Radiació adaptativa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mutacions genètiques segons Darwin.

La radiació adaptativa o evolució divergent és un procés que descriu la ràpida especiació d'una o diverses espècies per omplir molts nínxols ecològics. Aquest és un procés de l'evolució que es basa en la mutació i la selecció natural. Els fenotips s'adapten en resposta a l'ambient, amb trets nous que sorgeixen i són útils.[1]

La radiació adaptativa succeeix amb freqüència quan s'introdueix una espècie en un nou ecosistema, o quan hi ha espècies que aconsegueixen sobreviure en un ambient que, fins a un moment determinat, no hi podien accedir. Per exemple, els pinsans de Darwin de les illes Galápagos es van desenvolupar a partir d'una sola espècie de pinsans que van arribar a l'illa. Altres exemples inclouen la introducció per part de l'home de mamífers predadors a Austràlia, el desenvolupament dels primers ocells que sobtadament van tenir la capacitat d'eixamplar el seu territori per l'espai aeri, o el desenvolupament dels dipnous o peixos pulmonats durant el devonià, fa uns 300 milions d'anys.

La dinàmica de la radiació adaptativa fa possible que, en un curt període de temps, moltes espècies es deriven d'una o de diverses espècies avantpassades. D'aquest gran nombre de combinacions genètiques, només unes quantes poden sobreviure amb el pas del temps. Després del ràpid desenvolupament de noves espècies, moltes o la majoria d'elles desapareixen tan ràpidament com van aparèixer. Les espècies que sobreviuen estan gairebé completament adaptades al nou ambient.

En ciència-ficció, algunes vegades s'han creat escenaris de radiació adaptativa humana que condueixen a una gamma d'espècies que evolucionen a partir de l'home.

Tipus de radicació adaptativa[modifica | modifica el codi]

Hi ha tres tipus bàsics de radiació adaptativa:

  1. Adaptació general. Una espècie que desenvolupa una habilitat radicalment nova pot assolir noves parts del seu ambient. El vol dels ocells és una d'aquestes adaptacions generals.[2]
  2. Canvi ambiental. Una espècie que pot sobreviure, a diferència de d'altres, en un ambient radicalment canviat, probablement es ramificarà en noves espècies per cobrir els nínxols ecològics creats pel canvi ecològic. Un exemple de radiació adaptativa com a resultat d'un canvi ambiental va ser la ràpida expansió i desenvolupament dels mamífers després de l'extinció dels dinosaures.
  3. Arxipèlags. Ecosistemes aïllats tals com illes i zones muntanyoses, poden ser colonitzats per noves espècies les quals, en establir-se, segueixen un ràpid procés d'evolució divergent. Els pinsans de Darwin són exemples d'una radiació adaptativa que va ocórrer en un arxipèlag.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Schluter, D.. The Ecology of Adaptive Radiation. Oxford University Press, 2000. 
  2. Alan Feduccia (1999): The Origin and Evolution of Birds.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Wilson, E. i cols. (1974): Life on Earth,. Sinauer Associates, Inc., Publishers, Stamford, Connecticut). Capítols: The Multiplication of Species; Biogeography, pp 824-877.
  • Leakey, Richard (1994): The Origin of Humankind, Orion Publishing. (concretament les pag. 28-32)
  • Grant, P. R. (1999): The ecology and evolution of Darwin's Finches. Princeton University Press, Princeton, Nova Jersei.
  • Mayer, Ernst (2001): What evolution is. Basic Books, Nova York.
  • Kemp, A. C. (1978): "A review of the hornbills: biology and radiation". The Living Bird 17: 105-136.