Niça
Taula de continguts |
Resum [modifica]
|
|||
| Localització | |||
| El passeig dels Anglesos, de nit | |||
| Estat • Regió • Departament • Districte • Cantó |
França Provença – Alps – Costa Blava Alps Marítims (capital) Niça (capital) cantó de Niça-1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 i 14 |
||
| Superfície | 71,92 km² | ||
| Altitud | 10 msnm | ||
| Població (2009[1]) • Densitat |
340.735 hab. 4.737,69 hab/km² |
||
| Coordenades | 43° 42′ 12″ N, 7° 15′ 59″ E / 43.703393,7.266274Coord.: 43° 42′ 12″ N, 7° 15′ 59″ E / 43.703393,7.266274 | ||
| Codi postal | 06000,06100,06200,06300 |
||
| Codi INSEE | 06088 |
||
| Web | |||
Niça és una ciutat situada al sud de França, entre Canes i Mònaco. És la capital del departament dels Alps Marítims i del Comtat de Niça (o País Niçard), alhora que una de les ciutats més importants d'Occitània. El 2005 tenia 347.900 habitants, anomenats niçards.
A Niça s'hi parla encara la variant de l'occità anomenada niçard, si bé la llengua originària ha estat substituïda majoritàriament pel francès. El topònim occità s'escriu com en català, Niça, que segons la pronúncia estàndard és [nísɔ]; localment en diuen [nísa] i ho acostumen a escriure també amb l'antiga grafia mistralenca Nissa. El nom oficial francès és Nice, i en italià en diuen Nizza. Totes aquestes formes deriven del grec Nikea (del nom de la deessa Nike), a través del llatí Nicaea.
Barris[2] [modifica]
La vila de Niça és composta per una quarantena de barris (quartiers) agrupats en 8 territòris:
- Territòri 1 : Plana e Costaus : 20.753 habitants
Quartiers : Sant Agustin, Santa Margarida, Lu Molins, Arenas, Sant Isidòr, Lingostiera, Li Combas, Belet, Sant Antòni
- Territòri 2 : Còlas Niçardi : 38.753 habitants
Quartiers : Estienne d’Orves, Sant Felip, Gròsso, Lo Piòl, Sant Pèire de Feric, Sant Pancraci
- Territòri 3 : Tres Còlas : 34.158 habitants
Quartiers : Cimier, Rimiés, Gairaud
- Territòri 4 : Ribas de Palhon : 32.788 habitants
Quartiers : L’Ariana, La Lauveta, L’Abadia, Pasteur, Sant Ponç, Lo Trident, Rocabilhiera, Sant Carles, Bòn Viatge, Mont Gròs
- Territòri 5 : Èst Litorau : 54.239 habitants
Quartiers : Pòrt, Riquier, Mont Boron, Diables Blaus, Sant Ròc, Vinagrier
- Territòri 6 : Nòrd Centre Niça : 48.898 habitants
Quartiers : Li Planas, Sant Silvèstre, Cessòla, Gorbèla, Borriglione, Sant Maurici, Lo Rai, Valon dei Flors
- Territòri 7 : Còr de Vila : 48.333 habitants
Quartiers : Niça Vielha, Carabacèu, Medecin, Gambetta, Dubouchage, Liberacion, Malaussena, Josèp Garnier
- Territòri 8 : Oèst Litorau : 65.703 habitants
Quartiers : La Magdalena, Manhan, Califòrnia, Fabron, Cantagalet, Ventabrun, Carras, Ferber, La Lantèrna
Història [modifica]
La ciutat de Niça fou fundada el segle V aC pels grecs massaliotes. Més tard es posà sota el domini de Roma per combatre els lígurs. L'any 729 fou atacada pels sarraïns, que foren rebutjats d'antuvi, tot i que ocuparen el seu territori entre el 859 i el 880.
Evità el domini dels francs i el de l'Imperi, i al segle XII passà al de la Corona d'Aragó. El 1338 es posà sota la protecció del comtat de Savoia, i pertant, de l'Imperi. Esdevingué teatre de les lluites entre l'emperador i Francesc I de França, el qual, aliat amb els otomans, l'ocupà el 1543 parcialment, atès que la ciutadella mai no es va retre resistint fins l'arribada de les forces imperials.[3] Envaïda novament per França (1600), el 1696 tornà a Savoia. El 1793 França se l'annexà, però el 1814 passà al Piemont, que la cedí als francesos definitivament el 1860. Mussolini aspirà a incorporar-la a Itàlia.
Fills il·lustres [modifica]
- Andreína Orsini-Mazzoli cantant.
