Epilèpsia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Epilèpsia
Classificació i recursos externs
CIM-10 G40-G41
CIM-9 345
DiseasesDB 4366
MedlinePlus 000694
eMedicine neuro/415
MeSH D004827
Electroencefalograma (3 Hz) d'un nen al moment d'una crisi d'absència.

L'epilèpsia és una síndrome cerebral crònica de causes diverses, caracteritzada per crisis recurrents degudes a una descàrrega excessiva d'impulsos nerviosos per les neurones cerebrals, associades eventualment amb diverses manifestacions clíniques i para-clíniques. Les crisis poden ser convulsives o no convulsives. No totes les persones que pateixen una crisi epilèptica es diagnostiquen d'epilèpsia. Es consideren epilèptics quan pateixen almenys dos atacs, els quals no sempre són associats als tremolors motors d'una convulsió.

Tipus d'epilèpsies[modifica | modifica el codi]

  • Gran mal es caracteritza per la pèrdua brusca del coneixement precedida sovint per una aura, seguida de convulsions tòniques, mossegada de la llengua i saliva d'escuma per la boca.
  • Petit mal es caracteritza per la pèrdua momentània del coneixement, pot durar de cinc a trenta segons.
  • Epilèpsia jacksoniana tipus particular d'epilèpsia que afecta a un sol costat del cos humà o grup muscular i no s'acompanya de pèrdua de la consciencia,
  • Epilèpsia psicomotora tipus particular d'epilèpsia caracteritzat per accessos en els que predominen els fenòmens extrasensorials i les manifestacions motores coordinades.

Història[modifica | modifica el codi]

En antics textos mesopotàmics ja es descriuen els seus símptomes típics com a malaltia bennu. Es comprova també que era freqüent: en el codi d'Hammurabi, reglament de lleis de la Babilònia del segle XVII aC, establia que, si un esclau adquirit recentment patia bennu, aquest podia ser tornat al seu anterior propietari en el termini d'un mes.

En el segle V aC, Hipòcrates observà en soldats i gladiadors que les ferides per traumatisme cranioencefàlic s'associaven amb certa freqüència a atacs epilèptics, desconcertadament similars als que observava en els seus propis pacients; i el mateix Juli Cèsar patí aquesta malaltia.

Durant molts segles els atacs epilèptics han estat confosos amb les possessions demoníaques i deien que la persona estava posseïda pel dimoni. Per expulsar aquests suposats dimonis es practicaven sessions d'exorcisme. Segons el Nou Testament Jesús de Natzaret va expulsar set dimonis de Maria Magdalena (Lluc 8,2), és a dir, va tenir set atacs epilèptics. El cas més clar i palès és el de Marc (9,17) que ens diu:"Un de la multitud li respongué «Mestre, us he portat el meu fill, que té un esperit mut; i quan se n'apodera, el tira per terra i treu bromera i cruix de dents i es queda rígid. Ho he dit als vostres deixebles perquè l'expulsessin, però no han pogut»". Descriu clarament un cas d'epilèpsia.

Diagnòstic[modifica | modifica el codi]

El diagnòstic de la malaltia es fa en l'àmbit hospitalari especialitzat mitjançant l'anamnesi o exploració, l'entrevista clínica i l'electroencefalograma. L'exploració neurològica, les determinacions analítiques, la tomografia computada (TC) i la ressonància magnètica nuclear (RMN) ajuden a diagnosticar l'epilèpsia secundària.[1]

En les situacions d'epilèpsia resistent al tractament, i abans de proposar-ne un de quirúrgic, s'utilitzen altres tècniques destinades a la localització anatòmica del focus irritant, com són la SPECT o PET i la RMN funcional.

Tractament[modifica | modifica el codi]

El tractament de l'epilèpsia es fa, fonamentalment, amb fàrmacs i de manera ambulatòria. Existeix un ampli arsenal de medicaments antiepilèptics que cal utilitzar adequadament segons el tipus d'epilèpsia i el pacient. En alguns casos, és important conèixer el nivell de medicament a la sang per tal d'establir amb seguretat la dosi necessària.

El tractament pot ser retirat si no es produeixen crisis en un període de tres a cinc anys. Entre un 10 i un 20% dels pacients no responen al tractament i en aquests cal revalorar el diagnòstic i estudiar la possibilitat de tractament quirúrgic. Aproximadament, la meitat d'aquests pacients es podran beneficiar de la cirurgia. Finalment tindran indicació quirúrgica un 1,5% dels pacients catalogats definitivament com a resistents al tractament.

Les línies d'investigació terapèutica estan establint si el trasplantament de cèl·lules productores de GABA (àcid gamma-aminobutíric), un neurotransmissor inhibidor, pot servir per controlar les crisis.[1]

Vegeu[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «La Salut de la A a la Z.». Web. Generalitat de Catalunya, 2013. [Consulta: Maig 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epilèpsia Modifica l'enllaç a Wikidata