Palma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la Ciutat de Mallorca. Vegeu altres significats a «Palma (desambiguació)».
Palma
Bandera de Palma Escut de Palma
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Mallorca respecte de les Illes Balears Localització de Palma respecte de Mallorca


Municipi de Mallorca
Catedral de Mallorca (la Seu)
Catedral de Mallorca (la Seu)
Estat
• Autonomia
• Província
• Consell insular
Regne d'Espanya
Illes Balears
Illes Balears
Consell Insular de Mallorca
Gentilici Palmesà, palmesana
Ciutadà, ciutadana
Llengua pròpia Català
Pressupost 455.868.900 €[1]
Superfície 213,55 km²
Població (2013[2])
  • Densitat
398.162 hab.
1.864,49 hab/km²
Coordenades 39° 34′ 16″ N, 2° 38′ 48″ E / 39.57111°N,2.64667°E / 39.57111; 2.64667Coord.: 39° 34′ 16″ N, 2° 38′ 48″ E / 39.57111°N,2.64667°E / 39.57111; 2.64667
Organització
Entitats de població
• Batle:

34
Mateu Isern Estela (PP)
Patró/Patrons Sant Sebastià i Mare de Déu de la Salut

Palma és un municipi on s'ubica una ciutat mallorquina amb el mateix nom, també coneguda com a Ciutat de Mallorca i popularment Ciutat, antigament anomenada Mallorca i coneguda des de l'exterior com a Palma de Mallorca.[3] La ciutat de Palma és la capital de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

El seu terme municipal ocupa una extensió de 208,63 km² que s'estenen entre la Serra de na Burguesa i el Prat de Sant Jordi. La ciutat està situada al centre de la badia de Palma, a uns 13 metres d'altura sobre el nivell del mar. Diversos torrents, com els de la Riera, o el Gros la travessen desembocant en el Mediterrani.

Amb més de 400 000 habitants segons el cens de 2011, Palma és la vuitena major ciutat d'Espanya per població, la tercera dels territoris de parla catalana i la primera de les Illes Balears.

Va ser fundada amb el nom de Palma pel cònsol romà Quint Cecili Metel Baleàric l'any 123 aC. S'estima que el seu assentament actual correspon possiblement amb les ruïnes romanes que es troben sota el seu nucli històric, encara que encara no existeixen proves irrefutables.[4] Després d'altres conquestes per part dels vàndals i pels àrabs en 903, va ser finalment conquerida pel rei Jaume I el 31 de desembre de 1229, esdevenint la pròspera Ciutat de Mallorca cabdal del seu propi regne, que va decaure després de la seva incorporació a la Corona d'Aragó en 1279.

Arran de l'entrada en vigor dels Decrets de Nova Planta en 1715, tot el conjunt de l'ordenança municipal va deixar de ser escrit en català i la ciutat va recuperar el seu topònim romà, Palma. Poc després, ja en el segle XX, va ser protagonista de l'explosió d'un intens auge turístic que la va usar com a destinació de vacances durant les dècades de 1960 i 1970. En l'actualitat constitueix un notable centre econòmic i cultural a nivell insular i autonòmic.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Quan Quint Cecili Metel va fundar la ciutat, l'anomenà Palma. Durant el període islàmic s'anomenà a la ciutat Madina Mayurqa (Ciutat de Mallorca), i a l'illa Mayurqa. Amb el rei Jaume I es traduí el sistema de nominació àrab, i Mallorca fou el nom tant de la ciutat com de l'illa, per diferenciar-les s'acostumava a precedir les paraules ciutat, illa o regne, d'acord amb cada intenció, per la qual cosa des del segle XIII fins al XVIII, sempre les referències a Palma es formulen amb el terme Ciutat de Mallorca.

Amb el Decret de Nova Planta (1715) es recuperà oficialment el nom romà (ja ressuscitat per erudits i historiadors del segle XVII), que, també oficialment, al segle XIX, amb la divisió provincial d'Espanya, es transformà en Palma de Mallorca.

