Rafael Masó i Valentí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rafael Masó i Valentí
Rafael Masó St.Felix.jpg
Dades biogràfiques
Nom Rafael Masó i Valentí
Nascut el 16 d'agost de 1880
Nascut a Girona
Mort el 13 de juliol de 1935 (als 54 anys)
Mort a Girona
Obra
Principals edificis Farinera Teixidor
Casa Batlle
Casa Masramon
Casa Salieti
Principals projectes conjunt de ciutat-jardí de S'Agaró

Rafael Masó i Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - 13 de juliol de 1935), va ser un dels arquitectes catalans més destacats de principis del segle XX essent un precursor del moviment del noucentisme. Els seus encàrrecs s'ubiquen principalment a les terres de Girona on comptava amb una sòlida clientela entre la nova burgesia de la Girona del primer quart de segle XX. Va tenir un compromís molt marcat amb el catalanisme i va ser regidor de l'Ajuntament de Girona amb la Lliga Regionalista entre 1920-1923. De la mà de l'industrial emprenedor Josep Ensesa i Pujades va dissenyar i construir a finals dels anys 1920 la urbanització de S'Agaró, potenciant un racó idil·lic de la Costa Brava amb una arquitectura moderna i harmònica.[1]

Va complementar la seva activitat professional d'arquitecte amb la literatura, com a escriptor d'articles i poemes. A la seva Girona nadiua estava relacionat amb el grup d'intel·lectuals format per Xavier Montsalvatge, Prudenci Bertrana, Carles Rahola o Miquel de Palol, i a Barcelona va entrar en contacte amb Josep Carner, Guerau de Liost o Emili Vallès, un nucli literari implicat en el moviment de canvi cap al noucentisme.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Casa natal de Masó a Girona

Va néixer a la Casa Masó de Girona, on s'havien instal·lat els seus pares, Rafael Masó i Pagès i Paula Valentí i Fuster després de casar-se el 1877. La finca era propietat de la família Valentí.

Rafael era el segon d'onze germans - Santiago, Rafael, Artur, Joan, Francesc de Paula, Àngela, Josep, Alfons, Narcís, Maria i Paula- que van créixer en una família conservadora, catòlica, catalanista i il·lustrada, dins de l'ambient culte propiciat pels interessos literaris i artístics del seu pare, fundador del Diario de Gerona, un mitjà des del que es desenvolupen altres iniciatives culturals,[2] als que se sumen l'amor a la ciutat i les seves tradicions. Aquestes influències marcaren la personalitat i la trajectòria de l'arquitecte.[3] D'altra banda, l'ocupació del seu pare com a procurador dels tribunals, afegiria la voluntat d'intervenció a la vida pública entre els valors que va rebre d'ell, junt amb la profunda religiositat.[2]

Primers estudis i joventut[modifica | modifica el codi]

Els estudis de batxillerat els va cursar al col·legi dels Maristes de Girona. Una educació religiosa rigorosa en el context de una Girona costumista i patint encara les conseqüències econòmiques de les guerres napoleòniques, varen forjar en ell una educació marcada pel ritual i els costums populars, un fet que va reflectí als seus poemes El meu carrer o De la llar.[2]

Acabà el batxillerat i mentre estudiava el curs preparatori d'arquitectura entrà en contacte amb la Joventut Catalanista i amb la Congregació Mariana dels Jesuïtes, dues institucions que marcarien el seu estil i compromís nacional. Des de seccions especialitzades d'aquestes organitzacions, com ara l'Agrupació d'Arts i Lletres, participà Rafael Maso mitjançant la lectura de poemes i la creació de la revista Gerunda el 16 de febrer de 1901 on conviurien les tendències de La Renaixensa i de La Veu de Catalunya. Començà també a escriure col·laboracions al Diario de Gerona i Vida on entrà en contacte amb escriptors com Xavier Montsalvatge, Prudenci Bertrana, Carles Rahola i Miquel de Palol.[4] Sense entrar en política, es va trobar implicat en uns aldarulls, i va ser detingut junt amb el seu germà Santiago i Xavier Montsalvatge, per defensar els resultats electorals de 1901 obtinguts per la Lliga Catalanista de Girona, un efímer partit creat al voltant dels ideals nacionalistes.[5] El compromís nacionalista de la família va portar al seu germà Santiago a fundar la Lliga Regionalista el 1903, un cop tornà de Madrid amb el doctorat.[1]

