Poliuretà
El poliuretà és una resina sintètica que s'obté mitjançant condensació de polièsters. Es caracteritza per la seva baixa densitat i és molt utilitzat com aïllant tèrmics i escumes resilients, elástòmers durables, adhesius i segelladors d'alt rendiment, pintures, fibres, segells, empaquetatges, juntes, preservatius, parts automotrius, en la indústria de la construcció, del moble i múltiples aplicacions més.
Taula de continguts |
Propietats[modifica]
La resiliència és la "capacitat de memòria" d'un poliuretà flexible, és a dir, a la resistència a la deformació per compressió mecànica. Es poden barrejar amb pigments tals com el negre de fum o altre pigment per a aplicacions en automòbils i mobles moderns. La seva formulació es basa en poliuretà de baix nombre d'hidroxils combinats amb isocianats de baix contingut en funcions NCO, unit a propelents especials i una elevada relació d'aigua, tota la fórmula està estequiomètricament dissenyada per a assolir una escuma de gelat ràpid i amb una determinada densitat que no supera els 25 kg/m³.
Aplicacions[modifica]
Algunes aplicacions de poliuretans flexibles abasta la indústria del packing que s'usen poliuretans anti-impacte per a embalatges de peces delicades, la seva principal característica és que són de cel·les obertes i baixa densitat(12-15 kg/m³). També existeixen els poliuretans rígids o RIM (de Rigid Inyection Molding), són rígids i de densitat més elevada( 30-50 kg/m³) que les anteriors, però tenen característiques molt semblants. La capacitat d'aïllament tèrmic del poliuretà es deu al gas capturat en les cel·les tancades de l'entramat del polímer. Un poliuretà de 25 mm de gruix pot aïllar tèrmicament un ambient intern que romandrà a 20 °C per una cara, mentre que pel costat exterior de la cara poden fluctuar -5 °C.
Química del poliuretà[modifica]
El poliuretà és en general el resultat d'una barreja de dos components, l'A i el B en una proporció estequiomètricament definida pel químic que dissenya la formula. Existeixen a més poliuretans monocomponents que són usats exclusivament per a la indústria de la construcció.
Component A[modifica]
En el Poliol, que és una barreja curosament formulada i balancejada de glicols, alcohols d'elevat pes molecular. Es troben en barreja amb agents escumosos i altres additius tals com amines, agents siliconats, aigua, propelents i catalitzadors organometàlics que són el que li donen les característiques a l'escuma final. L'aparença és com mel viscosa i pot tenir una forta olor amoniacal.
Component B[modifica]
El component B és un isocianat prepolimeritzat (preiniciat) amb un contingut de funció NCO que pot variar des dels 18 al 35% en funcionalitat. Alguns són molt viscosos i d'altres són fluids i són mantinguts en atmosfera seca de nitrogen. Tenen a més propietats adhesives molt benvolgudes pel que també serveixen de coles per a fer blocs poli-material.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Poliuretà  |