D'acord amb un acadèmic, en l'assessorament de la Universitat de les Illes Balears, "hi havia intencionalitat plena de rebutjar el Palma de Mallorca, que implica dependència exterior i subordinació mental evident.",[5] tot i que popularment també s'anomena Ciutat. L'any 2011,es publica a un mitjà de comunicació que l'ajuntament (governat pel Partit Popular) proposa tornar a canviar el nom per Palma de Mallorca.[6]

A la proposició del Grup Municipal Popular al ple de l'Ajuntament de Palma de dia 24 de novembre de 2011 relativa a la proposta de modificació de la Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma de Mallorca, es diu que l'Ajuntament de Palma va acordar recuperar el topònim del municipi amb la denominació tradicional de Palma de Mallorca, en lloc de Palma, que va ser modificada sense el perceptiu acord plenari que estableix la legislació aplicable.[7] La Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears diu al seu article 10.2.:

Per acord de la majoria absoluta del ple es pot aprovar o modificar l’escut, l’himne o la bandera del municipi, o alterar-ne la denominació, i s’ha de seguir un procediment específic que s’ha de regular reglamentàriament. Els canvis de denominació només tindran caràcter oficial quan siguin inscrits en el registre corresponent i es publiquin en el Boletín Oficial del Estado i en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.[8]

Malgrat això, tant al BOE com al BOIB s'ha fet ús del terme Palma de Mallorca almenys durant l'any 2011 a diverses publicacions.[9][10] A més, a l'Atlas Nacional de l'Institut Geogràfic Nacional figura el municipi sota la denominació de Palma de Mallorca.[11] Al Nomenclàtor Geogràfic Concís d'Espanya (propietat de l'Institut Geogràfic Nacional), figura Palma de Mallorca com a capital, assenyalant com idioma del nom el català. Com a font del nom, hi figura el registre d'entitats locals.[12]

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de Palma té una superfície de 21.355,844 hectàrees i limita amb els termes de Calvià, Puigpunyent, Esporles, Valldemossa, Bunyola, Marratxí, Santa Eugènia, Santa Maria del Camí, Algaida, Llucmajor i la mar Mediterrània.

Correspon al terme municipal de Palma l'arxipèlag de Cabrera, format per les illes de Cabrera, Conillera, els Estells, l'Imperial, Rodona, Foradada, Plana, Pobra i altres illots menors.

Panoràmica de Palma des del castell de Bellver

Nuclis de població[modifica | modifica el codi]

Aquests són els nuclis de població presents a Palma:

Entitat de població Habitants (2006)
l'Aranjassa 842
Can Pastilla 4.748
la Casa Blanca 1.102
Es Coll d'en Rabassa 9.805
la Creu Vermella 7.732
Establiments 2.772
Gènova 3.513
la Indioteria 4.683
Palma 284.000
el Pil·larí 1.174
Sant Agustí 13.035
Sant Jordi 2.246
el Secar de la Real 4.673
Son Sant Joan 136
Son Sardina 2.598
Son Serra-La Vileta 22.351
Platja de Palma 9.638
Font: IBESTAT

El juliol de 2008, Palma tenia una població empadronada de 413.781 habitants. L'àrea metropolitana (Palma i voltants) tenia un any abans 517.285 habitants (2007).

Districtes[modifica | modifica el codi]

A causa de l'aplicació de la "Llei de grans ciutats" des de març de 2005 Palma està dividida en cinc districtes, regit per un regidor responsable, popularment anomenat "batle de barri". Cada un d'aquests districtes s'ha instal·lat una oficina de districte des d'on els ciutadans poden fer qualsevol tipus de gestió amb el govern municipal. D'aquesta manera s'ha aconseguit descentralitzar el govern municipal. Els districtes són els següents:

Barris[modifica | modifica el codi]

Vegeu la llista de barris de Palma

Clima[modifica | modifica el codi]

Palma gaudeix de clima mediterrani amb una temperatura mitjana anual de 17 °C i amb una mitjana anual de precipitacions de 460 l/m2.

Paràmetres I II III IV V VI VII VIII IX X XI XII Anual
Temperatures mitjanes, ºС 10,3 10,8 12,3 14,5 17,8 21,6 24,7 25,0 22,9 18,7 14,4 11,3 17,0
Pluja, mm 39,4 34,6 37,3 34,7 34,4 19,9 8,2 17,7 51,8 76,5 53,5 54,4 461,6
  • Font: Worldclimate.com, estació meteorològica de l'aeroport de Son Sant Joan a 4 m d'altitud.

