Gens Júlia
De Viquipèdia
 |
|||
| Principals gens romanes | |||
|
Gens Emília |
|||
Júlia fou una gens patrícia de l'Antiga Roma, els membres de la qual van arribar a les més altes dignitats romanes durant la república. La branca principal dels Julii fou la dels Cèsar.
Eren d'origen albà i foren portats a Roma després de la destrucció d'Alba Longa per Tul·li Hostili i enrolats entre els patres romans. També hi va haver uns Julii a Bovillae on s'haurien establert després de la caiguda d'Alba. Els Julii proclamaven el seu origen diví, descendents d'Ascani (fill de Venus) i d'Anquises; segons això Ascani es deia en realitat Iulus.
Van portar els cognoms Cèsar, Iulus o Iulius, Mentó i Libó. En monedes apareix també Bursió. Els Julii es van emparentar amb els Claudii i van donar nom a la família Júlia-Clàudia, a la que van pertànyer els primers emperadors romans. Vegeu: Gens Clàudia, i família Júlia-Clàudia.
Taula de continguts |
Membres [modifica]
Aquesta llista té els praenomina abreujats.
Iulii Iulii [modifica]
- Lucius Iulius Iulus, pare d'un cònsol (consul) el 489 a.n.e
- Gaius Iulius L. f. Iulus, cònsol (consul) el 489 a.n.e
- Gaius Iulius C. L. f. n. Iulus, cònsol (consul) el 482 a.n.e, i un decemuir 451 a.n.e [1]
- Vopiscus Iulius C. f. L. n. Iulus, cònsol (consul) el 473 a.n.e[2]
- Spurius Iulius Vop. f. Iulus[3]
- Gaius Iulius S. f. Vop. n. Iulus [4]
- Lucius Iulius S. f. Vop. n. Iulus, tribunus militum. [5]
- Gaius Iulius C. f. C. n. Iulus, cònsol (consul) el 447 i el 435 a.n.e
- Lucius Iulius Vop. f. C. n. Iulus, tribú militar amb potestat consolar (tribunus militum consulari potestate) el 438 a.n.e, i cònsol (consul) el 430 BC.
- Sextus Iulius Iulus, tribú militar amb potestat consolar (tribunus militum consulari potestate) el 424 a.n.e [6] [7]
- Gaius Iulius L. f. Vop. n. Iulus, tribú militar amb potestat consolar (tribunus militum consulari potestate) el 408 i el 405 a.n.e
- Lucius Iulius Iulus, tribú militar amb potestat consolar (tribunus militum consulari potestate) el 403 a.n.e, que continuà el cerc a Veïs.[8][9]
- Lucius Iulius L. f. Vop. n. Iulus, tribú militar amb potestat consolar (tribunus militum consulari potestate) el 401 i el 397 a.n.e
- Lucius Iulius Iulus, tribú militar amb potestat consolar (tribunus militum consulari potestate) el 388 i el 379 a.n.e [10] [11]
- Gaius Iulius Iulus, nomenat dictador (dictator) el 352 a.n.e, ostentà el càrrec per a fer la guerra vers els etrusc, però en realitat per aconseguir l’elecció de dos patricis (en lloc d’un patrici i un plebeu) als comicis consulars, en violació de la llei Licínia.[12]
Iulii Mentones [modifica]
- Gaius Julius Mento, cònsol (consul) el 431 a.n.e
- Gaius Julius Mento, un retor, citat per Sèneca el vell.[13]
Iulii Libones [modifica]
- Lucius Julius Libo, avi d'un cònsol (consul) del 267 a.n.e
- Lucius Julius L. f. Libo, pare d'un cònsol (consul) del 267 a.n.e
- Lucius Julius L. f. L. n. Libo, cònsol (consul) el 267 a.n.e, triomfador sobre els sal·lentins
Iulii Caesares [modifica]
- Sextus Iulius Caesar, pretor (praetor) el 208 a.n.e, obtingué la província de Sicilia.
- Lucius Iulius Caesar, avi d'un cònsol (consul) del 157 a.n.e i, potser, pare d'un pretor (praetor) del 183 a.n.e i d'un tribunus militum el 181 a.n.e
- Lucius Julius (L. f.) Caesar, pretor (praetor) el 183 a.n.e, governà la província de la Gal·lia Cisalpina.
- Sextus Iulius (L. f.) Caesar, tribunus militum el 181 a.n.e
- Lucius Iulius (L. f. L. n.) Caesar, pretor (praetor) el 166 a.n.e[14]
- Sextus Iulius Sex. f. L. n. Caesar, cònsol (consul) el 157 a.n.e
- Sextus Iulius (Sex. f. Sex. n.) Caesar, (praetor urbanus) el 123 a.n.e
- Lucius Iulius Sex. f. Sex. n. Caesar, pare d'un cònsol (consul) del 90 a.n.e, casat amb Popíl·lia, vídua de Quint Lutaci Catul, i mare de Quint Lutaci Catul, cònsol (consul) del 102 a.n.e.
- Lucius Iulius L. f. Sex. n. Caesar, cònsol (consul) el 90 a.n.e, durant la Guerra Social, i censor el 89 a.n.e.
- Iulia L. f. L. n., esposa de Marc Antoni Crètic, i mare de Marc Antoni, el triumvir (triumuir).
