Alzira

Alzira

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi de la Ribera Alta
Ajuntament d'Alzira
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província de València Ribera Alta Manc. de la Ribera Alta Alzira
Gentilici	Alzireny/a
Predom. ling.	Valencià
Pressupost	36.072.001,17 €
Superfície	110,40 km²
Altitud	14 msnm
Població (2012)   • Densitat	44.941 hab. 407,07 hab/km²
Coordenades	39° 09′ 00″ N, 0° 26′ 06″ O
Distàncies	44 km de València
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	7 13 PP, 4 PSPV-PSOE, 3 Compromís i 1 EUPV Elena María Bastidas Bono (PP)
Codi postal	46600
Festes majors	23 de juliol (Sant Bernat d'Alzira)
Patró/Patrons	Sants Bernat, Gràcia i Maria d'Alzira
Dies de mercat	dimecres
Agermanament	Corbeil-Essonnes, França Onda, País Valencià
Web	www.alzira.es

Alzira és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Alta. La conurbació que forma en la actualitat amb Algemesí i Carcaixent constitueix, amb 65.000 habitants, el segon núcli de població de la província de València, després de la capital i la seva àrea metropolitana.

Geografia

Vall de la Murta

Situat en la seva major part en la marge dreta del riu Xúquer. El terme està dividit en dos sectors, un de 83,24 km² i altre de 28,22 km², anomenat La Garrofera, el qual es troba separat pels termes municipals de Massalavés, Benimuslem, Alberic i Benimodo, formant un enclavament.

La superfície del terme és molt irregular, sent completament plana en les marges del riu Xúquer; cap al sud-est s'estenen, paral·lelament entre si, les serres de Corbera, la Murta i les Agulles, entre les quals es desenvolupen, les valls de la Murta, la Casella i Aigües Vives, mentre que el sector de La Garrofera està accidentat pels vessants orientals de la serra de Tous.

El terme d'Alzira està travessat pel riu Xúquer, al que afluïxen el riu Riu Verd o dels ullets pel seu marge esquerra i el barranc de Barxeta per la dreta. El Xúquer va ser navegable fins a Alzira per vaixells de petit tonatge, navegació que es va mantenir fins al segle XVI.

Clima

El clima és de tipus mediterrani, amb una brusca transició del estiatge estival a les abundants pluges tardorenques, de tipus torrencial, que produïxen freqüents inundacions

Municipis limítrofs

Limita amb Alberic, Algemesí, Antella, Benimodo, Benimuslem, Carcaixent, Guadassuar, Massalavés, Sumacàrcer i Tous (a la mateixa comarca); amb Corbera, Favara i Polinyà de Xúquer (a la Ribera Baixa); i Simat de la Valldigna i Tavernes de la Valldigna i Benifairó de la Valldigna (a la comarca de la Safor).

Nuclis

Plaça Major, al centre urbà.

• Alzira (barris: la Vila, Tulell, l' Alborxí, centre urbà, Sant Joan, Sants Patrons, Caputxins, les Basses, Venècia, l'Alquerieta)
• La Barraca d'Aigües Vives
• El Torretxó
• La Garrofera
• El Pla de Corbera
• Sant Bernat
• El Respirall
• Vilella
• El forn de Carrascosa

Accessos

S'accedeix a aquesta ciutat, des de València, a través de la A-7 i la AP-7. També compta amb estació de ferrocarril de la línia València-Almansa, i de la línia de rodalia C-2 de València. (RENFE). A més es pot accedir a Alzira amb autobús des de Carcaixent, Algemesí, Cullera i Sueca.

Història

Muralla d'Alzira

Vila vella d'Alzira

Malgrat la quantitat de jaciments prehistòrics que hi ha (del paleolític les cases de Xixerà i la cova d'Alfons; del neolític la cova de les Aranyes i la cova dels Gats; de l'Edat de Bronze la muntanya Assolada i les cases de Montcada; de l'època romana el sequer de Sant Bernat i la necròpoli del camí d'Albalat) els orígens no estan clars. És provable que el nom antic fos Saetabicula. Els historiadors i els estudiosos han manifestat llurs opinions de manera dispar.

