Ochroma pyramidale

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ochroma pyramidale
Ochroma pyramidale, pintura de Frances W. Horne de la Flora Borinqueña
Ochroma pyramidale, pintura de Frances W. Horne de la Flora Borinqueña

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiospermes
Clade: Rosids
Ordre: Malvales
Família: Malvaceae
Subfamília: Bombacoideae
Gènere: Ochroma
Sw.
Espècie: O. pyramidale
Nom binomial
Ochroma pyramidale
(Cav. ex Lam.) Urb.
Sinònims

Bombax pyramidale Cav. ex Lam.
Ochroma bicolor Rowlee
Ochroma concolor Rowlee
Ochroma lagopus Sw.
Ochroma obtusum Rowlee[1]

Ochroma pyramidale, conegut com a arbre balsa (balsa és el nom portuguès del rai) (també ho és O. lagopus), és una espècie d'arbre dins la família Malvaceae. És un arbre de creixemnt ràpid que arriba a fer 30 m d'alt. La fusta de blasa es classifica com a fusta dura (per provenir del grup de les angiospermes) però en realitat és una fusta molt lleugera tova (de baixa densitat). La zona originària del'arbre balsa és del sud de Brasil i Bolívia al nord i sud de Mèxic. Actualment s'ha estès a altres països tropicals com Papua Nova Guinea, Indonèsia, Tailàndia i illes Solomon. El 95% de la fusta de balsa la proporciona l'Equador.

És una planta pionera que s'estableix a les clarianes del bosc. Creix molt depressa i en 10-15 anys ja pot fer 30 m d'alt. Normalment als 30-40 anys ja es fa vell i mor.[2]

Actualment es creu que són dos mamífers nocturns els seus principals pol·linitzadors: el kinkajú i l'olingo.[2]

Usos[modifica | modifica el codi]

La fusta de balsa és molt lleugera i tova amb els grans de la fusta gruixuts i oberts. La densitat de la fusta de balsa oscil·la entre 40–340 kg/m³ sent la densitat típica d'uns 160 kg/m³.[3] La lleugeresa de la fusta de balsa deriva del fet que l'arbre té grans cèl·les que contenen aigua. Després del procés d'assecat (en un forn durant dues setmanes) la gran àrea de superfície dels forats que en resulten proporciona resistència, la supefície està feta d'una mescla molt resistent composta per cel·lulosa i lignina.[4] La fusta de balsa és molt popular per a fer-ne maquetes i en aeromodelisme. També, parcialment per exemple, les pales del ping-pong o taules de surf.

Thor Heyerdahl estava convençut que el contacte humà antic entre Polinèsia i Amèrica del Sud i va construir el rai Kon-Tiki amb fusta de balsa.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ochroma pyramidale (Cav. ex Lam.) Urb.». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture, 2009-10-26. [Consulta: 1997-05-22].
  2. 2,0 2,1 Angier, N.; Ziegler, C.. «Treetop happy hour». National Geographic, 219, 5, 2011, p. 130–143.
  3. Terry Porter: "Wood Identification and Use", page 160. Guild of Master Craftsman Publications Ltd. 2004
  4. «Balsa Wood description». [Consulta: 2011-01-02].[Enllaç no actiu]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ochroma pyramidale Modifica l'enllaç a Wikidata
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.