Estudis d'arquitectura a Barcelona[modifica | modifica el codi]

Rafael Masó inicià els estudis d'arquitectura a Barcelona l'any 1900. Sis anys més tard, el 1906, va obtenir el títol d'arquitecte en la mateixa promoció dels seus col·legues i amics: Josep M. Pericas i Josep M. Jujol. Amb aquests compartia, a més, l'admiració per Antoni Gaudí. A Barcelona però, al costat d'altres artistes, escriptors i intel·lectuals barcelonins, protagonitzà l'evolució del Modernisme vers una alternativa que acabaria esdevenint el Noucentisme.

Culturalment continua vinculat a grups catalanistes d'arrel catòlica i a Barcelona entrà en contacte amb l'Acadèmia de Llengua Catalana, vinculada a Torras i Bages, on al voltant de Josep Carner hi trobarà un grup de joves intel·lecuals auto-anomenats els "cal·ligeneics" que seran el nucli fundacional del noucentisme: Guerau de Liost, Emili Vallès, Joan Alzina i Melis, Francesc Sitjà i Pineda i Josep M. López-Picó. Masó no tan sols no deixa les seves activitats als cercles culturals gironins, sinó que engrescà als seus nous amics a col·laborar-hi a la vida cultural de la seva ciutat. En aquesta època hi col·laborà a la revista Montserrat, del grup de Carner, i Vida, una escissió de Gerunda i en la que estava el seu germà Santiago, Rafael Gay de Montellà i Prudenci Bertrana, entre altres col·laboradors.[6] Des de Vida es volia dinamitzar la vida de la ciutat, i es feia a través de la crítica decadentista de la Girona morta, carregada de provincianisme i avorrida, una imatge que Masó s'encarregà d'il·lustrar als seus poemes i comptà amb el suport de Carner que va escriure -amb pseudònim- la seva Evocació mortuòria, un cru retrat de la Girona del canvi de segle.[7]

L'actitud cívica, el catalanisme i el caràcter modernitzador i europeista que propugnava el Noucentisme van fer que Masó també es distingís com a poeta, urbanista, polític i promotor de l'art i l'arquitectura.

Rafael Masó va morir a Girona el 13 de juliol de 1935 a l'edat de 54 anys. L'estudi i investigació de la seva obra han estat decisius per a la sensibilització i la recuperació del patrimoni arquitectònic de la ciutat.

Activitat professional: trets definidors de la seva obra, etapes[modifica | modifica el codi]

Interior de la farmàcia Masó, ara Saguer

La seva activitat com a arquitecte va viure la crisi del modernisme i intentà trencar amb aquest estil a partir d'un cert neopopulisme i de les experiències d'avantguarda de l'arquitectura europea. S'interessà especialment per la domèstica anglesa de Voysey i la Sezesion vienesa representada per Josef Hoffmann, Olbrich i Loos. Aquests interessos i relacions els va cultivar a través de contactes i lectures de revistes europees. Amb aquest bagatge i experiència Rafael Masó va esdevenir l'artífex del canvi de gust cap al Noucentisme que es va viure a Girona ara fa cent anys.

L'estudi de la seva arquitectura es concreta en tres períodes:[8]

1906-1911. Recerca d'un llenguatge a partir de les influències comentades. Són els anys de la reforma del Mas El Soler de Sant Hilari, la Farmàcia Masó, la Casa Batlle, la Farinera Teixidor, el magatzem Ensesa i les cases Salieti i Masó.

1912-1922. L'any 1912, de retorn del seu viatge de noces per Europa reforçà la seva actitud inicial de definir un estil propi. Es considera el període més interessant de la seva arquitectura en el que projectà obres plenament modernistes i que han esdevingut referents de l'arquitectura catalana del moment: Atenea, les cases Cendra, Masramon, Ensesa, Casas i Teixidor, el garatge Callicó i la casa Gispert-Saüch.

