Niça

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Niça
Nice
Escut de Niça
(En detall)
Localització
Niça situat respecte França
Niça
Localització de Niça a la República Francesa
El passeig dels Anglesos, de nit
El passeig dels Anglesos, de nit
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
França
Provença – Alps – Costa Blava
Alps Marítims (capital)
Niça (capital)
cantó de Niça-1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10, 11, 12, 13 i 14
Superfície 71,92 km²
Altitud 10 msnm
Població (2011[1])
  • Densitat
344.064 hab.
4.783,98 hab/km²
Coordenades 43° 42′ 12″ N, 7° 15′ 59″ E / 43.703393°N,7.266274°E / 43.703393; 7.266274Coord.: 43° 42′ 12″ N, 7° 15′ 59″ E / 43.703393°N,7.266274°E / 43.703393; 7.266274
Codi postal 06000,06100,06200,06300
Codi INSEE 06088
Agermanaments Bandera del Piemont Cuneo
Escòcia Edimburg
País Valencià Alacant
Illes Balears Palma
Canàries Santa Cruz de Tenerife
Campania Sorrento
Armènia Erevan
Grècia Tessalònica
Bavaria (lozengy) Nuremberg
Polònia Gdańsk
Gabon Libreville
Florida Miami
Brasil Rio de Janeiro
Hongria Szeged
Rússia Sant Petersburg
French Polynesia Papeete
Israel Netanya
Japó Kamakura
Filipines Manila
Sud-àfrica Ciutat del Cap
Ucraïna Ialta
Texas Houston
QuebecLaval
Madagascar Antananarivo
Marroc Tànger
Tailàndia Phuket
Xina Hangzhou, Illa de la Reunió Saint-Denis
Nova Caledònia Nouméa.
Web

Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco. És la capital del departament dels Alps Marítims i del Comtat de Niça (o País Niçard), alhora que una de les ciutats més importants d'Occitània. El 2005 tenia 347.900 habitants, anomenats niçards.

A Niça s'hi parla encara la variant de l'occità anomenada niçard, si bé la llengua originària ha estat substituïda majoritàriament pel francès. El topònim occità s'escriu com en català, Niça, que segons la pronúncia estàndard és [nísɔ]; localment en diuen [nísa] i ho acostumen a escriure també amb l'antiga grafia mistralenca Nissa. El nom oficial francès és Nice, i en italià en diuen Nizza. Totes aquestes formes deriven del grec Nikea (del nom de la deessa Nike), a través del llatí Nicaea.

Barris[2][modifica | modifica el codi]

La vila de Niça és composta per una quarantena de barris (quartiers) agrupats en 8 territòris:

  • Territòri 1 : Plana e Costaus : 20.753 habitants

Quartiers : Sant Agustin, Santa Margarida, Lu Molins, Arenas, Sant Isidòr, Lingostiera, Li Combas, Belet, Sant Antòni

  • Territòri 2 : Còlas Niçardi : 38.753 habitants

Quartiers : Estienne d’Orves, Sant Felip, Gròsso, Lo Piòl, Sant Pèire de Feric, Sant Pancraci

  • Territòri 3 : Tres Còlas : 34.158 habitants

Quartiers : Cimier, Rimiés, Gairaud

  • Territòri 4 : Ribas de Palhon : 32.788 habitants

Quartiers : L’Ariana, La Lauveta, L’Abadia, Pasteur, Sant Ponç, Lo Trident, Rocabilhiera, Sant Carles, Bòn Viatge, Mont Gròs

  • Territòri 5 : Èst Litorau : 54.239 habitants

Quartiers : Pòrt, Riquier, Mont Boron, Diables Blaus, Sant Ròc, Vinagrier

  • Territòri 6 : Nòrd Centre Niça : 48.898 habitants

Quartiers : Li Planas, Sant Silvèstre, Cessòla, Gorbèla, Borriglione, Sant Maurici, Lo Rai, Valon dei Flors

  • Territòri 7 : Còr de Vila : 48.333 habitants

Quartiers : Niça Vielha, Carabacèu, Medecin, Gambetta, Dubouchage, Liberacion, Malaussena, Josèp Garnier

  • Territòri 8 : Oèst Litorau : 65.703 habitants

Quartiers : La Magdalena, Manhan, Califòrnia, Fabron, Cantagalet, Ventabrun, Carras, Ferber, La Lantèrna

Història[modifica | modifica el codi]

La ciutat de Niça fou fundada el segle V aC pels grecs massaliotes. Més tard es posà sota el domini de Roma per combatre els lígurs. L'any 729 fou atacada pels sarraïns, que foren rebutjats d'antuvi, tot i que ocuparen el seu territori entre el 859 i el 880.

