Còrsega

De Viquipèdia

Còrsega


Informació
Capital:	Ajaccio
Població - Total - Densitat de població	273.000 hab. (2004) 31 hab/km²
Superfície	8 680 km²
Districtes	5
Cantons	52
Municipis	360
President del consell regional	Ange Santini (UMP)
Departaments
Alta Còrsega Còrsega del Sud
Localització

Còrsega (en cors Corsica, en francès Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada a latituds (entre 41º i 43º de latitud nord) sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins. Té una superfície de 8.680 km² i una població de 272.000 habitants (2004). Administrativament pertany a l'Estat francès, del qual forma una regió que comprèn dos departaments: Alta Còrsega i Còrsega del Sud. La capital històrica i cultural és Corte (o Corti), seu de l'antic parlament i de la universitat. La ciutat més gran i capital política és Ajaccio (o Aiacciu), seu de l'assemblea regional. La segona ciutat i capital econòmica és Bastia. Altres ciutats són Calvi, Bonifacio (Bunifaziu) i Porto-Vecchio (Portu-Vecchjiu).

[edita] Geografia

Allargada en sentit nord-sud, es troba allunyada 160 km de la costa provençal (França), a 82 km de la costa toscana (Itàlia) i a només 12 km al nord de Sardenya, la gran illa germana. Dins aquest veïnatge cal remarcar també les illes i illots de l'arxipèlag toscà: Elba, Capraia, Gordona, Pianosa, Montecristo i Giglio. El braç de mar entre Còrsega i Sardenya, l'estret de Bonifacio (les Boques de Bonifaziu), és poc profund; en canvi, el que la separa de l'arxipèlag toscà és més marcat (de 400 a 500 m de profunditat). Amb una orografia molt accidentada, el punt més alt de l'illa és el mont Cinto amb 2.706 m.

[edita] Geologia

Còrsega és una veritable muntanya dins la mar Mediterrània, i ofereix grans regions naturals que corresponen a diversos conjunts geològics:

Còrsega cristal·lina
Còrsega alpina
Depressió central
Plana oriental
Còrsega calcària

[edita] Història

Vegeu també: Història de Còrsega, Nacionalisme cors i Moviments armats a Còrsega.

Els escriptors clàssics parlen dels corsos com un poble pobre amant de la justícia. Els esclaus eren dòcils i s'adaptaven a la vida civilitzada. Sèneca, que va estar exiliat vuit anys a l'illa (41 aC a 33 aC), parla molt malament dels nadius i de l'illa en general. Altres escriptors ressalten la longevitat dels corsos.

Modernament s'organitzen en clans familiars.

Tot seguit alguns dels fets cabdals de Còrsega amb relació a Catalunya:

El 1297, el Papa Bonifaci VIII concedí Còrsega a Jaume II de Catalunya-Aragó. La seva bandera és un cap de sarraí, ja que segons la llegenda un sarraí va salvar la vida al rei Jaume II.
L'any 1353, Pere el Cerimoniós garantí una autonomia legislativa al regne de Sardenya i Còrsega amb la delegació dels poders reials a un virrei.
El 23 de juliol de 1409, el rei Martí I de Catalunya-Aragó nomenà regent de Còrsega el jurista català Hug Bonapart.
El 1448, el Papa Nicolau V va cedir els drets sobre Còrsega als genovesos i declarà caducats els drets catalans.

Imatge de satèl·lit de l'illa de Còrsega

[edita] Administració

El dia 1 de gener de 1976 va entrar en vigor la divisió de Còrsega en dos departaments, en aplicació d'una llei de 1975^[1]: Còrsega del Sud (2A) i Alta Còrsega (2B).

La Col·lectivitat Territorial de Còrsega (CTC), estatut particular instituït en virtut de la llei del 13 de maig de 1991, confereix més a l'illa que no pas l'antic estatus de regió.