1923-1935. Masó reforça la idealització de Catalunya i l'expressió d'aquesta mitjançant elements de la tradició (terracotes, esgrafiats, columnes), en sintonia amb l'estil barroc. Són obres d'aquest període la cooperativa l'Econòmica Palafrugellenca, les cases Cots i Colomer i les urbanitzacions Teixidor a Santa Eugènia i S'Agaró a Castell-Platja d'Aro. En aquesta etapa va treballar també en l'estudi i la recuperació del patrimoni.

Activitat cultural i cívica[modifica | modifica el codi]

Rafael Masó al marge de la seva faceta professional com arquitecte, destacà també com escriptor. A Girona freqüentà el cercle de Xavier Monsalvatge, Carles Rahola, Miquel de Palol i Felip i Prudenci Bertrana, tot creant i col·laborant en revistes diverses. A Barcelona es relacionà amb intel·lectuals com Josep Carner, Jaume Bofill Mates, Josep Maria López Picó i Emili Vallès, que integraven el nucli literari que va portar el canvi de gust vers el Noucentisme.

El 1913, el nucli gironí fundà la societat cultural Athenea com espai de promoció del Noucentisme.[9] Des d'aquí va esdevenir l'ànima d'un grup d'artesans i artistes entre els quals trobem l'escultor Fidel Aguilar, el pintor i ceramista Joan Baptista Coromina, el ferrer Nonito Cadenas i els germans Busquets com a decoradors.

El seu interès per millorar la societat el portà a l'activitat política.[10] A Barcelona, de la mà del seu amic Jaume Bofill Mates, milità a les Joventuts Catalanistes de la Lliga. A Girona, a les eleccions municipals de 1920 s'integrà a la candidatura de la Lliga que guanyà les eleccions municipals. Rafael Masó entrà a l'ajuntament com a regidor amb el doble objectiu de racionalitzar l'urbanisme de la ciutat i millorar la dotació d'equipaments culturals.

L'adveniment de la dictadura de Primo de Rivera el 1923 suspendrà la vida democràtica i portarà a l'empresonament de Rafael Masó i altres regidors catalanistes. Masó en sortirà amb una sanció que l'incapacitarà per actuar com a professional en obres oficials.

Rafael Masó també va ser arquitecte delegat de l'Institut d'Estudis Catalans pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, corresponsal a Girona del Foment de les Arts Decoratives, acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i membre de la Comissió Provincial de Monuments.

Obra[modifica | modifica el codi]

En la seva obra, Masó recuperà la tradició artesana de la ceràmica, el treball de la fusta, el vitrall i la forja i definí un estil propi que donà caràcter a la ciutat. A més de cases, xalets i blocs de pisos, va dissenyar tot tipus d'edificis des d'escoles i hospitals fins a fàbriques i botigues, també es va dedicar a la reforma de masies i a la restauració d'arquitectura medieval.

Les seves obres més destacades són, a Girona, la Farinera Teixidor (1910, la Casa Masó (1911), i el centre cultural Athenea (1913); la Casa Masramon a Olot (1913) i la Casa Casas a Sant Feliu de Guíxols (1914) i la ciutat-jardí de S'Agaró (1923). Malauradament algunes vegades la manca de sintonia amb els seus clients impedia el desplegament total del projecte. Passat el temps, alguns dels seus edificis es van enderrocar o alterar de forma irrecuperable.

