Miquel IV

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Miquel IV de Rússia».

Miquel IV Paflagó (Μιχαὴλ ο Παφλαγῶν) fou emperador bizantí del 1034 al 1041.

Fou un dels germans de Joan l'Eunuc, primer ministre sota Constantí VIII i Romà III. Dels quatre germans de Joan, el mateix Miquel i Nicetes foren originalment canviadors de monedes, mentre que Constantí i Jordi, eunucs, eren banquers.

Quan Joan va arribar als més alts càrrecs va nomenar a Miquel com a camarlenc de Romà III, i com que era jove i guapo va complaure a l'emperadriu Zoe que el va admetre aviat al seu llit. Romà en fou informat però no ho va voler creure, i va creure la versió de l'emperadriu de què havia patit un atac epilèptic; però per por de què un dia o altre s'assabentés de la veritat Zoe va decidir eliminar al seu marit. L'endemà de la mort de Romà, Zoe va anunciar al senat que havia escollit a Miquel com a marit i demanà que fos reconegut com a emperador. Joan l'Eunuc estava al corrent de tot l'afer. L'11 d'abril del 1034 Miquel i Zoe foren coronats, però tot seguit Joan va eliminar a Zoe de l'administració de l'estat i la va deixar presonera a palau i Miquel va assolir el poder suprem.

Al començament es va produir una gana que va afectar seriosament al país, i un greu terratrèmol a Jerusalem. També diverses forces bàrbares van envair l'Imperi, especialment els àrabs de Sicília i Àfrica, que per mar, van assaltar les illes gregues de la mar Egea. Miquel va aconseguir ajustar la pau amb condicions acceptables per tots. També va aconseguir la submissió dels serbis i la pau amb els àrabs d'Egipte. Els àrabs foren derrotats a sota els murs d'Edessa que havien atacat el 1037.

En aquest temps les lluites civils entre els àrabs de Sicília van donar l'oportunitat als bizantins de recuperar l'illa i Lleó Opos, governador bizantí del sud d'Itàlia fou enviat a l'illa, va derrotar diverses vegades als àrabs i va retornar amb nombrosos captius i 15000 presoners cristians. El 1039 Joan l'Eunuc va equipar una flota i un exèrcit que sota el comandament del seu cunyat Esteve (la flota) i del general Maniaces (l'exèrcit) i amb l'ajut d'un petit cos de normands auxiliars dirigits per tres fills de Tancred, van conquerir Messina i Siracusa. Això va produir gran alarma a Àfrica i es van enviar a l'illa 50000 homes però foren derrotats; tretze ciutats sicilianes es van rendir als grecs. El 1040 els àrabs van enviar un altre exèrcit encara més nombrós però altre cop foren derrotats en sagnant batalla deixant uns 50000 entre presoners i morts. Sicília tornava així als bizantins. Però per un descuit d'Esteve el comandant àrab va poder escapar amb alguns homes cap a Àfrica i Maniaces el va amonestar seriosament. En revenja Esteve va calumniar al general davant la cort i va aconseguir un decret pel que Maniaces fou arrestat. Sense Maniaces, la negligència dels governadors Esteve, després Doceanus i després Basili Pedaites, va causar una pèrdua darrera l'altra; els normands es van retirar i finalment encara van atacar als grecs als seus dominis italians. Els àrabs foren derrotats a Messina, però amb petites victòries els àrabs es van anar imposant i finalment els bizantins es van retirar el 1040 mentre a Itàlia s'havien imposat els normands.

Mentre els búlgars es van revoltar i assolaven Tràcia i Macedònia. Miquel fou obligat a fugir de Tessalònica on tenia la cort i va deixar el seu tresor a càrrec d'Ibazes, un búlgar al servei dels bizantins, que va veure la seva oportunitat i va fugir al camp búlgar amb els tresors.

Constantinoble estava en perill de ser conquerida pels búlgars i Miquel va declarar, per sorpresa de tots, que assumia la direcció de l'exèrcit. Era poc hàbil i no sabia ni muntar però la seva presencia, dia darrere dia, va tenir un gran efecte moral entre la tropa i desmoralitzador pels seus enemics i en un combat decisiu els búlgars foren derrotats. Miquel va entrar llavors a Bulgària i va fer una campanya i va retornar al país a l'obediència a l'Imperi.

Miquel va celebrar la seva entrada triomfal a Constantinoble però va morir poc després el 10 de desembre del 1041. Li va succeir el seu nebot Miquel (Miquel V)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miquel IV Modifica l'enllaç a Wikidata