Política i administració[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Palma, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular de Balears Mateu Isern 69.779 17 48,11%
Partit dels Socialistes de les Illes Balears Aina Calvo Sastre 39.071 9 26,94%
MÉS per Palma Antoni Verger 12.005 3 8,28%
Altres 26.453 -
Vot en blanc 3.945 -
Total 147.198 29

Actualment governa el candidat del PPIB, Mateu Isern, gràcies a la majoria absoluta assolida pel seu partit a les eleccions del 22 de maig de 2011.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Ramon Aguiló Munar PSIB-PSOE
1983 - 1987 Ramon Aguiló Munar PSIB-PSOE
1987 - 1991 Ramon Aguiló Munar PSIB-PSOE
1991 - 1995 Joan Fageda Aubert PP
1995 - 1999 Joan Fageda Aubert PP
1999 - 2003 Joan Fageda Aubert PP
2003 - 2007 Catalina Cirer Adrover PP
2007 - 2011 Aina Calvo Sastre PSIB-PSOE
Des del 2011 Mateu Isern Estela PP
Vegeu també: Llista de batles de Palma.

Història[modifica | modifica el codi]

La Rambla de Palma és un dels llocs més transitats tant pels turistes com pels propis ciutadans.
El Grand Hotel de Palma, edifici d'estil modernista, és ara seu de la Fundació La Caixa.
Façana del Forn d'Es Teatre, la pastisseria més antiga de Palma.

Hom creu que l'actual ciutat de Palma era ocupada de manera embrionària per un poblat talaiòtic amb forta vinculació amb la mar. Posteriorment va ser envaïda pels romans, que portaren colons des d'Ibèria, més tard pels vàndals, pels bizantins i després pels àrabs, que l'anomenaren Madina Mayurqa. Es conserven restes de les muralles romana i aràbiga, l'emplaçament del fòrum romà, part de la trama urbana romana, restes de la presència ibèrica, al jaciment de la Calatrava, i vestigis monumentals de l'època aràbiga com el palau de l'Almudaina, els banys àrabs, part de la trama urbana, en part destruïda recentment al barri de la Gerreria,[13] l'arc de la Gabella Vella de la Sal i part del Pont Pisà (s.X), del jaciment arqueològic de l'avinguda Antoni Maura.

El 1115 fou saquejada i després abandonada per l'expedició comandada per Ramon Berenguer III el Gran, comte de Barcelona i de Provença, que aplegà sobretot expedicionaris de Catalunya, Pisa i altres ciutats italianes, Provença, Còrsega i Sardenya contra la pirateria almoràvit. D'aquesta expedició, se n'han trobat restes també a l'avinguda Antoni Maura.

El 1229 fou conquerida pel rei Jaume el Conqueridor, que l'anomenà Mallorca, la mantingué com a capital del Regne de Mallorca i li atorgà una municipalitat que abraçava tota l'illa (per això el seu òrgan de govern s'anomenà Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca).

Arran d'aquesta conquesta, la població musulmana va ser foragitada, amb la qual cosa, la ciutat fou repoblada majoritàriament per catalans de la zona oriental i en petites quantitats, per colons provinents de diversos punts de la Mediterrània. La drassana musulmana fou assignada a l'Orde del Temple.[14]

Des de la mort de Jaume I, Palma compartí la capitalitat del Regne de Mallorca amb Perpinyà. Aleshores, el primer rei de la Corona de Mallorca, Jaume II de Mallorca, promogué alguns dels principals monuments, com el castell de Bellver, les esglésies conventuals de Santa Clara de Palma, Sant Francesc i Sant Domingo, aquesta desapareguda a hores d'ara, reformà el palau de l'Almudaina i començà la seu de Mallorca.

L'especial distribució de la ciutat, travessada per una riera, travessada per diversos ponts, i navegable fins ben endins durant gran part de la història, donà lloc, des de l'època musulmana, a la "Vila de Dalt" i a la "Vila d'Avall" com a nuclis de població urbana situats a cadascuna de les voreres de la riera. Aquesta riera sortí de mare diverses vegades durant la història, amb la qual cosa provocà milers de morts. Els seus sediments al darrer tram navegable de la riera haurien aportat molta d'informació, però s'han perdut a l'avinguda Antoni Maura.

