Herència genètica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'herència genètica és el fenomen de transmissió d'un conjunt de caràcters congènits que té, en potència o en realitat, un individu d'una determinada espècie.[1] És el pas dels trets que caracteritzen un ésser viu als seus descendents. Aquest és el procés pel qual una cèl·lula de descendents o organisme adquireix les característiques de la seva cèl·lula o organisme progenitor. A través d'herència, les variacions exhibides per individus poden acumular i fer possible que una espècie evolucioni. En biologia, la disciplina que estudia l'herència s'anomena genètica, que també inclou l'epigenètica.

Història[modifica | modifica el codi]

Els clàssics grecs tenien una diversitat d'idees sobre el què era l'herència:

  • Teofrast proposava que les flors mascles provocaven flors femelles per madurar.
  • Hipòcrates especulava que les "llavors" eren produïdes per diverses parts de cos i es transmetien al descendent en el moment de concepció.
  • Aristòtil pensava que el semen mascle i femella es barrejava en en moment de la concepció.
  • Èsquil, el 458 aC, llençava la idea del mascle com a pare, amb la dona com a "infermera per a la nova vida sembrada dins d'ella".

Aquests i altres autors, s'imaginaven els diversos mecanismes hereditaris sense haver estat provats o quantificats. Aquests mecanismes incloïen la dominància incompleta i la transmissió dels caràcters adquirits. Malgrat que els faltaven uns determinats coneixements, arribaren a desenvolupar races domèstiques d'animals i nous tipus de conreus fent servir la selecció artificial. L'herència de la transmissió dels caràcters adquirits també formava part de les primeres idees lamarckianes sobre l'evolució.

Al voltant del 1700, l'òptic i naturalista holandès Antonie van Leeuwenhoek (1632–1723) descobrí animàlculs a l'esperma d'éssers humans i altres animals. Alguns científics especularen que havien vist "petits homes" (homunculus) dins de cada esperma. Aquests científics formaren una escola del pensament coneguda com els "espermistes". Afirmaven que l'única contribució de la dona per a fer possible la següent generació eren l'úter en el qual creixia l'homunculus, i les influències prenatals de l'úter. Una escola de pensament que s'oposava, els "ovistes", creien que el futur ésser humà era a l'ou, i que l'esperma merament estimulava el creixement de l'ou. Els ovistes pensaven que les dones portaven ous que contenien nens i nenes, i que el gènere del descendent estava determinat ja abans de la concepció.

La pangènesi va ser una teoria que postulava que els homes i les dones formaven unes partícules anomenades "pangens" a tots els òrgans. Aquests pangens, posteriorment, es desplaçaven a través de la sang cap als genitals i més endavant als nens. El concepte s'origin+a en el pensament dels clàssics grecs i va influir en la biologia moderna fins ara fa uns 100 anys. Termes com "parent de sang" o "sang reial" són relíquies de la pangènesi. Durant la dècada del 1870, Francis Galton, cosí de Charles Darwin, refutà experimentalment la pangènesi .

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Entrada "Herència", a la Gran Enciclopèdia Catalana. Accés el 24-08-2008

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Herència genètica