Favara

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Favara (desambiguació)».
Favara
Escut de Favara
(En detall)
Localització

Localització de Favara respecte del País Valencià Localització de Favara respecte de la Ribera Baixa


Municipi de la Ribera Baixa
Plaça de la Vera Creu
Plaça de la Vera Creu
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Ribera Baixa
Manc. de la Ribera Baixa
Sueca
Predom. ling. Valencià
Altitud 12 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
2.456 hab.
Coordenades 39° 07′ 40″ N, 0° 17′ 26″ O / 39.12778°N,0.29056°O / 39.12778; -0.29056Coord.: 39° 07′ 40″ N, 0° 17′ 26″ O / 39.12778°N,0.29056°O / 39.12778; -0.29056
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde/ssa:

1
6 PP, 4 Compromís, 1 PSPV
Pedro Juan Victoria Miñana
Codi territorial 46123
Web

Favara és un municipi del País Valencià de la comarca de la Ribera Baixa.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El poble està situat a les faldes del vessant nord de la serra de Corbera.

La superfície del terme té forma romboïdal, molt accidentada, amb un petit sector al nord-est que penetra en la plana litoral del delta del Xúquer, cobert de marjals. Les altures principals són: dels Germanells (589 m) i el Pic de la Mola (625 m), tots dos vèrtexs geodèsics de tercer ordre. Drenen el terme els barrancs dels Germanells, de l'Infern, de Borja, del Fondo i de la Sima.

La superfície no conreada és ocupada per pins i muntanya baixa.

Des de València, s'accedeix a aquesta localitat a través de la N-332.


El terme municipal de Favara limita amb les següents localitats: Alzira, Cullera, Llaurí i Tavernes de la Valldigna.

Història[modifica | modifica el codi]

El reconegut filòleg Joan Coromines afirmà que el topònim Favara prové del mot àrab "fawwara", que significa "la font" o "l'ullal", pels nombroses brolladors d'aigua subterrània situats al nord-est del poble, ja en zona marjalenca, a la planícia litoral al delta del Xúquer. Altres autors creuen que el nom pot vindre de la tribu dels "Hawwara", que ocuparen aquestes terres des del segle VIII. La població és pos­terior a la conquesta del regne de València feta per Jaume I, no apareixent Favara en cap document escrit fins després del Repartiment. Tampoc no hi ha referències de civilitzacions del Bronze o de la romanització.

La Favara d'aleshores depèn del castell del Barranc, com coneixen el d'Alcalà d'Alfàndec, també anomenat de la Reina Mora, i les seues rendes contribueixen a pal·liar els deutes del rei i de l'Infant Pere, que havia donat els poblats d'Alfàndec de Marinyén als jueus Vives Abenvives i els seus hereus, i el castell a l'escrivà Perot de Sent Climent.

Més tard, el 1275, el feu va passar a mans de Constança (Anna) de Sicília. Ja fundat en 1297 el monestir de la Valldigna per Jaume el Just, i deixat en mans del monjos de Santes Creus. La dependència d'Alcudiola d'Alfándec té per senyors els abats cistercencs de Santa Maria de la Valldigna, corrent vicissituds paral·leles a Alfulell, Massalalí, Benifairó, l'Ombria, el Ràfol, Simat, Tavernes i La Xara.[2] D'aquest temps només ens queda a Favara l'ermita de Sant Llorenç.

L'Alcudiola, dita també "de Favareta", fou separada en 1547 del Ráfol d'Alfàndec, i Favara d'aquella, estant poblades ambdós per moriscs, sent erigida parròquia per Sant Joan de Ribera l'any 1568. L'Alcudiola de Favara fou repobla­da, després de l'expulsió dels moriscs, en 1616. Favara encara seria possessió de Corbera, abans que quedarà deserta totalment per dita expulsió de moriscs l'any 1609, que van eixir pel Grau i Dénia cap a l'Àfrica.

La població tenia aleshores 22 focs de musulmans andalusins, dedicats a l'agricultura i l'artesania i que conservaven la religió islàmica, malgrat els baptismes forçats estipulats a la pragmàtica del 1526, i parlant la seua llengua, l'algaravia, encara que el seu ús i el costum jurídic musulmà eren prohibits de del 1567.

Favara pertangué fiscalment de la fillola de la Valí d'Alfándec l'any 1602, amb Llaurí, Beniomer, L'Alcúdia, Massalalí, Tavernes, l'Ombria, Benifairó i Simat. Expulsats els moriscs el poble pateix la seua absència, sobretot en el cultiu de l'arròs, que no va tenir collita aquell any. L'any 1611 Favara és repoblada per famílies cristianes, atorgant-li carta de poblament al lloctinent de Sardenya, Carles de Borja-Centelles i de Velasco, VII duc de Gandia, marqués de Llombai i comte d'Oliva, el 10 de juliol de 1611, mitjançant el seu procurador Carles de Rodar i actuant de notari Josep Maria Ortiz.

Del matrimoni del Borja-Centelles amb Artemisa Dòria nasqué Francesc de Borja-Centelles i Dòria, hereu deis títols i territoris paterns. Els 22 pobladors que son pare va establir a Favara mantingueren una població estable durant molt de temps, car en 1715 la població no superava els 31 veïns, i això es devia sobretot a les malalties sofertes pel cultiu d'arròs a la marjal.

