Apenins
Els Apenins (en italià Appennini)[1] són una cadena muntanyosa que recorre Itàlia de nord a sud amb una longitud aproximada d'uns 1.000 km.
Taula de continguts |
Descripció [modifica]
La cadena forma un arc de serralades entre el golf de Gènova, sobre el Mediterrani, i Nàpols, sobre la mar Tirrena. Al centre de l'arc s'apropa a la costa est, a nivell de Rimini (mar Adriàtic). Els vessants que miren a la mar Adriàtica són relativament escarpats, mentre la zona occidental acaba en les planes on es troben situades la majoria de les principals ciutats històriques italianes.
El punt culminant de la cadena és la serra del Gran Sasso, amb el Corno Grande de 2.912 m, el seu cim culminant, a la zona dels Abruços. Al seu cim es troba la glacera més meridional d'Europa.
El límit els Alps i els Apenins se situa clàssicament a la Bocchetta di Altare (459 msnm), coneguda també com a Bocchetta di Cadibona o Colle de Cadibona), a la província de Savona. Va ser objecte de polèmica entre els geògrafs del segle XIX: per exemple, l'advocat Pietro Canepa, amb el seu opuscle,[2] volia demostrar que el límit raonable per als Alps és la Punta Marguareis i pels Apenins el Mont Saccarello. Malgrat això, i amb un punt de vista geològic, la Guida Rossa del Touring Club Italiano indica el Passo dei Giovi, situat immediatament a l'oest de la falla anomenada Línia di Sestri-Voltaggio, que representa el punt de transició geo-morfològic entre els dos sistemes muntanyosos . El SOIUSA accepta la primera hipòtesi.[3]
Divisions [modifica]
- Subdivisions segons la latitud:
- Apenins septentrionals
- Appennino ligure
- Appennino tosco-emiliano
- Appennino tosco-romagnolo
- Apenins centrals
- Appennino umbro-marchigiano
- Appennino abruzzese
- Apenins meridionals
- Appennino sannita
- Appennino campano
- Appennino lucano
- Appennino calabro
- Apenins septentrionals
- Subdivisions segons la longitud
- Subappennino
- Subappennino toscano
- Subappennino laziale
- Subappennino abruzzese-molisano
- Subappennino lucano
- Subappennino Dauno
- Antiappennino
- Antiappennino toscano
- Antiappennino laziale
- Antiappennino campano
- Antiappennino apulo-garganico
- Subappennino
Referències [modifica]
- ↑ David Ordoñez proposa a Llibre d'estil de la revisió de la toponímia estrangera (p. 16 i 32), document de treball per al Grup Enciclopèdia Catalana, la recuperació de la forma culta etimològica Apennins.
- ↑ Canepa, Pietro. Quale sia il limite fra le Alpi e gli Appennini. Genova: Luigi Sambolino (imp.), febrer 1878, p. 54 pp..
- ↑ Marazzi, Sergio. en col·laboració amb el Club Alpino Italiano. Atlante orografico delle Alpi. SOIUSA Suddivisione Orografica Internazionale Unificata del Sistema Alpino (en it). Scarmagno (TO)- Itàlia: Priuli & Verlucca, 2005, p. 416 pp. (Quaderni de cultura alpina 82 - 83). ISBN 978-88-8068-273-8.
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Apenins |
- «Ligurian Apennine». Summit Post, 2006. [Consulta: 16 febrer 2010].
- «Italian Cultural Landscapes: wood-pasture and wood-meadow in the Ligurian-Tuscan-Aemilian Apennines, Italy». The ECL project. [Consulta: 16 febrer 2010].
- «Appenine deciduous montane forests». World Wildlife Fund, 2001. [Consulta: 16 febrer 2010].
- Irlam, Michael J.. «The Great Apennine Tunnel». Mike's Railway History, 2009. [Consulta: 16 febrer 2010].