La seva privilegiada situació geogràfica va permetre a Palma un intens comerç sobretot amb Catalunya i el País Valencià, però també amb Provença, els pobles del Magrib, els ducats i ciutats-estat italians i els dominis del Gran Turc, que van propiciar una edat d'or de la ciutat. A la Llonja, un dels principals monuments de la ciutat, l'actual obra de Guillem Sagrera, s'hi feia un actiu mercat de contractació i el Consolat de Mar vetllava pel respecte de la legalitat en el comerç marítim.

El 2 d'agost de 1391 la població cristiana en saqueja el call l'endemà de l'atac al d'Inca.[15]

A principi del segle XVI, la revolta de les Germanies i els freqüents atacs dels pirates turcs i magrebins van provocar una reducció de les activitats comercials i importants despeses de fortificació. Com a conseqüència d'això, la ciutat entrà en una època de decadència que s'allargà fins a les acaballes del segle XVII. Mentrestant, la riera fou treta de la ciutat al vall de ponent, es construí el bastió poligonal del Moll i la murada renaixentista substituí la medieval al costat de terra. També es construí un col·lector per l'antic llit de la riera, anterior al de moltes ciutats continentals, destruït al jaciment d'Antoni Maura, com les restes del bastió del Moll.

El segle XVII es caracteritzà a Mallorca per les banderies i els bandolers i la ciutat quedà dividida en els bàndols anomenats Canamunt i Canavall, amb greus repercussions socials i econòmiques. El port de la ciutat tingué una revifalla a la segona meitat del segle amb l'expansió del corsarisme balear. El darrer quart del segle es produí a la ciutat un agreujament de la persecució per la Inquisició dels descendents dels jueus conversos, anomenats xuetes.

Al segle XVIII, la derrota de la Corona d'Aragó en la Guerra de Successió, o d'Ocupació, es plasmà en l'ocupació militar per unitats i autoritats militars castellanes i en el Decret de Nova Planta de Felip V (1715). Aquest decret modificà el règim de govern de l'illa i el separà del govern municipal de Palma. Aleshores la ciutat es tornà denominar oficialment Palma i, al darrer quart del segle XIX, es generalitzà, només per escrit, el nom de Palma de Mallorca (en castellà). En el segle XVIII Carles III liberalitzà el comerç amb Amèrica i cresqué l'activitat comercial i portuària de la ciutat.

Al començament del segle XIX, Palma esdevingué refugi d'un gran nombre d'exiliats de l'ocupació napoleònica de Catalunya i el País Valencià; en aquest període hi florí la llibertat d'expressió fins a la restauració absolutista. Amb la creació de l'estat-nació espanyol, Palma es convertí (1833) en la capital de la nova província de les Balears. L'ocupació francesa d'Algèria al segle XIX va posar fi al perill dels atacs magribins a Mallorca, la qual cosa afavorí l'expansió de les línies marítimes i navilieres i, per tant, el creixement econòmic de la ciutat, que es va veure demogràficament ampliada amb el naixement de nous nuclis de població.

Des del començament de la segona meitat del segle XX l'aparició del turisme de masses canvià radicalment la fesomia de la ciutat i de tota l'illa, la transformà en centre d'atracció de visitants i atragué una important immigració d'altres zones de l'estat cap al sector de serveis i de la construcció, i tot plegat produí una gran transformació en els costums, en el mapa sociolingüístic, en l'urbanisme i en el nivell de vida.

A partir de l'esclat del turisme de masses, el seu creixement a les Balears fou absolutament espectacular i també les seves repercussions en la immigració: dels 500.000 visitants que rebé Mallorca l'any 1960 passà a més de 6.739.700 l'any 1997, amb un moviment de viatgers a l'aeroport de Son Sant Joan de Palma el 2001 de 19.207.045 persones i d'1.410.709 per vies marítimes.

En el canvi de segle, les reformes urbanístiques, en l'anomenat Pla Mirall, i la inversió pública en obres públiques, atragueren una important immigració de fora de la Unió Europea, africana i, sobretot, centre- i sud-americana, aquesta afavorida per les autoritats. Aquests canvis demogràfics feren palesa la insuficiència del finançament per a mantenir les despeses socials i provocaren una davallada de la renda per capita a la ciutat.

