Alzira

De Viquipèdia

Alzira és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Alberic, Algemesí, Antella, Benimodo, Benimuslem, Carcaixent, Guadassuar, Massalavés, Sumacàrcer i Tous (a la mateixa comarca); amb Corbera, Favara i Polinyà de Xúquer (a la Ribera Baixa); i Simat de la Valldigna i Tavernes de la Valldigna i Benifairó de la Valldigna (a la comarca de la Safor).

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Nuclis 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Política i administració 6 Monuments 6.1 Monuments religiosos 6.2 Monuments civils 7 Llocs d'interés 8 Cultura 9 Festes i gastronomia 10 Personatges destacats 11 Enllaços externs

[edita] Geografia

Situat en la seva major part en la marge dreta del riu Xúquer. El terme està dividit en dos sectors, un de 83,24 km² i altre de 28,22 km², anomenat La Garrofera, el qual es troba separat pels termes municipals de Massalavés, Benimuslem, Alberic i Benimodo, formant un enclavament.

La superfície del terme és molt irregular, sent completament plana en les marges del riu Xúquer; cap al sud-est s'estenen, paral·lelament entre si, les serres de Corbera, la Murta i les Agulles, entre les quals es desenvolupen, les valls de la Murta, la Casella i Aigües Vives, mentre que el sector de La Garrofera està accidentat pels vessants orientals de la serra de Tous.

El terme d'Alzira està travessat pel riu Xúquer, al que afluïxen el riu Riu Verd pel seu marge esquerra i el barranc de Barxeta per la dreta. El Xúquer va ser navegable fins a Alzira per vaixells de petit tonatge, navegació que es va mantenir fins al segle XVI.

El clima és de tipus mediterrani, amb una brusca transició del estiatge estival a les abundants pluges tardorenques, de tipus torrencial, que produïxen freqüents inundacions

S'accedeix a aquesta ciutat, des de València, a través de la A-7. També conta amb estació de ferrocarril de la línia de rodalia C-2 de València. (RENFE). A més es pot accedir a Alzira amb autobús des de Carcaixent, Algemesí, Cullera i Sueca.

[edita] Nuclis

• Azira
• La Barraca d'Aigües Vives
• La Garrofera
• El Pla de Corbera
• El Respirall
• Sant Bernat
• Vilella

[edita] Història

Malgrat la quantitat de jaciments prehistòrics que hi ha (del Paleolític les cases de Xixerà i la cova d'Alfons; del Neolític la cova de les Aranyes i la cova dels Gats; de l'Edat de Bronze la muntanya Assolada i les cases de Montcada; de l'època romana el sequer de Sant Bernat i la necròpoli del camí d'Albalat) els orígens no estan clars. És provable que el nom antic fos Saetabicula. Els historiadors i els estudiosos han manifestat llurs opinions de manera dispar.

Per a alguns la ciutat és la successora de la Sucro ibèrica, altres busquen els precedents en les viles romanes (Materna, Vilella, Casella, etc) i assenyalen una concentració de la població en el nucli de la vila, i per últim estan els que, de la mateixa forma assenyalen aqueixa concentració però a partir de les alqueries musulmanes escampades pel terme. El nom de la ciutat: Al-Getzira Xúcar, assenyala la característica geogràfica de la població, una illa vorejada per les aigües dels rius Xúquer i riu Barxeta.

Durant el domini musulmà, Alzira fou població molt important que arribà a tenir governació pròpia. Amb els almoràvits fou focus destacat de diverses rebel·lions contra els cristians i amb l'intent d'unificació almohade passà a declarar-se partidària d'aquests. La vila, baluard completament emmurallat, comptava amb unes quantes mesquites, cases de bany, molins, etc. El tractat geogràfic d'Al-Zuhví, escrit cap el 1147, assenyala l'existència a Alzira d'un gran pont de tres arcs, obra antiga i d'excel·lent factura, així com que els seus habitants eren gent benestant. D'entre els alzirenys de l'època hi destaquen els escriptors: Ben Jafacha, Al-Zaqaq, Ben Amira i Ben Thalmus, els jurisconsults: Ben Abil Kasal i Abu Baker, l'historiador Algapheker abu Abdalla i el matemàtic Ben Rian entre d'altres.

