Bessó
De Viquipèdia
| Aquest article tracta sobre membres nascuts en parts múltiples. Vegeu altres significats a «Bessons (desambiguació)». |
Bessó, en biologia, designa a cadascun dels dos o més membres nascuts en un part múltiple en aquelles espècies en les que el part no produeix habitualment més d'un sol individu, com és el cas de l'espècie humana i la major part de les espècies de bestiar.
[edita] Bessons a l'espècie humana
Els bessons humans son individus que han compartit l'úter durant el mateix embaràs i que normalment, encara que no necessàriament, neixen amb poc temps de diferència. Donada la grandària limitada de la matriu de la mare, els embarassos múltiples no solen completar el termini d'una gestació simple, i el part s'avança a la setmana 37, tres abans del comú. Com que els parts prematurs poden tenir conseqüències en la salut dels nadons, els naixements de bessons es tracten amb precaucions suplementàries.
Hi ha factors que predisposen a tenir bessons, com antecedents genètics, ús de tècniques de fecundació in vitro o ingestió d'hormones, sobrepes o gran talla de la mare i pertànyer a ètnies com la ioruba o la hausa, amb un percentatge molt més elevat de bessons que la resta.
Els bessons han estat especialment estudiats per la medicina i la psicologia com a exemple per provar si determinats trets són genètics o educacionals.
[edita] Monozigots i Dizigots
El bessons poden ser de dos menes. Que durant l'embaraç d'un únic òvul hi hagi una bipartició de l'embrió. En aquestes circumstancies l'embrió seria monozigot perquè venen d'un mateix òvul. També s'anomenen bessons idèntics perquè comparteixen tots els seus gens. Un cas especial de bessons monozigots són els siamessos hi ha que són bessons que comparteixen alguns òrgans hi ha que la partició del embrió no ha sigut completa.
Per altra banda el bessons poden ser que no comparteixin òvul, que sigui una fecundació simultània de dos òvuls per dos espermatozous i comparteixen el mateix període de gestació. També són anomenats bessons no idèntics.
[edita] Qui és el gran?
Tradicionalment i legalment, és el gran el primer en l'ordre de naixença (primogènit). En el Codi civil espanyol (art. 31) es llegix: «La prioritat del naixement, en el cas de parts dobles, dóna al primer nascut els drets que la llei reconegui al primogènit.» En el cas dels bessons dicigótics, que procedeixen de dos fecundacions separades, encara que generalment molt pròximes o gairebé simultànies, l'ordre del part no es relaciona de cap manera específica amb el de la fecundació; aquest ordre depèn dels llocs de anidament dels respectius embrions en el endometri uterí, i aquest lloc és aleatori. Neix primer, en condicions normals, el qual ha crescut més prop de la sortida de l'úter.

