Torroella de Montgrí

Torroella de Montgrí

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi del Baix Empordà
Entrada per carretera a Torroella
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Baix Empordà
Gentilici	Torroellenc, Torroellenca
Superfície	65,61 km²
Altitud	31 msnm
Població (2011)   • Densitat	11.385 hab. 173,53 hab/km²
Coordenades	UTM(ED50) 31T 510540 4654560
Organització Entitats de població	2
Codi territorial	171997
Agermanament	San Juan del Sur (Nicaragua) Torrelles de la Salanca (Rosselló)
Web	www.torroella-estartit.cat

Torroella de Montgrí és una vila i municipi adscrit a la comarca del Baix Empordà. De fet és a l'extrem nord-est de la comarca. El nucli de Torroella és a la plana empordanesa, al peu del massís del Montgrí a la riba nord del riu Ter.

Geografia

El municipi de Torroella limita amb els següents termes:

Bellcaire d'Empordà	L'Escala (Alt Empordà)
Ullà
Fontanilles i Gualta	Pals

Entitat de població	Habitants
Torroella de Montgrí	6.755
Urbanització les Dunes	164
Urbanització el Mas Pinell-la Gola	47
Urbanitzacions la Torre Gran i l'Estartit Residencial (la Torre Vella)	465
Cala Montgó	12
Estartit, l'	3.206
Barri de l'abolleria i Sobrestany	114
Urbanització la Torre Moratxa	40
Urbanització els Griells-la Platera	229
Disseminat	235

El nucli de població principal del municipi és sens dubte Torroella. Enclavat al peu del Montgrí forma un continu urbanitzat amb el nucli d'Ullà, a l'oest, a través de la carretera C-31. L'altre nucli important per nombre d'habitants és l'Estartit a uns 5 km l'est de la vila i connectada aquesta per la carretera local Gi-641. A banda d'aquests nuclis principals el municipi té sectors urbanitzats al voltant d'aquesta carretera: la Torre Moratxa, les Dunes, els Salats, La Torre Gran. Així mateix al nord del terme hi ha els nuclis interiors de la Bolleria (a tocar de Bellcaire d'Empordà) i Sobrestany (a un kilòmetre a l'est de la Bolleria), a l'extrem nord-est del municipi hi ha el nucli de la Cala Montgó, més proper al traçat urbà de l'Escala que a Torroella. Vorejant la costa i pràcticament flanquejant la Gola del Ter, hi ha les urbanitzacions dels Griells (al nord i a tocar de l'Estartit); i del Mas Pinell, al límit sud-est amb el terme de Pals.

Deixant de banda els nuclis urbanitzats i atenent a l'orografia hi ha dos elements claus que dominen i en part sectoritzen el territori de Torroella de Montgrí: El Massís del Montgrí (meitat nord) i la plana del Baix Ter (meitat sud). El primer és compartit, amb altres municipis, però la majoria del territori del massís és adscrit al municipi de Torroella. El segon dominat per diversos camps de conreu és esquitxat de masos i barraques. Recentment (2010) es constituí el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter amb el qual es pretenia protegir el valor natural de diversos hàbitats en aquesta zona.

Pel que fa als espais naturals hi ha el propi massís del Montgrí amb els cims màxims pràcticament alineats en sentit est-oest: Roca Maura (225 m.), la Torre Moratxa (220 m.), Montplà (310 m.), Montgrí (303 m.) i Muntanya d'Ullà (308 m.), aquesta última repartida a parts iguals entre els municipis d'Ullà i Torroella. Entre la Torre Moratxa i el Montplà i ha el sector de les Dunes que tallen de nord a sud el massís amb dunes continentals de sorra fixades a finals del s. XIX i primera meitat del XX. A gairebé un kilòmetre de la costa hi ha les Illes Medes, continuació geològica del massís que s'endinsa al Mediterrani. La costa del massís consta d'un reguitzell de cales, petits golfs i puntes amb penya-segats més o menys abruptes. La plana esdevé doncs la zona d'expansió del poblament on progressivament i al llarg dels segles s'ha anat conduint el riu Ter cap al sud en la seva desembocadura actual i dessecant les llacunes litorals per aprofitar-ne els terrenys per al cultiu i reduint la incidència de la malària. Val a dir que hi ha com a mínim hi ha hagut dues desembocadures del Ter a banda de l'actual. Una a tocar del nucli de l'Estartit de la que encara en queda un romanent anomenat el Ter Vell i l'altra al nord del massís segurament la font de l'aigua que omplia l'estany de Bellcaire.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 244 248 245 922 2.582 3.873 3.819 4.035 3.543 4.083

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 4.074 4.264 4.059 4.400 4.331 5.175 5.599 6.884 7.139 7.578

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 7.726 8.020 8.454 9.004 9.714 10.588 11.441 - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Història

Palau Lo Mirador des del c. del Mar

No hi ha dades històriques sobre l'enclavament de Torroella (Torrocella) fins el 888 en un document es que citen també les poblacions d'Ullà (Olianus) i Bellcaire d'Empordà, amb tot la zona sud del massís del Montgrí sembla haver estat ocupat durant l'època romana amb diverses vilae amb continuïtat històrica entre els segles I aC fins al VII dC (Vil·la del camp de la Gruta). L'especulació que el nucli de Torroella derivi d'una d'aquestes vil·les, tot i la manca de proves arqueològiques o documentals que avalin l'ocupació del lloc, no és inversemblant.

