Resina epoxi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estructura epoxi prepolymer, n indica el nombre de subunitats polimeritzades i es troba en el rang de 0 fins a gairebé 25.

Una Resina Epoxi o poliepòxid és un polímer orgànic termoestable que s'endureix quan es barreja amb un agent catalitzador. Les resines epoxi més freqüents són producte d'una reacció entre epiclorohidrina i bisfenol-a.

Història de l'epoxi[modifica | modifica el codi]

Els primers intents comercials de producció van tenir lloc el 1927 als EUA. El mèrit de la primera síntesi d'una resina basada en bisfenol-a ho comparteixen el doctor suís Pierre Castan i el nord-americà Dr. S.O. Greenlee el 1936. El treball del suís va ser llicenciat per la companyia química Ciba-Geigy, també suïssa, que es va convertir ràpidament en un dels 3 majors fabricants mundials de resines epoxi; encara que a la fi dels anys 90 va abandonar aquest negoci. El treball del Dr. Greenlee va anar a parar a una companyia petita, que després va ser comprada per l'empresa multinacional Shell.

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

Els epòxids tenen múltiples aplicacions, i entre d'altres

Pintures i acabats[modifica | modifica el codi]

Els epòxids s'usen molt en capes d'imprimació, tant per a protegir de la corrosió com per a millorar l'adherència de les posteriors capes de pintura. Els contenidors metàl·lics se solen revestir amb epoxi per tal d'evitar que s'oxidin, especialment en aliments àcids, com el tomàquet. També s'empra en decoracions de sòls d'alta resistència, com la terrissa.

Adhesius[modifica | modifica el codi]

Les resines epoxídiques són un tipus d'adhesius anomenats estructurals o d'enginyeria. El grup inclou el poliuretà i el cianoacrilat. Aquests adhesius s'utilitzen en la construcció d'avions, cotxes i bicicletes. Serveixen per a enganxar gran quantitat de materials, inclosos els metalls i alguns plàstics, i es pot aconseguir que siguin rígids o flexibles, transparents o de color, d'assecat ràpid o lent. Si l'assecat d'un adhesiu epoxídic es realitza amb calor, serà més resistent que si s'asseca a temperatura ambient. La resistència a la tracció d'aquest tipus d'adhesius pot arribar a superar els 350 Kg/cm2, el que els converteix uns dels adhesius més resistents del món.

Materials composts[modifica | modifica el codi]

Les resines epoxi s'usen tant en la construcció de motlles com de peces mestres, laminats, extrusions i altres ajudes a la producció industrial. Els resultats són més barats, resistents i ràpids de produir que els fets de fusta, metall, etc. Els compostos de fibres i epoxi, encara que són més cars que els de resines de polièster o d'éster de vinil, produeixen peces més resistents.

Sistemes elèctrics i electrònics[modifica | modifica el codi]

En generació elèctrica encapsulen o recobreixen el motors, generadors, transformadors, reductors, escombretes i aïlladors, per a protegir-los. A més, les resines epoxi són excel·lents aïllants elèctrics i s'usen en molts components, per a protegir de pols, humitat, etc.

En la indústria electrònica s'usen amb profusió per a l'encapsulat dels circuits integrats i els transistors, també s'usen en la fabricació de circuits impresos. El tipus de circuit imprès més freqüent FR-4 no és més que un sandwich de capes de fibra de vidre enganxades entre si per resina epoxi. També s'usen per enganxar les capes de sobre en les plaques i formen part de la màscara de soldadura de molts circuits impresos.

Consum i aplicacions nàutiques[modifica | modifica el codi]

Es poden trobar resines epoxi a ferreteries i grans magatzems, generalment en forma d'adhesius de dos components. Es venen també en botigues de nàutica per a reparació de vaixells. Els epòxids no solen ser l'última capa del recobriment d'un vaixell perquè els afecta negativament l'exposició a llum ultraviolada (UV). Se solen recobrir amb vernissos marins o cobertures de gel de polièster que protegeixen dels raigs UV.

Es distingeixen fàcilment perquè la relació de barreja dels epòxids és d'1:1 mentre que el polièster sol ser de 10:1. Encara que, en alguns tipus de resina epoxi, la relació de catalització també és del 10:1.

Indústria[modifica | modifica el codi]

La indústria de la resina epoxi la componen aproximadament de 50-100 fabricants de resines epoxídiques de base i enduridors, que generen més de 5000 milions de dòlars a Amèrica del Nord i uns 15.000 milions al món sencer, dels quals els tres grans són; Resolution Polymers (abans Shell; nom de l'epoxi comercial és "EPON"), Dow Chemical (nom comercial de "DER"), i Huntsman Advanced Materials (abans Ciba, amb el nom comercial "Araldit"). Els altres 50 + fabricants més petits d'epoxi principalment la producció de resines epoxi, només a nivell regional (no mundial), produir només enduridors d'epoxy, o resines epoxi especials, o també modificadors epoxi.

Art[modifica | modifica el codi]

La resina epoxi també és venuda en una modalitat més mal·leable i en quantitats petites per al seu ús en artesanies i ornaments, hi ha diferents marques i presentacions que canvien d'un país a un altre.

Un ús molt estès de les resines també és el fer-les servir en la reproducció, mitjançant motlles de silicona, en sèries semiartesanals de petites estàtues, per exemple: imatges de Buda, escarabats sagrats, souvenirs per turistes, rèpliques d'objectes apareguts en alguna pel·lícula, videojoc, historieta, etc. i figures i bustos de personatges d'aquestes.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]