Setge de Viena (1529)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article és sobre el setge de 1529. Pel setge de 1683, consulteu el Setge de Viena (1683) i per a la batalla de la Segona Guerra Mundial consulteu l'Ofensiva de Viena
Setge de Viena (1529)
Guerres Habsburg-Otomanes
Mapa circular de Viena (Niklas Meldeman, 1529)
Mapa circular de Viena (Niklas Meldeman, 1529)
Data Del 27 de setembre al 14 d'octubre de 1529
Localitat Viena
Resultat Victòria decisiva cristiana
Setge de Viena (1529) (Europa )
Setge de Viena (1529)
Setge de Viena (1529)
Setge de Viena (1529)
Coord.: 48° 12′ 30″ N, 16° 22′ 23″ E / 48.20833°N,16.37306°E / 48.20833; 16.37306
Bàndols
Sacre Imperi Romanogermànic Sacre Imperi Imperi Otomà Imperi otomà
Moldàvia Principat de Moldàvia
Comandants en cap
Sacre Imperi Romanogermànic Guillem de Roggendorf Imperi Otomà Solimà el Magnífic
Forces
2.000 cavalleria
22.000 infanteria
120.000
Baixes
20.000

El primer setge de Viena , a 1529, dels tres que van haver, va marcar l'apogeu de la invasió de l'Imperi otomà a Europa central per les tropes turques manades pel soldà Solimà el Magnífic.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Amb la victòria a la Batalla de Mohacs el 1526 i la mort del seu rei Lluís II, l'imperi otomà va guanyar el control d'Hongria. Joan Zapolya i l'arxiduc Ferran d'Àustria van reclamar el tron i per evitar aquesta situació inacceptable, Solimà el Magnífic va envair el territori la tardor de 1529 amb uns entre 90.000 i 120.000 homes.[1]

El setge[modifica | modifica el codi]

El 27 de setembre de 1529 les tropes otomanes van iniciar el setge de Viena. Els defensors austríacs de la ciutat van rebre poca ajuda exterior, encara que a la fi va ser rellevant. Aquesta es componia de mercenaris vinguts de diferents setges d'Europa, però tenia el seu nucli fort en 1.000 lansquenets alemanys dirigits pel comte Nicolau de Salm i 700 arcabussers espanyols enviats per la reina vídua Maria d'Habsburg, germana de Ferran. Aquests últims van destacar en la defensa de la zona nord, impedint l'enemic establir-se a les ribes del Danubi al costat de la ciutat.

Per part otomana, malgrat la seva superioritat numèrica, l'exèrcit estava mal equipat per a un setge i la seva tasca va ser obstaculitzada per la neu i les inundacions. Solimà es va retirar a mitjans d'octubre a Constantinoble.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

El soldà va voler intentar de nou la conquesta de la ciutat el 1532, però va trobar als defensors recolzats per un gran exèrcit sota el comandament del germà de Ferran, l'emperador Carles V, i no va poder acostar-s'hi.

Encara es produiria un segon setge a Viena, durant el regnat de l'emperador Leopold I, l'any 1683.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Tucker, Spencer. Battles That Changed History: An Encyclopedia of World Conflict (en anglès). ABC-CLIO, 2010, p.168. ISBN 1598844296. 

Enllaços[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Setge de Viena (1529) Modifica l'enllaç a Wikidata