Còrsega

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Còrsega
Corse
Bandera de Còrsega Escut de Còrsega
(En detall) (En detall)
Localització
Localització de Còrsega a França
Estat
• Departaments
• Districtes
• Cantons
• Municipis
França
2
5
52
360
Capital Ajaccio
Gentilici cors, corsa
Llengües pròpies cors
Superfície 8.680 km²
Població (2011[1])
  • Densitat
314.486 hab.
36,23 hab/km²
Coordenades 42° 9′ N, 9° 5′ E / 42.150°N,9.083°E / 42.150; 9.083Coord.: 42° 9′ N, 9° 5′ E / 42.150°N,9.083°E / 42.150; 9.083
Organització
Govern regional
• Presidència:

Consell Executiu de Còrsega
Paul Giacobbi
Codi INSEE 94
Departaments Alta Còrsega
Còrsega del Sud
Web

Còrsega (en cors Corsica, en francès Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km2, situada a latituds (entre 41º i 43º de latitud nord) sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins. Té una superfície de 8.680 km2 i una població de 299.000 (2007). Administrativament pertany a l'Estat francès, del qual forma una regió que comprèn dos departaments: Alta Còrsega i Còrsega del Sud. La capital històrica i cultural és Corte (o Corti), seu de l'antic parlament i de la universitat. La ciutat més gran i capital política és Ajaccio (o Aiacciu), seu de l'assemblea regional. La segona ciutat i capital econòmica és Bastia. Altres ciutats són Calvi, Bonifacio (Bunifaziu) i Porto-Vecchio (Portu-Vecchjiu).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Allargada en sentit nord-sud, es troba allunyada 160 km de la costa provençal (França), a 82 km de la costa toscana (Itàlia) i a només 12 km al nord de Sardenya, la gran illa germana. Dins aquest veïnatge cal remarcar també les illes i illots de l'arxipèlag toscà: Elba, Capraia, Gorgona, Pianosa, Montecristo i Giglio. El braç de mar entre Còrsega i Sardenya, l'estret de Bonifacio (les Boques de Bonifaziu), és poc profund; en canvi, el que la separa de l'arxipèlag toscà és més marcat (de 400 a 500 m de profunditat). Amb una orografia molt accidentada, el punt més alt de l'illa és el mont Cinto amb 2.706 m.

Geologia[modifica | modifica el codi]

Còrsega és una veritable muntanya dins la mar Mediterrània, i ofereix grans regions naturals que corresponen a diversos conjunts geològics:

  • Còrsega cristal·lina
  • Còrsega alpina
  • Depressió central
  • Plana oriental
  • Còrsega calcària

Història[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Història de Còrsega, nacionalisme cors, moviments armats a Còrsega, i llista de governants de Còrsega
Imatge de satèl·lit de l'illa de Còrsega

Els escriptors clàssics parlen dels corsos com un poble pobre amant de la justícia. Els esclaus eren dòcils i s'adaptaven a la vida civilitzada. Sèneca, que va estar exiliat vuit anys a l'illa (41 aC a 33 aC), parla molt malament dels nadius i de l'illa en general. Altres escriptors ressalten la longevitat dels corsos. Modernament s'organitzen en clans familiars.

Tot seguit alguns dels fets cabdals de Còrsega amb relació a Catalunya:

Administració[modifica | modifica el codi]

El dia 1 de gener de 1976 va entrar en vigor la divisió de Còrsega en dos departaments, en aplicació d'una llei de 1975:[3] Còrsega del Sud (2A) i Alta Còrsega (2B).

La Col·lectivitat Territorial de Còrsega (CTC), estatut particular instituït en virtut de la llei del 13 de maig de 1991, confereix més poder a l'illa que no pas l'antic estatus de regió.

Còrsega està dotada, doncs, d'una organització institucional única a la França europea, però comparable a la que tenen la majoria d'altres regions europees descentralitzades. L'especificitat de Còrsega dins de la República Francesa ha estat reconeguda pel poder central de l'Estat i s'ha traduït en diverses reformes estatutàries (1982, 1991, 2002).

La Col·lectivitat Territorial de Còrsega comprèn tres òrgans:


El Consell Executiu

El Consell executiu de Còrsega és l'òrgan executiu de la Col·lectivitat. Està format per 9 membres, escollits per l'Assemblea entre els seus membres, que ocupen el càrrec durant sis ans.

És un òrgan que a Còrsega té una particularitat: a les altres regions de França és el president del Consell regional qui exerceix la presidència tant del consell executiu com de l'assemblea, però a Còrsega les dues funcions estan separades.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

La gastronomia corsa és mediterrània i de muntanya. Els principals productes deriven de la castanya, els cítrics, la xarcuteria de porc i la llet i formatge d'ovella. Els productes que tenen una denominació protegida són:

Altres productes tradicionals són:

  • En xarcuteria: figatellu (salsitxa de fetge), prizuttu (pernil sec), coppa, lonzu, panzetta.
  • El civet de senglar.
  • En formatges: bastilicacciu, calinzanu, niolincu, venachese i sartinesi.
  • En pastiseria: la pulenda (farina de castanya), els nicci (crêpes a base de farina de castanya) i els canistrelli (galetes de llimona, anís i castanya)
  • En begudes: cervesa amb aroma de castanya i licors de cidra, de castanya, de cirera d'arboç...

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2011» (en francès). INSEE, 2013-12-31. [Consulta: 2014-01-03]. «Les poblacions legals 2011 entren en vigor l'1 de gener de 2014»
  2. (en castellà) Boletín de la Real Academia de la Historia, Volums 165-167, 1969, pàg. 169.
  3. Llei número 75-356, de 25 de maig de 1975, sobre la reorganització de Còrsega, a Légifrance (francès).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]