Palafrugell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Palafrugell
Bandera de Palafrugell Escut de Palafrugell
(En detall) (En detall)
Localització

Palafrugell (Catalunya)
Palafrugell
Palafrugell (Catalunya)
Palafrugell

Localització de Palafrugell respecte del Baix Empordà


Municipi del Baix Empordà
Vista de l'Església de Sant Martí (Palafrugell)
Vista de l'Església de Sant Martí (Palafrugell)
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Baix Empordà
Gentilici palafrugellenc, palafrugellenca
Superfície 26,89 km²
Altitud 64 msnm
Població (2011[1])
  • Densitat
22.816 hab.
848,49 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 513700 4640800(i) 41° 55′ 9″ N, 3° 9′ 55″ E / 41.91917, 3.16528
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

 
Juli Fernández
Codi postal 17.200
Codi territorial 171175
Festa major 20 de juliol (Santa Margarida)
Patró/Patrons Sant Sebastià,
Santa Margarida,
Sant Martí
Dies de mercat tots menys el dilluns
Agermanament Mirapeis (França)
Web

Palafrugell és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà. Té algunes cales molt representatives de la Costa Brava i disposa d'una tradició gastronòmica extensa i d'una riquesa cultural personificada en l'escriptor Josep Pla.

Una de les principals fonts de riquesa del municipi ha estat la indústria surera, que actualment encara gaudeix de gran prestigi. Aquesta indústria havia estat enfocada en bona part a l'exportació de taps de suro arreu del món.

La vila de Palafrugell és el centre del municipi, on també hi trobem els nuclis rurals de Santa Margarida, Ermedàs, Vilaseca i el poble de Llofriu, a peus de les Gavarres, juntament amb els nuclis costaners de Calella, Llafranc, Tamariu i Aigua Xelida. D'aquesta manera, el municipi viu dividit entre el mar i l'interior, tot i que la importància del seu litoral ha condicionat el desenvolupament social i econòmic, transformant una vila tradicionalment tapera, en un centre turístic i de serveis plenament consolidat.

Palafrugell és actualment una de les destinacions turístiques i de segona residències més important de les comarques gironines. Això fa que la població al pic de l'estiu se situï al voltant dels 60.000 habitants, quan a l'hivern hi ha prop de 22.000 habitants. La franja litoral comprèn 12 km de retallades cales i petites platges.

El Far de Sant Sebastià , i el seu mirador, estan situats a dalt de la muntanya de Sant Sebastià (165 m), que separa Llafranc de Tamariu.

Entitat de població Habitants
El Bruguerol 212
Calella de Palafrugell 747
Ermedàs 46
Llafranc 317
Llofriu 294
Palafrugell 22.365
Santa Margarida 53
Tamariu 262
Vila-seca 43

Taula de continguts

[modifica] Història

Vegeu també: Combat de Palafrugell

L'any 1637, 300 homes de l'exercit castellà mancats de paga i indisciplinats[2] s'allotgen a Palafrugell contravenint el privilegi que Jaume I el Conqueridor havia atorgat a la vila el 1271[3] i es dediquen al pillatge, maltracte i vexació desenfrenada. Aquesta situació provoca la crispació dels palafrugellencs. La vila es revoltà el 20 de juliol de 1638[4] contra els 300 soldats dels tercios castellans que s'hi havien tornat a establir a la població. Hi moriren dos capitans i alguns soldats i, en represàlia foren enviades a la vila tres[2] o deu companyies de càstig[5], i la població fou saquejada pels soldats, que van cremar algunes cases i profanar tres esglésies, incloent la de la vila de Llofriu[6], en el que es considera el precedent del Corpus de Sang, que va iniciar la Guerra dels Segadors.

[modifica] Patrimoni Local

Antiga seu Museu del Suro, actualment en procès de trasllat a l'espai cultural Can Mario

[modifica] Béns d'Interès Nacional[7]

  • La Torre de Can Mario
És una edificació singular d'estructura de ferro projectada per l'arquitecte General Guitart i Lostalo, construïda entre 1904 i 1905 per Talleres del Arquitecto Juan Torras, de Barcelona, amb les funcions de dipòsit regulador de la pressió de l'aigua. Està situada en l'espai central de l'antiga fàbrica de suro, al nucli urbà de Palafrugell. És una obra plena de singularitat tècnica, espacial, volumètrica i estilística amb caràcter únic en el context del patrimoni cultural de Catalunya, essent una excel·lent mostra de l'arquitectura de ferro, extrem al qual cal afegir el seu valor de fita urbana i referència visual.
  • La Torre de Sant Sebastià
  • Conjunt històric del Port Bo
  • Elements defensius
Torre de Can Boera

