Bari (Pulla)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bari
Bandera de Bari Escut de Bari
(En detall) (En detall)
Localització
Bari situat respecte Itàlia
Bari
Localització de Bari a Itàlia
Imatges de Bari.
Imatges de Bari.
Estat
• Regió
• Província
Itàlia Itàlia
Pulla
Bari
Superfície 116,20 km²
Altitud 1 msnm
Població (2006)
  • Densitat
325.052 hab.
2.797,35 hab/km²
Coordenades 41° 7′ 31″ N, 16° 52′ 0″ E / 41.12528,16.86667Coord.: 41° 7′ 31″ N, 16° 52′ 0″ E / 41.12528,16.86667
Dirigents:
• Alcalde:

Michele Emiliano (PD)
Codi postal 70121, 70122, 70123
70124, 70125, 70126
70127, 70128, 70129
70131
Fus horari
 • a l'estiu
UTC+1
UTC+2
Codi ISTAT 072006
Web

Bari és una ciutat d'Itàlia, capital de la regió de Pulla i de la província de Bari.

Història[modifica | modifica el codi]

Basílica de Sant Nicolau a Bari.

Va ser fundada pels peucezis i va florir en temps de la conquesta de la Pulla per part dels romans, que van intuir la seva magnífica posició per als tràfics comercials amb l'Orient. Llavors apareix sota el nom de Barium, i presenta certa influència grega probablement derivada de la veïna Tàrent (segle III aEC). Fou municipi romà amb certa importància per estar a la Via Appia i la Via Trajana i pel seu port. Al segle IV fou seu d'un bisbat.

Durant l'edat mitjana se la van disputar els llombards, bizantins i sarraïns. Al segle IX va ser conquerida pels musulmans, els qui van establir l'efímer emirat de Bari durant els anys 847-871.[1] En el marc de la reconquesta del sud d'Itàlia duta a terme per Basili I, la ciutat va ser recuperada l'any 871 per l'emperador franc Lluís II i l'almirall bizantí Nicetas, amb l'ajuda de contingents eslaus i una flota de les ciutats dàlmates. Després de trencar l'aliança entre Lluís II i els bizantins,[2] aquests últims van prendre la ciutat en 876.[3]

Al segle X es va convertir en la capital del catepanat de la Pulla i residència del governador (catepà). Va tenir gran desenvolupament com a centre religiós al voltant del 1100, després de la construcció de la basílica dedicada a sant Nicolau. Les Croades i el regnat de Frederic II van donar un altre impuls econòmic a la ciutat.

El bisbat es va convertir en arquebisbat i la regió es va dir després Terra de Bari.

Evolució demogràfica[modifica | modifica el codi]

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bari (Pulla)
  1. D UTOUR, Thierry (2003), La ciutat medieval. Orígens i triomf de l'Europa urbana , Paidós, Buenos Aires, 2005, pàg. 83. ISBN 950-12-5043-1
  2. H ECHT, Winfried (1973), "El Renaixement macedònic", a M AIER, Franz Georg (comp.), Bizanci , Segle XXI, Mèxic, 2000, pàg. 179. ISBN 968-23-0496-2
  3. P ATLAGEAN, Evelyne (1982), "El renaixement a l'Est (mitjans del segle IX - mitjans del segle X) ", a F OSSIER, Robert (ed.), L'Edat Mitjana: 1. La formació del món medieval, 350-950 , Crítica, Barcelona, 1988, pàg. 349. ISBN 84-7423-352-6