Administració [modifica]
Des de 1947 els alcaldes de Niça han estat:
- 1945-1947 : Jacques Cotta, SFIO.
- 1947-1965 : Jean Médecin, radical.
- 1965-1990 : Jacques Médecin, UDF després RPR.
- 1990-1993 : Honoré Bailet, RPR.
- 1993-1995 : Jean-Paul Baréty, RPR.
- 1995-2008 : Jacques Peyrat, DVD, RPR després UMP.
- des de 2008 : Christian Estrosi, UMP.
Demografia [modifica]
| 1249 | 1264 | 1302 | 1315 | 1323 | 1340 | 1365 | 1388 | 1693 | 1718 | 1790 | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 4 000[4] | 5 600[4] | 7 000[5] | 8 900[5] | 10 200[5] | 13 500[5] | 8 400[6] | 4 250*[7] | 10.000 | 14 608[8] | 20 000[8] | |
| 1792 | 1815 | 1822 | 1828 | 1838 | 1848 | 1858 | 1861 | 1866 | 1872 | 1876 | |
| 23 000[9] | 23 538[10] | 25 831[10] | 28 840[10] | 33 811[10] | 36 804[10] | 44 091[10] | 48 273[11] | 50 180[12] | 52 377[11] | 53 397[12] | |
| 1881 | 1886 | 1891 | 1896 | 1901 | 1906 | 1911 | 1921 | 1926 | 1931 | 1936 | |
| 66 279[12] | 77 478[12] | 88 273[12] | 93 760[12] | 105 109[12] | 134 232[12] | 142 940[12] | 155 000[13] | 185 000[13] | 220 000[13] | 240 000[13] | |
| 1946 | 1954 | 1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 | 2006 | 2007 | 2008 | |
| 210 000[14] | 242 500[14] | 293 000[14] | 329 950[14] | 344 481[15] | 337 085[15] | 342 439[15] | 342 738[15] | 347.060 | 348 721 | 344 875 | |
| Estimacions abans de 1801 ; censos a partir de 1801 ; Nombre a partir de 1968 : Població sense dobles comptes ; *en realitat entre 4000 i 4500 ; **Població legal en vigor a partir d'1 de gener de 2011. | |||||||||||
Llocs d'interès [modifica]
- Museus: de Marc Chagall, d'Henri Matisse, d'Art Modern, d'Art Contemporani, de Belles Arts, d'Arts Asiàtiques, d'Art Naïf.
- El Cours Saleya i el mercat de flors.
- Els carrerons de la Vella Niça i el patrimoni barroc.
- El turó del castell.
- La Promedade des Anglais.
- Palaus i mansions de la Belle Époque.
- Circ de Cimiez i el jardí de Monastère.
- Catedral russa de Sant Nicolau.
Educació [modifica]
Agermanaments [modifica]
Niça està agermanada amb les viles de
Cuneo,
Edinburg,
Alacant,
Palma,
Santa Cruz de Tenerife,
Sorrento,
Erevan,
Tessalònica,
Nuremberg,
Gdańsk,
Libreville,
Miami,
Rio de Janeiro,
Szeged,
Sant Petersburg,
Papeete,
Netanya,
Kamakura,
Manila,
Ciutat del Cap,
Ialta,
Houston,
Laval,
Antananarivo,
Tànger,
Phuket,
Hangzhou,
Saint-Denis i
Nouméa.
Referències [modifica]
- ↑ «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 2011-12-29. [Consulta: 2012-01-19]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»
- ↑ Font : Comuna de Niça, els noms en niçard són obtinguts de la viquipèdia occitana
- ↑ (anglès) Nathaniel William Wraxall, The history of France, from the accession of Henry the Third, in 1574 to the death of Henry the Fourth, in 1610, p.308
- ↑ 4,0 4,1 Alain Ruggiero, op. cit., p. 58
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Alain Ruggiero, op. cit., p. 63
- ↑ Alain Ruggiero, op. cit., p. 66
- ↑ Alain Ruggiero, op. cit., p. 74
- ↑ 8,0 8,1 Alain Ruggiero, op. cit., p. 132
- ↑ Alain Ruggiero, op. cit., p. 144
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 Alain Ruggiero, op. cit., p. 165
- ↑ 11,0 11,1 Alain Ruggiero, op. cit., p. 185
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 12,6 12,7 12,8 Alain Ruggiero, op. cit., p.206
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 Alain Ruggiero, op. cit., p.222
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 Alain Ruggiero, op. cit., p. 255
- ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 Notice communale - le nombre d'habitants, Des villages de Cassini aux communes d'aujourd'hui
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Niça |