Begur

Begur

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi del Baix Empordà
Sa Tuna, a Begur
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Baix Empordà
Gentilici	Begurenc, begurenca
Superfície	20,71 km²
Altitud	200 msnm ( mín.:0)
Població (2012)   • Densitat	4.221 hab. 203,81 hab/km²
Coordenades	UTM(ED50) 31T 517300 4644925
Organització Entitats de població • Alcalde:	8 Sr. Joan Català Pagés (CIU)
Codi postal	17255
Codi territorial	170139

Begur és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà, un centre turístic important.

Escrit també tradicionalment com Bagur per la variació en la transcripció de la vocal neutra, està documentat a l'edat mitjana com Begurio, probablement nom llatinitzat d'un cèltic Becuro.

Història

Malgrat el seu caràcter turístic, manté un important passat històric que es remunta a la prehistòria, passant també per època ibèrica. En tot el terme s'han trobat importants restes que confirmen l'antiguitat del seu nucli com a assentament humà, important durant l'època feudal. El Castell de Begur és el símbol més emblemàtic d'aquesta època.

Un dels atractius més interessants del municipi és el seu llegat patrimonial, entre el que es troben torres de defensa que es van aixecar en contra la pirateria mora. Construïdes entre els segles XVI i XVII, constitueixen un element molt característic de l'actual paisatge urbà de Begur. Aquest ha estat també significativament marcat per les construccions que van realitzar en el seu moment els indians, begurencs que van creuar l'oceà Atlàntic per anar a fer fortuna al continent americà, sobretot a Cuba.

El municipi està vertebrat al voltant del nucli de Begur, centre administratiu del terme, que també inclou els nuclis d'Esclanyà —amb el seu nucli antic romànic— , Aiguafreda, Sa Riera, Sa Tuna, Aiguablava i Fornells. Dintre del seu terme es troben algunes de les platges més prestigioses de la Costa Brava —Sa Riera, Aiguafreda, sa Tuna, Platja Fonda, Fornells i Aiguablava, entre d'altres—.

Des de l'any 2004 i a principis de Setembre a Begur se celebra la famosa Fira d'Indians, una fira que cada any té un tema central a partir del qual es fan les activitats de carrer però que té com a fonament principal recordar el passat indià o cubà de Begur.

Demografia

Entitat de població	Habitants
Begur	2.806
Esclanyà	829
Aiguablava	36
Aiguafreda	37
Fornells	166
sa Riera	129
sa Tuna	121
el Racó	95
Dades: 2011. Font: Idescat

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 64 48 45 902 1.911 1.906 1.709 1.761 1.908 1.873

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 1.796 1.372 1.147 1.005 1.505 2.234 2.277 2.740 2.818 2.986

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 3.039 3.179 3.411 3.626 3.861 4.076 4.304 4.209 - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

A l'estiu la població supera els 40.000 habitants i multiplica per 10 la població que hi ha a l'hivern.

Fills i filles il·lustres

• Sebastià Pi i Pi (1847-1914): mestre d'obres i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).
• Josep Elies i Bosquets (segle XIX): advocat, va participar a la guerra del Francès i va ser síndic de Barcelona (1821-1823).
• Josep Pella i Forgas (1852 - 1918): fou un historiador, jurista i polític català.
• Lluís Puig i Ferriol (1932- ): és un jurista català.

Galeria d'imatges

• 

  Panoràmica de Begur

• 

  Platja de Sa Riera

• 

  Ruïnes del castell de Begur

• 

  Sa Tuna

• 

  Hotel a la cala d'Aiguablava

Bibliografia

Josep Vaquer i Catà, "La batalla de Begur contra els francesos", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 24 (1991), 227-242.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Begur

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Pàgina web de l'oficina de Turisme
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Web Ràdio Begur