Saqueig de Gibraltar (1540)
| Guerres otomanes | |||
|---|---|---|---|
  Saqueig de Gibraltar (1540) Saqueig de Gibraltar (1540) | |||
| Tipus | saqueig  | ||
| Data | 1 d'octubre del 1540 | ||
| Coordenades | 36° 09′ N, 5° 21′ O / 36.15°N,5.35°O | ||
| Lloc | Gibraltar | ||
| Resultat | Victòria otomana | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
Conquesta d'Europa oriental | |
Gal·lípoli - Maritsa - Plocnik - Kosovo Polje - Argeş - Sofia - Veliko Tàrnovo - Nicòpolis - Varna - Ankara - Kosovo - Constantinoble - Belgrad - Mohács (1526) - Viena (1529) - Kőszeg - Visegrád - Osijek - Gorjani - Buda (1541) - Pest (1541) - Pest (1542) - Valopovo - Szigetvár - Călugăreni - Mezőkeresztes | |
Campanyes del Mediterrani | |
Rodes (1480) - Òtranto (1480) - Òtranto (1481) - Rodes (1522) - Alger (1529) - Tunis (1534) - Tunis (1535) - Preveza - Castelnuovo - Gibraltar - Alboran - Alger (1541) - Niça - Cadaqués i Palamós - Mahdía - Orà (1556) - Sorrento - Menorca - Gozo - Gerba (1560) - Malta - Tunis (1569) - Xipre - Lepant - Tunis (1573) - Tunis (1574) - Kara Djahannam - Żejtun | |
El saqueig de Gibraltar de 1540 va ser un atac de l'armada otomana a la ciutat britànica de Gibraltar en el qual van prendre 73 presoners i desballestar 40 vaixells al port. Després de regatejar, van aconseguir 7.000 ducats per cada presoner. Finalment, van ser derrotats a la batalla de l'illa d'Alboran i els presoners supervivents van ser alliberats. A causa de l'atac, l'emperador Carles V va fer fortificar Gibraltar per fer-la inexpugnable.
Antecedents[modifica]
Khair ed-Din Barba-rossa formà en Alger el 1540 una armada de tres galeres, cinc galiots, sis fustes i dos bergantins, amb 900 remers captius, i 2.000 soldats turcs i moriscos valencians comandada per Piali Hamet,[1] renegat sard, i el general de les tropes de desembarcament és Caramaní, que havia estat esclau a les galeres espanyoles. L'estol salpà l'agost, dirigint-se a l'oest, en saber que les galeres imperials de Bernardino de Mendoza estaven a les Balears.
El saqueig[modifica]
L'estol otomà entrà a la platja de Gibraltar portant banderes imperials, i desembarquen més d'un miler d'homes. Prenen les portes però en veure que al castell hi havia vigilants, reembarquen emportant-se 73 presoners. Al port desballesten 40 vaixells i cremen una galera en construcció propietat d'Álvaro de Bazán el Vell . Es queden uns dies al port, regatejant fins a aconseguir 7.000 ducats per cada presoner.
Conseqüències[modifica]
De retorn, la flota fou encalçada per catorze galeres del Regne de Sicília comandades per Bernardino de Mendoza, els otomans foren derrotats a la batalla de l'illa d'Alboran i els presoners supervivents alliberats[2] i els atacants, morts o capturats.
A causa de l'atac, l'emperador Carles V va fer fortificar Gibraltar[3] per fer-la inexpugnable, encàrrec que va rebre l'enginyer alsacià Daniel Specklin.[4]
Referències[modifica]
- ↑ (anglès) Sir William Godfrey Fothergill The Rock of the Gibraltarians; A History of Gibraltar, p.73–75. Fairleigh Dickinson University Press, 1987. Londres i Toronto. ISBN 0-8386-3237-8
- ↑ (anglès) John Drinkwater, A history of the siege of Gibraltar, 1779-1783, p.4
- ↑ Manel Güell, Expugnare Oppidum: El penyal de Gibraltar. A Carn, n. 0, febrer 2006
- ↑ (anglès) Robert Montgomery Martin