Sollana
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Ribera Baixa | |||
 |
|||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Ribera Baixa Manc. de la Ribera Baixa Sueca |
||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Pressupost | 4.520.071,20 € | ||
| Superfície | 39,20 km² | ||
| Altitud | 4 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
5.017 hab. 127,98 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 16′ 43″ N, 0° 22′ 51″ O / 39.27861,-0.38083Coord.: 39° 16′ 43″ N, 0° 22′ 51″ O / 39.27861,-0.38083 | ||
| Distàncies | 22 km de València 12,1 km de Sueca |
||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
2 4 PP, 3 PAIS, 3 PSPV i 1 BLOC-COMPROMIS Vicent Codoñer Senón (PP) |
||
| Codi postal | 46430 |
||
| Festes majors | Sant Antoni, Falles, la Magdalena (patrona) i el Crist (patró) |
||
| Dies de mercat | Dimecres | ||
| Web | |||
Sollana és un municipi valencià a la comarca de la Ribera Baixa, enclavat dins del Parc Natural de l'Albufera. El terme municipal de Sollana està enquadrat dins la planícia que s'estén des dels contraforts de les llomes d'Espioca, l'Almaguer i Alginet fins el llac de l'Albufera: la geologia i la geografia coincidixen en afirmar que, en temps remots, gran part de la mateixa estaria coberta per les aigües del mar Mediterrani; segons el catedràtic Eduardo Boscà, el sac del golf de València arribava alguns kilòmetres terra endins de l'actual vora del mar, on desembocaria directament el Xúquer, el seu actual afluent el Magre i els barrancs, entre ells el de Catarroja, que ara ho fa directament a l'Albufera, i atribuïa la formació d'este llac a la desembocadura del Xúquer.
Refermant la mateixa teoria, Nicolau Primitiu diu que esta immensa planícia es formà en anar omplint-se l'Albufera i les seues maresmes amb els desgasts de les muntanyes i les altes planures per l'arrossegament del riu al llarg del temps, reduint-se cada vegada més l'extensió ocupada per les aigües, ja que almenys algun braç del Xúquer discorria pel terme i, una vegada desviat tot el curs del riu cap a Cullera, el solar de Sollana es completà amb els sediments dels dos barrancs que l'empresonen: el barranc del Tramusser i el dels Algadins.
Hi ha la hipòtesi que per la part septentrional del terme s'introduïa la Via Augusta procedent dels Pirineus cap a València, que ací travessava el Xúquer i es desdoblava en dos vies més: una principal que arribava a la Bètica per Saetabis, i una altra secundària que arribava per la costa a Dianium.
Taula de continguts |
Història [modifica]
El 13 d'abril del 1248 Jaume I va donar Sollana a Eximén d'Urrea per heretat lliure i franca. El 21 de setembre del 1270 se li concedix carta de població: en este període Vicent Saboya n'era el senyor i en 1609 pertanyia al duc de Pastrana; el seu últim senyor territorial fou el comte d'Íxer. Va mantindre plets constants amb Sueca. L'any 1564 en va tindre un a prop de la compostura del camí que unix ambdós llocs, i el 1568 sobre l'aprofitament de les aigües per a la collita de l'arròs. Des de les Corts de 1342 es controla el seu cultiu. per orde reial, en 1753 es va restringir el conreu de l'arròs als llocs que en el moment es conreaven i es va prohibir a la resta. També es va donar orde al veguer d'Alzira i a l'alcalde de Sollana que controlaren el mollonament, desguas i neteja d'estes marjals (prop de 20.000 fanecades). En 1789 esta xifra es va duplicar a causa de cometre frau, ja que es va conrear en terres de secà i d'horta. En les Corts valencianes del 1626 l'església de Santa Maria Magdalena de Sollana demanà l'exempció de pagar dret d'amortització i segell de 800 lliures. Compta amb el convent de la Mare de Déu de la Mercé, que a mitjan segle XIX estava abandonat i en estat ruïnós; en eixa època tenia un hospital per a pobres.
El 26 de gener de 1932, un grup revolucionari (aparentment, format per gent de fóra de la localitat) va prendre per la força l'ajuntament, cremà l'arxiu municipal a la plaça del poble, i va proclamar la República Soviètica de Sollana. La Guàrdia Civil va desarmar els revolucionaris, i durant els fets almenys dos persones del poble (una, el retor) i un dels revolucionaris van ser ferits.[2]
En 1510 tenia 57 famílies, que disminuïren sensiblement després de l'expulsió dels moriscs (44 el 1.646). Des de mitjans del segle XVIII el seu creixement demogràfic ha sigut constant: 582 habitants (sollaners) en 1787; 1.819 en 1900 i 4.467 en 1994 per a un terme de 37,3 km2.