Per a alguns la ciutat és la successora de la Sucro ibèrica, altres busquen els precedents en les viles romanes (Materna, Vilella, Casella, etc) i assenyalen una concentració de la població en el nucli de la vila, i per últim estan els que, de la mateixa forma assenyalen aqueixa concentració però a partir de les alqueries musulmanes escampades pel terme. El nom de la ciutat: Al-Yazirat Suquar, assenyala la característica geogràfica de la població, una illa vorejada per les aigües dels rius Xúquer i riu Barxeta.

Jaume I d'Aragó el Conqueridor

Durant el domini musulmà, Al-Yazirat Suquar fou població molt important que arribà a tenir governació pròpia. Amb els almoràvits fou focus destacat de diverses rebel·lions contra els cristians i amb l'intent d'unificació almohade passà a declarar-se partidària d'aquests. La vila, baluard completament emmurallat, comptava amb unes quantes mesquites, cases de bany, molins, etc. El 1125 Alfons I el Bataller la va atacar però no la va poder conquerir; hi va tornar el 1129 i va derrotar un exèrcit almoràvit entre Alzira i Cullera. El tractat geogràfic d'Al-Zuhví, escrit cap el 1147, assenyala l'existència a Alzira d'un gran pont de tres arcs, obra antiga i d'excel·lent factura, així com que els seus habitants eren gent benestant. D'entre els alzirenys de l'època hi destaquen els escriptors: Ben Jafacha, Al-Zaqaq, Ben Amira i Ben Thalmus, els jurisconsults: Ben Abil Kasal i Abu Baker, l'historiador Algapheker abu Abdalla i el matemàtic Ben Rian entre d'altres. Durant el segon període de les taifes, fou possessió de Sad ibn Mardanix que hi va nomenar governador al noble local Ahmad ibn Muhammad ibn Djafar ibn Sufyan, que es va revoltar i es va passar als almohades seguint a Ibn Hamuskh de Jaén i a Abd Allah ibn Sad d'Almería. Ibn Mardanix la va assetjar el juny de 1171 amb el suport del seu germà l'emir de València Abu l-Hadjdj Yusuf; el setge va durar dos mesos (fins l'agost) quan va rebre l'ajut dels almohades i els assetjants es van haver de retirar.

El 30 de desembre del 1242 conquista la vila Jaume I, qui va concedir-li infinitat de privilegis, entre els quals destaca el de mer i mixt imperi amb jurisdicció en causes civils i criminals, sobre 42 pobles i amb el rang de vila real. La reina Violant d'Hongria va fundar a la ciutat el convent de Santa Maria de Montpeller per commemorar la mare del rei. El monarca aragonès renunciarà a la corona en favor dels seus fills a Alzira on, segons la tradició , morirà al 1276 amortallat amb l'hàbit del Císter.

Monestir de La Murta. Lloc de peregrinació de personatges històrics

A la ciutat s'establiren els jerònims (Monestir de la Murta, 1401), les agustines (Santa Llùcia, 1536), gaudint de la protecció de la reina Margarida d'Àustria, les franciscanes (Santa Bárbara, 1539), els trinitaris (Sant Bernat, 1558), els caputxins (L'Encarnació, 1614), etc. La Murta fou el cenobi més destacat, protegit per importants famílies aristocràtiques com els Serra, els Vic o els Vilaragut, així com importants personatges de la clerecia como el cardenal Cisneros o el patriarca Sant Joan de Ribera, i de la reialesa, després de la visita i estada al monestir del rei Felip II, el príncep Felip i la infanta Isabel Clara Eugènia d'Habsburg al 1586.

Alfons I, en 1286, li concedí la facultat de celebrar fires. La vila prengué part activa en la guerra de La Unió, participà en les Corts del Regne i va exercitar un paper destacat en el compromís de Casp. Els segles XVI i XVII suposaren una recessió en l'ordre polític i econòmic. Se segreguen de la vila: Carcaixent, Guadassuar i Algemesí, i pateix els efectes de l'expulsió dels moriscs.