Evità el domini dels francs i el de l'Imperi, i al segle XII passà al de la Corona d'Aragó. El 1338 es posà sota la protecció del comtat de Savoia, i per tant, de l'Imperi. Esdevingué teatre de les lluites entre l'emperador i Francesc I de França, el qual, aliat amb els otomans, l'ocupà el 1543 parcialment, atès que la ciutadella mai no es va retre resistint fins a l'arribada de les forces imperials.[3] Envaïda novament per França (1600), el 1696 tornà a Savoia. Pel setembre del 1792 el general francès Jacques Anselme ocupà Niça amb 7.000 marsellesos i hi expulsà el comte de Saint-André.[4] El 3 de gener del 1793 s'aprovaria la seva incorporació a França, però el 1814 passà al Piemont, que la cedí als francesos definitivament el 1860. Mussolini aspirà a incorporar-la al Regne d'Itàlia.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Administració[modifica | modifica el codi]

Des de 1947 els alcaldes de Niça han estat:

Demografia[modifica | modifica el codi]

Població de la vila de Niça
1249 1264 1302 1315 1323 1340 1365 1388 1693 1718 1790
4 000[5] 5 600[5] 7 000[6] 8 900[6] 10 200[6] 13 500[6] 8 400[7] 4 250*[8] 10.000 14 608[9] 20 000[9]
1792 1815 1822 1828 1838 1848 1858 1861 1866 1872 1876
23 000[10] 23 538[11] 25 831[11] 28 840[11] 33 811[11] 36 804[11] 44 091[11] 48 273[12] 50 180[13] 52 377[12] 53 397[13]
1881 1886 1891 1896 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936
66 279[13] 77 478[13] 88 273[13] 93 760[13] 105 109[13] 134 232[13] 142 940[13] 155 000[14] 185 000[14] 220 000[14] 240 000[14]
1946 1954 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
210 000[15] 242 500[15] 293 000[15] 329 950[15] 344 481[16] 337 085[16] 342 439[16] 342 738[16] 347.060 348 721 344 875  
Estimacions abans de 1801; censos a partir de 1801; Nombre a partir de 1968 : Població sense dobles comptes; *en realitat entre 4000 i 4500; **Població legal en vigor a partir d'1 de gener de 2011.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Museus: de Marc Chagall, d'Henri Matisse, d'Art Modern, d'Art Contemporani, de Belles Arts, d'Arts Asiàtiques, d'Art Naïf.
  • El Cours Saleya i el mercat de flors.
  • Els carrerons de la Vella Niça i el patrimoni barroc.
  • El turó del castell.
  • La Promedade des Anglais.
  • Palaus i mansions de la Belle Époque.
  • Circ de Cimiez i el jardí de Monastère.
  • Catedral russa de Sant Nicolau.
  • Institut supérieur européen de formation par l'action

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2011» (en francès). INSEE, 2013-12-31. [Consulta: 2014-01-03]. «Les poblacions legals 2011 entren en vigor l'1 de gener de 2014»
  2. Font : Comuna de Niça, els noms en niçard són obtinguts de la viquipèdia occitana
  3. Nathaniel William Wraxall, The history of France, from the accession of Henry the Third, in 1574 to the death of Henry the Fourth, in 1610, p.308(anglès)
  4. Wilkinson, Spenser. The Rise of General Bonaparte (en anglès). Spenser Wilkinson, 1930, p. 38-39. 
  5. 5,0 5,1 Alain Ruggiero, op. cit., p. 58
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Alain Ruggiero, op. cit., p. 63
  7. Alain Ruggiero, op. cit., p. 66
  8. Alain Ruggiero, op. cit., p. 74
  9. 9,0 9,1 Alain Ruggiero, op. cit., p. 132
  10. Alain Ruggiero, op. cit., p. 144
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 Alain Ruggiero, op. cit., p. 165
  12. 12,0 12,1 Alain Ruggiero, op. cit., p. 185
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 13,6 13,7 13,8 Alain Ruggiero, op. cit., p.206
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 Alain Ruggiero, op. cit., p.222
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 Alain Ruggiero, op. cit., p. 255
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 Notice communale - le nombre d'habitants, Des villages de Cassini aux communes d'aujourd'hui

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Ruggiero, Alain. Nouvelle histoire de Nice (en francès). Privat, 2006. ISBN 978-2708983359. 
Portal

Portal d'Occitània