrat al mausoleu d'August, qui va pronunciar personalment l'oració fúnebre.

Agripa va tenir amb la seva primera dona, Pompònia, una filla de nom Vipsània, qui fou la dona del futur emperador Tiberi. Amb la segona dona, Marcel·la, va tenir alguns fills de qui no se'n sap res. I amb Júlia va tenir cinc fills: Júlia, casada amb L. Emili Paule; Agripina (Agripina I o Major), casada amb Germànic; Caius; Lucius i Pòstum Agripa.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marc Vipsani Agripa Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Reinhold, p. 9; Roddaz, p. 23.