Lívia Drusil·la

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estàtua de Lívia

Lívia Drusil·la (Livia Drusilla) conegut generalment com a Lívia, fou emperadriu romana, esposa d'August.

Va néixer el 30 de gener del 58 aC (Smith al seu diccionari indica 28 de setembre del 56 aC, sent filla adoptiva de Livi Drus Claudià, però ja era d'il·lustre origen i descendent d'Appi Claudi Cec i Marc Aufidi Lurcó.[1] Es va casar amb Tiberi Claudi Neró que el 40 aC va lluitar a la guerra de Perusa contra Octavi (el futur August), i va haver de fugir amb el seu marit; però el 38 aC va atreure l'atenció d'Octavi (el futur August), i el seu marit fou obligat a divorciar-se i entregar-la al triumvir. Amb el seu primer marit ja tenia un fill, el futur emperador Tiberi, i quan es va casar amb August estava embarassada de sis mesos d'un segon fill, Neró Claudi Drus. La mort d'aquest darrer, favorit d'August, va obrir el camí a la successió de Tiberi.

Amb August no va tenir fills però sempre va exercir una gran influencia al govern. Va complaure al seu marit en tots els detalls, va ignorar les seves amants, i es va comportar com una excel·lent matrona romana, i mai va disputar amb August excepte per la successió que ella volia assegurar pels seus fills i August preferia a membres de la seva pròpia família. Les morts d'alguns possibles successors, com Marcel, Gai Cèsar i Luci Cèsar ha despertat sospites i fou acusada d'aquestes morts. Els historiadors no estan plenament d'acord amb els fets però alguns fins i tot l'acusen de la mort d'August l'any 14.

A la mort d'August, el seu testament indicava que Lívia era adoptada a la gens Júlia (llavors va agafar el nom de Júlia Augusta) i Tiberi era el seu successor. Durant un temps tots els documents públics portaren les signatures de Tiberi i ella mateixa i excepte per algunes coses com les compareixences al senat, a les assemblees i a l'exèrcit, per tota la resta va actuar com a sobirana. El senat li va conferir diversos honors.

Finalment Tiberi li va ordenar de retirar-se dels afers públics, però encara va seguir exercint influencia sobre l'emperador fins al punt que aquest va decidir traslladar la seva residencia lluny de Roma, i es va establir a Capri (Capreae) i durant tres anys només va parlar amb ella un parell de vegades, i encara va refusar anar a veure-la quan ja era al llit de mort.

Va morir l'any 29 als 82 anys segons Plini el Vell i als 86 segons Dió Cassi. Tiberi no va assistir al funeral i va refusar la seva consagració, proposada pel senat, amb l'excusa que ella mateixa no ho hauria volgut. La seva oració funerària fou llegida pel seu nét Gai Cèsar (Calígula). Tiberi no va permetre executar el seu testament i els llegats disposat no es van pagar fins al regnat de Calígula i la seva consagració no es va fer fins al temps de Claudi.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lívia Drusil·la
  1. (anglès) David Roy Shackleton Bailey, Cicero: Letters To Atticus, p.323