Palafrugell
|
|||||
| Localització | |||||
| Municipi del Baix Empordà | |||||
| Vista de l'Església de Sant Martí (Palafrugell) | |||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Baix Empordà |
||||
| Gentilici | palafrugellenc, palafrugellenca | ||||
| Superfície | 26,89 km² | ||||
| Altitud | 64 msnm | ||||
| Població (2011[1]) • Densitat |
22.816 hab. 848,49 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 513700 4640800(i) | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
Juli Fernández |
||||
| Codi postal | 17.200 |
||||
| Codi territorial | 171175 |
||||
| Festa major | 20 de juliol (Santa Margarida) | ||||
| Patró/Patrons | Sant Sebastià, Santa Margarida, Sant Martí |
||||
| Dies de mercat | tots menys el dilluns | ||||
| Agermanament | Mirapeis (França) | ||||
| Web | |||||
Palafrugell és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà. Té algunes cales molt representatives de la Costa Brava i disposa d'una tradició gastronòmica extensa i d'una riquesa cultural personificada en l'escriptor Josep Pla.
Una de les principals fonts de riquesa del municipi ha estat la indústria surera, que actualment encara gaudeix de gran prestigi. Aquesta indústria havia estat enfocada en bona part a l'exportació de taps de suro arreu del món.
La vila de Palafrugell és el centre del municipi, on també hi trobem els nuclis rurals de Santa Margarida, Ermedàs, Vilaseca i el poble de Llofriu, a peus de les Gavarres, juntament amb els nuclis costaners de Calella, Llafranc, Tamariu i Aigua Xelida. D'aquesta manera, el municipi viu dividit entre el mar i l'interior, tot i que la importància del seu litoral ha condicionat el desenvolupament social i econòmic, transformant una vila tradicionalment tapera, en un centre turístic i de serveis plenament consolidat.
Palafrugell és actualment una de les destinacions turístiques i de segona residències més important de les comarques gironines. Això fa que la població al pic de l'estiu se situï al voltant dels 60.000 habitants, quan a l'hivern hi ha prop de 22.000 habitants. La franja litoral comprèn 12 km de retallades cales i petites platges.
El Far de Sant Sebastià , i el seu mirador, estan situats a dalt de la muntanya de Sant Sebastià (165 m), que separa Llafranc de Tamariu.
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| El Bruguerol | 212 |
| Calella de Palafrugell | 747 |
| Ermedàs | 46 |
| Llafranc | 317 |
| Llofriu | 294 |
| Palafrugell | 22.365 |
| Santa Margarida | 53 |
| Tamariu | 262 |
| Vila-seca | 43 |
Taula de continguts |
[modifica] Història
- Vegeu també: Combat de Palafrugell
L'any 1637, 300 homes de l'exercit castellà mancats de paga i indisciplinats[2] s'allotgen a Palafrugell contravenint el privilegi que Jaume I el Conqueridor havia atorgat a la vila el 1271[3] i es dediquen al pillatge, maltracte i vexació desenfrenada. Aquesta situació provoca la crispació dels palafrugellencs. La vila es revoltà el 20 de juliol de 1638[4] contra els 300 soldats dels tercios castellans que s'hi havien tornat a establir a la població. Hi moriren dos capitans i alguns soldats i, en represàlia foren enviades a la vila tres[2] o deu companyies de càstig[5], i la població fou saquejada pels soldats, que van cremar algunes cases i profanar tres esglésies, incloent la de la vila de Llofriu[6], en el que es considera el precedent del Corpus de Sang, que va iniciar la Guerra dels Segadors.
[modifica] Patrimoni Local
[modifica] Béns d'Interès Nacional[7]
- La Torre de Can Mario
- És una edificació singular d'estructura de ferro projectada per l'arquitecte General Guitart i Lostalo, construïda entre 1904 i 1905 per Talleres del Arquitecto Juan Torras, de Barcelona, amb les funcions de dipòsit regulador de la pressió de l'aigua. Està situada en l'espai central de l'antiga fàbrica de suro, al nucli urbà de Palafrugell. És una obra plena de singularitat tècnica, espacial, volumètrica i estilística amb caràcter únic en el context del patrimoni cultural de Catalunya, essent una excel·lent mostra de l'arquitectura de ferro, extrem al qual cal afegir el seu valor de fita urbana i referència visual.
