Sueca

Sueca

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi de la Ribera Baixa
Plaça de l'ajuntament
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de València Ribera Baixa Manc. de la Ribera Baixa Sueca
Gentilici	Suecà, Suecana
Predom. ling.	Valencià
Superfície	92,5 km²
Altitud	3 msnm
Població (2011)   • Densitat	28.986 hab. 313,36 hab/km²
Coordenades	39° 12′ 00″ N, 0° 18′ 41″ O
Distàncies	34 km de València
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	8 10 PP, 5 BLOC, 4 PSPV, 2 GISPM José Salvador Campillo Moncho (GISPM)
Codi postal	46410
Agermanament	Évreux, França
Web	www.sueca.es

Sueca és un municipi valencià que pertany a la comarca de la Ribera Baixa, de la qual és capital; el seu origen radica en una alqueria àrab. El municipi es dedica principalment al cultiu de l'arròs; es considera que aquesta zona podria ser l'origen de la paella valenciana.

La ciutat alberga des del 1961 el prestigiós Concurs Internacional de Paella Valenciana.

Història

El nom de Sueca prové del mot àrab "suayqa" que significa mercat petit, encara que les troballes humanes del terme municipal es remunten al paleolític superior.

La ciutat, que va ser donada als hospitalers el 1157 per Ramon Berenguer IV, queda incorporada a la civilització cristiana occidental amb Jaume I i l'Orde de l'Hospital, que atorgà Carta de Poblament el febrer de 1245.

L'Albufera quedà incorporada al Patrimoni Reial pel citat monarca, fins l'any 1865, sent permesa la caça d'aus aquàtiques des del regnat d'en Martí I l'Humà.

En 1337, Pere el Cerimoniós autoritzà el mercat local, i per Alfons V en 1457 es construeix la séquia Major i es regula la Fira local. Del 1613 al 1836 hi hagué Convent de PP. Franciscans.

Esdevé ducat el 1803, sent el primer duc Manuel Godoy, favorit de Carles IV. Es van construir les muralles el 1838. Fou declarada ciutat el 1899.

Edificis d'interés

• Església Nostra Senyora de Sales (s. XVII). És el santuari de la patrona de Sueca. L'arquitecte va ser Fra Francesc Cabezas. És destacable la seua cúpula de teules vidriades blaves. Es coneix com "El Convent". L'església té: retaule a l'altar major, frescos, pintures, sagristia, camarí octogonal de la Verge, imatge de la Verge, etc.

• Antic Convent de Franciscans. (1613-1836).

• Església de Sant Pere (s. XVIII). Església parroquial de Sueca. Té una nau central amb dues laterals en planta de creu i amb cúpula blava de teules vidriades.

• Ermita de la muntayeta dels Sants de la Pedra. Any 1613. Des d'ací es té una vista panoràmica de l'Albufera. Té un atri am aracdes ogivals del gòtic de reconquesta (s.XIII), l'altar és neoclàssic. Conté les imatges dels Sants de la Pedra, Sant Abdó i Sant Senent del segle XVII, així com ceràmica i vidrieres variades.

• Ateneu Suecà del Socors. Edifici modernista.

• Asil d'ancians. Edifici construït en 1919 en un estil modernista-mudèjar. L'arquitecte va ser Bonaventura Ferrando. Actualment està regentat per les Hermanitas de los Ancianos Desamparados, orde religiosa dedicada a tindre cura dels ancians. L'Ajuntament de Sueca va publicar l'any 2000 el llibre Lección de soledad. Reflexiones acerca de los ancianos asilados, de J. V. Yago, que reflecteix el gran valor del treball que realitzen aquestes religioses.

• Casa de Joan Fuster. Edifici on va viure l'escriptor suecà, d'estil modernista.

• Casa de Pascual Fos o Biblioteca Suecana. Aquesta casa d'estil modernista és actualment la biblioteca suecana.

Demografia

Evolució demogràfica de Sueca
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007
24.868	23.044	24.426	24.869	24.893	25.406	26.126	26.685	27.253	28.112

Política

Façana de l'Ajuntament de Sueca

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Jaume Lloret Solves Alfredo Guillem Contreras	PCE PCE-PCPV
1983 - 1987	Alfredo Guillem Contreras	PCPV
1987 - 1991	Francesc Ferrer Carbonell	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Vicent Vera Chanqués	CDS
1995 - 1999	Salvador Gil Beltrán	PSPV-PSOE
1999 - 2003	Alfredo Guillem Contreras	EPIPV-BLOC
2003 - 2007	Salvador Gil Beltrán	PSPV-PSOE
2007 - 2011	Joan Baldoví i Roda	BLOC
2011 - ara	Salvador Campillo	G.I.S.P.M

Resultats electorals de Sueca, 2011

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers	% Vots
	Partit Popular	Carlos Ramírez Olmos	6.089	10	38,46
	Bloc Nacionalista Valencià	Joan Baldoví i Roda	3.302	5	20,86
	Partit Socialista del País Valencià	Dimas Francisco Vázquez España	2.754	4	17,40
	Grup Independent Sueca Perelló i Mareny	José Salvador Campillo Moncho	1.414	2	8,93
	Iniciativa del Poble Valencià	Dolors Pérez i Martí	714	-	4,51
	Esquerra Republicana del País Valencià-Acord Municipal		492	-	3,11
	altres		1.065	-	6.48
	En blanc		360	-	2.22
Total		16.422		21	74.31

L'1 de Maig del 2006 te lloc a Sueca l'assemblea nacional constituent del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans.

Districtes rurals

Al territori de Sueca es troben:

• Bega de Mar.
• El Perelló.
• Les Palmeres.
• Mareny de Barraquetes.
• Mareny Blau.
• Mareny de Vilches.

Fills il·lustres

• Josep Bernat i Baldoví, periodista i escriptor del segle XIX adscrit a la Renaixença popular, famós com a autor de sainets.
• Vicente Beltrán Grimal, escultor.
• Josep Serrano i Simeón, músic i compositor. Famós por ser l'autor de més de cinquanta sarsueles i del Himne de l'Exposició Regional Valenciana de 1909, que avui és l'Himne oficial del País Valencià.
• Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano, autor, editor i bibliòfil.
• Bonaventura Ferrando Castells arquitecte modernista, autor entre d' altres de l'Asil d' Ancians de Sueca i de l'Escorxador Municipal.
• Joan Fuster i Ortells, escriptor i assagista, autor dels llibres Nosaltres, els valencians, Diccionari per a ociosos, L'Albufera de València, Heretgies, revoltes i sermons, Les originalitats i Combustible per a falles, entre d'altres.
• Antoni Puchades Casanova, famós futbolista valencià, considerat sovint el millor jugador valencià de la història i en la seua època del món. Milità al València CF de centrecampista, on encara és recordat. També jugà amb la selecció espanyola, i al Mundial del 1950 al Brasil va estar en l'onze ideal.

Vegeu també

• Riberer.

Enllaços externs

• Web de l'Ajuntament de Sueca
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Actualitat crítica del poble de Sueca i rodalies