Bergantí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aparell esquemàtic d'un bergantí.
El Nadeschda, un bergantí finlandès del 1841
El bergantí-goleta Irving Johnson

Un bergantí és un vaixell, generalment de dos pals és, amb tot el seu aparell format per veles quadrades, és dir, veles disposades en els pals penjant de vergues transversals respecte a l'eix longitudinal de la nau (el que va des de la proa fins a la popa).

El bergantí apareix a la segona part del segle XVII i es va emprar de forma generalitzada fins al segle XIX. Es caracteritzava per la gran superfície vèlica que era capaç de desplegar per al seu desplaçament, de fins a 600 tones, sent els bergantins vaixells extremadament ràpids i àgils en la maniobra, i apropiats per a trànsit entre continents.[1]

Els bergantins van ser emprats com vaixells per a trànsit mercant, però també com a corsari s, gràcies a la seva gran velocitat, que els permetia escapar de vaixells i fragates, i arribar a tota mena de trànsit mercant. D'aquesta forma les armades van incorporar al seu torn el bergantí, que portava normalment fins a una dotzena de peces a coberta, per exploració i lluita contra la pirateria.

El bergantí-goleta és un vaixell de dos o més pals, que porta un velam mixt entre el del bergantí i el de la goleta; usualment veles quadrades al trinquet (el pal més pròxim a proa) i el resta dels pals amb veles de ganivet. Un altre derivat de l'aparell de bergantí és el bricbarca, vaixell de tres o més pals amb els dos primers d'aparell quadrat a l'estil del bergantí i la resta de ganivet, disposició usual en les corbetes. Per exemple, el Juan Sebastián Elcano, de l'Armada espanyola, és, pel seu velam, un bergantí-goleta.

Un altre exemple de veler bergantí és l'ARC Gloria, el Vaixell Escola i Insígnia de l'Acadèmia Naval de l'Armada de Colòmbia. Construït a Espanya en 1968, és el més petit i antic de quatre velers germans: Simón Bolívar, Guayas, Cuauhtemoc i el mateix Gloria. El "Gloria" és un veler tipus bergantí-barca, amb una eslora de 67 m, mànega de 10,6 m, un desplaçament de 1.300 t i una tripulació de deu oficials, trenta-set sotsoficials, setanta alumnes, tres infants de marina i deu civils.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Joan Monjo i Pons. Curso metódico de arquitectura naval: aplicada a la construcción de los buques mercantes. José Tauló, 1856, p. 6– [Consulta: 1 octubre 2010].  Detalls del càlcul de desplaçament d'un bergantí.Pàg. 76.(castellà)
  2. «La Historia del Buque Escuela» (en castellà). Armada Nacional. [Consulta: 24/10/2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bergantí