Iot
Un iot és una embarcació d'esbarjo o esportiva propulsada a vela o a motor amb coberta i amb cabina per a viure-hi. Les dimensions d'un iot poden ser variables, des d'una petita balandra, a un gran iot amb diversos cabines i superestructures.
Taula de continguts |
Etimologia i història [modifica]
La paraula iot prové de l'holandès jacht que significa cacera or caçar (semblant a l'alemany Jagd) i així es denominava velers ràpids utilitzats per la Marina Holandesa per perseguir les embarcacions de pirates i contrabandistes a les aigües poc profundes de la costa dels Països Baixos. També s'utilitzaren per finalitats no militars com el control de duanes i el transport de pràctics als vaixells en espera.[1]
Classificació [modifica]
Iots a vela [modifica]
Els iots a vela solen tenir una eslora de 6 m fins a uns 30 m, aquests darrers sovint en casos d'embarcacions de luxe amb tripulació pròpia. Tot i això la majoria de iots a vela privats solen tenir una eslora de 7 a 14 m ja que el seu cost augmenta ràpidament en proporció a l'eslora. Els iots moderns solen comptar amb configuracions de veles eficients, habitualment amb aparell bermudià o marconi, que permet navegar contra el vent.
Tipus [modifica]
[modifica]
De poca eslora, 6 o menys metres, compten sovint amb una orsa abatible. Estan dissenyats per la navegació a vela d'oci i esportiva, en curses o travesses curtes, que no excedeixen un dia de duració ni per navegar de nit. En alguns casos poden comptar amb una petita cabina per guardar equipament o resguardar-se dels elements.
Iots de "cap de setmana" [modifica]
De major envergadura, fins a uns 10 m, i amb instal·lacions d'acomodament a l'interior del buc com ara cabines, sala d'estar i cuina i lavabo compactes. Aquests estan dissenyats per emprendre viatges curts, de 2 o 3 dies, en zones costeres. Sovint estan equipats amb quilles dobles i un fons apte per operar en aigües poc profundes i fins i tot deixar el iot varat en posició vertical i recuperable tot aprofitant les marees baixes. Aquesta tipologia era habitual en molts iots del Regne Unit fins a la major popularització dels iots de creuer.
Iot de creuer [modifica]
Són amb diferència els iots més habituals en ús privat, en general amb eslores totals de 7 a 14 m. Tot i existir una gran varietat de dissenys solen cercar un equilibri entre facilitat de govern, espai i confort interior i rendiment de navegació. El disseny tipus seria d'un buc amb forma de gota d'aigua, afilat a la proa, fons pla i amb quilla.
Materials i tècniques de construcció [modifica]
Fins la dècada dels 50 del segle XX quasi tots els iots es fabricaven amb fusta o acer. Des de llavors les tècniques de fabricació i els materials emprats han evolucionat molt. Així avui en dia el material més utilitzat és la fibra de vidre, seguida per l'alumini, l'acer, la fibra de carboni, i el ferrociment (molt poc habitual). La fusta utilitzada ja no es limita als usos tradicional de taulons, sinó que és habitual l'ús de planxes de contraplacat, fullola, la fusta de balsa i recobriments amb resines epoxi.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ Gardiner & Lavery, 1992, p. 68
- Origen dels iots:
- Fraser, Antonia, Royal Charles.
- Gardiner, R & Lavery, B, The Line of Battle: The Sailing Warship 1650–1840, 1992 (edició de 2004), Conway, ISBN 0-85177-954-9
- Partridge, Eric, Origins, A Short Etymological Dictionary of Modern English, Greenwich House, 1983, ISBN 0-517-41425-2