Any Nom Municipi Ubicació Descripció Estat Foto
1903 Ca n'Aragó[11] Santa Coloma de Farners C. Jacint Verdaguer, 26. Reforma integral de la casa Es conserva íntegrament
Ca n'Aragó
1907 Altar de la Puríssima de l'Església de les Josefines Girona Plaça dels Lledoners Altar lateral de l'església amb ara i retaule. Masó també hi va projectar l'altar major i una pica d'aigua beneita Es conserva íntegrament
Altar de la Puríssima de l'Església de les Josefines
1906-07 / 1909-10 Reforma del Mas El Soler St. Hilari Sacalm Crta. d'Anglès Reforma d'una masia del S.XVIII propietat de Tomàs Cendra, la reforma afectà principalment els interior i el disseny del mobiliari del menjador Es conserven en bon estat
Mas El Soler
1907-08 Reforma de Can Quintana Torroella de Montgrí Carrer d'Ullà, 31 Decoració dels interiors de la casa pairal de D. Pompeyo de Quintana Només es conserva parcialment
Can Quintana
1907-08 Casa Doctor Vinyes Anglès Crta. del Castell, 6 Casa de nova planta encarregada per Faustina Cairó Es conserva en bon estat
Casa Vinyes
1908 Farmàcia Masó Puig Girona Carrer de l'Argenteria, 29 Reforma d'un local per habilitar-lo com a farmàcia. Espai interior i façana L'interior es conserva en bon estat
Farmàcia Masó. Arxiu COAC
1908-10 Casa Batlle Girona Carrer Fontanilles, 2 Reforma d'una casa de pisos del segle XIX amb façana a tres carrers. Rafael Masó va deixar el projecte abans de la seva finalització Es conserva amb greus modificacions
Casa Batlle. Arxiu COAC
1909-10 Casa Coll Borrassà Crta. General, 24 Reforma d'un casal del segle XVIII conegut com Cal Governador. Masó va intervenir en els interiors, en el mobiliari i en el jardí L'obra es conserva amb modificacions. Els mobles han canviat de propietari
Casa Coll
1909-10 Escoles de Sarrià de Ter Sarrià de Ter Crta. de Sarrià, 59 Remodelació de tres cases entre mitgeres per encàrrec d'Alfons Teixidor Interiors modificats. Façana restaurada
Escoles de Sarrià de Ter. Arxiu COAC
1909-11 Mas La Riba La Vall de Bianya Ampliació d'un mas propietat de la família Burch Interiors totalment transformats i façana amb modificacions
Mas La Riba. Arxiu Mas Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic
1909 Escoles de Sant Gregori Sant Gregori Conjunt d'escoles i ajuntament. Només es construïren els dos cossos d'escola per a nens i nenes separats per un solar on hi havia d'anar l'Ajuntament S'ha conservat amb moltes ampliacions i modificacions
Escoles de Sant Gregori
1910-11 Casa Salieti Girona Carrer Ciutadans,8 Restauració i reforma d'un casal del segle XVI. La intervenció se centrà en el pati i l'escala d'accés a la planta noble. A l'interior decorà la sala principal i dissenyà una làmpada S'ha conservat en bon estat. Les rajoles del vestíbul foren arrencades i reposades posteriorment. La làmpada actualment és a l'església de Sant Feliu
Casa Salieti.Arxiu COAC
1910-11 / 1915-16 / 1923-24 Farinera Teixidor Girona Crta. Santa Eugènia, 42 Conjunt industrial format per dos cossos units per un pont que connecta la fàbrica de farines amb la casa del propietari S'ha conservat parcialment amb modificacions
Farinera Teixidor
1911 Altar i retaule de Sant Salvador de Bianya Sant Salvador de Bianya Església parroquial Restauració i construcció d'un altar i retaule en una església romànica del segle XI El retaule fou destruït durant la Guerra Civil. L'església i l'altar es conserven en bon estat
Altar i retaule de Sant Salvador de Bianya. Arxiu Mas Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic
1911-12 / 1918-19 Casa Masó Girona Carrer Ballesteries, 29. Reforma de tres cases entremitgeres que Masó unifica i adequa els interiors per la seva família Es conserva en bon estat
Casa Masó
1912 Escoles de Vilablareix Vilablareix Carrer Perelló, 142. Edifici de nova planta destinat a escola i ajuntament L'obra ha sofert reformes i modificacions
Escoles de Vilablareix
1912-13 Casa Pérez Xifra Girona Carrer Bonaventura Carreras Peralta, 2 Restauració i reforma d'un casal del segle XVIII. Masó reorganitza l'espai i fa l'estucat de les façanes Es conserva en bon estat