L'any 2002 celebrava el 725é aniversari de la seua carta pobla.
Economia [modifica]
La seua economia es basa fonamentalment en la agricultura, encara que la proximitat de la zona industrial que s'està desenvolupant una mica més al nord-oest (Alginet, Almussafes, Silla, etc.) i el traçat de l'Autopista del Mediterrani pel seu terme poden fer canviar el panorama en els propers anys convertint-lo en un municipi industrial. A excepció de l'espai urbà, no existeix cap terreny sense conrear. No existeix el secà. Dins del regadiu hi han els arrossars, el taronger i la dacsa. L'aigua per al reg procedeix del riu Xúquer. La ramaderia compta amb caps de boví, llanat, porcí i granges avícoles.
El sector industrial compta amb tallers per a la fabricació de mobles, joguines i gèneres de punt, a més dels grans magatzems d'exportació d'arròs i taronja.
Monuments i llocs d'interès [modifica]
- Església del Raval. Sobresurten les dues torres de la seua església amb façana pròpia de neoclassicisme setcentista. L'església és l'únic que es conserva de l'antic convent dels mercedaris.
- Pou Pudent. Font pública al carrer López Ibor.
- Safareig Municipal. Al costat del quarter de la Guàrdia Civil, en la travessia de la N-332. Obra de l'arquitecte Joan Segura de Lago.
- Mercat Municipal. Al costat de la plaça de l'ajuntament. Obra de l'arquitecte Joan Segura de Lago.
Política [modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Gaspar Sastre Cañada | UCD |
| 1983 - 1987 | Gaspar Sastre Cañada | AP |
| 1987 - 1991 | Francisco Vila Llinares Joan F. Benito i Esteve *moció de censura |
PSPV-PSOE Independent |
| 1991 - 1995 | Francisco Vila Llinares | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 |
Joan F. Benito i Esteve (fins 1997) |
|
| 1999 - 2003 | Gaspar Sastre Cañada | PP |
| 2003 - 2007 |
Gaspar Sastre Cañada (fins 2006) *dimissió |
|
| 2007 - 2011 | Alícia Hervàs i Serra | PSPV-PSOE |
| Des del 2011 | Vicent Codoñer Senón | PP |
Demografia [modifica]
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2010 | 2012 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 4.429 | 4.184 | 4.467 | 4.425 | 4.451 | 4.463 | 4.478 | 4.515 | 4.519 | 4.708 | 4.899 | 5.017 |
Festes [modifica]
Les festes locals comencen el 22 de juliol, amb la celebració de Santa Maria Magdalena, (patrona). Després de celebrar la festa hi ha un breu parèntesi (fins al 9 d'agost) durant el qual se celebren les festes del Romaní.
El 9 d'agost se celebra la tradicional ofrena al Crist de la Pietat. El 10 d'agost se celebra la festa major, en honor al Santíssim Crist de la Pietat. La imatge és traslladada a la nit en processó des de l'església de la Magdalena a la del Raval, on passa la nit. L'11 d'agost se celebra el dia del Crist del Raval. A la vesprada, la imatge és traslladada de nou a l'església de la Magdalena. Tradicionalment, aquesta nit se celebrava "la cordà", substituïda actualment per un correfoc).
El 14 d'agost se celebra la "nit de les paelles". L'Ajuntament sufraga els costos dels condiments i delimita el centre del nucli urbà perquè a la nit, a partir de les 21:00 h els veïns cuinen i després mengen les paelles. Del 16 al 27 es munta una plaça de toros de fusta a la plaça major i es deixen anar vaquetes i també bous embolats.
Per finalitzar, a finals d'agost, també se celebren les festes de la barri de Sant Ramon, amb un tradicional sopar als carrers del barri.
Sollaners il·lustres [modifica]
- Joan Josep López Ibor, psiquiatra i sexòleg nascut a Sollana en 1908.
- Pedro del Río, actor espanyol nomenat fill adoptiu de la vila.
- Francesc Vera, fotògraf.
- Theo Gil, artista plàstic de projecció internacional.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ Cómo se registraron los sucesos de Sollana notícia a ABC del 27 de gener de 1932 (castellà)
Bibliografia [modifica]
- Div. autors: Carta pobla atorgada a Sollana per Eiximén d'Urrea en 1277 (M. I. Ajuntament de Sollana, 2002). ISBN 84-606-3197-4
- Moleres Ibor, Juan: Historia de Sollana (M. I. Ajuntament de Sollana, 2002). ISBN 84-606-3245-8
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sollana |
- Sollana.es Lloc institucional
- Sollana.org Lloc oficial
- Associació Cultural Col·lectiu Ullal
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
|
|||||
