Sollana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sollana
Escut de Sollana
(En detall)
Localització

Localització de Sollana respecte del País Valencià Localització de Sollana respecte de la Ribera Baixa


Municipi de la Ribera Baixa
Vista del terme arribant pel camí d'Alzira
Vista del terme arribant pel camí d'Alzira
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Ribera Baixa
Manc. de la Ribera Baixa
Sueca
Predom. ling. Valencià
Pressupost 4.520.071,20 €
Superfície 39,22 km²
Altitud 4 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
4.978 hab.
126,93 hab/km²
Coordenades 39° 16′ 43″ N, 0° 22′ 51″ O / 39.27861°N,0.38083°O / 39.27861; -0.38083Coord.: 39° 16′ 43″ N, 0° 22′ 51″ O / 39.27861°N,0.38083°O / 39.27861; -0.38083
Distàncies 22 km de València
12,1 km de Sueca
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

2
4 PP, 3 PAIS, 3 PSPV i 1 BLOC-COMPROMIS
Vicent Codoñer Senón (PP) (2011)
Codi postal 46430
Codi territorial 46233
Festes majors Sant Antoni, Falles,
la Magdalena (patrona) i el Crist (patró)
Dies de mercat Dimecres
Web

Sollana és un municipi valencià a la comarca de la Ribera Baixa, enclavat dins del Parc Natural de l'Albufera. El terme municipal de Sollana està enquadrat dins la planícia que s'estén des dels contraforts de les llomes d'Espioca, l'Almaguer i Alginet fins al llac de l'Albufera: la geologia i la geografia coincidixen en afirmar que, en temps remots, gran part de la mateixa estaria coberta per les aigües del mar Mediterrani; segons el catedràtic Eduardo Boscà, el sac del golf de València arribava alguns kilòmetres terra endins de l'actual vora del mar, on desembocaria directament el Xúquer, el seu actual afluent el Magre i els barrancs, entre ells el de Catarroja, que ara ho fa directament a l'Albufera, i atribuïa la formació d'este llac a la desembocadura del Xúquer.

Refermant la mateixa teoria, Nicolau Primitiu diu que esta immensa planícia es formà en anar omplint-se l'Albufera i les seues maresmes amb els desgasts de les muntanyes i les altes planures per l'arrossegament del riu al llarg del temps, reduint-se cada vegada més l'extensió ocupada per les aigües, ja que almenys algun braç del Xúquer discorria pel terme i, una vegada desviat tot el curs del riu cap a Cullera, el solar de Sollana es completà amb els sediments dels dos barrancs que l'empresonen: el barranc del Tramusser i el dels Algadins.

Hi ha la hipòtesi que per la part septentrional del terme s'introduïa la Via Augusta procedent dels Pirineus cap a València, que ací travessava el Xúquer i es desdoblava en dos vies més: una principal que arribava a la Bètica per Saetabis, i una altra secundària que arribava per la costa a Dianium.

Història[modifica | modifica el codi]

El 13 d'abril del 1248 Jaume I va donar Sollana a Eximén d'Urrea per heretat lliure i franca. El 21 de setembre del 1270 se li concedix carta de població: en este període Vicent Saboya n'era el senyor i en 1609 pertanyia al duc de Pastrana; el seu últim senyor territorial fou el comte d'Íxer. Va mantindre plets constants amb Sueca. L'any 1564 en va tindre un a prop de la compostura del camí que unix ambdós llocs, i el 1568 sobre l'aprofitament de les aigües per a la collita de l'arròs. Des de les Corts de 1342 es controla el seu cultiu. per orde reial, en 1753 es va restringir el conreu de l'arròs als llocs que en el moment es conreaven i es va prohibir a la resta. També es va donar orde al veguer d'Alzira i a l'alcalde de Sollana que controlaren el mollonament, desguas i neteja d'estes marjals (prop de 20.000 fanecades). En 1789 esta xifra es va duplicar a causa de cometre frau, ja que es va conrear en terres de secà i d'horta. En les Corts valencianes del 1626 l'església de Santa Maria Magdalena de Sollana demanà l'exempció de pagar dret d'amortització i segell de 800 lliures. Compta amb el convent de la Mare de Déu de la Mercé, que a mitjan segle XIX estava abandonat i en estat ruïnós; en eixa època tenia un hospital per a pobres.