- La Torre de Sant Sebastià
- Conjunt històric del Port Bo
- Elements defensius
[modifica] Patrimoni Històric
- La Vil·la
- És un nucli format a partir del primitiu poblat alt-medieval que s'havia situat al cim d'aquest pujol. Amb el temps, s'estructurà a l'entorn de l'església i el castell i quedà circuit pel recinte del muralla. El nucli actualment conserva el testimoni de la trama urbana d'arrel medieval, exceptuant la plaça situada al nord de l'església -que ha obtingut la seva fesomia actual mitjançant l'enderroc durant el segle XX d'algunes illes de cases. Hi ha alguna pervivència puntual d'edificacions dels segles XV-XVI, però les característiques predominants responen als models dels segles XVII-XVIII. És probable que s'hagin conservat moltes més característiques de les construccions d'aquests segles de les que actualment s'observen, ja que poden haver quedat emmascarades per actuacions diverses sobre les façanes. També hi ha alguns edificis del segle XIX. I alguns edificis recents del s. XX que no respecten la trama parcel·laria tradicional i modifiquen negativament la imatge del teixit urbà.
[modifica] El parlar de Palafrugell
Coses viscudes. El parlar de Palafrugell és una obra col·lectiva que recull d'uns 1.500 mots catalans singulars del municipi Palafrugell. Hi van participar diversos col·laboradors coordinats per Carles Serra i Maria Bruguera.[8]
Pretén ser una eina per preservar les paraules i expressions que s'estan perdent del català de Palafrugell, però també té la pretensió de ser un instrument per fomentar l'ús d'aquestes paraules i revitalitzar-les. Moltes de les paraules estan influenciades per activitats pròpies de la zona com les relacionades amb la pagesia, el mar o la indústria surera.[9][10] També és un homenatge als que varen ser uns precursors en defensa d'aquestes expressions, com Josep Pla, Irene Rocas, Josep Martí i Clarà "Bepes", entre d'altres.[10]
El llibre també està il·lustrat amb dibuixos d'artistes palafrugellencs que han participat desinteressadament.[10] Aquest llibre va estar editat inicialment el setembre de l'any 2009 i l'abril de 2011 es va reeditar.[10]
[modifica] Alcaldes de Palafrugell
| Nom | Temps de govern Des del |
al |
Web |
|---|---|---|---|
| Joan Rutllan | 1973 1974 |
1974 1979 |
Foto |
| Albert Juanola | 1979 | 1983 | Foto |
| Lluís Medir | 1983 1987 |
1987 1991 |
Foto Notícia |
| Frederic Suñer | 1991 1995 1999 |
1995 1999 2003 |
Foto |
| Lluís Medir (2n cop) | 2003 2007 |
2007 2009 |
Foto Notícia |
| Sergi Sabrià | 2009 | 2011 | Foto |
| Juli Fernández | 2011 |
[modifica] Festes
- Des del 1966 cada primer dissabte de juliol se celebra la Cantada d'Havaneres a la cala del Port Bo de Calella de Palafrugell
- Les Festes de Primavera és una celebració carnavalesca del municipi que va néixer l'any 1962 després de la prohibició de celebrar el carnaval a tot l'Estat espanyol. Per evitar la prohibició, van traslladar la festa a la primavera amb l'excusa de celebrar l'arribada d'aquesta estació. Hi participen colles carrossaires de tota la Costa Brava
- La setmana del 20 de juliol se celebra la Festa Major, en motiu del dia de Santa Margarida, patrona del municipi
[modifica] Demografia
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
[modifica] Llocs d'interès
- Fundació Cuixart
- Fundació Josep Pla
- Fundació Vila Casas
- Parc d'Escultures del Jardí Botànic de Cap Roig.[11]
- Museu del Suro de Palafrugell, actualment (2010) tancat.
[modifica] Vegeu també
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
- ↑ 2,0 2,1 GREC, Palafrugell
- ↑ Ajuntament de Palafrugell, Un passeig per la història [1]
- ↑ www.polseguera.com, Genocidi espanyol a la guerra dels segadors [2]
- ↑ Piera edicions, Palafrugell, breu història [3]
- ↑ Associació de Veïns i Amics de Llofriu Llofriu, 1000 anys d'història [4]
- ↑ Ajuntament de Palafrugell. Béns culturals d'interès nacional[5]
- ↑ Bonaventura, Daniel. «Un llibre ´salva´ unes 1.500 paraules pròpies del parlar de Palafrugell». Diari de Girona (13 de setembre del 2011) [Consulta: 1 d'octubre de 2011].
- ↑ Massaguer, Santi. «El parlar de Palafrugell». El Punt, 24 d'octubre de 2009. [Consulta: 1 d'octubre de 2011].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 «Es reedita el llibre "Coses sentides, el parlar de Palafrugell"». Institut de Mitjans de Comunicació Pública de Palafrugell (7 d'abril del 2011) [Consulta: 1 d'octubre de 2011].
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 92. ISBN 84-393-5437-1.
[modifica] Enllaços externs
- Lloc web oficial de l'Ajuntament
- Guia de Palafrugell
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Mapa de Palafrugell
|
|||||