Selecció artificial

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pastanagues seleccionades artificialment per produir diferents colors

La selecció artificial és la cria intencionada de certs trets fenotípics o combinació de trets sobre d'altres. El terme va ser definit per en Charles Darwin en contrast al procés de la selecció natural, en el que la capacitat de propagar-se els trets depèn a les millores de la supervivència degudes a l'adaptació a l'hàbitat de l'organisme. La selecció artificial que produeix un empitjorament de l'espècie des del punt de vista humà és anomenada selecció negativa.

Desenvolupament històric[modifica | modifica el codi]

El terme va ser originàriament encunyat per en Charles Darwin per il·lustrar la seva proposta d'un model més ample de la selecció natural. Es va adonar que diversos animals i plantes domesticades tenien propietats especials que varen ser desenvolupades intencionadament per potenciant la cria dels individus amb característiques desitjables i desestimant els individus que les tenien menys desitjables.

Contrast amb la selecció natural[modifica | modifica el codi]

La diferència entre les seleccions artificial i natural se centra en l'ambient que exerceix la pressió evolutiva. En essència, en la selecció artificial, la fitness està definida en part per la capacitat d'exhibir característiques seleccionables pels humans. Així doncs, com que ja sigui intencionadament o no, l'home exerceix una selecció de les seves característiques, la distribució dels seus trets canviarà.

Cal emfatitzar que no hi ha cap diferència real, des del punt de vista genètic, entre les seleccions natural i artificial, i que el concepte de selecció artificial va ser presentat com a una il·lustració del procés més ample de la selecció natural. La selecció del procés és anomenat artificial quan les preferències i influències humanes tenen un efecte significatiu en l'evolució en una població o espècie particular. De fet, molts biòlegs evolutius veuen la domesticació com a un tipus de selecció natural i canvi adaptatiu que ocorre en els organismes que estan sota el control humà.

Ús en el laboratori[modifica | modifica el codi]

L'explotació deliberada del poder selectiu ha esdevingut comú en la biologia experimental, particularment en la microbiologia i la genètica. En una tècnica ubiqua en els laboratoris, en enginyeria genètica, els gens són introduïts en cèl·lules, normalment bacteris, a través de plasmidis, en una procés anomenat transfecció. El gen d'interès és acompanyat en un plasmidi per un gen reporter, o un marcador selectiu, que codifica per a un tret específic com per exemple una resistència a antibiòtic o l'habilitat per créixer en altes concentracions de sal. Així doncs, es pot fer créixer les cèl·lules en unes condicions que mataran les normals i permetran que prosperin les que expressin els gens del plasmidi. D'aquesta manera, l'expressió del gen reporter serveix com a un senyal de què el gen d'interès també s'està expressant en les cèl·lules.

Una altra tècnica emprada en el desenvolupament de fàrmacs empra un procés de selecció iterativa anomenat Evolució Sistemàtica de Lligands per Enriquiment Exponencial per fer eevolucionar fragments d'àcids nucleics a aptàmers capaços d'unir-se específicament a composts orgànics amb altes afinitats d'unió.

Estudis en la fisiologia evolutiva, genètica del comportament, i altres àries de la biologia dels animals també han fet ús deliberat de la selecció artificial.[1][2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Swallow JG, Garland T. (2005). Selection experiments as a tool in evolutionary and comparative physiology: insights into complex traits—an introduction to the symposium. Integr Comp Biol, 45:387–390.
  2. Garland T. (2003). Selection experiments: an under-utilized tool in biomechanics and organismal biology. Ch.3, Vertebrate Biomechanics and Evolution ed. Bels VL, Gasc JP, Casinos A.