El 26 de gener de 1932, un grup revolucionari (aparentment, format per gent de fóra de la localitat) va prendre per la força l'ajuntament, cremà l'arxiu municipal a la plaça del poble, i va proclamar la República Soviètica de Sollana. La Guàrdia Civil va desarmar els revolucionaris, i durant els fets almenys dos persones del poble (una, el retor) i un dels revolucionaris van ser ferits.[2]

En 1510 tenia 57 famílies, que disminuïren sensiblement després de l'expulsió dels moriscs (44 el 1.646). Des de mitjans del segle XVIII el seu creixement demogràfic ha sigut constant: 582 habitants (sollaners) en 1787; 1.819 en 1900 i 4.467 en 1994 per a un terme de 37,3 km2.

L'any 2002 celebrava el 725é aniversari de la seua carta pobla.

L'església del Raval.

Economia[modifica | modifica el codi]

La seua economia es basa fonamentalment en l'agricultura, encara que la proximitat de la zona industrial que s'està desenvolupant una mica més al nord-oest (Alginet, Almussafes, Silla, etc.) i el traçat de l'Autopista del Mediterrani pel seu terme poden fer canviar el panorama en els propers anys convertint-lo en un municipi industrial. A excepció de l'espai urbà, no existeix cap terreny sense conrear. No existeix el secà. Dins del regadiu hi ha els arrossars, el taronger i la dacsa. L'aigua per al reg procedeix del riu Xúquer. La ramaderia compta amb caps de boví, llanat, porcí i granges avícoles.

El sector industrial compta amb tallers per a la fabricació de mobles, joguines i gèneres de punt, a més dels grans magatzems d'exportació d'arròs i taronja.

Monuments i llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Església del Raval. Sobresurten les dues torres de la seua església amb façana pròpia de neoclassicisme setcentista. L'església és l'únic que es conserva de l'antic convent dels mercedaris.
  • Pou Pudent. Font pública al carrer López Ibor.
  • Llavador Municipal. Al costat del quarter de la Guàrdia Civil, en la travessia de la N-332. Obra de l'arquitecte Joan Segura de Lago.
  • Mercat Municipal. Al costat de la plaça de l'ajuntament. Obra de l'arquitecte Joan Segura de Lago.
  • Restes de la Torre de Trullás.

Política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Gaspar Sastre Cañada UCD
1983 - 1987 Gaspar Sastre Cañada AP
1987 - 1991 Francisco Vila Llinares
Joan F. Benito i Esteve *moció de censura
PSPV-PSOE
Independent
1991 - 1995 Francisco Vila Llinares PSPV-PSOE
1995 - 1999

Joan F. Benito i Esteve (fins a 1997)
Francisco Vila Llinares * moció de censura

1999 - 2003 Gaspar Sastre Cañada PP
2003 - 2007

Gaspar Sastre Cañada (fins a 2006) *dimissió
Joan F. Benito i Esteve

2007 - 2011 Alícia Hervàs i Serra PSPV-PSOE
Des del 2011 Vicent Codoñer Senón PP

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2010 2012
4.429 4.184 4.467 4.425 4.451 4.463 4.478 4.515 4.519 4.708 4.899 5.017

Festes[modifica | modifica el codi]

Camps d'arròs al terme municipal.

Les festes locals comencen el 22 de juliol, amb la celebració de Santa Maria Magdalena, (patrona). Després de celebrar la festa hi ha un breu parèntesi (fins al 9 d'agost) durant el qual se celebren les festes del Romaní.

El 9 d'agost se celebra la tradicional ofrena al Crist de la Pietat. El 10 d'agost se celebra la festa major, en honor al Santíssim Crist de la Pietat. La imatge és traslladada a la nit en processó des de l'església de la Magdalena a la del Raval, on passa la nit. L'11 d'agost se celebra el dia del Crist del Raval. A la vesprada, la imatge és traslladada de nou a l'església de la Magdalena. Tradicionalment, aquesta nit se celebrava "la cordà", substituïda actualment per un correfoc).

El 14 d'agost se celebra la "nit de les paelles". L'Ajuntament sufraga els costos dels condiments i delimita el centre del nucli urbà perquè a la nit, a partir de les 21:00 h els veïns cuinen i després mengen les paelles. Del 16 al 27 es munta una plaça de toros de fusta a la plaça major i es deixen anar vaquetes i també bous embolats.

Per finalitzar, a finals d'agost, també se celebren les festes de la barri de Sant Ramon, amb un tradicional sopar als carrers del barri.

Sollaners il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Cómo se registraron los sucesos de Sollana notícia a ABC del 27 de gener de 1932 (castellà)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Div. autors: Carta pobla atorgada a Sollana per Eiximén d'Urrea en 1277 (M. I. Ajuntament de Sollana, 2002). ISBN 84-606-3197-4
  • Moleres Ibor, Juan: Historia de Sollana (M. I. Ajuntament de Sollana, 2002). ISBN 84-606-3245-8

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sollana