Calígula

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Calígula
Calígula
Nom popular Calígula
Nom de naixement
Nom imperial CAIVS JVLIVS CAESAR AVGVSTVS GERMANICVS
Començament del regnat 16 de març de l'any 37
Fi del regnat 24 de gener de l'any 41
(Cònsol des de l'any 39)
Predecessor Tiberi
Successor Claudi

Gai Juli Cèsar August Germànic (Ambitarinis (Antium)), hui Porto d'Anzio, 12 dC - Roma, id., 41 dC), més conegut com a Calígula, fou el tercer emperador romà i el tercer membre de la dinastia julio-clàudia, que governà des de l'any 37 fins al 41. És conegut per la seua extravagància exagerada, l'egocentrisme i el despotisme, a vegades cruel. Morí assassinat l'any 41 per alguns dels seus propis guardaespatlles, a l'edat de 29 anys.

Malauradament, el seu regnat és el pitjor documentat de la dinastia julio-clàudia. Les fonts literàries sobre eixos quatre anys són imprecises, sovint anecdòtiques, i normalment hostils. Per tant, no tan sols la majoria dels fets d'aquest regnat segueixen sent confusos sinó que, a més, Calígula apareix més aviat com una caricatura i no com una persona real, un megalòman boig que se serveix dels capricis de la crueltat i dels esquemes enguillats. Aquesta descripció es deu sobretot als escrits dels senadors i historiadors Suetoni i Tàcit.

Calígula era el fill més petit de Germànic i d'Agripina la Gran, besnét d'August i nét-nebot de Tiberi. Cresqué en una família nombrosa, amb dos germans i tres germanes, als campaments militars de la Germània Inferior, on son pare comandava l'exèrcit imperial. El seu nom fou idea dels soldats de les legions, que feien broma d'ell tot disfressant-lo de legionari i calçant-li petites càligues, una mena de sandàlies militars romanes.

Després de la presa de Tiberi del tron imperial, la seua família fou objecte de persecucions, perquè era considerada perillosa per l'emperador paranoic com a hipòtesi de futures conspiracions. De fet, son pare morí en circumstàncies estranyes, potser assassinat pel seu propi fill, com més tard sa mare i els seus dos germans més grans foren exiliats i assassinats per ordre imperial.

Quan l'emperador Tiberi morí l'any 37, el seu testament designà Calígula com a hereu, conjuntament amb Tiberi Gemel, nét de Tiberi. Calígula ja era un home ambiciós i no perdé el temps. Dos dies després, el 18 de març, fa que el Senat romà declari nul el testament de Tiberi i es proclama emperador en solitari. Ordenà assassinar Gemellus poc temps després.

Els primers mesos del seu regnat foren prometedors, ja que Calígula concedí premis a la guàrdia pretoriana, manà arxivar tots els casos de traïció iniciats per Tiberi, indultà els proscrits i els cridà de retorn; també molts exiliats. No obstant això, poc de temps després, Calígula emmalaltí d'una mena de malaltia cerebral, segons Suetoni i Dió Cassi, motiu pel qual estigué molt prop de la mort i després, quan es recuperà, el comportament de l'emperador canvià radicalment. Estudis moderns suggereixen que l'emperador patia una depressió nerviosa o alguna mena d'encefalitis, per a justificar el seu canvi d'actitud. O, potser, la seua personalitat fou conseqüència de l'ambient inestable de la seua infantesa i la seua adolescència. En qualsevol cas, Calígula era considerat com una persona extremadament ignorant i mal preparada per a governar. El terror de les persecucions tornà, al mateix temps que l'emperador prenia actituds com a mínim excèntriques, com ara prometre el càrrec de cònsol al seu cavall de carrera Incitatus,[1][2] i manar esculpir el seu cap a totes les estàtues de divinitats de Roma, considerant-se ell mateix com un déu.

L'any 40, Calígula va ampliar l'Imperi Romà amb Mauretània[3] i va fer un intent important de conquerir Britània, fins i tot desafiant Neptú en la seva campanya i aixecant dues legions,[4] però va haver de desistir i la conquesta de Britània va ser acabada pels seus successors.

A poc a poc es tornà impopular i, al principi de l'any 41, fou assassinat per un legionari de la seua guàrdia personal, Gai Cassi Querea, del qual acostumava burlar-se pel seu aspecte efeminat. Aquest també assassinà a la seua muller Caesonia i a la seua filla nadona Júlia Drusil·la.



Precedit per:
Tiberi
Emperador Romà
37-41
Succeït per:
Claudi


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Adams 2007: p.162
  2. Padró, Carles. «Cavalls immortals». Sàpiens [Barcelona], núm. 106, agost 2011, p. 54-55. ISSN: 1695-2014.
  3. Clark, J. Desmond. The Cambridge history of Africa, Volum 2 (en anglès). Cambridge University Press, p.202. ISBN 0521215927. 
  4. Adams 2007: p.250-251

Bibliografia[modifica | modifica el codi]