Simeó Set

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Simeó Set (Symeon o Simeon Seth o Sethus, Συμεών o Συμεάνης Σηθ, o Σήθι) o potser Simeó fill de Set, fou un important escriptor bizantí de segle XI. Se l'esmenta també com “mestre i filòsof” (Magister et Philosophus, Μάγιστρος καὶ Φιλόσοφος i Protovestiari Antíoc (Protovestuaris Antiochi, Πρωτοβεστάρχης τῶν Ἀντιόχου que vol dir encarregat de la roba al palau constantinopolità de Flavi Antíoc, un eunuc que fou cònsol el 431 (per error el seu títol, Simeó apareix també com Antioquè, Mestre Antioquè o Best (Antiochenus o Magister Antiochenus o Bestus, Ἀντιοχεὺς, o Μάγιστρος Ἀντιοχείας, o Βέστος.

Fou probablement el mateix Simeó Protovestiari esmentat per Cedrè que diu que fou desterrat per l'emperador Miquel el Paflagoni el 1034 per simpatitzar amb el patrici Dalassè.

Es creu que era un dels assistents personals de l'emperador Constantí VIII (mort el 1028). Quan fou desterrat es va retirar a un monestir que va fundar ell mateix prop del Mont Olimp, i allí va romandre la resta de la seva vida. Va dedicar un llibre a l'emperador Miquel VII Ducas, cosa que vol dir que encara vivia el 1071.

Obres[modifica | modifica el codi]

Les seves obres foren:

  • Σύνταγμα κατὰ στοιχεῖον περὶ τροφῶν δυνάμεων, Syntagma per litterarum ordinem de cibariorum facultate.
  • Σύνοψις καὶ ἀπάνθισμα φυσικῶν τε καὶ φιλοσόφων δογμάτων, Compendium et flores naturalium et philosophorum placitorum
  • De Medicina (s. De Medicamentis) ex Animalibus.
  • Περὶ ὀσφρήσεως, De Odoratu
  • Περὶ γεύσεως καὶ ἁφῆς. De Gustatione et Tactu

La seva obra principal i que el va fer famós fou la seva versió de l'obra índia coneguda per “Faules de Bidpai” o Pilpay, titulada Στεφανίτης καὶ Ἰχνηλάτης, Stephanites et Ichnelates, s. Coronarius et Vestigator, publicat en grec com Specimen Sapientiae Indorum veterum. També va redactar segurament una obra sobre fets fabulosos d'Alexandre el Gran Βίος Ἀλεξάνδρου τοῦ Μακέδονος καὶ πράξεις, Vita et Gesta Alexandri Macedoniae Regis.