El 30 de desembre del 1242 conquista la vila Jaume I, qui va concedir-li infinitat de privilegis, entre els quals destaca el de mer i mixt imperi amb jurisdicció en causes civils i criminals sobre 42 pobles. El monarca aragonès renunciarà a la corona en favor dels seus fills, a Alzira on, segons la tradició , morirà en 1276. Alfons I, en 1286, li concedí la facultat de celebrar fires. La vila prengué part activa en la guerra de La Unió, participà en les Corts del Regne i va exercitar un paper destacat en el compromís de Casp. Els segles XVI i XVII suposaren una recessió en l'ordre polític i econòmic. Se segreguen de la vila: Carcaixent, Guadassuar i Algemesí, i pateix els efectes de l'expulsió dels moriscs.

En la guerra de Successió es va declarar partidària de l'arxiduc Carles i en la guerra contra els francesos el 1811 es traslladà a Alzira la Junta de Defensa de la província. En 1820 es crea el partit judicial d'Alzira. En 1853 el ferrocarril arriba a la vila. El 8 d'agost del 1876, Alfons XII, en consideració a la importància, que per l'augment de la població i desenvolupament de la seua indústria i el seu comerç havia assolit la vila, li concedí el títol de ciutat. El 1885, Alzira es prestà a l'insigne doctor Jaume Ferran Clua per que experimentara la vacuna anticòlera. El Xúquer, assot de la població, ha provocat danys a la ciutat al llarg de la seua història. Les riuades de 1320, 1473, 1779, 1864, 1982 i 1987, entre d'altres, en són bon exemple, però és el 20 d'octubre de 1982 quan es va produir una de les més tràgiques pàgines de la història d'Alzira: la presa de Tous va rebentar i tota la comarca romangué inundada sota les aigües del Xúquer, en un episodi que a hores d'ara no està encara suficientment aclarit.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007
20.572	22.657	20.839	21.232	24518	24935	26.669	32.876	37.446	40.055	41.264	42.543	43.038

[edita] Economia

L'economia s'ha sustentat en l'agricultura tradicionalment, especialment en la taronja del conreu de la qual hi ha notícies des del segle XVI. Durant el segle passat l'Alzira agrícola ha donat pas a una ciutat eminentment comercial, industrial i de serveis.

[edita] Política i administració

Resultats electorals de Alzira, 2007

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers
	Partit Popular	Elena María Bastidas Bono	11.774	13
	Partit Socialista del País Valencià	José Enrique Alborch Baldelló	4.561	5
	Partido Social Demócrata - Partit Socialdemòcrata Independent de la Comunitat Valenciana	Gisela Blasco Perepérez	2.370	2
	Bloc Nacionalista Valencià	Carles Aranda Mata	1.281	1
	Esquerra Unida del País Valencià		1.053	-
	Altres		1.169	-
	En blanc		250	-
Total		22.526		21

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Francisco José Blasco Castany	PSPV
1983-1987	Francisco José Blasco Castany	PSPV
1987-1991	Francisco José Blasco Castany	PSPV
1991-1995	Francisco José Blasco Castany Pedro Grande Diago	PSPV
1995-1999	Alfredo Javier Garés Núñez	UV
1999-2003	Pedro Grande Diago	PSPV
2003-2007	Elena María Bastidas Bono	PP
2007-2011	Elena María Bastidas Bono	PP

Agermanaments

Corbeil-Essonnes (França) Onda (País Valencià)