Transports[modifica | modifica el codi]

Aire[modifica | modifica el codi]

La ciutat compta amb un aeroport destinat a l'ús civil de passatgers situat a uns 5 km a l'est del centre de la ciutat, l'Aeroport de Son Sant Joan, i també amb una base militar. Es tracta del primer aeroport de les Illes en nombre de passatgers i el segon dels Països Catalans, només per darrere del de Barcelona. Aquest aeroport té connexions regulars amb altres aeroports insulars (Eivissa i Maó) així com amb ciutats continentals com ara Barcelona, Madrid i diverses d'Alemanya, aquestes últimes a través de la companyia Air Berlin que hi té la base. Igualment un bon nombre de vols xàrter cap a ciutats europees operen a Palma, especialment amb destí al Regne Unit i Alemanya.

Per a vols privats amb avioneta resta operatiu l'antic aeroport de passatgers, l'Aeroport de Son Bonet al municipi de Marratxí.

Mar[modifica | modifica el codi]

El Port de Palma és el port més gran i important de les Illes Balears. Actualment cobreix una extensa línia de costa compresa entre el Moll vell (enfront del Parc de la Mar) i el Dic de l'oest (vora el barri de Portopí). Fan ús del port tant embarcacions de mercaderies, com de pescadors, com d'esbarjo, com de transport de passatgers, com militars. En concret, existeixen dues Estacions marítimes en servei al Moll de Peraires. Des d'allà operen els vaixells regulars de passatgers en destí a Barcelona, València, Eivissa i Maó.

La demanda del Port de Palma com a lloc d'atracament de creuers de plaer ha augmentat els darrers anys. Aquesta classe de vaixells solen utilitzar el Dic de l'oest, on hi ha una tercera Estació Marítima.

Carretera[modifica | modifica el codi]

Els grans eixos viaris de Mallorca conflueixen a la ciutat. Aquests darrers anys s'ha fet un gran esforç per millorar els accessos a la ciutat per carretera, tradicionalment col·lapsats a les hores punta. A més, el 1990 es creà la Via de Cintura, autopista de circumval·lació que desvia el trànsit fora del nucli urbà. Actualment, s'està considerant l'opció de construir el segon cinturó que voltegi la ciutat de Palma, encara que hi ha una forta oposició social que hi veu interessos especulatius immobiliaris.

Les línies regulars d'autobusos amb destinació a tots els pobles de Mallorca són operades per companyies privades d'adjudicació pública a través del TIB (Transports de les Illes Balears). Totes operen des de l'Estació Intermodal Plaça d'Espanya.

Els darrers anys Palma s'ha anat dotant d'una important estructura ferroviària: estació intermodal, tren soterrat, metro...

Ferrocarril[modifica | modifica el codi]

Palma disposa de dues estacions terminals de ferrocarril operades per dues companyies diferents i ambdues situades a la plaça d'Espanya.

SFM[modifica | modifica el codi]

Els trens amb destinació a Inca, Sa Pobla i Manacor operen des de l'Estació Intermodal. Les línies són operades per la companyia pública SFM (Serveis Ferroviaris de Mallorca). L'estació, inaugurada al dia 1 de març del 2007, coincidint amb el dia de les Illes Balears, és el punt de sortida de les línies de tren de SFM, dels autobusos interurbans i del Metro de Palma.

Ferrocarril de Sóller[modifica | modifica el codi]

Article principal: Ferrocarril de Sóller

L'Estació del ferrocarril de Sóller és operada per la companyia privada Ferrocarril de Sóller SA. La utilitza el ferrocarril de la línia Palma-Bunyola-Sóller. El tren de Sóller està en funcionament des de l'any 1912. És utilitzat sobretot pels turistes.

Transports urbans[modifica | modifica el codi]

Autobusos urbans[modifica | modifica el codi]

Les línies d'autobusos urbans són operades per l'empresa de titularitat municipal EMT (Empresa Municipal de Transports de Palma de Mallorca). Aquests autobusos són identificables pel seu color blau i realitzen rutes que uneixen el centre de la ciutat amb les barriades i els suburbis.

