Constantí X Ducas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Constantí X Ducas (Δοῦκας) fou emperador bizantí del 1059 al 1067.

El 1056 va cooperar per col·locar al tron a Miquel VI Estratiòtic però el 1057 va abraçar el partit d'Isaac Comnè que va aconseguir ocupar el govern.

Fou escollit com a successor per l'emperador Isaac I Comnè, que va abdicar el 1059, amb preferència al seu propi fill, ja que el considerava el més adequat dels seus súbdits.

El primer que va fer fou cridar a tots els exiliats i va dictar nombroses lleis que ell suposava justes encara que no van tenir èxit.

En lloc de fer la guerra com s'esperava, va reduir l'exèrcit i va optar per la paraula. El 1064 l'Imperi fou envaït pels turcs úses o úzes que es diu que eren sis-cents mil, els quals van assolar Tràcia i Macedònia, i que són els avantpassats dels moderns gagaús (gagaúzes). D'altra banda els hongaresos van creuar el Danubi i van ocupar Belgrad però per sort pels bizantins es va declarar una plaga i es van haver de retirar. Al mateix temps els seljúcides turcs feien incursions a l'Àsia Menor i els normands s'apoderaven de la resta de dominis imperials a Itàlia, i Bari, la capital, fou ocupada poc abans de la mort de Constantí.

Va donar el títol d'augusts als seus tres fills Miquel VII Ducas, Andrònic Ducas i Constantí Ducas, tots tres menors, que l'havien de succeir conjuntament sota regència de l'emperadriu Eudòxia, com de fet va passar. Però Eudòxia no va poder governar sola i es va casar amb Romà IV Diògenes, que fou el verdader emperador successor.