- Gaius Iulius L. f. Sex. n. Caesar Strabo Vopiscus, notable orador i poeta, proscrit i condemnat a mort per Gai Mari i Cinna el 87 a.n.e
- Lucius Iulius L. f. L. n. Caesar, cònsol (consul) el 64 a.n.e
- Julia L. f. L. n., casada amb Publi Corneli Lèntul Sura, un dels conspirats a la Conjura de Catilina.
- Lucius Iulius L. f. L. n. Caesar, partidari de Pompeu durant la Segona Guerra Civil.
- Gaius Iulius (Sex. f. L. n.) Caesar, avi del dictador, casat amb Màrcia, germana de Quint Marci Rex
- Gaius Iulius C. f. (Sex. n.) Caesar, pretor (praetor), i pare del dictador, casat amb Aurèlia.
- Julia C. f. (Sex. n.), tieta del dictador, casada amb Gai Mari, el vell
- Sextus Iulius C. f. (Sex. n.) Caesar, cònsol (consul) el 91 a.n.e, oncle del dictador
- Gaius Iulius C. f. C. n. Caesar, cònsol (consul) el 59, 48, 46, 45, i 44 a.n.e, dictador (dictator) el 49, i des del 47 fins el 44 a.n.e.
- Iulia C. f. C. n., germana de Juli Cèsar, i esposa de Luci Pinari i Quint Pedi.
- Iulia C. f. C. n., germana de Juli Cèsar, i esposa de Marc Ati Balb.
- Iulia C. f. C. n., filla de Juli Cèsar, i esposa de Gneu Pompeu Magne.
- Caesarion, fill de Juli Cèsar amb Cleòpatra VII, executat per ordre d'Octavià el 30 a.n.e
- Sextus Iulius Sex. f. C. n. Caesar, Flamen Quirinalis el 57 a.n.e[15]
- Sextus Iulius Sex. f. Sex. n. Caesar, nomenat governador de Síria el 47 a.ne, assassinat a la revolta de soldats.
- Gaius Iulius Caesar Octavianus, fill adoptiu de Juli Cèsar , serà posteriorment l'August.
Dinastia Juli-Clàudia [modifica]
- Gaius Iulius Caesar Octavianus, emperador (imperator) des del 27 a.n.e fins l'any 14.
- Iulia Augusta, emperadriu d'August, mare de l'emperador (imperator) Tiberi.
- Iulia C. f. C. n., filla d'August amb la seva segona esposa, Escribònia, casada primerament amb Marc Claudi Marcel, després amb Marc Vipsani Agripa i, finalment, amb l'emperador Tiberi..
- Gaius Iulius Caesar, fill major de Marc Vipsani Agripa i Julia, adoptat per August.
- Lucius Iulius Caesar, segon fill de Marc Vipsani Agripa i Julia, adoptat per August.
- Marcus Iulius Caesar Agrippa Postumus, el tercer fill de Marc Vipsani Agripa i Julia, adoptat per August.
- Tiberius Iulius Caesar, emperador (imperator) des del 14 fins el 37.
- Drusus Iulius Caesar, fill de l'emperador (imperator) Tiberi.
- Tiberius Iulius Caesar Nero Gemellus, fill de Drus el Jove.
- Germanicus Iulius Caesar, nebot de Tiberi.
- Gaius Iulius Caesar, fill de Germànic, mort d'infant.
- Nero Iulius Caesar Germanicus, fill de Germànic.
- Drusus Iulius Caesar, fill de Germànic.
- Gaius Iulius Caesar Germanicus, fill de Germànic, conegut com a Caligula, emperador (imperator) des del 37 fins al 41.
- Iulia Agrippina, filla de Germànic, i mare de l'emperador (imperator) Neró.
- Iulia Drusilla, filla de Germànic, casada primerament amb Luci Cassi Longí, i després amb Marc Emili Lèpid.
- Iulia Livilla, filla de Germànic, esposa de Marc Vinici, cònsol (consul) l'any 30.
- Iulia Drusilla, filla de Calígula.
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gens Júlia |
- ↑ Epigraphik-Datenbank Clauss / Slaby : CIL 06, 40956
- ↑ Epigraphik-Datenbank Clauss / Slaby : AE 1900, 00083
- ↑ Epigraphik-Datenbank Clauss / Slaby : AE 1900, 00083
- ↑ Epigraphik-Datenbank Clauss / Slaby : AE 1900, 00083
- ↑ Epigraphik-Datenbank Clauss / Slaby : AE 1900, 00083
- ↑ Titus Livius, Ab Urbe Condita. IV, 35.
- ↑ Diodorus Siculus, Bibliotheca Historica, XII. 82.
- ↑ Titus Livius, Ab Urbe Condita. IV, 35.
- ↑ Diodorus Siculus, Bibliotheca Historica, XIV, 35.
- ↑ Titus Livius, Ab Urbe Condita. VI. 4, 30.
- ↑ Diodorus Siculus, Bibliotheca Historica, XV, 23, 51.
- ↑ Titus Livius, Ab Urbe Condita. VII, 21.
- ↑ Lucius Annaeus Seneca, Controversiae, 2, 5, 7, 8, 14, 20, 24-29, 32.
- ↑ Titus Livius, Ab Urbe Condita. XIV, 44.
- ↑ Marcus Tullius Cicero, De Haruspicum Responsis, 6.