Casa Pérez Xifra
1913 Athenea Girona Carrer Anselm Clavé, 30 Sala d'exposicions i concerts Desapareguda
Athenea.Arxiu Mas Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic
1913-14 Casa Masramon Olot Carrer Vayreda, 6 Casa de nova planta construïda a l'eixample Malagrida Es conserva amb modificacions
Casa Masramon.Arxiu Mas Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic
1913-14 Casa Oller Sant Martí Sapresa Crta. d'Anglès a Sta. Coloma, Ampliació d'un mas Es conserva en bon estat
Casa Oller
1913-15 Casa Cendra Anglès Carrer Girona, 7. Reforma i ampliació d'un casal amb un gran jardí Es conserva amb modificacions
Casa Cendra. Arxiu COAC
1913-15 Casa Ensesa Girona Crta. Barcelona, 68 Ampliació i reforma d'una casa existent per habitatge de la família Ensesa i oficines de la Farinera La Montserrat Es conserva amb modificacions i adaptació a Escola Municipal de Música
Casa Ensesa. Arxiu Mas Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic
1914-16 Bloc Salieti Girona Carrer de la Neu, 1 Bloc d'habitatges de lloguer Es conserva
Bloc Salieti
1914-16 Casa Casas St. Feliu de Guíxols Crta. de Sant Feliu a Palamós. Urb. Urcatusa Casa isolada en una finca enfront de la platja de Sant Pol Es conserva en mal estat
Casa Casas
1915-16 Botiga Adroher Girona Carrer Abeuradors Façana i interior d'una botiga de material elèctric No es conserva
Botiga Adroher. Arxiu Mas Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic
1916 Escola d'Arts i Oficis Girona Carrer Anselm Clavé, 32 Edifici destinat a escola d'arts i oficis al costat d'Athenea Desapareguda
Escola d'Arts i Oficis. Arxiu COAC
1917 Clínica Mental Sta. Coloma de Gramanet Finca Torribera, Porjecte presentat a concurs en col·laboració de Josep M. Pericas Projecte realitzat posteriorment sota la direcció de Josep M. Pericas
Clínica Mental de Santa Coloma de Gramanet
1918 Casa d'estiueig Salieti L'Estartit Passeig del Mar, 1 62-63 Casa aïllada amb jardí composta de dos habitatges Es conserva amb modificacions importants
Casa d'estiueig Salieti. Arxiu COAC
1918-19 Façana del cementiri Girona Cementiri de Girona Projecte de porta i nova façana del cementiri de Girona La porta va restar sense realitzar. La façana es conserva restaurada
Façana cementiri de Girona
1918-22 Casa Teixidor (La Punxa) Girona Crta. Santa Eugènia, 19 Casa de pisos de lloguer i magatzem a la planta baixa. Es conserva l'edifici de vivendes i es van enderrocar les naus
Casa Teixidor. Arxiu COAC
1919-20 Galeria dels Bells Oficis Girona Carrer dels Germans Busquets Remodelació d'un petit espai destinat a galeria d'art Es conserva parcialment
Galeria dels Bells Oficis
1920-1923 Central Elèctrica Vinyals Flaçà Ctra. de St. Llorenç de les Arenes Edifici industrial que Masó projecta per aprofitar la força de l'aigua de la séquia Vinyals Es conserva amb maquinària inclosa
Central Elèctrica Vinyals
1920-25 / 1931-32 Cooperativa Agrícola La Canetense Canet de Mar Carrer del Gram, 22 Edifici disposat en tres façanes i porxo en cantonada. A la planta baixa hi ha les dependències comercials i al pis superior la sala d'actes amb encavallades de fusta Actualment es troba mig enderrocat
Cooperativa Agrícola la Canetense. L.Rosin Arxiu Municipal de Canet
1921-22 Casa Jaume Massaguer Albons Camí de Bellcaire Edifici de nova planta projectat com una masia catalana. Amb les pèrgoles d'accés Masó li va donar un cert aire de casa d'estiueig Es conserva
Casa Jaume Massaguer
1921-23 Casa Gispert-Saüch Girona Carrer Àlvarez de Castro, 9 cant. Gran Via Jaume I Casa de planta baixa, dos pisos i terrat, amb habitatge i magatzem a la planta baixa Es conserva amb modificacions
Casa Gispert-Saüch. Arxiu COAC
1922-25 Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis i Institut de la Dona que Treballa Girona Carrer Santa Clara, 9 cant. Carrer Nou Reforma d'un edifici per instal·lar-hi les oficines de La Caixa i el Dispensari per la Dona No es conserva pràcticament res dels interiors i els esgrafiats es van restaurar fa uns anys
Caixa de Pensions