En la guerra de Successió es va declarar partidària de l'arxiduc Carles i en la guerra contra els francesos el 1811 es traslladà a Alzira la Junta de Defensa de la província. En 1820 es crea el partit judicial d'Alzira. En 1853 el ferrocarril arriba a la vila. El 8 d'agost del 1876, Alfons XII, en consideració a la importància, que per l'augment de la població i desenvolupament de la seua indústria i el seu comerç havia assolit la vila, li concedí el títol de ciutat. El 1885, Alzira es prestà a l'insigne doctor Jaume Ferran Clua perquè experimentara la vacuna contra el còlera.

Plaques commemoratives de les visites del papa Joan Pau II i dels reis d'Espanya Joan Carles i Sofia al Santuari de Santa Maria del Lluch, Alzira

Al segle XX, finalitzada la guerra civil, el dictador Francisco Franco va visitar la ciutat al 1939 i al 1947. El desenvolupament industrial i la font de divises en què s'havia convertit l'exportació de taronges, motivà també la visita del príncep Joan Carles de Borbó a Alzira al 1961. Al 1964 es va celebrar a la ciutat el VII centenari de la Sèquia reial del Xúquer (d'Alzira en temps de Jaume I). Els actes van estar presidits per Cayetana Fitz-James Stuart, duquessa d'Alba. El príncep Joan Carles de Borbó, acompanyat per la princesa Sofia, feu una segona estada a Alzira al 1970.

El Xúquer, assot de la població, ha provocat danys a la ciutat al llarg de la seua història. Les riuades de 1320, 1473, 1779, 1864, 1982 i 1987, entre d'altres, en són bon exemple, però és el 20 d'octubre de 1982 quan es va produir una de les més tràgiques pàgines de la història d'Alzira: la presa de Tous va rebentar i tota la comarca romangué inundada sota les aigües del Xúquer, en un episodi que a hores d'ara no està encara suficientment aclarit. Amb aquest motiu, els reis d'Espanya, Joan Carles i Sofia, i el papa Joan Pau II visitaren el Santuari de Santa Maria del Lluch per consolar els afectats.

Demografia

Segons dades de l'Ajuntament, Alzira comptava amb 44.440 habitants el 31 d'agost de 2008. Dels quals 4.633 són immigrants censats (1.400 romanesos; 526 marroquins; 278 búlgars; 266 equatorians; 250 algerians).

Evolució demogràfica
1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007	2008
20.572	22.657	20.839	21.232	24518	24935	26.669	32.876	37.446	40.055	41.264	42.543	43.038	44.440

Economia

Seu central de Grefusa, a Alzira

L'economia s'ha sustentat en l'agricultura tradicionalment, especialment en la taronja del conreu de la qual hi ha notícies des del segle XVI. Durant el segle passat l'Alzira agrícola ha donat pas a una ciutat eminentment comercial, industrial i de serveis.

Algunes de les empreses industrials més famoses que hi ha hagut a Alzira són Avidesa o Grefusa. En el sector cultural, destaquen Ribera TV i l'editorial Bromera.

Política i administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Francisco José Blasco Castany	PSPV
1983 - 1987	Francisco José Blasco Castany	PSPV
1987 - 1991	Francisco José Blasco Castany	PSPV
1991 - 1995	Francisco José Blasco Castany Pedro Grande Diago	PSPV
1995 - 1999	Alfredo Javier Garés Núñez	UV
1999 - 2003	Pedro Grande Diago	PSPV
2003 - 2007	Elena María Bastidas Bono	PP
2007 - 2011	Elena María Bastidas Bono	PP
Des del 2011	Elena María Bastidas Bono	PP

Darreres eleccions municipals

Resultats electorals de Alzira, 2011

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers	% Vots
	Partit Popular	Elena María Bastidas Bono	11.747	13	51.75 %
	Partit Socialista del País Valencià	Jose Enrique Alborch Baldelló	3.551	4	15.64 %
	Coalició Compromís	Carles Aranda Mata	3.144	3	13.85 %
	Esquerra Unida del País Valencià		1.231	1	5.42 %
	Altres		2.606	-	11.48 %
	En blanc		422	-	1.86 %
Total		22.948		21

Monuments

Monuments religiosos

Façana barroca de l'Arxiprestal de Santa Caterina.