[modifica] Patrimoni Històric

  • La Vil·la
És un nucli format a partir del primitiu poblat alt-medieval que s'havia situat al cim d'aquest pujol. Amb el temps, s'estructurà a l'entorn de l'església i el castell i quedà circuit pel recinte del muralla. El nucli actualment conserva el testimoni de la trama urbana d'arrel medieval, exceptuant la plaça situada al nord de l'església -que ha obtingut la seva fesomia actual mitjançant l'enderroc durant el segle XX d'algunes illes de cases. Hi ha alguna pervivència puntual d'edificacions dels segles XV-XVI, però les característiques predominants responen als models dels segles XVII-XVIII. És probable que s'hagin conservat moltes més característiques de les construccions d'aquests segles de les que actualment s'observen, ja que poden haver quedat emmascarades per actuacions diverses sobre les façanes. També hi ha alguns edificis del segle XIX. I alguns edificis recents del s. XX que no respecten la trama parcel·laria tradicional i modifiquen negativament la imatge del teixit urbà.

[modifica] El parlar de Palafrugell

Coses viscudes. El parlar de Palafrugell és una obra col·lectiva que recull d'uns 1.500 mots catalans singulars del municipi Palafrugell. Hi van participar diversos col·laboradors coordinats per Carles Serra i Maria Bruguera.[8]

Pretén ser una eina per preservar les paraules i expressions que s'estan perdent del català de Palafrugell, però també té la pretensió de ser un instrument per fomentar l'ús d'aquestes paraules i revitalitzar-les. Moltes de les paraules estan influenciades per activitats pròpies de la zona com les relacionades amb la pagesia, el mar o la indústria surera.[9][10] També és un homenatge als que varen ser uns precursors en defensa d'aquestes expressions, com Josep Pla, Irene Rocas, Josep Martí i Clarà "Bepes", entre d'altres.[10]

El llibre també està il·lustrat amb dibuixos d'artistes palafrugellencs que han participat desinteressadament.[10] Aquest llibre va estar editat inicialment el setembre de l'any 2009 i l'abril de 2011 es va reeditar.[10]

[modifica] Alcaldes de Palafrugell

Nom Temps de govern
Des del

al
Web
Joan Rutllan 1973
1974
1974
1979
Foto
Albert Juanola 1979 1983 Foto
Lluís Medir 1983
1987
1987
1991
Foto
Notícia
Frederic Suñer 1991
1995
1999
1995
1999
2003
Foto
Lluís Medir (2n cop) 2003
2007
2007
2009
Foto
Notícia
Sergi Sabrià 2009 2011 Foto
Juli Fernández 2011

[modifica] Festes

  • Des del 1966 cada primer dissabte de juliol se celebra la Cantada d'Havaneres a la cala del Port Bo de Calella de Palafrugell
  • Les Festes de Primavera és una celebració carnavalesca del municipi que va néixer l'any 1962 després de la prohibició de celebrar el carnaval a tot l'Estat espanyol. Per evitar la prohibició, van traslladar la festa a la primavera amb l'excusa de celebrar l'arribada d'aquesta estació. Hi participen colles carrossaires de tota la Costa Brava
  • La setmana del 20 de juliol se celebra la Festa Major, en motiu del dia de Santa Margarida, patrona del municipi

[modifica] Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
169 108 213 820 2.609 5.692 6.270 6.603 7.087 9.018
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
8.746 8.682 7.905 7.698 9.123 12.256 15.030 17.014 17.335 17.773
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
17.303 17.564 18.154 19.115 19.813 21.307 22.109 22.622 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[modifica] Llocs d'interès

[modifica] Vegeu també

[modifica] Referències

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
  2. 2,0 2,1 GREC, Palafrugell
  3. Ajuntament de Palafrugell, Un passeig per la història [1]
  4. www.polseguera.com, Genocidi espanyol a la guerra dels segadors [2]
  5. Piera edicions, Palafrugell, breu història [3]
  6. Associació de Veïns i Amics de Llofriu Llofriu, 1000 anys d'història [4]
  7. Ajuntament de Palafrugell. Béns culturals d'interès nacional[5]
  8. Bonaventura, Daniel. «Un llibre ´salva´ unes 1.500 paraules pròpies del parlar de Palafrugell». Diari de Girona (13 de setembre del 2011) [Consulta: 1 d'octubre de 2011].
  9. Massaguer, Santi. «El parlar de Palafrugell». El Punt, 24 d'octubre de 2009. [Consulta: 1 d'octubre de 2011].
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 «Es reedita el llibre "Coses sentides, el parlar de Palafrugell"». Institut de Mitjans de Comunicació Pública de Palafrugell (7 d'abril del 2011) [Consulta: 1 d'octubre de 2011].
  11. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 92. ISBN 84-393-5437-1. 

[modifica] Enllaços externs

Commons
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Palafrugell
Eines personals
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües