Sueca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sueca
Bandera de Sueca Escut de Sueca
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Sueca respecte del País Valencià Localització de Sueca respecte de la Ribera Baixa


Municipi de la Ribera Baixa
Plaça de l'ajuntament
Plaça de l'ajuntament
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Ribera Baixa
Manc. de la Ribera Baixa
Sueca
Gentilici Suecà, Suecana
Predom. ling. Valencià
Superfície 92,52 km²
Altitud 3 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
28.961 hab.
313,02 hab/km²
Coordenades 39° 12′ 00″ N, 0° 18′ 41″ O / 39.20000,-0.31139Coord.: 39° 12′ 00″ N, 0° 18′ 41″ O / 39.20000,-0.31139
Distàncies 34 km de València
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

8
10 PP, 5 BLOC, 4 PSPV, 2 GISPM
José Salvador Campillo Moncho (GISPM) (2011)
Codi postal 46410
Codi territorial 46235
Agermanament France Évreux, França
Web

Sueca és un municipi del País Valencià que pertany a la comarca de la Ribera Baixa, de la qual és capital; el seu origen radica en una alqueria àrab. El municipi es dedica principalment al cultiu de l'arròs; es considera que aquesta zona podria ser l'origen de la paella valenciana.

La ciutat alberga des del 1961 el prestigiós Concurs Internacional de Paella Valenciana.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat en la comarca de la Ribera Baixa, de la qual és capital i la més poblada. El seu terme municipal, bastant més extens que els de la resta de la seua comarca, forma part del Parc Natural de l'Albufera. El relleu el constitueix una immensa plana formada pels sediments del riu Xúquer, que han colmatat la zona en èpoques molt recents i que en la seua part més septentrional acaben per confondre's amb les aigües de l'Albufera formant un terreny pantanós. Sorgeix del mig d'aquesta plana un turó, la Muntanyeta dels Sants, de 27 metres de cota màxima, que va ser declarada microreserva el 2005, i és l'única afloració rocosa del terme municipal en terra ferma. El Mar Mediterrani banya els 8 km de costa dels quals gaudeix el terme municipal.

S'accedeix a aquesta localitat des de València prenent la V-31 i posteriorment la N-332

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima de la localitat és de transició del mediterrani típic. La particularitat de trobar-se en la franja la fa més irregular en precipitacions anuals que en les zones circumdants a més d'acumular quasi 100 mm més de precipitació en l'extrem sud degut en part a la retenció nuvolosa de la serra de Corbera i en part que les gotes fredes solen tindre més acte de presència i més intensitat en aquesta zona, no és difícil veure que plou en el nucli urbà mentre que al Perelló no ho fa o fins i tot estiga assolellat en episodis de gregal sent més erràtic en situacions de llevant pur i sense rellevància per a la resta de vents ni tempestes estiuenques. En estranyes vegades hi ha precipitacions destacables amb vent de ponent.

Quant a la temperatura, la poca variació de cotes que van de 0 a 27 msnm fa que no hi haja grans diferències dins del seu terme municipal exceptuant nits hivernals anticiclònques on poden tindre un nombre de gelades una mica superior a la resta del terme municipal. També cal destacar el vent marítim que en règim de brises dèbils o vent tèrmic poden rebaixar uns graus a la zona costanera a l'estiu i de la mateixa manera una pitjor sensació tèrmica a l'hivern, encara que es tinga un nombre inferior de gelades, també les màximes es veuen reduïdes, donant un clima una mica diferent en el Perelló i la zona dels Marenys.

Estació pluviomètrica situada al sud de Sueca
Any 2008 2009 2010 Mitjana
l/m2 1038 854 539 810
Estació pluviomètrica ubicada al nord de Sueca
Any 2006 2007 2008 2009 2010 Mitjana
l/m2 517 666 965 704 511 673
Estació termomètrica situada al casc urbà
Any Mínima de mínimes Mitjana de mínimes Màxima de mínimes Mitjana total Mínima de màximes Mitjana de màximes Màxima de màximes Humitat
2008 2.8º 14.2º -- 18.5º -- 22.8º 35.6º 66%
2009 0.3º 15.1º 25.3º 19.2º 6.2º 24º 37.4º 68.6%
2010 0.7º 14.4º 27.3º 18.4º 6.8º 23.2º 44º 67.9%

Història[modifica | modifica el codi]

El nom de Sueca prové del mot àrab "suayqa" que significa mercat petit, encara que les troballes humanes del terme municipal es remunten al paleolític superior.

La ciutat, que va ser donada als hospitalers el 1157 per Ramon Berenguer IV, queda incorporada a la civilització cristiana occidental amb Jaume I i l'Orde de l'Hospital, que atorgà Carta de Poblament el febrer de 1245.

L'Albufera quedà incorporada al Patrimoni Reial pel citat monarca, fins a l'any 1865, sent permesa la caça d'aus aquàtiques des del regnat d'en Martí I l'Humà.