• Església de Santa Caterina. Edificada a finals del XIII sobre la mesquita. Façana barroca.
• Església de l'Encarnació. Segle XVIII. Antic convent de Caputxins. Interessant decoració ceràmica del XVIII.
• Monestir de la Murta. Des del s VII hi hagué una colònia d'ermitans, fins i tot durant la dominació àrab. L'edifici del convent fou començat a edificar-se en 1401 amb llicència del papa Gregori XI de 1376. Fins 1623 sofreix diverses modificacions. Amb la desamortització de Mendizàbal roman buit i arruïnat, només es conserva la torre anomenada dels Coloms. Actualment és propietat municipal.
• Creu Coberta. Medieval, d'estil goticomudèjar. Restaurada en 1962. És el lloc on tradicionalment s'ubica la mort de Jaume I.
• Casalicis del pont Sant Bernat. De 1717, restaurats en 1940. Inicialment estaven sobrel el desaparegut pont de sant Bernat (abans sant Agustí).
• Santuari del Lluch. Primer terç del s XX. Situat al cim de la Muntanyeta del Salvador, la seua privilegiada situació fa que siga un temple molt conegut a la Ribera.
• Escoles Pies. Finals del XIX. A hores d'ara és la Casa de la Cultura.

Monuments civils

Saló àrab del Círculo Alzireño.

• Casa Consistorial. És el monument més important d'Alzira. Es va edificar entre 1547 i 1603 en estil gòticorenaixentista. Compta amb importants obres d'art i un interessant arxiu històric.
• Gran Teatre. Modernista.
• Edificis modernistes dels voltants de la plaça de la Constitució.
• Círculo Alzireño, edifici neoclassicista amb interessants salons valencià, daurat i àrab.
• Magatzem dels germans Peris Puig edifici industrial d'estil modernista.
• Hi ha mostres de l'arquitectura rural de la Ribera en les partides de Vilella i Materna.
• En el nucli antic de la ciutat –La Vila, declarat BIC— es troba part de l'antic circuit de la muralla d'Alzira.

Llocs d'interés

Estació d'Alzira

Alguns llocs destacables de la localitat són, per exemple, la reserva natural de la Murta i el monestir, La Casella i la seua reserva de cervols. Tot inòs dins del Paratge Natural Municipal de la Murta i la Casella.

Cultura

Edifici d'Edicions Bromera a Alzira

Els Premis Literaris Ciutat d'Alzira són els premis literaris més importants i complets del País Valencià, i consistix en una sèrie d'actes i jornades culturals, conferències i lectures i finalment en una gala anual amb presència del món polític, literari i cièntific. Destaquen pel suport i reconeixement de títols escrits en valencià, on juga un paper important l'editorial alzirenya Edicions Bromera, conjuntament amb la Universitat de València, la Universitat Nacional d'Educació a Distància, l'Ajuntament d'Alzira i i la caixa d'estalvis Bancaixa. Anualment i en la seua XVIII edició este esdeveniment concedix nombrosos premis i dotacions econòmiques a escriptors valencians i nacionals.

Museus

• Museu Municipal d'Alzira

Festes i gastronomia

Mascletà de les Falles d'Alzira a la plaça del Regne.

• Falles d'Alzira. Festa d'interés turístic nacional. Alzira és, després de València, la ciutat que més monuments crema per sant Josep.
• Setmana Santa d'Alzira. Festa d'interés turístic nacional.
• Festes Patronals. Tenen lloc en el mes de juliol, als sants Bernat, Maria i Gràcia; i en el mes de setembre, a la verge del Lluch. En les festes del Lluch es representa la troballa de la Verge amb les típiques danses del Jardí, del Negrito, de la Farina, dels Mariners; de la Carxofa, del Pal, del Palustre, dels Pastorets i dels Arquets, totes elles vinculades als diferents gremis.

