Còrsega
|
|||||
| Localització | |||||
 |
|||||
| Estat • Departaments • Districtes • Cantons • Municipis |
França 2 5 52 360 |
||||
| Capital | Ajaccio | ||||
| Gentilici | cors, corsa | ||||
| Llengües pròpies | cors | ||||
| Superfície | 8.680 km² | ||||
| Població (2009[1]) • Densitat |
305.674 hab. 35,22 hab/km² |
||||
| Coordenades | 42° 9′ N, 9° 5′ E / 42.150,9.083Coord.: 42° 9′ N, 9° 5′ E / 42.150,9.083 | ||||
| Organització Govern regional • Presidència: |
Consell Executiu de Còrsega Paul Giacobbi |
||||
| Codi INSEE | 94 |
||||
| Departaments | Alta Còrsega Còrsega del Sud |
||||
| Web | |||||
Còrsega (en cors Corsica, en francès Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km2, situada a latituds (entre 41º i 43º de latitud nord) sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins. Té una superfície de 8.680 km2 i una població de 299.000 (2007). Administrativament pertany a l'Estat francès, del qual forma una regió que comprèn dos departaments: Alta Còrsega i Còrsega del Sud. La capital històrica i cultural és Corte (o Corti), seu de l'antic parlament i de la universitat. La ciutat més gran i capital política és Ajaccio (o Aiacciu), seu de l'assemblea regional. La segona ciutat i capital econòmica és Bastia. Altres ciutats són Calvi, Bonifacio (Bunifaziu) i Porto-Vecchio (Portu-Vecchjiu).
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
Allargada en sentit nord-sud, es troba allunyada 160 km de la costa provençal (França), a 82 km de la costa toscana (Itàlia) i a només 12 km al nord de Sardenya, la gran illa germana. Dins aquest veïnatge cal remarcar també les illes i illots de l'arxipèlag toscà: Elba, Capraia, Gorgona, Pianosa, Montecristo i Giglio. El braç de mar entre Còrsega i Sardenya, l'estret de Bonifacio (les Boques de Bonifaziu), és poc profund; en canvi, el que la separa de l'arxipèlag toscà és més marcat (de 400 a 500 m de profunditat). Amb una orografia molt accidentada, el punt més alt de l'illa és el mont Cinto amb 2.706 m.
Geologia [modifica]
Còrsega és una veritable muntanya dins la mar Mediterrània, i ofereix grans regions naturals que corresponen a diversos conjunts geològics:
- Còrsega cristal·lina
- Còrsega alpina
- Depressió central
- Plana oriental
- Còrsega calcària
Història [modifica]
- Vegeu també: Història de Còrsega, nacionalisme cors, moviments armats a Còrsega, i llista de governants de Còrsega
Els escriptors clàssics parlen dels corsos com un poble pobre amant de la justícia. Els esclaus eren dòcils i s'adaptaven a la vida civilitzada. Sèneca, que va estar exiliat vuit anys a l'illa (41 aC a 33 aC), parla molt malament dels nadius i de l'illa en general. Altres escriptors ressalten la longevitat dels corsos. Modernament s'organitzen en clans familiars.
Tot seguit alguns dels fets cabdals de Còrsega amb relació a Catalunya:
- El 1297, el Papa Bonifaci VIII concedí Còrsega a Jaume el Just d'Aragó. La seva bandera és un cap de sarraí, ja que segons la llegenda un sarraí va salvar la vida al rei Jaume II.
- L'any 1353, Pere el Cerimoniós garantí una autonomia legislativa al regne de Sardenya i Còrsega amb la delegació dels poders reials a un virrei.
- El 23 de juliol de 1409, el rei Martí I de Catalunya-Aragó nomenà regent de Còrsega el jurista català Hug Bonapart.
- El 1448, el Papa Nicolau V va cedir els drets sobre Còrsega als genovesos i declarà caducats els drets catalans.
Administració [modifica]
El dia 1 de gener de 1976 va entrar en vigor la divisió de Còrsega en dos departaments, en aplicació d'una llei de 1975[2]: Còrsega del Sud (2A) i Alta Còrsega (2B).
La Col·lectivitat Territorial de Còrsega (CTC), estatut particular instituït en virtut de la llei del 13 de maig de 1991, confereix més poder a l'illa que no pas l'antic estatus de regió.