Favara passa després als barons de Benifallim i senyors de Cenija i Ròtova, els quals arriben a edificar un castell, del qual encara queden res­tes. Fins al 1707 el poble pertany administrativament a la governació de Xàtiva, anomenada també "dellà Xúquer", des de 1306.

A partir de la Nova Planta pertangué al corregiment d'Alzira, fins al 1831. Dos anys després l'estat espanyol fou dividit en províncies. Al llarg de 1734 comença a bastir-se l'església parroquial, dedicada a Sant Antoni Abat, a despeses del senyor de Ròtova i Favara, Miquel Escrivà i Faus, acabant-se el retaule de l'altar major i entronitzant-se la imatge del sant l'any 1748. L'arquebisbe Andreu Mayoral Alonso de Mella, amb la seua política de sanejament del cult i inversions en obres, va decorar-la a l'estil renaixentista, de l'any 1737, acabant-se totalment l'edifici parroquial l'any 1760. Set anys més tard hom declara independent de la de l'Alcudiola la parròquia de Favara.

Donats els preus alts de l'arròs, Favara coneix un increment de població, encara que per la gran mortaldat, a causa del cultiu arrosser, a penes si es nota en l'augment absolut. El 1794 Favara té 90 habitants. El botànic Cavanilles] ens diu que "ya quedarían pocos brazos para el cultivo (de l'arròs) sin los advenidizos", i encara a les mateixes "Observaciones" afegeix que "en Favareta se renuevan (els pobladors) como en plaza sitiada por enemigos y las rebeldes tercia­nas talan a los vivientes".

Durant aquestos anys els de Ròtova, ja comtes des del 1799, realitzarien noves obres al seu castell de Favara, passant la jurisdicció senyorial, a finals del segle XVIII a mans del tinent coro­nel Llorenç Bou de Penya-Roja i Cisternes d'Oblites, òlim Escrivá i Martínez de la Raga, heretant-los tots els títols i possessions els Rodrigo i els Rovira, barons d'Antella i d'Uixola, sense participar Favara en cap esdeveniment històric remarcable.

El cens de l'any 1860 ens dóna 447 habitants, i és a partir d'aquest any que la població comença a créixer, tenint així 783 veïns l'any 1900, sobretot en augmentar el cultiu de la taronja, les hortalisses i l'arròs, que ara com ara són encara les fonts de riquesa econòmica de Favara. Als 10 anys el poble té 168 cases habitades, amb un augment de 200 habitants, superant en un 35% els naixements a les defuncions.

Instal·lat l'enllumenat públic de gas acetilè i fent-se totes les voreres a Favara, aquesta entra en la modernitat, continuant incrementant-se la població, que viu al llarg del segle XX en pau, dedicada a l'agricultura i alguna indústria: plàstics, formigó, ferreria, mobles i agroalimentària; Favara té el 1930, 1.251 habitants, i trenta anys després 1.679, encara que la forta emigració de mà d'obra cap a França fa estable el cens, deturant l'increment des de 1965, car el 1970 són 1.651 veïns. Cap variable històrica endògena afecta especialment Favara, com per fer-ne referència, llevat que sofreix amb la depressió de principis de segle un enduriment social, crisi que com a altres pobles de 1a Ribera duu a l'atomització del republicanisme.

D'altra banda Favara conta ara com ara dels serveis que una població moderna requereix, alguns d'ells mancomunats amb la comarca.

La població està agermanada amb la francesa Villelaure, amb franca correspondència cultural i social.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Palomares Victoria PCE-PCPV
1983 - 1987 Cayetano Julián Victoria PSPV-PSOE
1987 - 1991 Cayetano Julian Victoria PSPV-PSOE
1991 - 1995 Joan Antoni Cuñat EUPV
1995 - 1999 Joan Antoni Cuñat EUPV
1999 - 2003 Joan Antoni Cuñat EUPV
2003 - 2007 Joan Antoni Cuñat
Pedro Juan Victoria Miñana
Cayetano Julian Victoria
EUPV-L'Entesa
PP
PSPV-PSOE
2007 - 2011 Pedro Juan Victoria Miñana PP
Des del 2011 Pedro Juan Victoria Miñana PP

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007
1.759 1.723 1.713 1.726 1.723 1.755 1.777 1.855 1.903 2.048

Economia[modifica | modifica el codi]

Basada tradicionalment en l'agricultura. Els cultius principals són de regadiu: taronges, hortalissa i arròs.

Monuments[modifica | modifica el codi]

Església de Sant Antoni Abat

Festes locals[modifica | modifica el codi]

Celebra les seues festes patronals a la Vera Creu i a la Divina Aurora del 10 al 14 d'agost.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

En la gastronomia té gran importància l'arròs, destacant l'arròs al forn, l'arròs caldós, així com diverses varietats de paelles.

Cinematografia[modifica | modifica el codi]

Favara és l'escenari de la pel·lícula "El virgo de Visanteta", protagonitzada per l'actriu italiana Maria Rosario Omaggio, "Visanteta" i pel valencià Pepe Sancho, "Pascualo". La història transcorre en el tranquil poble de l'horta on viu Visanteta, jove valenciana de molta bellesa que deu arribar verge al matrimoni. Cada vegada que la seua virginitat està a punt de caure comença a ploure de valent, produint-se la gota freda i inundacions. La pel·lícula combina el costumisme valencià, l'humor i el destape de la transició espanyola cap a la democràcia. Té una segona part anomenada "Visanteta estate queta".

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Analitzades en fascicles de la col·lecció "Història dels Pobles"

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Favara Modifica l'enllaç a Wikidata