La gastronomia es basa, com no podia ser d'altra manera, en els arrossos; també són interessants el suquet de peix, l'espardenyà i les mandonguilles de bacallà. Entre els dolços l'arnadí, dolç de moniato, carabassa i ametles i la tradicional mona de pasqua.

Agermanament

Alzira es troba agermanada amb les següents ciutats:

• Corbeil-Essonnes (França)
• Onda (País Valencià)

Personatges destacats

Per ordre cronològic:

• Ibn Jafadja, (Alzira, 1058-1137), poeta.
• Ibn Tumlus, (Alzira, 1164-1223), metge i filòsof.
• Abu Bakr Ibn Sufyan Al-Majzumi (Alzira, últims anys segle XI-Alzira o Múrcia 1184/1185), poeta i visir.
• Abu L-Mutarrif Ibn Sufyan Al-Majzumi (Alzira, últims anys segle XII-primera meitat segle XIII), literat.
• Abu Al-Rahaman Ibn Sufyan Al-Majzumi (Alzira, segona meitat segle XII-1235), literat, net de Abu Bakr.
• Ibn Amira (Alzira (1186-1252/1259), historiador, poeta y jurista.
• Johan Venrell, (segle XIII), Síndic General del Regne de València, diputat a Corts i conseller de la reina María de Montpeller.
• Joan de Vera (Alzira, 1453 - Roma, 1507). Bisbe de Salern i cardenal el 1500, del títol de Santa Balbina.
• Joan Vich i Manrique de Lara (Alzira, 1530 - Tarragona, 1612), ambaixador d'Espanya a la Santa Seu, bisbe de Mallorca (1573) y arquebisbe de Tarragona (1604).
• Antoni Just de Ridaura, (segle XVI), aristòcrata, coracer major de l'emperador Carles I d'Espanya i V d'Alemanya, heretatge dels senyorius de Benicull i la Vila-Joiosa.
• Francesc Palanca i Roca (Alzira 1834-1897), dramaturg.
• Manel Just-Genís de Ridaura i Aparicio (Alzira, 1899-1964), aristòcrata, metge i poeta (heretatge dels senyorius de Benicull i la Vila-Joiosa).
• Carles Martí i Feced (Alzira, 1901 - Barcelona 1982), polític.
• Lluís Sunyer i Sanchis, empresari i mecenes (Alzira 1910-1990).
• Elisa Ramírez, actriu (1943).
• Bernat Montagud, escriptor, historiador y acadèmic (Alzira 1947).
• Elena Negueroles, pintora (Alzira 1949).
• Adrián Campos, primer pilot valencià de Fòrmula 1 (Alzira 1960).
• Josep Ballester i Roca (Alzira, 1961), poeta i filòleg.
• Jorge Martínez "Aspar", campió del món de motociclisme (Alzira 1962).
• Carles Alberola, actor, director i dramaturg (Alzira, 1964).
• Joan Amèric (Alzira 1964), cantautor.
• Jordi Albelda Juan, violinista.

Bibliografia

• De Alzira, Rafael; De Valldaura, Jorge; Parra, José María; Montagud, Bernardo (1987), Falla Colònia Ana Sanchis, Vieja Alzira. Galería Histórico-Artística de Cartonajes Suñer, 175. ISBN 84-404-0476-X.
• Rovira Marín, Alfonso (1995), Falla Camí Nou, Crónicas de un pueblo, 229. ISBN 84-605-1485-4.
• Rovira Marín, Alfonso (1997), Falla Camí Nou, Crónicas de un pueblo II, 189.
• Rovira Marín, Alfonso (2000), Falla Camí Nou, Crónicas de un pueblo III, 237.
• Rovira Marín, Alfonso (2005), Falla Camí Nou, Crónicas de un pueblo IV, 237.
• Morera, Juan Bautista (1995), Ajuntament d'Alzira, Germania Serveis Gràfics, S.L., Historia de la fundación del monasterio del valle de Miralles y hallazgo y maravillas de la santísima imagen de nuestra señora de La Murta (Año 1773), 197. ISBN 84-88689-22-5.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alzira

• Ajuntament d'Alzira
• Institut Valencià d'Estadística.