Còrsega està dotada, doncs, d'una organització institucional única a la França europea, però comparable a la que tenen la majoria d'altres regions europees descentralitzades. L'especificitat de Còrsega dins de la República Francesa ha estat reconeguda pel poder central de l'Estat i s'ha traduït en diverses reformes estatutàries (1982, 1991, 2002).
La Col·lectivitat Territorial de Còrsega comprèn tres òrgans:
- El Consell executiu de Còrsega
- L'Assemblea de Còrsega
- El Consell Econòmic i Social de Còrsega (CESC).
El Consell Executiu
El Consell executiu de Còrsega és l'òrgan executiu de la Col·lectivitat. Està format per 9 membres, escollits per l'Assemblea entre els seus membres, que ocupen el càrrec durant sis ans.
És un òrgan que a Còrsega té una particularitat: a les altres regions de França és el president del Consell regional qui exerceix la presidència tant del consell executiu com de l'assemblea, però a Còrsega les dues funcions estan separades.
Gastronomia [modifica]
La gastronomia corsa és mediterrània i de muntanya. Els principals productes deriven de la castanya, els cítrics, la xarcuteria de porc i la llet i formatge d'ovella. Els productes que tenen una denominació protegida són:
- El vi de Còrsega, amb nou denominacions d'origen.
- La mel corsa (mele di Corsica), amb sis varietats diferents.
- El brocciu, formatge de llet de cabra i d'ovella.
- L'oli d'oliva (oliu di Corsica) amb dues denominacions: verge i extra verge.
Altres productes tradicionals són:
- En xarcuteria: figatellu (salsitxa de fetge), prizuttu (pernil sec), coppa, lonzu, panzetta.
- El civet de senglar.
- En formatges: bastilicacciu, calinzanu, niolincu, venachese i sartinesi.
- En pastiseria: la pulenda (farina de castanya), els nicci (crêpes a base de farina de castanya) i els canistrelli (galetes de llimona, anís i castanya)
- En begudes: cervesa amb aroma de castanya i licors de cidra, de castanya, de cirera d'arboç...
Referències [modifica]
- ↑ «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 2011-12-29. [Consulta: 2012-01-19]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»
- ↑ Llei número 75-356, de 25 de maig de 1975, sobre la reorganització de Còrsega, a Légifrance (francès).
Bibliografia [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Còrsega |
- GAMISANS, J.: La végétation de la Corse. Ais de Provença: Édisud, 1999. 391 pàgs. ISBN 2-7449-0083-4
- Robèrt Lafont (1968) La revolució regionalista Ed. Aportació Catalana, Barcelona.
- Robèrt Lafont (1969) Per una teoria de la nació Edicions 62, Col·lecció a l'Abast, 72] Barcelona.
- Jordi Ventura i Subirats (1963) Les cultures minoritàries europees Selecta, Barcelona.
- GARCIA, Xosé Lois (1978) Naciones colonizadas de Europa Occidental Follas Novas, A Cruña.
- Imma Tubella i Casadevall i Eduard Vinyamata Camp (1978) Les nacions de l'Europa capitalista La Magrana, Barcelona
- Xosé M. Núñez Seixas (1998) Movimientos nacionalistas en Europa en el siglo XX Ed. Síntesis, Col. Historia Universal Contemporánea, 26 Madrid.
- Felipe Fernández-Armesto(1996) Los hijos de Zeus Grijalbo Barcelona
- Janine Renucci (1982) La corse PUF, Col. Que sais je, 81 París.
- Paul Arrighi (1973) Histoire de la Corse PUF Col. Que sais je, París
- Ghjacumu Thiers, Aureli Argemí i Roca; Jordi Bañeres Dossier Còrsega Altres Nacions núm 6 1984
- Farrandu Ettori Populu, nazionalità e nazioni: per una revalutazioni de a Storia de Corsica a les II Jornades del CIEMEN del 16 a 28 agost 1977 Còrsega-Sardenya, per les reivindicacions nacionals publicat a NATIONALIA III.
- Ghjacumu Thiers U francisme in Corsica in u seculu scorsu a les II Jornades del CIEMEN del 16 a 28 agost 1977 Còrsega- Sardenya, per les reivindicacions nacionals publicat a NATIONALIA III.
- Pasquale Marchetti A Corsica oghje a les II Jornades del CIEMEN del 16 a 28 d'agost 1977 Còrsega- Sardenya, per les reivindicacions nacionals publicat a NATIONALIA III.
|
|||||||||||
