Pastanaga
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Pastanaga
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Daucus carota L. |
||||||||||||||
La pastanaga, apagallums, bastanaga, bastanaguera, botges, bufanaga, bufanagues, fonollassa,pastanaguera, safanòria o carrota (Daucus carota) és una planta conreada de la qual es consumeix l'arrel.
De la família Apiaceae abans coneguda com "umbel·liferes". Planta biennal conreada com anual.
Les pastanagues silvestres són plantes autòctones i molt comunes als països de la Mediterrània.
Conreades des de l'antiguitat, els holandesos al segle XVII en seleccionaren les varietats de color ataronjat i vermellós (abans eren negres o violades).
La germinació és difícil ja que moltes llavors no són viables i el procés és molt lent. Necessiten ser desherbades de forma eficaç donat que les plàntules es desenvolupen inicialment a poc a poc. Són conreades en regadiu en horts o bé com conreu extensiu. Els calen terres flonges i sorrenques per tal que l'arrel creixí adequadament. No hi pot haver pedres en el terreny ni massa fem ja que aleshores les arrels es bifurquen.
Des del punt de vista nutritiu són importants per l'alt contingut en Betacarotè precursor de la vitamina A i són baixes en lípids i proteïna. Proporcionen una energia d'unes 40 calories per cada cent grams.
[edita] Descripció morfològica
Planta herbàcia biennal, de 30 a 80 cm d'alçària, de fulles bipinnatisectes, de flors blanques o roses, disposades en umbel•les compostes, i de fruits en diaqueni,aculeats. Hi ha formes de conreu (ssp sativus), de d’arrel axonomorfa, gruixuda i de color ataronjat, la qual és mengívola i molt nutritiva. La pesatanaga borda (ssp carota), d’arrel prima i blanquinosa, es fa en herbassars, guarets i terrenys incultes, a tot Europa. [1] Floreix durant la primavera i l’estiu. L’arrel és mengívola i molt nutritiva, conté carotens (sobretot beta-carotè), fibra i sucre. És gruixuda i allargada, generalment cònica, de més o menys longitud segons la varietat. Normalment pesen entre 100-150 grams i fan entre 15-17cm però hi ha varietats que poden arribar fins a 20cm de llarg. Són de color taronja, encara que en podem trobar de blanques, vermelles, grogues o morades.
[edita] Referencies
- ↑ [Gran Enciclopedia Catalana]