En època medieval el nucli original comprenia una sellera al voltant del que és avui el Palau Lo Mirador, pertanyent contemporàniament a la família Robert (comtes de Torroella per ordre d'Alfons XIII); i de l'església de Sant Genís, llavors un temple més petit i perdut per l'incendi a finals del segle XIII i les successives reformes i modificacions. La vila passa sota poder reial per una permuta del 1272 entre el comte Dalmau de Rocabertí cap a Pere III i d'aquesta manera a poder reial

Durant l'època medieval la vil·la adquireix progressivament població (el 1332 el Batlle General de Catalunya concedeix la llicència del segon forn de pa) i té un rol important en la unificació dels comtats catalans, essent l'inici de la construcció de l'emblemàtic castell del Montgrí una mostra d'aquest conflicte així com de la seva sobtada finalització. Hi ha proves indirectes que avalen que altres nuclis col·laboraven de grat o per força al manteniment de les muralles de Torroella (Gualta, Fontanilles litigi entre 1361-1371, litigi de 1413). El 1364 el rei Pere ven la baronia i el poble de Torroella al comte d'Empúries, però retorna com a possessió del rei el 1373, any en que s'autoritza la reconstrucció del pont sobre el riu Ter. En aquesta època l'atenció reial es centra en la vila essent la residència temporal de caça del rei Joan I. La sellera o vila vella s'expandí durant l'edat mitjana cap al sud seguint un tramat urbà en quadrícula envoltat per muralles amb només quatre portals: El de Santa Caterina (nord), el de Mar (oest), el del Ter o de Sant Josep (sud) i el d'Ullà (oest). D'aquest només ha perviscut el de Santa Caterina en l'interior d'una torre de base quadrada. A banda dels portals les muralles tenien adossades sis torres dues de base rodona (entre elles la Torre de les Bruixes a l'extrem nord-occidental) i quatre de base quadrada (entre elles l'esmentada del Portal de Santa Caterina al nord) Aquesta configuració es mantingué estable fins al principi del segle XVIII, però durant el segle XIX s'hi obriren noves portes i s'enderrocaren diversos trams de muralles en un arrauxament de modernitat postulat per J. Pericôt.

Ja en època moderna la batalla de Torroella succeí el 27 de maig de 1694 en el decurs de la Guerra dels Nou Anys.

El nucli de l'Estartit, poble agregat administrativament a Torroella, ha sol·licitat la independència administrativa de Torroella en els darrers anys essent denegat, solució no exempta de controvèrsia. L'origen etimològic de l'Estartit probablement prové de la contracció de Es Ter Petit, i encara avui es conserva un petit rec que desemboca al mar prop de la platja dels Griells.

• 

  Portal de Santa Caterina en la façana exterior.

• 

  Torre de les Bruixes.

Patrimoni i turisme

Plaça de la Vila, amb l'Ajuntament (2n edifici a l'esquerra) i la capella de Sant Antoni (a la dreta)

A Torroella hi ha diversos elements amb interès patrimonial, turístic o cultural. Destaca per la seva omnipresència el Castell del Montgrí, al cim del Montgrí. Ja en plena vila vella hi ha el palau lo Mirador, medieval i reformat per Rafael Massó al començament del segle XX, contemporàniament reconvertit en hotel i restaurant. Pràcticament adossat a aquest hi ha l'Església parroquial de Sant Genís, notable edifici gòtic. En aquest sector encara hi ha restes de les muralles incloses dues torres la Torre de les Bruixes i el Portal de Santa Caterina. El centre de Torroella també disposa d'alguns palaus que acullen institucions de caire cultural: La seu torroellenca de la Fundació Vila Casas, al Palau Solterra; la Fundació Mascort, a la Casa Galibern, del segle XIX; o el Museu de la Mediterrània (recentment ubicada a Can Quintana, tot i que anteriorment a la Casa Pastors. Al costat de l'ajuntament hi ha la Capella de Sant Antoni, reconvertida en sala d'exposicions municipal.

Festes i tradicions

Hi ha mercat setmanal al carrer tots els dilluns. La festa major i patronal de Sant Genís és el 25 d'agost. La festa major petita és per Santa Llúcia. La Fira de Sant Andreu se celebra l'últim cap de setmana de novembre, i és una de les fires més antigues de Catalunya amb més de 600 anys d'història.

Fills i filles il·lustres

Categoria principal: Torroellencs

(Ordenats per data de naixement)

• Guillem de Montgrí (~1200-1273), arquebisbe.
• Pere de Torroella (?-d 1475), poeta (no és segur que nasqués a Torroella de Montgrí).
• Narcís Julià (1657-1705).
• Benet Julià i Ros (1726-1787) monjo de Montserrat, organista i compositor.
• Anselm Viola i Valentí (1738–1798), monjo de Montserrat, organista i compositor.
• Pere Casellas i Coll (?-1863).
• Josep Costa i Hugas (1827-1881), guitarrista i compositor
• Joan Baptista Ferrer i Esteve (1832-1895), advocat i escriptor.
• Albert de Quintana i Combis (1834-1907), polític i escriptor.
• Primitiu Artigas i Teixidor (1846-1910), enginyer.
• Pere Coll i Rigau (1853-1918).
• Pere Rigau i Poch (1868-1909), anomenat Barretó, flabiolaire, director de cobla i compositor de sardanes.
• Vicenç Bou i Geli (1885–1962), compositor de sardanes.
• Joaquim Vallespí i Pòlit (1885-1961), trombó i compositor de sardanes.
• Albert de Quintana i de León (1890-1932).
• Josep Maria Boix i Rissech (1908-1980), instrumentista, compositor de sardanes i director de cobla.
• Joan Turró i Cabratosa, metge i naturalista.
• Josep Vert i Planas, historiador local
• Lluís Pericot i Garcia, arqueòleg i prehistoriador.

Vegeu també

• Pic del Montgrí

Enllaços externs

• Lloc web oficial de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Mapa de Torroella de Montgrí