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Església de Santa Caterina. Edificada a finals del XIII sobre la mesquita. Façana barroca.
• Església de l'Encarnació. Segle XVIII. Antic convent de Caputxins. Interessant decoració ceràmica del XVIII.
• Monestir de la Murta. Des del s VII hi hagué una colònia d'ermitans, fins i tot durant la dominació àrab. L'edifici del convent fou començat a edificar-se en 1401 amb llicència del papa Gregori XI de 1376. Fins 1623 sofreix diverses modificacions. Amb la desamortització de Mendizàbal roman buit i arruïnat, només es conserva la torre anomenada dels Coloms. Actualment és propietat municipal.
• Creu Coberta. Medieval, d'estil goticomudèjar. Restaurada en 1962.
• Casalicis del pont Sant Bernat. De 1717, restaurats en 1940. Inicialment estaven sobrel el desaparegut pont de sant Bernat (abans sant Agustí).
• Santuari del Lluch. Primer terç del s XX. Situat al cim de la Muntanyeta del Salvador, la seua privilegiada situació fa que siga un temple molt conegut a la Ribera.
• Escoles Pies. Finals del XIX. A hores d'ara és la Casa de la Cultura.

[edita] Monuments civils

• Casa Consistorial. És el monument més important d'Alzira. Es va edificar entre 1547 i 1603 en estil gòticorenaixentista. Compta amb importants obres d'art i un interessant arxiu històric.
• Teatre Municipal. Modernista.
• Edificis modernistes dels voltants de la plaça de la Constitució.
• Hi ha mostres de l'arquitectura rural de la Ribera en les partides de Vilella i Materna.
• En el nucli antic de la ciutat –La Vila, declarat BIC— es troben rastres de l'antiga muralla.

[edita] Llocs d'interés

Alguns llocs destacables de la localitat són, per exemple, la reserva natural de la Murta i el monestir, La Casella i la seua reserva de cervols. Tot inòs dins del Paratge Natural Municipal de la Murta i la Casella.

[edita] Cultura

Els Premis Literaris Ciutat d'Alzira són els premis literaris més importants i complets del País Valencià, i consistix en una sèrie d'actes i jornades culturals, conferències i lectures. Destaquen pel suport i reconeixement de títols escrits en valencià, on juga un paper important l'editorial alcirenya Edicions Bromera. Anualment i en la seua XVIII edició este esdeveniment concedix nombrosos premis i dotacions econòmiques a escriptors valencians i nacionals.

[edita] Festes i gastronomia

• Falles d'Alzira. Festa d'interés turístic nacional. Alzira és, després de València, la ciutat que més monuments crema per sant Josep.
• Setmana Santa d'Alzira. Festa d'interés turístic nacional.
• Festes Patronals. Tenen lloc en el mes de juliol, als sants Bernat, Maria i Gràcia; i en el mes de setembre, a la verge del Lluch. En les festes del Lluch es representa la troballa de la Verge amb les típiques danses del Jardí, del Negrito, de la Farina, dels Mariners; de la Carxofa, del Pal, del Palustre, dels Pastorets i dels Arquets, totes elles vinculades als diferents gremis.

La gastronomia es basa, com no podia ser d'altra manera, en els arrossos; també són interessants el suquet de peix i les mandonguilles de bacallà. Entre els dolços l'arnadí, dolç de moniato, carabassa i ametles i la tradicional mona de pasqua.

[edita] Personatges destacats

• Jordi Albelda Juan, violinista
• Joan Amèric, cantautor
• Jorge Martínez Aspar, campió del mon de motociclisme
• Joan de Vera (Alzira, 1453 - Roma, 1507). Bisbe de Salern, nomenat cardenal el 1500 del títol de Santa Balbina.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alzira

• Ajuntament d'Alzira
• Falles d'Alzira
• Setmana Santa d'Alzira
• Unió Esportiva Alzira (equip de futbol de la localitat)
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de la Ribera Alta
Alberic | Alcàntera de Xúquer | l'Alcúdia | Alfarb | Algemesí | Alginet | Alzira | Antella | Beneixida | Benifaió | Benimodo | Benimuslem | Carcaixent | Càrcer | Carlet | Castelló de la Ribera | Catadau | Cotes | l'Ènova | Gavarda | Guadassuar | Llombai | Manuel | Massalavés | Montroi | Montserrat d'Alcalà | la Pobla Llarga | Rafelguaraf | Real de Montroi | Sallent de Xàtiva | Sant Joan de l'Ènova | Senyera | Sumacàrcer | Torís | Tous