En 1337, Pere el Cerimoniós autoritzà el mercat local, i per Alfons V en 1457 es construeix la séquia Major i es regula la Fira local. Del 1613 al 1836 hi hagué Convent de PP. Franciscans.

Esdevé ducat el 1803, sent el primer duc Manuel Godoy, favorit de Carles IV. Es van construir les muralles el 1838. Fou declarada ciutat el 1899.

Edificis d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Església Nostra Senyora de Sales (s. XVII). És el santuari de la patrona de Sueca. L'arquitecte va ser Fra Francesc Cabezas. És destacable la seua cúpula de teules vidriades blaves. Es coneix com "El Convent". L'església té: retaule a l'altar major, frescos, pintures, sagristia, camarí octogonal de la Verge, imatge de la Verge, etc.
  • Antic Convent de Franciscans. (1613-1836).
Asil d'ancians, edifici modernista construït en 1919
  • Església parroquial de Sant Pere Apòstol de Sueca (s. XVIII). Església parroquial de Sueca. Té una nau central amb dues laterals en planta de creu i amb cúpula blava de teules vidriades.
  • Ermita de la muntayeta dels Sants de la Pedra. Any 1613. Des d'ací es té una vista panoràmica de l'Albufera. Té un atri am aracdes ogivals del gòtic de reconquesta (s.XIII), l'altar és neoclàssic. Conté les imatges dels Sants de la Pedra, Sant Abdó i Sant Senent del segle XVII, així com ceràmica i vidrieres variades.
  • Ateneu Suecà del Socors. Edifici modernista.
  • Asil d'ancians. Edifici construït en 1919 en un estil modernista-mudèjar. L'arquitecte va ser Bonaventura Ferrando. Actualment està regentat per les Hermanitas de los Ancianos Desamparados, orde religiós dedicat a tindre cura dels ancians. L'Ajuntament de Sueca va publicar l'any 2000 el llibre Lección de soledad. Reflexiones acerca de los ancianos asilados, de J. V. Yago, que reflecteix el gran valor del treball que realitzen aquestes religioses.
  • Casa de Joan Fuster. Edifici on va viure l'escriptor suecà, d'estil modernista.
  • Casa de Pascual Fos o Biblioteca Suecana. Aquesta casa d'estil modernista és actualment la biblioteca suecana.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica de Sueca[2]
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007
24.868 23.044 24.426 24.869 24.893 25.406 26.126 26.685 27.253 28.112

Política[modifica | modifica el codi]

Façana de l'Ajuntament de Sueca

Des de la recuperació de la democràcia i les primeres eleccions municipals el 1979 s'han anat alternant al capdavant de l'ajuntament de Sueca diversos partits: PCE, PSPV-PSOE, CDS i BLOC, entre altres. Mai ha tingut un alcalde del PP.

L'1 de maig del 2006 va tindre lloc a Sueca l'assemblea nacional constituent del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans.[3]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983

Jaume Lloret Solves
Alfredo Guillem Contreras

1983 - 1987 Alfredo Guillem Contreras PCPV
1987 - 1991 Francesc Ferrer Carbonell PSPV-PSOE
1991 - 1995 Ricardo Ortiz Sanz CDS
1995 - 1999 Salvador Gil Beltrán PSPV-PSOE
1999 - 2003 Alfredo Guillem Contreras EPIPV-BLOC
2003 - 2007 Salvador Gil Beltrán PSPV-PSOE
2007 - 2011 Joan Baldoví i Roda BLOC
Des del 2011 Salvador Campillo GISPM

Darreres eleccions municipals[modifica | modifica el codi]

En les eleccions municipals de 2011, el PP va traure 10 regidors, el BLOC 5, el PSPV-PSOE 4 i el Grup Independent Sueca, Perelló i Mareny 2. Iniciativa del Poble Valencià i Esquerra Republicana del País Valencià es quedaren fora del consistori amb el 4,51% i el 3,11%, respectivament.

Aquest resultat va donar al consistori suecà una majoria d'esquerres i es va proclamar alcalde José Salvador Campillo Moncho, del Grup Independent Sueca, Perelló i Mareny, amb el suport del BLOC i PSPV-PSOE.

Resultats electorals de Sueca, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular Carlos Ramírez Olmos 6.089 10 38,46
Bloc Nacionalista Valencià Joan Baldoví i Roda 3.302 5 20,86
Partit Socialista del País Valencià Dimas Francisco Vázquez España 2.754 4 17,40
Grup Independent Sueca, Perelló i Mareny José Salvador Campillo Moncho 1.414 2 8,93
Iniciativa del Poble Valencià Dolors Pérez i Martí 714 - 4,51
Esquerra Republicana del País Valencià-Acord Municipal Ferran Vicent Pla i Carbonell 492 - 3,11
altres 1.065 - 6.48
En blanc 360 - 2.22
Total 16.422 21 74.31

Districtes rurals[modifica | modifica el codi]

Al territori de Sueca es troben:

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sueca