Taxis[modifica | modifica el codi]

Existeix una flota de 1246 taxis. Tots dotats d'aire condicionat i dels quals més de la meitat posseeixen Radio-telèfon, essent cinc les companyies existents en l'actualitat: Taxis Palma, Radio-Taxi, Fono-Tele Taxi, Taxi Teléfono i Taxi per a minusvàlids. Fins al canvi de color que es va produir pel Decret Municipal nº 19985 de 15 d'octubre de 1999, els taxis de Palma, des de feia 50 anys havien estat del característic color marfil i negre. Actualment són de color blanc.

Metro[modifica | modifica el codi]

El 25 d'abril de 2007 entrà en servei la primera línia del Metro de Palma, que uneix l'Estació Intermodal-Plaça d'Espanya amb la Universitat de les Illes Balears, passant pel barri de Son Oliva, el Polígon de Son Castelló i el nucli perifèric de Son Sardina. L'any 2013 es posà en marxa la segona línia de metro, aprofitant una part del recorregut de la línia de tren de rodalies Palma-Manacor, en concret les estacions entre l'Estació Intermodal-Plaça d'Espanya i el nucli de Marratxí.

Tramvia[modifica | modifica el codi]

Igualment està en estudi la implantació d'un tramvia que uneixi l'Arenal amb l'Aeroport de Son Sant Joan, passant per la Platja de Palma. L'Ajuntament de Palma i el Govern de les Illes Balears asseguraren el passat 12 de desembre que Palma comptaria amb tramvia abans de l'any 2012.

Monuments i llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Llista de monuments de Palma
Claustre de Sant Francesc.
Castell de Bellver
Voltes gòtiques de la Llotja

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

  • Església de Sant Miquel: és considerada el temple més antic de Palma, una de les quatre primeres de la ciutat. És d'estil gòtic i barroc.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

  • Banys àrabs: són un dels pocs vestigis de l'arquitectura musulmana conservades a l'illa. Es tracta d'una sala de superfície quadrada amb 12 columnes que suporten una cúpula amb diverses obertures rodones. Aquesta sala estava destinada als banys calents i per a això disposava d'un doble sòl amb buits per on circulava l'aigua calenta i el vapor.[21]
  • Plaça Major: és una de les principals places de Palma de Mallorca. Va ser edificada durant el segle XIX en el solar fins aleshores ocupat pel Convent de Sant Felip Neri i alguns edificis limítrofs. Hi neixen importants vies del centre de Palma com Sant Miquel o Colom.[24]
  • Palau March: és un palau situat al centre històric de Palma, al costat de la catedral i l'Almudaina. La seva construcció es va iniciar el 1939 i va ser inaugurat el 1945. Actualment és un museu d'art que acull la Fundació Bartolomé March, creada el 1975 per Bartolomé March[28]
  • Parlament de les Illes Balears: es va construir en 1848 sobre l'antic emplaçament del convent de les dominiques per l'arquitecte Antoni Sureda i Villalonga. Per aquella època era la seu del Cercle Mallorquí (l'actual sala de plens era un saló de ball). Des del 1983 és la seu del poder legislatiu de les Illes Balears. Està situat al carrer Conquistador, prop de la catedral.[30]
  • Consell Insular de Mallorca: l'edifici del Consell Insular de Mallorca va ser construït per allotjar l'antiga Diputació Provincial. Aquesta construcció, que va ser encarregada a l'arquitecte Joaquín Pavía, va suposar la remodelació total de l'edifici de l'antiga presó de la ciutat.[31]
  • Ajuntament: l'Ajuntament o Casa consistorial de Palma és l'edifici on se situa la màxima institució del municipi, està situat a la Plaça de Cort.[24]

Museus[modifica | modifica el codi]

  • Fundació Pilar i Joan Miró: fundació cultural dedicada a l'art modern, instal·lada al costat de Son Abrines, la residència del pintor Joan Miró, i inclou dos tallers de treball, jardins amb murals i escultures, i un llegat de 6.000 obres de l'artista, i exposicions temporals. El complex integra dos importants edificis, el Taller Sert de Josep Lluís Sert (1956), i l'Edifici Moneo de Rafael Moneo (1992).[32]
  • Es Baluard: és un museu d'art modern i contemporani. Fundat el 30 de gener de 2004, Es Baluard reuneix un important fons d'art contemporani, d'autors balears o relacionats d'alguna manera amb les Illes Balears. Ocupa un lloc privilegiat en l'antic baluard defensiu de Sant Pere, un edifici del segle XVI ubicat en plena badia de Palma.

