Bergantí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aparell esquemàtic d'un bergantí.
El Nadeschda, un bergantí finlandès del 1841
El bergantí-goleta Irving Johnson

Un bergantí és un vaixell, generalment de dos pals és, amb tot el seu aparell format per veles quadrades, és a dir, veles disposades en els pals penjant de vergues transversals respecte a l'eix longitudinal de la nau (el que va des de la proa fins a la popa).

El bergantí apareix a la segona part del segle XVII i es va emprar de forma generalitzada fins al segle XIX. Es caracteritzava per la gran superfície vèlica que era capaç de desplegar per al seu desplaçament, de fins a 600 tones, sent els bergantins vaixells extremadament ràpids i àgils en la maniobra, i apropiats per a trànsit entre continents.[1]

Els bergantins van ser emprats com vaixells per a trànsit mercant, però també com a corsari s, gràcies a la seva gran velocitat, que els permetia escapar de vaixells i fragates, i arribar a tota mena de trànsit mercant. D'aquesta forma les armades van incorporar al seu torn el bergantí, que portava normalment fins a una dotzena de peces a coberta, per exploració i lluita contra la pirateria.

El bergantí-goleta és un vaixell de dos o més pals, que porta un velam mixt entre el del bergantí i el de la goleta; usualment veles quadrades al trinquet (el pal més pròxim a proa) i el resta dels pals amb veles de ganivet. Un altre derivat de l'aparell de bergantí és el bricbarca, vaixell de tres o més pals amb els dos primers d'aparell quadrat a l'estil del bergantí i la resta de ganivet, disposició usual en les corbetes. Per exemple, el Juan Sebastián Elcano, de l'Armada espanyola, és, pel seu velam, un bergantí-goleta.

Un altre exemple de veler bergantí és l'ARC Gloria, el Vaixell Escola i Insígnia de l'Acadèmia Naval de l'Armada de Colòmbia. Construït a Espanya en 1968, és el més petit i antic de quatre velers germans: Simón Bolívar, Guayas, Cuauhtemoc i el mateix Gloria. El "Gloria" és un veler tipus bergantí-barca, amb una eslora de 67 m, mànega de 10,6 m, un desplaçament de 1.300 t i una tripulació de deu oficials, trenta-set sotsoficials, setanta alumnes, tres infants de marina i deu civils.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Joan Monjo i Pons. Curso metódico de arquitectura naval: aplicada a la construcción de los buques mercantes. José Tauló, 1856, p. 6– [Consulta: 1 octubre 2010].  Detalls del càlcul de desplaçament d'un bergantí.Pàg. 76.(castellà)
  2. «La Historia del Buque Escuela» (en castellà). Armada Nacional. [Consulta: 24/10/2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bergantí