Bessó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre membres nascuts en parts múltiples. Vegeu-ne altres significats a «Bessons (desambiguació)».
Nadons bessons idèntics.
Bessons idèntics.
Gestació de dos bessons no idèntics.

Bessó, en biologia, designa a cadascun dels dos o més membres nascuts en un part múltiple en aquelles espècies en les que el part no produeix habitualment més d'un sol individu, com és el cas de l'espècie humana i la major part de les espècies de bestiar.

Bessons a l'espècie humana[modifica | modifica el codi]

Els bessons són individus que han compartit l'úter durant l'embaràs i que neixen al mateix part. Donada la grandària limitada de la matriu de la mare, els embarassos múltiples no solen completar el termini d'una gestació simple, i el part s'avança a la setmana 37, tres abans del comú. Com que els parts prematurs poden tenir conseqüències en la salut dels nadons, els naixements de bessons es tracten amb precaucions suplementàries.

Hi ha factors que predisposen a tenir bessons, com antecedents genètics, ús de tècniques de fecundació in vitro o ingestió d'hormones, sobrepès o gran talla de la mare i pertànyer a ètnies com la ioruba o la hausa, amb un percentatge molt més elevat de bessons que la resta.

Els bessons han estat especialment estudiats per la medicina i la psicologia com a exemple per provar si determinats trets són genètics o educacionals.

Univitel·lins i bivitel·lins[modifica | modifica el codi]

Els bessons poden ser de dues menes:

  • Els bessons univitel·lins s'originen quan l'embrió, format per poques cèl·lules, es divideix en dos grups de cèl·lules i origina dos embrions, que comparteixen la placenta. Aquests bessons procedeixen del mateix òvul i del mateix espermatozoide i, per tant, tenen els mateixos gens. Són del mateix sexe i sovint són difícils de distingir. També s'anomenen bessons idèntics. Un cas especial de bessons univitel·lins són els siamesos ja que són bessons que comparteixen alguns òrgans i que la partició de l'embrió no ha estat completa. Excepcionalment, també, l'embrió original es pot dividir en tres embrions.
  • Els bessons bivitel·lins es formen quan dos òvuls diferents són fecundats per dos espermatozoides. Només esdevé quan l'ovari expulsa dos òvuls alhora. Cada embrió té la seva placenta, poden ser del mateix sexe o no i s'assemblen com els germans nascuts de parts diferents. També s'anomenen bessons fraterns.

Qui és el gran?[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment i legalment, és el gran el primer en l'ordre de naixença (primogènit). En el codi civil espanyol (art. 31) es llegix: «La prioritat del naixement, en el cas de parts dobles, dóna al primer nascut els drets que la llei reconegui al primogènit.» En el cas dels bessons dizigòtics que procedeixen de dues fecundacions separades, encara que generalment molt pròximes o gairebé simultànies, l'ordre del part no es relaciona de cap manera específica amb el de la fecundació; aquest ordre depèn dels llocs d'anidament dels respectius embrions a l'endometri uterí, i aquest lloc és aleatori. Neix primer, en condicions normals, el que ha crescut més a prop de la sortida de l'úter.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bessó