Epilèpsia

Epilèpsia
Classificació i recursos externs
CIM-10	G40-G41
CIM-9	345
DiseasesDB	4366
MedlinePlus	000694
eMedicine	neuro/415
MeSH	D004827

Electroencefalograma (3 Hz) d'un nen al moment d'una crisi d'absència.

L'epilèpsia és una síndrome cerebral crònica de causes diverses, caracteritzada per crisis recurrents degudes a una descàrrega excessiva d'impulsos nerviosos per les neurones cerebrals, associades eventualment amb diverses manifestacions clíniques i para-clíniques. Les crisis poden ser convulsives o no convulsives. No totes les persones que pateixen una crisi epilèptica es diagnostiquen d'epilèpsia. Es consideren epilèptics quan pateixen almenys dos atacs, els quals no sempre són associats als tremolors motors d'una convulsió.

Tipus d'epilèpsies

• Gran mal es caracteritza per la pèrdua brusca del coneixement precedida sovint per una aura, seguida de convulsions tòniques, mossegada de la llengua i saliva d'espuma per la boca.
• Petit mal es caracteritza per la pèrdua momentània del coneixement, pot durar de cinc a trenta segons.
• Epilèpsia jacksoniana tipus particular d'epilèpsia que afecta a un sol costat del cos humà o grup muscular i no s'acompanya de pèrdua de la consciencia,
• Epilèpsia psicomotora tipus particular d'epilèpsia caracteritzat per accessos en els que predominen els fenòmens extrasensorials i les manifestacions motores coordinades.

Història

En antics textos mesopotàmics ja es descriuen els seus símptomes típics com a malaltia bennu. Es comprova també que era freqüent: en el codi d'Hammurabi, reglament de lleis de la Babilònia del segle XVII aC, establia que, si un esclau adquirit recentment patia bennu, aquest podia ser tornat al seu anterior propietari en el termini d'un mes.

En el segle V aC, Hipòcrates observà en soldats i gladiadors que les ferides per traumatisme cranioencefàlic s'associaven amb certa freqüència a atacs epilèptics, desconcertadament similars als que observava en els seus propis pacients; i el mateix Juli Cèsar patí aquesta malaltia.

Durant molts segles els atacs epilèptics han estat confosos amb les possessions demoníaques i deien que la persona estava posseïda pel dimoni. Per expulsar aquests suposats dimonis es practicaven sessions d'exorcisme. Segons el Nou Testament Jesús de Natzaret va expulsar set dimonis de Maria Magdalena (Lluc 8,2), és a dir, va tenir set atacs epilèptics. El cas més clar i palès és el de Marc (9,17) que ens diu:"Un de la multitud li respongué «Mestre, us he portat el meu fill, que té un esperit mut; i quan se n'apodera, el tira per terra i treu bromera i cruix de dents i es queda rígid. Ho he dit als vostres deixebles perquè l'expulsessin, però no han pogut»". Descriu clarament un cas d'epilèpsia.

Vegeu

• Ellen G. White Profetessa epilèptica

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epilèpsia

• Informació rellevant sobre l'epilèpsia (anglès)
• Informació sobre l'epilèpsia (castellà)
• Associació Lafora Espanya (castellà)