1922 Cementiri Municipal Flaçà Cementiri de planta hexagonal i amb ordenació de l'espai diagonal El projecte només es va desenvolupar en planta. El portal d'accés es va construir diferent
Cementiri Municipal de Flaçà
1923-35 Urbanització s'Agaró Castell-Platja d'Aro Platja de Sant Pol, Urbanització amb hostal (més tard Hotel de La Gavina) i diversos xalets unifamiliars amb jardí Es conserva amb modificacions
S'Agaró
1923-24 Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis St. Feliu de Guíxols Rambla Vidal, 9 carrer Major, 2. Edifici de nova planta de planta baixa destinada a oficines de La Caixa i pis per biblioteca Es conserva amb algunes modificacions
Caixa de Pensions
1924-25 Església de Sant Julià i Santa Basilissa Verges Restauració i reforma interior Restauració i reforma de l'església, pintures i vitrall de la façana. Es conserva
Església Verges. Arxiu COAC
1924-25 Casa Omedes Girona Carrer St. Antoni M. Claret, 12 Casa unifamiliar de planta baixa entre mitgeres amb jardí posterior Desapareguda
Casa Omedes. Arxiu COAC
1924 / 1927-28 Casa Cots Girona Carrer Sta. Clara, 53 Edifici de planta baixa i cinc pisos. Baixos destinats a magatzem Es conserva amb modificacions
Casa Cots
1925-27 Cooperativa l'Econòmica Palafrugellenca Palafrugell Carrer Sant Martí, 18 Edifici de planta baixa destinat a seu de la cooperativa Es conserva amb modificacions
Cooperativa Palafrugell
1927-28 Casa Ribas Crehuet Girona Carrer de la Força, 6 Construcció de nova planta aprofitant la portalada d'un edifici anterior. Planta baixa i quatre pisos Es conserva en bon estat
Casa Ribas Crehuet
1927-28 Casa Corominas Girona Pl. Marquès de Camps, 2 Reforma i ampliació d'un edifici existent, Rafael Masó construeix un nou cos amb façana al carrer Séquia i la reforma de la façana de la plaça Marquès de Camps amb la característica tribuna que identifica la casa Es conserva en bon estat
Casa Corominas. Arxiu COAC
1927-28 Casa Colomer Girona Crta. Barcelona, 7 Reforma integral i ampliació d'un edifici existent, de botiga en planta baixa i habitatges. En la façana predomina la verticalitat, marcada per les obertures, les franges verticals i el cos central que s'eleva sobre el fris Es conserva
Casa Colomer. Arxiu COAC
1928-29 Urbanització Teixidor Girona Crta. Santa Eugènia, 21-23 i carrer Ibèria, 1-5 Al costat de la Casa Teixidor, Rafael Masó dissenya una urbanització per als treballadors de la Farinera Teixidor. El conjunt eren quatre cases econòmiques i un xalet aïllat, destinat al director de la fàbrica Enderrocat
Urbanització Teixidor. Arxiu COAC
1929-34 Palau Solterra Torroella de Montgrí Carrer Església, 8-12. Entre 1929-1934, Rafael Masó porta a terme les obres de restauració per encàrrec de Joaquim de Robert i de Carles. Per aquest mateix propietari Masó reformarà el castell Palau Lo Mirador, també a Torroella de Montgrí Es conserva amb modificacions
Palau Solterra. Arxiu Miquel Graells
1929-34 Palau Lo Mirador Torroella de Montgrí Passeig Església, 1 Edifici de planta rectangular amb un pati central al voltant del qual es distribueixen les diverses dependències del palau. Després de diverses reformes anteriors, l'any 1929 Masó, per encàrrec dels Marquesos de Robert, hi treballarà fins al 1932 Es conserva amb modificacions
Palau Lo Mirador. Arxiu Miquel Graells
1929-31 Casa Vinyes Carrer Núria i Circumval·lació baixa Cerdanyola Habitatge unifamiliar aïllat exemple de les torres d'estiueig d'estil noucentista construïdes en els anys 1930. El cos principal és un volum cúbic de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a quatre vents, porxos i galeries Es conserva en bon estat
Casa Vinyes. Ron Conijn
1931-32 Magatzem, tanca i control d'accés Ensesa Girona Crta. Barcelona, 68 Magatzem dins el conjunt de la Farinera Ensesa, caseta del guarda i tanca perimetral Magatzem enderrocat. La tanca i la caseta es conserven parcialment
1932-35 Castell Raïmat Lleida Raïmat Intervenció en un edifici d'origen medieval, que afectà l'interiorisme del vestíbul, sala de pas i menjador, també hi va dissenyar la llar de foc i diversos mobles Es conserva en molt bon estat
Castell Raïmat. Ron Conijn