Còrsega està dotada, doncs, d'una organització institucional única a la França metropolitana, però comparable a la que tenen la majoria d'altres regions europees descentralitzades. L'especificitat de Còrsega dins de la República Francesa ha estat reconeguda pel poder central de l'Estat i s'ha traduït en diverses reformes estatutàries (1982, 1991, 2002).

La Col·lectivitat Territorial de Còrsega comprèn tres òrgans:

El Consell executiu de Còrsega
L'Assemblea de Còrsega
El Consell Econòmic i Social de Còrsega (CESC).

El Consell Executiu

El Consell executiu de Còrsega és l'òrgan executiu de la Col·lectivitat. Està format per 9 membres, escollits per l'Assemblea entre els seus membres, que ocupen el càrrec durant sis ans.

És un òrgan que a Còrsega té una particularitat: a les altres regions de França és el president del Consell regional qui exerceix la presidència tant del consell executiu com de l'assemblea, però a Còrsega les dues funcions estan separades.

[edita] Gastronomia

La gastronomia corsa és mediterrània i de muntanya. Els principals productes deriven de la castanya, els cítrics, la xarcuteria de porc i la llet i formatge d'ovella. Els productes que tenen una denominació protegida són:

El vi de Còrsega, amb nou denominacions d'origen.
La mel corsa (mele di Corsica), amb sis varietats diferents.
El brocciu, formatge de llet de cabra i d'ovella.
L'oli d'oliva (oliu di Corsica) amb dues denominacions: verge i extra verge.

Altres productes tradicionals són:

En xarcuteria: figatellu (salsitxa de fetge), prizuttu (pernil sec), coppa, lonzu, panzetta.
El civet de senglar.
En formatges: bastilicacciu, calinzanu, niolincu, venachese i sartinesi.
En pastiseria: la pulenda (farina de castanya), els nicci (crêpes a base de farina de castanya) i els canistrelli (galetes de llimona, anís i castanya)
En begudes: cervesa amb aroma de castanya i licors de cidra, de castanya, de cirera d'arboç...

[edita] Bibliografia

GAMISANS, J.: La végétation de la Corse. Ais de Provença: Édisud, 1999. 391 pàgs. ISBN 2-7449-0083-4
Robèrt Lafont (1968) La revolució regionalista Ed. Aportació Catalana, Barcelona.
Robèrt Lafont (1969) Per una teoria de la nació Edicions 62, Col·lecció a l'Abast, 72] Barcelona.
Jordi Ventura i Subirats (1963) Les cultures minoritàries europees Selecta, Barcelona.
GARCIA, Xosé Lois (1978) Naciones colonizadas de Europa Occidental Follas Novas, A Cruña.
Imma Tubella i Casadevall i Eduard Vinyamata Camp (1978) Les nacions de l'Europa capitalista La Magrana, Barcelona
Xosé M. Núñez Seixas (1998) Movimientos nacionalistas en Europa en el siglo XX Ed. Síntesis, Col. Historia Universal Contemporánea, 26 Madrid.
Felipe Fernández-Armesto(1996) Los hijos de Zeus Grijalbo Barcelona
Janine Renucci (1982) La corse PUF, Col. Que sais je, 81 París.
Paul Arrighi (1973) Histoire de la Corse PUF Col. Que sais je, París
Ghjacumu Thiers, Aureli Argemí i Roca; Jordi Bañeres Dossier Còrsega Altres Nacions núm 6 1984
Farrandu Ettori Populu, nazionalità e nazioni: per una revalutazioni de a Storia de Corsica a les II Jornades del CIEMEN del 16 a 28 agost 1977 Còrsega-Sardenya, per les reivindicacions nacionals publicat a NATIONALIA III.
Ghjacumu Thiers U francisme in Corsica in u seculu scorsu a les II Jornades del CIEMEN del 16 a 28 agost 1977 Còrsega- Sardenya, per les reivindicacions nacionals publicat a NATIONALIA III.
Pasquale Marchetti A Corsica oghje a les II Jornades del CIEMEN del 16 a 28 d'agost 1977 Còrsega- Sardenya, per les reivindicacions nacionals publicat a NATIONALIA III.