Palmesans il·lustres[modifica | modifica el codi]

Escultura de Ramon Llull al portal de l'església de Sant Miquel.
Maria del Mar Bonet
Categoria principal: Palmesans

Han nascut a la ciutat els següents personatges:

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Pressupests 2012». Ajuntament de Palma.
  2. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  3. «Población, situación geográfica y altitud de las capitales de provincia.». [Consulta: 7 Gener 2012].
  4. «El fenómeno urbano en Mallorca en época romana: los ejemplos de Pollentia y Palma» (en castellà). pàgines 27-49. Miguel Ángel Cau i Mª Esther Chávez per a la Revista Mayurga, 2003.
  5. Gabriel Bibiloni. «Palma de Mallorca?». Diari Avui, 11 de juny de 1998. [Consulta: 25 de novembre de 2011].
  6. «El PP imposa el canvi de nom de Palma». Vilaweb, 24.11.2011. [Consulta: 25 de novembre de 2011].
  7. «PROPOSICIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL POPULAR AL PLE DE L'AJUNTAMENT DE PALMA DE DIA 24 DE NOVEMBRE DE 2011 RELATIVA A LA PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DE LA LLEI 23/2006, de 20 de desembre, DE CAPITALITAT DE PALMA DE MALLORCA», 16.11.2011. [Consulta: 7 Gener 2012].
  8. «BOIB Num 186 EXT. 27-12-2006», 27.12.2006. [Consulta: 7 Gener 2012].
  9. «Búsqueda avanzada. BOE.». [Consulta: 7 Gener 2012].
  10. «Consulta completa. BOIB.consulta=7 Gener 2012».
  11. «Superfície, población y densidad de las provincias, capitales y municipios de más de 20.000 habitantes.». [Consulta: 7 Gener 2012].
  12. «Nomenclator Geografico Conciso de España». [Consulta: 29 Gener 2012].
  13. mallorcaweb «LA GERRERIA: PROTEGIR NO ÈS DESTRUIR».
  14. Terradas Muntañola, Robert. Las Atarazanas de Barcelona: Trazado, construcción, y restauración (en castellà). Editorial Enginyeria i Arquitectura La Salle, 2009, p. 20. ISBN 978-84-937011-9-2. 
  15. Ferrer i Mallol, Maria Teresa. «Conflictes populars a Mallorca a la fi del segle XIV». Estudis Baleàrics, n.84/85, febrer/setembre 2006, p.93 [Consulta: 17/5/2012].
  16. «Catedral de Mallorca». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  17. «Sant Francesc de Mallorca». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  18. «Santa Eulària de Mallorca». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  19. de Jovellanos, Gaspar Melchor. Descripción historico-artistica del Castillo de Bellver. Segona. Palma de Mallorca: Mallorquina de Francisco Pons, 1967. 
  20. «Fort de Sant Carles». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  21. Mallorcaweb. «Banys àrabs de Palma», 2009. [Consulta: 14 de desembre de 2009].
  22. Patrimonio Nacional de España. «La Almudaina en la web de Patrimonio Nacional», 2009. [Consulta: 26 de febrer de 2010].
  23. «Castell de s'Almudaina». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  24. 24,0 24,1 24,2 MCA Hotels. «Centre històric de Palma de Mallorca», 2009. [Consulta: 26 de febrer de 2010].
  25. «El Consolat de Mar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  26. «Es Poble Espanyol». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  27. «Llotja de Mallorca». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  28. Ajuntament de Palma de Mallorca. «Palau March», 2009. [Consulta: 24 de desembre de 2009].
  29. «CaixaForum Palma | Els nostres centres | Obra Social "la Caixa"».
  30. fabian, cuadernos de bitácora. «La sede del Parlament Balear», 2004. [Consulta: 24 de desembre de 2009].
  31. Consell de Mallorca. «L'edifici del Consell de Mallorca», 2007. [Consulta: 24 de desembre de 2009].
  32. «Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca». [Consulta: 16 d'agost de 2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]