Flavi Focas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Focas o Flavi Focas (Phocas, Φωκα̂ς fou emperador bizantí del 602 al 610.

Retrat de l'emperador Focas a una moneda contemporània

Era de baixa extracció, nadiu de Capadòcia. Va servir amb els famós general Prisc amb el que va arribar a centurió. Pel seu coratge s'havia fet un nom entre els soldats.

El 602 l'emperador Maurici va ordenar al general Comentiolos de passar l'hivern al nord del Danubi però el general ho volia fer al sud on no estava exposat als atacs dels àvars; aquesta mesura, potser considerada un càstig per l'emperador, era imprudent; a això es va ajuntar que els àvars havien demanat sis mil peces d'or pel rescat dels presoners en el seu poder, que Maurici no va voler pagar i els presoners foren executats; tot sumat va fer amotinar a les tropes. Un centurió, Focas, fou aclamat com a general dels revoltats. Pere, germà de l'emperador, que era al campament, va portar l'anunci a la capital de què el rebel Focas marxava amb els soldats cap a Constantinoble.

Maurici va considerar més prudent fugir a províncies i organitzar la resistència i va marxar amb vaixell amb la seva dona i fills; una turmenta el va obligar a desembarcar al monestir de Sant Autònom prop de Calcedònia; allí va enviar al seu fill gran Teodosi a la cort persa de Cosroes I per demanar ajut. Mentre Focas va entrar a la capital i es va proclamar emperador i coronat (23 de novembre del 602) junt amb la seva dona Lleòncia.

Va enviar a buscar a l'emperador i família que foren localitzats ràpidament, i va fer executar a cinc dels fills de Maurici (Tiberi, Pau, Pere, Justí i Justinià) a la vista del pare, i després a aquest mateix (27 de novembre del 602). També va fer executar a Pere, duc de Tràcia, germà de l'emperador enderrocat, al general Comentiolos, a Constantí Lardis i altres nobles. Una mica després Teodosi fou arrestat i també fou executat (segurament el 603).

Va fer un tractat de pau desavantatjós amb els àvars, però no va gaudir de la pau, ja que el rei de Pèrsia, Cosroes, amic del enderrocat Maurici, va atacar territori bizantí, amb el suport encobert del general Narsès, comandant de la frontera persa i lleial a Maurici, que va romandre inactiu a Hieràpolis. Aquesta guerra amb Pèrsia va durar 24 anys, dels quals els primers vuit foren contínues derrotes dels grecs. Els perses van devastar l'Àsia Menor fins al Bòsfor, i moltes ciutats foren destruïdes; milers d'habitants van haver de fugir o foren fets esclaus i portats a Pèrsia.

Focas temia perdre la corona si sortia de la capital i va romandre sempre a la ciutat i va deixar la direcció de la guerra a l'eunuc Lleonci, que fou derrotat a Dara; el va succeir el general Domentiolos, germà de l'emperador, que sense ser derrotat no va poder impedir els progressos dels perses. Domentiolos va tenir l'habilitat de negociar amb Narsès per reconciliar-lo amb Focas; Narsès confiat va abandonar Hieràpolis i va anar a Constantinoble on esperava ser nomenat cap de l'exèrcit bizantí, però només arribar fou arrestat i condemnat a mort, sent cremat viu.

Germà, sogre de Teodosi (fill de Maurici) va iniciar un complot amb la participació de l'emperadriu captiva Constantina, que hi va consentir (pensant que el seu fill Teodosi era viu). L'emperadriu i les seves tres filles van fugir i es van presentar a Santa Sofia; el poble es va alçar en armes i es van produir seriosos disturbis però finalment Focas va dominar la situació i els principals caps (Escolàstic n'era el principal) foren executats; a Germà no es van trobar proves que l'emboliquessin en l'afer però fou obligat a prendre l'hàbit monàstic. El patriarca Ciríac II va protegir a l'emperadriu, que va salvar la vida però fou tancada a un monestir amb les tres filles. Els perses van conquerir Dara i Edessa el 606.

El 607 l'emperadriu va participar en un nou complot en el que estaven implicats els personals personatges de l'Imperi; el complot fou descobert per la revelació d'una dona de confiança de l'emperadriu, de nom Petronea; Constantina i les seves tres filles foren executades junt amb diversos magnats com Jordi de Capadòcia, Teodor, prefecte d'Orient; Joan, primer secretari; Atanasi, ministre de finances; David mestre de palau i altres.

Els perses gairebé dominaven Síria i Mesopotàmia. Focas executava a tots els que sospitaven que no li eren fidels. Un dia Focas va insultar al seu antic favorit, Crisp, el seu gendre, marit de la seva única filla Domència. Crisp va decidir organitzar una conspiració però segur de què a Constantinoble fracassaria va buscar ajut a Àfrica on va convèncer a l'exarca Heracli. Aquest va prohibir l'enviament de gra d'Àfrica i Egipte cap a Constantinoble; això va crear fort descontentament a la capital. Heracli va seguir aquesta política durant dos anys, tot i que Crisp l'urgia a proclamar-se emperador.

El 609 els perses van derrotar els bizantins dirigits per Domentiolos prop d'Edessa i van entrar a Àsia Menor fins a Calcedònia, retirant-se a l'arribada de l'hivern, després de fer molt de botí.

Focas va donar orde de fer batejar a tots els jueus de l'imperi i això va provocar una revolta terrible a Alexandria; disturbis van esclatar també a Constantinoble per la manca de menjar, i entre els dos partits: els blaus i els verds; Focas fou insultat pel poble i va reaccionar incapacitant a qualsevol membre de la facció dels verds, que no l'afavorien, per exercir cap càrrec civil o militar.

En aquest moment Heracli, fill gran de l'exarca Heracli, va deixar Àfrica amb una flota i el seu cosí Nícetes va marxar amb un exèrcit per terra. El 3 d'octubre del 610 Constantinoble era a les mans d'Heracli després d'una lluita amb els mercenaris de Focas. Aquest fou fet presoner pel senador Foci, que el va portar a Heracli a una galera, i aquest li va tirar en cara el seu mal govern; Focas va respondre ¿Tu ho faràs millor?. Finalment fou torturat i executat; el seu cos fou arrossegat pels carrers i després cremat junt amb el de Domentiolos, caigut als combats.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Flavi Focas