Fundació Rafael Masó[modifica | modifica el codi]

Lletres entrada Fundació Rafael Masó, carrer Ballesteries 29 de Girona

L'any 2006 es va crear la Fundació Rafael Masó com entitat pública, sense ànim de lucre, a partir de la cessió de la Casa Masó a l'Ajuntament de Girona per part dels seus últims propietaris, Narcís-Jordi Aragó i Mercè Huerta Busquets, nebots de l'arquitecte. Compta amb el suport dels successors de Rafael Masó, del propi Ajuntament, del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, del Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificiació de Girona i de la Universitat de Girona.

La seva missió és la de gestionar la conservació i la visita a la Casa Masó (Ballesteries, 29, Girona), promoure l'estudi, preservació i difusió de l'obra de Masó i del Noucentisme català, i fomentar la conscienciació sobre la importància de l'arquitectura i l'urbanisme per a la societat i les persones. Per això organitza exposicions, publicacions, i activitats educatives per a tots els públics.[12]

La Fundació Rafael Masó, ubicada a la Casa Masó, en el número 29 del carrer Ballesteries de Girona, és la casa natal de l'arquitecte Rafael Masó. Conserva la memòria de la família Masó i del moment cultural que va propiciar el desplegament del noucentisme a la ciutat de Girona.[13]

Patrimoni de la Fundació[modifica | modifica el codi]

La Casa Masó compta amb uns 1.000 mentres quadrats, distribuïts en planta baixa i 4 pisos amb una superfície construïda de 200 metres quadrats per planta. La planta baixa i dos dels pisos estan oberts al públic. Pel que fa a la col·l3cció conserva 1.100 objectes catalogats (42 obres originals de Rafael Masó) datats entre 1880 i 1940. La col·lecció inclou pintura, escultura, dibuix, gravat, ceràmica, mobiliari, vidre, metall, tèxtil, estris i utensilis. La biblioteca i hemeroteca de la Fundació la integren uns 3.000 volums i 5.000 revistes i altres publicacions. Aquest fons està a disposició dels investigadors, per als quals disposa d'una sala de consulta a la segona planta de la Casa Masó. Gràcies a un conveni amb la Biblioteca de la Universitat de Girona s'està catalogant el fons per tal de, en un futur pròxim, formi part del Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya i es pugui consultar en línia.[14]

L'Arxiu custodia uns 3.000 documents i fotografies, datats entre 1628 i 2012. Es tracta del testimoni documental de la vida de més de sis generacions vinculades a la Casa Masó.

La Seu[modifica | modifica el codi]

La Casa Masó actual és el resultat de la sucessiva unió de quatre cases adquirides per la família Masó entre mitjans del segle XIX i principis del XX, i el seu aspecte actual és semblant al que va tenir després de l'última intervenció de Rafael Masó, l'any 1919.[15]

Activitats[modifica | modifica el codi]

La Fundació presenta exposicions temporals a la seva seu, la primera de les quals està dedicada a les intervencions de Rafael Masó a la pròpia casa, amb el títol Casa Masó: els dibuixos de l'arquitecte. La mostra presenta més de 40 dibuixos originals de Masó i fotografies de les reformes de la casa, ara fa cent anys, amb especial atenció al mobiliari i la decoració dels interiors segons l'estética noucentista. També organitza i col·labora periòdicament en exposicions temporals fora de la Casa Masó sobre l'obra de Rafael Masó, els seus contemporanis o altres aspectes relacionats amb la seva vida i el seu temps.[16]

Paral·lelament ha creat un Programa Educatiu dedicat a donar a conèixer l'obra de Rafael Masó i difondre l'arquitectura entre persones de totes les edats, amb atenció especial als estudiants de primària i secundària. En aquest sentit s'organitzen visites i tallers a la Casa Masó, cursos de formació del professorat, i s'han signat convenis de pràctiques per a estudiants universitaris (Universitat de Girona i Universitat de Barcelona).[17]

