Setge de Niça (1543)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Setge de Niça (1543)
Guerra d'Itàlia de 1542–46
Setge de Niça per la flota franco-otomana.
Setge de Niça per la flota franco-otomana.
Data 6 d'agost - 8 de setembre de 1543
Localitat Niça, actual França.
Resultat Tropes imperials socorren la ciutat.
Setge de Niça (1543) (França)
Setge de Niça (1543)
Setge de Niça (1543)
Coord.: 43° 42′ 0″ N, 7° 16′ 0″ E / 43.70000,7.26667
Bàndols
Regne de França Regne de França
Imperi Otomà Imperi otomà
Carles V Sacre Imperi
Comandants en cap
Regne de França Francesc de Borbó
Imperi Otomà Barba-rossa
Carles V Andrea Doria

La ciutat savoiana de Niça (actualment a França) va ser objecte de setge l'estiu de 1543 durant el transcurs de la guerra d'Itàlia de 1542–46. Un exèrcit format per tropes franceses i otomanes va posar setge a la ciutat el 6 d'agost, encara que la ciutadella resistiria el setge fins a l'arribada del socors i va ser alliberada per forces imperials un mes més tard.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

El 1542 va esclatar entre Francesc I de França i l'Emperador Carles V la guerra d'Itàlia de 1542–46, com a continuació de les guerres italianes que des de finals del segle anterior havien mantingut els monarques de les dues potències en les seves desavinences per la possessió dels territoris a la península italiana.

El rei francès, en la seva lluita contra Carles I, va formar aliança amb Solimà I, sultà de l'Imperi Otomà. Aquest va enviar a ajudar un exèrcit liderat per Khair ed-Din Barba-rossa al comandament d'una flota de 110 galeres, que arribant per Calàbria i Ostia[1] es va unir a una flota francesa de 26 galeres[2] a Marsella. La ciutat de Niça (actualment a França) era en aquesta data part del ducat de Savoia, pertanyent a Carles III de Savoia, aliat de Carles I.

Atac a Niça[modifica | modifica el codi]

El 6 d'agost de 1543, l'exèrcit francès dirigit per Francesc de Borbó, duc d'Enghien, juntament amb les forces otomanes de Barbarroja, va assetjar Niça.[2] El 22 d'agost la ciutat va capitular davant les forces atacants, però la ciutadella va seguir resistint. Davant la notícia de l'arribada de la flota sota el comandament d'Andrea Doria, i dels exèrcits d'Alfonso de Ávalos arribant des de Milà (tots dos al servei de Carles I), el 8 de setembre els atacants es van retirar.[3] El socors de les forces imperials no va poder impedir que la ciutat fos saquejada pels otomans, que van prendre abundants presoners per ser utilitzats com esclaus.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Les forces otomanes passarien l'hivern a la Provença, des d'on tornarien cap a Constantinoble la primavera següent, tot vorejant i saquejant les costes italianes.

Referències[modifica | modifica el codi]