També està desenvolupat un programa de voluntariat cultural, amb persones que col·laboren en diferents tasques i activitats: visites guiades, atenció al visitant, tallers educatius, recerca en el fons bibliogràfics i artístics de la Fundació, etc.[18]

Publicacions[modifica | modifica el codi]

Fitxer:Portada llibre.jpg
Portada del llibre publicat per la Fundació Rafael Masó

Coincidint amb la inauguració de la Casa Masó i la presentació de la primera exposició temporal, la Fundació ha publicat el llibre Casa Masó: vida i arquitectura noucentista, editat per Jordi Falgàs, amb textos de Narcís-Jordi Aragó, Jordi Falgàs i Rosa M. Gil. Inclou diferents articles sobre la història de la casa, les intervencions de Rafael Masó, i un recorregut fotogràfic per l'interior de l'edifici.[19]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Gil i Tort 2006, p. 64.
  2. 2,0 2,1 2,2 Tarrús Galter & Comadira 2007, p. 14.
  3. Falgàs Casanovas 2012.
  4. Pérez González 2002, p. 29.
  5. Tarrús Galter & Comadira 2007, p. 15.
  6. Tarrús Galter & Comadira 2007, p. 16-17.
  7. Aulet 1989, p. 458.
  8. Tarrús Galter & Comadira 2007.
  9. VÀZQUEZ, Eva. Athenea, un experiment de modernitat a ARAGÓ, Narcís-Jordi., Rafael Masó ciutadà de Girona. Catàleg de l'Exposició. Girona. Ajuntament. 2006.
  10. BOHIGAS, Jordi. Una política catalanista de futur. ARAGÓ, Narcís-jordi.,Rafael Masó ciutadà de Girona. Catàleg de l'Exposició. Girona. Ajuntament. 2006
  11. «Ca n'Aragó». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 març 2013].
  12. Fundació Masó
  13. Web oficial de la Casa Masó
  14. VAZQUEZ, Eva. "Casa oberta", Presencia, 27 d'abril 2012, p. 26-29.[1]
  15. La Casa Masó
  16. FALGAS, Jordi. "Evocar, descobrir i difondre (a través de) l'arquitectura", La Punxa 53 (2012), p. 58-65. [2]
  17. Activitats educatives de la Fundació Masó
  18. Programa de voluntariat
  19. Publicacions de la Fundació Masó

Bibliografia bàsica[modifica | modifica el codi]

  • AADD. Rafael Masó i Valentí, Arquitecte (1880-1935). Catàleg de l'Exposició. Barcelona: Fundació La Caixa, 2006. 
  • AADD. Les tres dimensions de l'arquitecte. Rafael Masó fotògraf. Catàleg de l'Exposició. Girona: COAC Demarcació de Girona, 2002. ISBN 9788488258472. 
  • Aragó, Narcís-Jordi. Rafael Masó, ciutadà de Girona. Catàleg de l'Exposició. Girona: Ajuntament de Girona, 2006. ISBN 9788484960331. 
  • Aragó, Narcís-Jordi. Rafael Masó i els noucentistes. Epistolari. Girona: Diputació de Girona, 2007. ISBN 9788496747135. 
  • Aragó, Narcís-Jordi; Gil i Tort, Rosa Maria. Casa Masó: vida i arquitectura noucentista. Girona-Sant Lluís: Fundació Rafael Masó-Editorial Triangle, 2012. Edicions en català, castellà, anglès i francès. ISBN 9788496747135. 
  • Falgàs Casanovas, Jordi. «L'arquitectura de Rafael Masó a la Catalunya noucentista». A: Casa Masó: vida i arquitectura noucentista. Girona-Sant Lluís: Fundació Rafael Masó-Editorial Triangle, 2012. ISBN 9788496747135. 
  • Masanés, Cristina. «La Girona noucentista». Sàpiens [Barcelona], núm. 73, novembre 2008, p. 60-61. ISSN: 1695-2014.
  • Rovira Fors, Josep. Guia urbana, històrica i sentimental de Canet. Canet de Mar: Cannetum, 1983. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rafael Masó